Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell
Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres
Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits
Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran
A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar
La cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients, però no els multiplica
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell a la província de Lleida
Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans
Es diu quan algú es mostra en desacord a gitar-se en el lloc que li han assignat
Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida
Recomana respondre i contraatacar a qui ens ofén o perjudica
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
Adverteix que els xiquets imiten els bons o mals exemples dels adults
Els dos primers són municipis de la comarca lleidatana del Segrià i l'últim del Baix Empordà
Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat
Tots solem actuar igual en totes bandes
Tots solem actuar igual en totes bandes
Això diuen, per bé que l'arribada del fred es retarda cada vegada més
Poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà en la província de Lleida
Es diu per donar acabada una renió i convidant als demés a anar-se'n
Lloc assolellat i abrigat del vent. Que està en un cara-so
Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament
Començar a existir. Fer-se important un fenomen. Agafar importància, escampar-se, tenir més pes
1. Tenir cura [d’algú] o protegir [algú] amb una abraçada. 2. Aconsolar. 3. Abrigar. 4. Acomodar-se. 5. Ajuntar, aglomerar, posar o fer anar plegats [diferents persones o coses]
Recomana acollir les bones coses però estar previngut contra les dolentes
Al·ludeix al soroll que suposa la tornada al cole
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
Indica que les coses bones han de tenir tots els ingredients que pertoca
Les persones bones amb gran integritat moral acaben sent exemplars i modèlics, encara que mai ho hagen pretés
Al límit de les pròpies forces. Molt impacient, anciós o neguitós tot esperant el desenllaç d'alguna cosa. En els darrers moments de la vida, a punt d'expirar
Qualsevol racó, jardinera o cossiol pot constituir un viver
Quan un no té les necessitats cobertes no té gana de res
1 Anar un alumne a un centre d'ensenyament primari a fi d'aprendre. Assistir a les lliçons en una escola. Anar a estudi. 2 'Anar a escola' és anar a estudiar [acció dels alumnes]; 'anar a l’escola' és anar a l’edifici [acció dels mestres]
Provar si es pot obtenir alguna cosa per petita que sigui. Aprofitar-ho tot, arreplegar tot el que es pot
Presentar-se en un lloc amb males maneres, amb ganes de discutir. Preparat per atacar o per defensar-se. A punt de tirar-se-li a sobre, d'escometre'l, d'atacar-lo, d'envestir-lo, de contradir-lo
Tenir molta feina o molts maldecaps. Anar esverat, atabalat, neguitós, atordit, eixelebrat
Anar decidit a fer una cosa. Sovint es diu de qui té ganes de brega. Anar determinat, resolut, estès; anar calent, cercar fressa, tenir ganes de brega; anar aixaliat [pel sexe]
Dir o pensar coses, que en relació amb el tema d'objecte d'una conversa o discúrs són desraonades o inconexes
És una crítica a qui s’ocupa més de les coses dels altres que de les pròpies
Començar a volar un ocell o un avió. Sortir una persona de la protecció familiar. Agafar el vol, aixecar el vol, enlairar-se, envolar-se; desmamar-se, espavilar-se, anar-se'n d'un lloc, fotre el camp
1. Arrasar, abatre, destruir completament. 2. Tirar a pla, a terra una edificació. 3. Aclarir-se, un líquid, deixant el solatge en el fons del recipient. 4. Arrasar, el vent o l’aigua, un sembrat o un altre conreu. 5. Tallar un bosc arreu; deixar-lo ben malmès
1. Bossa gran, sarró de tela o de pell, amb tapadora, que els caminants duien penjada a l'esquena per a portar aliments per al viatge, roba o altres utensilis. 2. Cistell de vímens ovalat amb una ansa al mig. 3. Panxa. Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior
Panxa. Abdomen, ventre, especialment la seua cara anterior
Constata que els xiquets de pit riuen de no res i els vells peten molt sovint
Si la boira està per les altures, més val no treballar en el camp i dedicar-se a altres menesters a cobert, per si plou
La boira marina espessa amaga perills i sol ser preludi de tormenta
Expressions que denoten la pèrdua irremissible d'alguna cosa, la consumació d'un fet que ja no té remei, etc.
Les cabres ho devoren tot i les seues peülles destrossen fins els marges
Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit