`

Refranys amb la paraula ola

persones oficis

Cap capellà recorda quan fou vicari [o escola]

Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem mal o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim

maneres de dir cos huma

Cap de sola

Curt d'enteniment, neci, ignorant

maneres de dir plantes cos huma

Cap d’escarola

Locució per definir aquella persona que té els cabells molt arrissats

el bagul de les paraules oblidades

CAPOLADORA

Màquina composta essencialment d'un cilindre horitzontal dins el qual roda un joc de ganivets que serveix per capolar carn o altres coses

el bagul de les paraules oblidades

CAPOLAR

1. Tallar a trossets xicotets. 2. Ferir deixant marques amb forta contusió. 3. Fatigar fortament

cos huma salut maneres de dir

Cargolament de ventre

Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal

el bagul de les paraules oblidades

CARMANYOLA

Recipient de llanda, d'alumini o de plàstic, de tapa hermètica, utilitzat per a contindre o portar menjar, generalment cuit. Es va començar a fabricar al segle XX. Actualment el coneixem fabricat de plàstic conegut com a Tuppers

casa

Casa hostada, casa assolada o Casa hostada, pobra i desacreditada

Vol dir que la casa on entra molta gent externa, sol costar molt de sostenir i la solen malfamar

el bagul de les paraules oblidades

CASOLÀ

1. Que es fa en casa, domèsticament i no en un establiment professional. 2. Que té gust i costum d'estar a casa seva, sense sortir-ne gaire. 3. Que conviu amb les persones d'una casa, que viu dins de casa o prop d'ella

menjar

Cassola plena a molts treu de pena

Alhora de menjar s'obliden els mals moments

llocs

Cerdanyola, salta i vola

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona

consells persones

Consola els desconsolats, visita els empresonats

Aconsella ser caritatius i solidaris amb els desgraciats

donar

Contra el vici de pidolar, hi ha la virtut de no donar

No es deu correspondre a qui ens exigeix

maneres de dir

Córrer l'andola

anar d'ací i d'allà sense fer res de bo

maneres de dir

Còrrer la bacoreta [o l’andola]

Anar d’aci i d’allà sense fer res

plantes maneres de dir

Coure [a algú) la ceba a la gola

Revenir-li un disgust fora de temps. Es diu principalment del qui retreu una cosa quan ja no és oportú parlar-ne

maneres de dir ensenyar

Crear escola

Tindre deixebles, seguidors, imitadors

oratge maneres de dir

Créixer com una bola de neu

Augmentar d’una manera progressiva

dites

Cuca espanyola no pixa sola

La fama de les dones d’ací és que acostumen d’anar a pixar en companyia d’altres dones, però els homes també ho fan, i els xiquets i joves, inclús concursen

llocs gent

D'Alforja solament, ni la vila ni la gent

Municipi de la comarca del Baix Camp en la província de Tarragona

diners camp

D'espigolar, pocs es fan rics

Les feines petites donen poc de benefici

maneres de dir

D'una [o amb una] revolada )

Amb un moviment ràpid i violent, estirada, espenta, etc.

maneres de dir

Daurar la píndola

Dissimular la gravetat d'una cosa per fer-la més acceptable

maneres de dir

De carambola [o de retruc, o de retop]

Casualitat, coincidència inesperada

dia i nit

De dia juga Jeroni; de nit, cresolades d’oli. [cresolada = capacitat de combustible del cresol o llàntia]

Critica els que passen el temps divertint-se i deixen les obligacions per a l’últim moment

treball

De dia no fila Toni, i de nit gasta cresolades d’oli

Critica aquells que no treballen o no s’esforcen però que es gasten allò que no s’han guanyat

maneres de dir

De la primera volada

Expressió aplicada a una persona d'edat jovenívola o que encara és novella en alguna cosa

animals llocs

De Santa Pola boguetes pudentes

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

vinya beure llocs

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

el bagul de les paraules oblidades

DENTOLA

Dent que té una grandària major de l'habitual

oratge

Desembre tremolant, bon gener i millor any

Si pel desembre no fa fred, és que l’hivern ve retardat i les pluges, també

maneres de dir

Desfer-se com un bolado

Desfer-se, dissoldre’s ràpidament; en sentit figurat, esvanir-se en poc temps una convicció, una emoció, una idea, etc.

maneres de dir

Despedir-se a la bartola

Anar-se'n sense avisar ni saludar

el bagul de les paraules oblidades

DESPERDIGOLAT-ADA

Dispersat. escampat sense direcció determinada

animals

Déu ens guarde de poll reviscolat

Es refereix a les persones que créiem poca cosa i que en un moment donat manifesten el seu caràcter

animals aigua déu

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola

Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire

dia i nit maneres de dir oratge

Dia ennuvolat

Dia en què el cel està cobert de núvols

persones

Diu la cassola al perol: Aparta’t, que em mascares

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

maneres de dir ensenyar

Donar escola

Ensenyar alguna mena de coneixement de manera reglada

maneres de dir donar

Donar la bola [a algú]

No concedir-li allò que sol·licita, llevar-lo del càrrec que exercix, etc.

indumentària maneres de dir

Dur com una sola de sabata

Es diu d'una cosa excessivament dura

maneres de dir

Dur els esperons ben esmolats

Estar molt preparat per a la lluita, discussió, venciment de les dificultats, etc.

parlar cos huma

Dur la llengua esmolada

Estar per a xerrar molt

maneres de dir aigua

D’aigua passada, molí [o mola] no en mou

Significa que les coses passades o que no tenen remei no han de retreure's

maneres de dir

Edat escolar

Edat en el que els infants estan legalment sotmesos a les obligacions escolars

maneres de dir

Eixir a farolades

Acabar malament una cosa

animals

El gos de l’hortolà no menja ni deixa menjar

Es diu com a crítica a qui ni fa ni deixa fer

animals camp oficis

El gos de l’hortolà, ni rosega l’os ni el deixa rosegar [o ni lladra ni deixa lladrar]

Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti

salut cos huma mal

El mal ve volant i se'n va a peu coix

Els accidents o les malalties es produeixen o es demostren en un moment donat; en canvi, la recuperació costa molt

llocs

El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua

Ciutat de la província d'Alacant, capital de la comarca de l'Alcoià

déu amor menjar beure

El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu

Suposa que els excessos en el menjar i beure, o sexuals, no són pecats greus

animals persones

El poll reviscolat, pica més que cap

Es diu referint-se als homes que de pobres han tornat rics, perquè solen esser més orgullosos que els que ja nasqueren rics

oficis

El que fa el vicari, ho pot fer l’escolà

Es diu de les coses que requereixen un aprenentatge i una voluntat per arribar a familiaritzar-s’hi

ensenyar saber

El que no sap, que vaja a escola

És una manera dràstica de dir-li a algú que no serveix per a la faena que se li havia encomanat i que s’espavile

oficis

El rector [o capella] no es recorda de quan era escolà

Significa que les persones arribades a certa categoria pretenen que els inferiors obrin de manera diferent d'així com obraven elles quan eren de més poca edat o de menor significació

any

Els anys passen volant

Dels efectes del transcurs del temps no es lliura ningú, que tot ho afecta, i com més envellim, més a pressa sembla córrer

menjar diners

Els comptes, clars, i el xocolate, espés

És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor

plantes menjar oficis llocs

Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola

Santa Coloma de Farners, municipi Gironès de la comarca de la Selva

mesos

Els mesos passen volant

Expressió dita per algú que, normalment per motius econòmics, sent que el temps transcorre massa de pressa