És prou veritat perquè l’entorn està molt ventilat i els agents patògens són morts per la radiació solar i la sal. A més, la tranquil·litat i el silenci asserenen l’ànima
Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat
Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat
Cada persona té les seues manies, fòbies, predileccions, aficions..., que solen ser recurrents i repetitives
Vol dir que el millor guisat de faves és fer-les ofegades amb cansalada o amb rodanxes de botifarra
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Vol dir que el mèrit de les persones es coneix per les seves obres i no per les seves paraules
Fa al·lusió a les murmuracions i les calúmnies. Vol dir que s'ha d'anar molt en compte amb el que es diu, perquè hi ha paraules que un cop dites poden fer molt mal.
Critica qui té presses d’última hora per no haver sigut previsor
Els millors productes són els derivats dels elements mencionats
Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat
A més de molt saborosos dona més plaer
Vol dir que la primera amor és més fonda que les altres
Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el primer amor, que és el més intens i perdurable
Si no es menja suficientment, l’energia corporal i mental decau
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Es diu d'una persona malfeinera i rodamón
Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines
Augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió
Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat, entristir-se, perdre la vitalitat
Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles
Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels
Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre
Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar
És un recordatori al camperol abans de les calors
Ningú sol apreciar el temps dolent i els pobres de solemnitat. Compara la dificultat d'abrigar-se quan bufa la tramuntana amb la dificultat del pobre per trobar amics.
1. Ou de poll del cap. 2. Ous d'abella. 3. Conjunt de bastes xicotetes d'ordit o de trama que apareixen en els teixits a causa d'un funcionament defectuós dels lliços. 4. Persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt
Qui es demora en el descans arriba tard a l’hora de menjar
Qui alaba i resulta agradable és més apreciat que qui és antipàtic
Es una enumeració de quatre varietats de productes considerades les millors dins la respectiva espècie
Podem confiar en allò que coneixem de temps
Vol dir que els homes de carrera i els militars donen bon to a una família
Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió
Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren
Podem confiar en allò que coneixem de temps
Recomana prudència en el començament d'una empresa o d'un negoci
Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta
Significa que de vegades les persones de qui més es desitja la mort són les que viuen més temps, per a desesperació dels qui desitgen que morin
Tothom sol apreciar més les coses, els menjars, els costums... propis que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu
1. Electricista. Especialista en aplicacions tècniques i mecàniques de l'electricitat, o bé en instal•lacions elèctriques. 2. Encarregat d'encendre i d'apagar les llums d'una església. 3. Astre que llueix en el cel
1. Torxera. Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl•lic, amb un o més brocs per als blens, proveït d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo. 2. Persona molt intel•ligent, molt lúcida o amb molts coneixements. Sovint en aquesta accepció pren un sentit irònic [Beneitot, curt d'enteniment]
1. Llum dèbil o llunyana. 2. Llum de peu, menuda, portàtil, de llautó, amb depòsit per a l'oli, metxa de cotó i caputxa per a apagar-la. 3. Llumades o ombres que impedeixen intermitentment la visió, com quan es tanquen i s'obrin els ulls moltes voltes i de pressa. 4. Lluerna. Insecte coleòpter [Lampyris nocticula], de formes allargades i de cos moll, la femella del qual no té ales ni èlitres i està dotada d'un aparell que emet una fosforescència d'un to verd brillant
Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra augmentant el fred
[sarment = llenya de parra]. Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu
El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada
La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós
El color lunar vermellós és bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes superiors de l’atmosfera. La pols en suspensió tiny la llum filtrada
L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa com el primer amor
La lluminositat de la lluna traspassa el vapor d’aigua en suspensió si no és abundantíssim
En el pleniluni no sol fer aire, si no és que veiem la lluna grogosa o rogenca