`

Refranys amb la paraula ella

animals donar

Al ruc que no vol sella, dóna-li bast

Vol dir que els egoistes, per fugir de molèsties, a vegades cauen en altres molèsties més grosses

mar

Alaba la mar i fuig d’ella

Recomana no aventurar-se en possibles perills

llocs festa

Als de Martinet i als de Montellà, els qui vulguin ballar, fora de la plaça

Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida

maneres de dir cos huma

Amb un dit al cul i l'altre a l'orella

Es diu per assenyalar que un hom ha acabat, en una empresa determinada, fracassat i malsatisfet. Amb un gran fracàs, pobre i enganyat, més net que una patena

amistat persones vell casa

Amic nou i casa vella, per a un altre la deixa

Convénen les amistats velles i les cases noves per a no endur-nos males sorpreses

persones amor aigua

Amor d'amo: aigua en cistella... [i el de criat en panera]

Això vol dir que tota relació humana basada en l'ús del poder i l'autoritat no pot ser honest i sincer, i al final es fa impossible en absolut

aigua amor parentiu

Amor de donzella, aigua en cistella

En les relacions socials, o entre adults i xiquets, no s’ha d’esperar que hi haja amor familiar, ni que s’agraïsquen els favors, perquè quedarem despagats

amor

Amor de senyor, aigua en cistella

Les relacions laborals, per cordials que puguen ser, o l’estima dels parents polítics, generen fals amor per conveniència. L’afecte és efímer; això és, passa llest com l’aigua que es posa a dins d'una cistella

parentiu amor aigua

Amor de vella, aigua en cistella

En les relacions socials, o entre adults i xiquets, no s’ha d’esperar que hi haja amor familiar, ni que s’agraïsquen els favors, perquè quedarem despagats

amor

Amor d’amos, aigua en cistella

Les relacions laborals, per cordials que puguen ser, o l’estima dels parents polítics, generen fals amor per conveniència

amor

Amor o voler d’amos, aigua en cistella

Les relacions laborals, per cordials que puguen ser, o l’estima dels parents polítics, generen fals amor per conveniència

maneres de dir

Anar a l'esternellada

Jugar amb violència, a fer caure el contrari. Anar a l'esterracada, anar a la patacada

maneres de dir

Anar a la farcella

Penjar-se d'algú tothora

maneres de dir

Anar a sella

Anar [una persona] asseguda a dalt d'un animal de sella

maneres de dir animals

Anar amb pell d'ovella

Ser hipòcrita, poc de fiar

maneres de dir cos huma

Anar braç sonant i orella fumant

Anar molt resolt, caminant de pressa i amb decisió

cos huma maneres de dir beure

Anar calent d'orella [o d'orelles]

1 Anar begut o embriagat. Agafar una merda, una turca, una mona, una calipàndria. 2 Haver rebut unes quantes bufetades. Haver rebut, haver cobrat sense ser dissabte; menjar calent

maneres de dir beure animals

Anar orella de llebre

Estar mig embriac o esser fàcilment irritable

maneres de dir

Anar orelladret

1 Escoltar amb atenció. Parar atenció, fer atenció, posar atenció, posar esment, posar cura, fer cas, fer esment de, ser tot orelles, badar -o parar- ses orelles. 2 Començar a interessar-se pel sexe. Anar aixaliat, anar espavilat, anar arter. 3 Tenir un bon estat d'ànim. 4 Anar disciplinat. Creure, fer bondat, anar a la rega, fer cas de; fer anar eixerit

maneres de dir cos huma

Anar-se'n amb un dit en el cul i l'altre en l'orella

Anar-se'n sense haver aconseguit el que es pretenia

maneres de dir

Anar-se'n emmascarat pel cul de la paella

Anar-se'n avergonyit per un escarment

llocs

Andorra la Vella, terrer agradós, amb Enclar que del nord li fa de redós

La vall d'Andorra la Vella queda tancada al nord per la vigorosa serra d'Enclar, que la protegeix força dels vents freds septentrionals. D'aquí que parlem de terrer agradós

llocs

Antella, cãe mamella

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs

Antella, Gavarda i Cotes, els tres pobles de les granotes

Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta

maneres de dir plantes any camp

Any que carrega s’esguella

Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte

maneres de dir

Aplegar i besar l'anella

Expresa que quan arribem a un lloc determinat. inmediatament aconseguim de manera satisfactòria tot allò que ens havíem proposat

mon

Aquella és la pàtria, on un bé s'ho passa

Significa que l'home pren estimació a qualsevol lloc on trobi el viure fàcil i agradable

festa dia i nit mon

Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies [follia = bogeria, destrellat]

Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida

maneres de dir

Aquesta mica de [o aquella mica de]

Es diu d'una cosa molt petita. Aquest tros de, aquest bocí de

plantes

Arbre a terra [o caigut], tothom li fa guerra [o llenya, o hi té dret, o l'estella]

Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió

persones plantes

Arbre mort tothom l’estella

Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió

el bagul de les paraules oblidades

ARGUELLAT

Magre i descolorit, d'aspecte malaltís

cos huma maneres de dir

Badar un pam d'orella

Escoltar amb gran atenció. Parar l'orella

vell oficis mar

Bandera vella, honra de patró [o capità]

La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les

maneres de dir cos huma

Banyar-li a ú l'orella

Expressió per desafiar a algú

mar

Barca mal guiada, aviat estrellada

Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible

oratge vell mar

Barca vella no aguanta vela nova

Indica que quan les coses i els animals nos fem massa vells, perdem les capacitats que teníem. També es sol dir de l'home que es casa en una dòna més jove

mar vell persones animals

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

vell mar

Barca vella, bony o forat

Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem

mar vell

Barca vella, per fer-ne estella

Significa que a qui li van malament les coses solen acumular-se-li les desgràcies

animals

Bella ploma, bell ocell

Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit

llocs

Benicarló i Vinaròs, Càlig i la Salzedella, per a vore xiques guapes [o belles] no hi ha poble com Morella

Els quatre primers són municipis castellonencs de la comarca del Baix Maestrat i Morella dels Ports

animals

Bèstia boja, mai és vella

Significa que qui té el caràcter nerviós o inquiet, el conserva tota la vida i fa la impressió de ser sempre jove

maneres de dir beure

Beure amorrat [o a morro , o a morrull , o a broc de botella]

Beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid, com el gallet de la botija, el broc de la botella, etc.

oratge

Boira castellana, el sol demana

La boira procedent de l’interior sol ser molt densa, sobretot per les planes

bona amor parentiu

Bona dona portau, comte; ella dirà

És una broma que es diu perquè l’esposa té fama de ser qui decideix en el matrimoni

bona parentiu

Bona pota i bona orella, bon animal té el meu sogre

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

animals bona

Bona pota i bona orella, senyal de bona bèstia

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

llocs

Bot, botella, de Palamós a Torroella; bot, botàs de Palamós fins a Mont-ras

Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

maneres de dir cos huma

Bufar-li [alguna cosa] a l'orella

Descobrit les seves intencions ocultes

llocs

Burjassot és masclot, i Godella és femella

Municipis de la província de València a la comarca de l'Horta Nord

animals maneres de dir

Cabra [o ovella] fluixa de munyir

La que es deixa munyir fàcilment, que totd'una li raja la llet

animals

Cada ovella amb la seva parella

Cal juntar-se amb els que són similars i afins a nosaltres: en fortuna, cultura, gustos...

animals

Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell

Vol dir que cadascú té prou feina amb les seves coses i no cal que es fiqui en assumptes d'altri

parentiu amor

Cada qual s'aparella amb son igual

Les persones tenim més afinitat amb els que són similars a nosaltres en diners, en gustos, en estudis..

animals

Cadascú parla de la fira segons li va en ella

La nostra opinió davant alguna cosa es veu condicionada pel positiu o negatiu de la nostra experiència

persones

Caldera vella bony o forat

Quan les persones, animals, objectes... arriben a un moment determinat sempre tenen algun defecte

menjar vell casa

Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat]

Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes

el bagul de les paraules oblidades

CANELLA

Os prim de la cama, i la part més prima d'aquesta

maneres de dir amor

Cantar l'esquellada

Acció d'escarni dels vidus que es tornaven a casar