`

Refranys amb la paraula a una

maneres de dir joc

Jugar-se l'última carta [o tot a una carta]

Usar l'últim mitjà que queda per a obtenir alguna cosa

oratge

La tramuntana, si no mor en tres dies, dura una setmana

El vent septentrional té força i és durador

persones parlar

Més mata una mala llengua que una mala llaga

La mentida i l’infundi poden arruïnar la reputació d’una persona o una empresa

mort persones

Més val anar a una nóvia que a un soterrar [una nóvia = una boda]

Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies

dites

No hi ha una mentida més grossa, que una veritat a mitges

Afirmació que té una part de veritat i una altra part que no n'és

maneres de dir animals

No poder alçar la coa a una sargantana

Estar fluix, no tindre força, tindre poca corpenta

maneres de dir treball cos huma

No poder donar coll [a una cosa]

No poder mamprendre una tasca i acabar-la

maneres de dir

No veure [o trobar] la punta [a una cosa]

No veure la gràcia o la finalitat d'una cosa

animals

Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma

Tots els essers vivents deixem petja del nostre pas per la vida, inclús sense proposar-nos-ho

animals

Ovelles boves, per allí a on va una van totes

Critica els qui actuen per imitació, sense criteri propi

mesos menjar camp

Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a una altra anyada

Convé tindre les labors agrícoles acabades abans de tancar-se en casa per passar l’hivern

ensenyar saber

Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia

De tota lectura es pot traure algun ensenyament

oratge festivitats

Per la Candelera, creix el dia una hora sencera (2 febrer)

El 2 de febrer hi ha una hora més de llum que en el solstici d’hivern

oratge mesos sants

Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora (22 gener)

El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga

oratge sants mesos

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora. ( 22 gener)

Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir i l'increment d'hores de sol

sants oratge mesos

Per Sant Vicent de la Roda, el dia ja allarga una hora (22 gener)

El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga

sants mesos oratge

Per Santa Agnès el dia s'allarga una hora més ( 21 gener)

La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern

caça animals mesos festivitats

Per Santa Maria la guineu ja agafa una gallina (2 febrer)

La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal

foc casa

Petita brasa crema una casa

No s’ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes

maneres de dir

Poder-li dir un parenostre [a una persona o cosa]

Poder-se'n acomiadar perquè està perduda, trencada, morta

maneres de dir diners

Podria tancar el pa sota una xicra

Es diu d'una persona o gent molt pobra

maneres de dir bona

Posar un bon pedaç [a una cosa]

Adobar-la, arreglar-la, posar-la en més bon estat

maneres de dir

Posar un gra de sal a una cosa

Posar-hi una mica de gràcia, d'ironia, d'agudesa satírica

dites

Quan hi ha una cadira buida, tots hi volen seure

Vol dir que tothom vol ser el primer a aprofitar una oportunitat

animals oratge festivitats

Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una

En temps de fred i foscor, ningú vol eixir de casa

consells

Quan se tanca una porta, se n'obre una altra

Vol dir que quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables

justicia

Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna

Constata la injustícia que es produeix quan a alguna persona complidora o justa la troben en falta o equivocació

treball

Qui fa un cove, fa una cistella [cove = cistell gran sense ansa]

Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar

persones treball

Qui fa una cistella, fa un cabàs

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

treball persones

Qui fa una cistella, fa un cove

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

animals

Qui mata una mosca en abril, en mata cent mil

Qui s’avança als esdeveniments té avantatge sobre ells

casa

Qui no apanya una gotera, apanya la casa sencera

Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga

parentiu

Qui no creu a son pare o a sa mare ha de creure a una pell de tabal

Qui no porta bona conducta en sa casa, acaba enrolat en algun exèrcit o en galeres

plantes diners camp

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal [camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]

Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

treball animals

Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una animals

Significa que cadascú ha de treballar en allò que entén o per a què té capacitat

plantes salut

Qui vessa una gota d'oli, té set anys de purgatori

L’oli té molt valor, com a aliment, condiment i medecina

maneres de dir

Quin parell per a una peanya

Es diu de dos persones que tenen poca traça, poca empenta, poques llums... i que sempre solen anar juntes

maneres de dir

Quin un! [o quina una!]

Expressió usada per a al·ludir a algú o a alguna cosa negativa, poc convenient o digna del que cal esperar, segons l’opinió de qui la profereix

maneres de dir

Quins dos [o quatre] per a una anda!

Quina quadrilla, però de bon rotllet

llocs

Rotglà, en cada finestra una caguerà

Poble valencià de la comarca de La Costera

maneres de dir

S'agafaria a una paret llisa

Es diu de les persones quan es troben en una situació desesperada

maneres de dir menjar

S'engoliria una rella per la punta

Es diu d'una persona molt menjadora

mar maneres de dir

Seguir les aigües [a una barca]

Navegar o nedar en la mateixa direcció que ella segueix, per popa i molt de prop

maneres de dir

Ser capaç de calar foc a una ciutat, i no esser capaç d'apagar una estella

Es diu referint-se als qui promouen grans conflictes i després no saben resoldre'ls

plantes animals bona

Si hi ha una bona figa, és per a un porc

Es diu perquè sovint les coses bones cauen en mans de qui no les mereix

maneres de dir

Tenir veta [per a una cosa]

Tenir talent o capacitat especial per a aquella

maneres de dir joc

Tirar per terra una pilota

Errar una pilota, llançar-la per sota corda

maneres de dir

Tot a una ala

Sense preocupar-se, arreu, encara que es malbarate, que coste el que coste

maneres de dir

Tots els dies hi ha una puta que confessar

Tots els dies tenim un problema o altre

maneres de dir

Traure suc a una calavera

Traure profit de les situacions més adverses

maneres de dir

Trobar sota una col [un infant]

Manera antiga d’explicar a un infant d’on vénen els nens per evitar parlar clarament de la gestació i el naixement

consells

Un animal sempre guarda una coça per a l'amo

No cal fiar-se d’un animal, per manyac o fidel que sigui