"Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars"

Significat

Antigament, era costum beneir els ruscs o posar-los sota l'advocació d'algun sant (sovint Sant Bernat o Sant Ambròs, patró dels apicultors) per evitar que les malalties o el mal temps mataren la colònia. Si l'abellar estava "santificat", la producció estava assegurada. El refrany destaca el doble benefici que ens donen: La mel: L'aliment dolç per excel·lència, el fruit del camp que arriba a la taula dels homes. La cera: Indispensable antigament per a fer els ciris que il·luminaven els altars.