`

Refranys amb la paraula a una

maneres de dir

A casa, encara que siga una pedra

S'ha de dur a casa sempre alguna cosa

persones animals

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

maneres de dir

A una altra porta en donen dos

Dit per llevar-se de damunt algú que pretén enganyar-nos

menjar

A una bona taula, ditxosos els darrers, si els primers tenen modos

Qui arriba després que altres s’ha d’acontentar amb el que quede

maneres de dir

A una cantalada

A poca distància

maneres de dir

A una hora intempestiva

Fora d'hora en un moment inoportú

maneres de dir

A una hora o altra

A una hora indeterminada. quan pugui, quan en tingui l'ocasió

maneres de dir mal

A una mala

En tot cas, preveient el pitjor

festa

A una part repiquen i a l'altra fan la festa

Es diu referint-se a coses que haurien d'esdevenir-se plegades i s'esdevenen separadament

parlar maneres de dir

A una veu

Dient la mateixa cosa simultàniament dos o més persones juntes

maneres de dir saber

Agarrar-se [o pujar] a una paret llisa

Ser molt llest, saber-se desfer de grans dificultats

maneres de dir vinya cos huma

Aixecar el cap a una bóta

Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar

oficis mar animals

Al millor pescador, li escapa una anguila

Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga

llocs

Al poble de Vilamalla, l'alcaldessa et fa una palla

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona

parlar

Al riu, hi ha una aueleta que tot ho diu

Significa que tot el que es fa, arriba a saber-se

maneres de dir animals

Allò semblava una pelea de gats

Es refereix a situacions sorolloses

aigua menjar vinya

Amb pa i vi es fa camí, amb sal i aigua una muntanya

El menjar és el carburant dels éssers vius

animals treball

Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga

Es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris

menjar

Amb una perola vella, se'n troba una de nova

Aplicada al jovent que es casa amb una vella o amb un vell per heretar-los.

casa foc

Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc

No s'ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes. Moltes coses poc importants poden produir grans resultats

amistat persones

Amistat interessada, només sura una mesada

Es diu quan a alguna nova coneixença li veiem la intenció d’aprofitar-se de nosaltres o ja n’hem resultat afectats

maneres de dir

Anar a robar a una carretera

Triar un mal lloc per robar o per abusar d’una persona

maneres de dir

Anar-hi un negre d'ungla [d'alguna cosa a una altra]

Haver-hi una diferència insignificant entre dues coses

any persones

Any més, any menys, a una dona no es coneix

L'edat de les dones es calcula aproximadament , ja que fa mal efecte preguntar-la, directament, la qual solen dissimular com poden

diners maneres de dir

Batre sempre a la una

Estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició

animals

Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Vol dir que els nois bords i les mules solen tenir males intencions

llocs

Catamaruc i Planes; i Margalida, Beniarrés i l'Orxa: vaja una eixida

Entitats de població i municipis de la comarca del Comptat en la província de València

animals maneres de dir

Contar els pèls a una rabosa

Ser molt intel·ligent, molt viu d'entenimen

animals mar

Corb marí, dóna una sota per mi

Es diu als corbs marins amb la intenció de fer-los capbussar

animals maneres de dir

Costar de comprar matxo [a una noia]

Costar-li molt de trobar pretendent

maneres de dir

D'aquesta a una altra

Hom ho diu d'allò que no s'acaba mai. Anar llarg, haver-n'hi per estona, d'ací no res

amistat

Darrera una pedra, un cantal

Vol dir que les adversitats no vénen soles, sinó que es repeteixen i van augmentant

joc

De les dotze a la una, corre la mala fortuna

Vol dir que la dissort ve en molt poc temps

mesos animals festivitats

De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall

Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant

déu maneres de dir

Déu tanca una porta i n'obre una altra

Quan tot sembla perdut, sempre apareix una oportunitat i una força per a sortir-se'n

maneres de dir déu menjar

Déu te faci la vida sota una llosa

Es diu humorísticament a una persona molt menjadora

maneres de dir donar

Donar la darrera pinzellada [a una cosa]

Donar-li els darrers tocs, completar-la

maneres de dir donar

Donar lloc [a una cosa]

Donar-hi ocasió, fer que vingui bé

beure

El plaer no compensa una ressaca [ressaca = mal de cap durador]

La ingesta alcohòlica és agradable al paladar, però molt desagradable al cap quan se n’abusa

dites

El que no és a una part, és a l'altra

Significa que una cosa en compensa una altra

llocs

Entre Granollers i Mollet del Vallès hi ha una paret

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

consells

Entre poc i massa hi ha una tassa

Vol dir que tots els extrems són dolents

parentiu

És cosa que no pot ser, ben guardar a una muller

Una muller no és una propietat vitalícia; i si té qualitats, no li faltaran pretendents

parentiu

És més mala que una pesta una dona deshonesta

L’honradesa i la sinceritat són elementals perquè tot i tota relació funcionen bé

maneres de dir

Estar feta una catxapera

Estar feta un desastre una persona o un lloc

maneres de dir

Fer [o donar bombo [a una cosa]

Exagerar, donar importància a una cosa més enllà de la mesura

maneres de dir

Ficar [o trobar] tatxes a una cosa

Retreure-li defectes, inconvenients

maneres de dir

Fins a una altra

Expressió de comiat temporal

maneres de dir

Haver-hi un cabell [d'alguna cosa a una altra]

Haver-hi una diferència insignificant entre dues coses

maneres de dir

Haver-hi un negre d'ungla [d'alguna cosa a una altra]

Haver-hi una diferència insignificant entre dues coses

maneres de dir

Haver-hi un tret [d'alguna cosa a una altra]

Haver-hi una gran diferència entre dues coses