`

Refranys amb la paraula më

plantes persones

Les bledes les donen als condemnats, per més pena

Significa que les bledes són un pobre aliment

festivitats amor

Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum

Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals

bona festa

Les bones festes comencen a la vigília

La il·lusió de les coses que estan per venir alegra més que la mateixa consecució de l’objectiu

salut menjar bona parlar

Les bones paraules fan menjar els malalts

Significa que tractant la gent suaument i amb amabilitat se n'obté allò que es vol

festivitats

Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants

Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes

aigua

Les bromes porten aigua

Es diu per a advertir que quan un fa una broma, l’altre es pot empipar i reaccionar-hi malament

maneres de dir

Les cames li fan figa

Estar cansat i fer mal les cames

menjar plantes festivitats

Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal

Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten apetitoses, encara que costen de pelar i són un punt indigestes

parentiu

Les criatures primeres crien les darreres

Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades

maneres de dir

Les darreries de l'home

Les quatre destinacions finals de l'ànima humana en separar-se del cos, o sia: mort, judici, infern i glòria

animals parentiu

Les dones a casa, com els gats; els homes al carrer, com els gossos

Recomana que les dones estiguin dins casa seva i no vagin inútilment pel carrer o per casa d'altri

persones animals

Les dones tenen set vides, com els gats, i les menges nou

Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé

mort oficis salut

Les errades del metge, la terra les tapa [o cobreix]

Que tot allò que el metge fa malament o tots els errors que comet mai es diuen i sempre queden en secret

oratge festivitats festa mesos

Les festes de Nadal se passen al fumeral

És com més calent s’està pel temps de fred

llocs plantes

Les figues del Papiol, vermelles per dintre i peludes pel volt

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

aigua plantes vinya

Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor

Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient

plantes vinya menjar aigua

Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló

Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient

foc mesos sants

Les flames del foc de Sant Pere cremen el mal de quimera.

29 juny. Referit als focs de sant Pere. Encenien grans fogueres i es posaven ben a la vora per tal de guarir-se dels mals d'ànima. Hom creia que feia passar les malvolences, les antipaties i els odis.

parentiu camp

Les gales de les filles se mengen les collites

Adverteix que els luxes perjudiquen la base de l'economia

mesos oratge camp plantes

Les gelades de gener fan florir l'ametller

A falta de pluja al començ de l’any, les gelades i el reixiu nocturn alimenten aquest arbre

ensenyar

Les lletres negres fan menjar pa blanc

Significa que a força d'estudiar s'arriba a tenir una manera còmoda de viure

mar salut

Les malalties s’agafen per terra; mentre es va per mar no se n’agafa cap

És prou veritat perquè l’entorn està molt ventilat i els agents patògens són morts per la radiació solar i la sal. A més, la tranquil·litat i el silenci asserenen l’ànima

maneres de dir

Les males noticies corren més que les bones

Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat

oratge maneres de dir

Les males noves, corren més que el vent

Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat

oficis salut

Les manies no les curen els metges

Cada persona té les seues manies, fòbies, predileccions, aficions..., que solen ser recurrents i repetitives

plantes menjar

Les millors faves són ben porquejades [o són fetes amb medalles]

Vol dir que el millor guisat de faves és fer-les ofegades amb cansalada o amb rodanxes de botifarra

animals

Les mosques van a la mel

Vol dir que la gent cerca que la tractin bé i que li donin profit

llocs persones

Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

ensenyar

Les obres fan [o desempenyen] el mestre

Vol dir que el mèrit de les persones es coneix per les seves obres i no per les seves paraules

festivitats oficis

Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó

Critica qui té presses d’última hora per no haver sigut previsor

camp animals persones

Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta

Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat

menjar amor

Les sopes i les amors, les primeres són les millors

Vol dir que la primera amor és més fonda que les altres

menjar amor plantes

Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors

Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el primer amor, que és el més intens i perdurable

menjar cos huma

Les tripes porten les cames

Si no es menja suficientment, l’energia corporal i mental decau

llocs persones

Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa

Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida

maneres de dir treball

Li agrada més un vagarí que cent retories

Es diu d'una persona malfeinera i rodamón

maneres de dir riure/plorar

Llàgrimes de bacora

Es diu dels plors fingits, falsos

el bagul de les paraules oblidades

LLAMENC -A

Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines

foc maneres de dir

Llançar [o afefir] més llenya al foc

Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió

el bagul de les paraules oblidades

LLANGUIMENT

Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat, entristir-se, perdre la vitalitat

salut oficis

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l

Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles

plantes camp be menjar

Llaura bé i fort i menjaràs pa en abundor

Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels

plantes sants camp menjar mesos

Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa (24 juny)

Convé estovar la terra perquè el blat cresca còmodament

camp treball animals

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era

Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre

diners oficis treball indumentària

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

treball camp animals persones

Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura [baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta]

Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat

mesos camp

Llaure el qui no llaurà, que el mes de maig entrà

És un recordatori al camperol abans de les calors

el bagul de les paraules oblidades

LLÉMENA

1. Ou de poll del cap. 2. Ous d'abella. 3. Conjunt de bastes xicotetes d'ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d'un funcionament defectuós dels lliços. 4. Persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt

dormir menjar indumentària

Llençols calents fan menjar les sopes fredes

Qui es demora en el descans arriba tard a l’hora de menjar