`

Refranys amb la paraula rés

maneres de dir

Tres en ralla i la pilota encalada

Quan hi ha tres persones juntes i la feina per fer o sense fer res

maneres de dir joc

Tres en ratlla

Joc de tauler, on l'objectiu és aconseguir posar tres peces sobre el tauler [de 3 per 3 posicions] de manera que estiguen en línia recta [horitzontal, vertical o diagonal]

parentiu

Tres filles i una mare, pobre pare

Les dones solen fer conxorxa i aliar-se contra el pare

parentiu diable

Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare

Les dones solen fer conxorxa i aliar-se contra el pare

foc persones mar

Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar

Des d’una perspectiva masculina, són coses que compliquen la vida

maneres de dir

Tres per al sac i el sac en terra

Molts per a fer una feina i la feina sense fer

maneres de dir

Tres pics i repicó

Seguit de colps que es peguen ambun picaportes després dels pausats indicadors del pis a on es vol cridar

maneres de dir

Tres quarts del mateix

Semblant, amb poca diferència

amistat diners

Tres quintars fan dotze arroves; contes vells, baralles noves

Vol dir que per evitar discussions cal pagar els comptes tan aviat com sia possible

maneres de dir

Tres són curtes i quatre són llargues

No és bona ni una cosa ni l'altra

persones salut festa foc casa

Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta

L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap

maneres de dir animals

Trescar més que la xinxa

Trescar molt, anar d'ací d'allà repetidament

el bagul de les paraules oblidades

TRESTELLADOR

1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col·loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa

el bagul de les paraules oblidades

TRESTOMBAR

1. Trascolar [el vi o l'oli]. 2. Trastornar, pertorbar

maneres de dir

Treure a vores [alguna persona o cosa]

Salvar la d'un perill, d'unes dificultats greus

maneres de dir diners

Treure diners de sota les pedres

Aconseguir diners amb una gran facilitat

maneres de dir cos huma animals

Treure el conill [o la cuca] del forat amb les mans dels altres

Fer una cosa difícil o perillosa valent-se de l'esforç d'altri

diners maneres de dir

Trobar-se a tres sous i onze

Trobar-se pobre, endarrerit econòmicament

mesos sants oratge

Trons per Sant Joan, nou cares fan (24 juny)

És un mes d’oratge molt variable on s'alternen la pluja, el sol i el vent

maneres de dir

Tururut dotze hores

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei

persones

U és poc i tres són massa

La parella és la quantitat ideal: per a estimar-se, per a viatjar..., mentre que més gent acaba decantant l’equilibri, trencant l’harmonia i complicant les coses

persones

U no és ningú i tres són multitud

Una persona sola és molt vulnerable. En canvi, quan en són més de dos, vénen les desavinences perquè el tercer acaba trencant trencant l’equilibri i l’entesa de la parella

persones

Ulleres i bastó, senyal de doctor

Amb el capell, sol ser indumentària de gent d’estudis

cos huma persones

Ulls i cor són de la dona el ressort [ressort = moll, molla, disparador]

Allò més perceptible o impactant d’una persona són els ulls, i quan la seua mirada i l’amor responen, la resta del món importa poc

cos huma colors amor

Ulls negres amors porten

Normalment, sol ser així; i si, a més, són diminuts, amb més motiu

colors cos huma

Ulls negres duen energia, talent i valentia

Normalment, sol ser així; i si, a més, són diminuts, amb més motiu

cos huma colors

Ulls negres i llavi molsut, quin gran geniüt

Normalment, sol ser així; i si, a més, són diminuts, amb més motiu

oficis salut

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

Tres explicacions molt iròniques i que no sempre s'ajusten a la veritat.

dia i nit

Un dia sol, en la presó es passa

Els mals o les penes que duren un sol dia es poden suportar, i hem d’agrair que no duren més

animals

Un gat que no té sinó un forat, prest és agafat

Significa que no convé tenir un sol estatge o refugi

persones

Un no és ningú; dos en fan un, i a la de tres ja sap la dona qui és

Una persona sola és molt vulnerable En canvi, quan en són més de dos, vénen les desavinences perquè el tercer acaba trencant l’equilibri i l’entesa de la parella

llocs

Un senyor de Terrassa, un home de Sabadell i un pagès de Manresa

Terrassa i Sabadell municipis de la comarca del Vallès Occidental i Manresa, ciutat capital de la comarca del Bages en la província de Barcelona

maneres de dir

Una al clau i tres en la ferradura

Encertant alguna cosa entre altres que no s'encerten

parentiu any

Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia

Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència

foc joc parentiu

Una filla és un joc, però tres ja són un foc

Massa dones juntes acaben fent maldecap

parlar

Una paraula dita a temps, val més que després cent

Denota que és necessari parlar amb oportunitat i no de qualsevol manera

parlar

Una paraula en porta d'altres

Significa que quan es comença a discutir o parlar no es sap fins a on arribarà la conversa, perquè un assumpte en suscita un altre

amor maneres de dir

Una per tres, i a la màrfega!

Es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions

animals mesos oratge

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

persones plantes

Una poma podrida en fa podrir d’altres

Les persones que freqüenten algun dolent acaben més o menys contaminades del seu comportament

parlar

Una pregunta mereix una resposta

Certament, i si no, no haver preguntat

treball beure plantes

Uns fan l'òbila, i atres es beuen l'oli

Significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treball d'aquells

animals

Uns mouen la llebre i altres la maten

Vol dir que uns inicien els treballs i altri els aprofita

mon alegria riure/plorar gent

Uns ploren i altres riuen, açò és el món

Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes

persones maneres de dir

Uns tenen la fama i altres carden la llana

Vol dir que uns tenen l’anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències

diners

Uns tenen la fama i altres els doblers

Vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències

treball

Uns treballen, i altres en tenen el profit

Qui menys procura alcanza el millor

colors

Vagin les verdes per les madures

Vol dir que cal acceptar les incomoditats a canvi de les comoditats o avantatges

maneres de dir

Val més això que res!

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

animals plantes casa

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

sants mesos

Val més la missa de sant Pere que tres-centes que li van darrere (29 de juny)

La celebració de Sant Pere va ser consensuada per les esglésies de Roma i de Constantinoble

ensenyar

Val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada

És una manera de dir que la reflexió il·lustra més que la lectura superficial

consells

Val més poc que res

No s’han de menysprear les coses menudes, ja que tot té major o menor importància, encara que estiguem acostumats que no ens falte de res i inclús al bo i millor

parentiu

Val més una mala filla que cent bones nores

La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític

maneres de dir

Valdre un tresor

Valdre molt. Tindre moltes qualitats