El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys menjar
Carn fregida, no torna a la carnisseria (Les coses començades o encetades no tornen a ser com eren)
menjar
Carn i vi fan de bon pair (El vi ajuda que la carn siga més digestible)
menjar
,
beure
,
salut
Carn que no vulguis menjar, deixa-la cremar (Egoistament, diu que tires allò que no pugues aprofitar, en comptes de compartir-ho)
menjar
Carn sense os és pel ric i poderós (Les millors coses són habitualment exclusives dels rics)
menjar
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
menjar
,
mesos
,
festivitats
,
oratge
Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
oratge
,
mesos
,
menjar
,
festivitats
Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit. (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
festivitats
,
oratge
,
plantes
,
menjar
,
mesos
Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat (La gent del camp sol bescanviar-se els productes que elabora
vinya
,
menjar
Casa afruiterada [o avinada] és mig apanada
menjar
,
casa
Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor (La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible)
salut
,
plantes
,
casa
,
menjar
,
oficis
Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda (Quan tenim visita procurem tenir la casa com un espill))
menjar
,
casa
Casa de poc pa, casa de raons
menjar
,
casa
Casa gran, pa petit (Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat)
casa
,
menjar
Casa on no hi ha mesura un pa poc dura
casa
,
menjar
Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)
camp
,
casa
,
menjar
,
vinya
,
beure
Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.
vinya
,
riure/plorar
,
menjar
,
casa
Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé (Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta)
menjar
,
casa
Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar
menjar
,
casa
,
diable
Casament en dissabte, mal de recapte.
setmana
,
menjar
,
amor
Cassalla, beu i calla
menjar
,
vinya
,
parlar
,
beure
Cassola plena a molts treu de pena (Alhora de menjar s'obliden els mals moments)
menjar
Castanya bullida, castanya ensopida
menjar
,
plantes
Castanya sencera al foc peta (Convé punxar-les o fer-los un tallet perquè amollen el vapor)
plantes
,
foc
,
menjar
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal
festivitats
,
menjar
,
mesos
Caure com un pèl en la sopa (Es diu d'una persona que arriba a l'hora de menjar, així com d'algú que va a una casa al ple de migdia)
maneres de dir
,
menjar
Caure malament [una cosa de menjar] (Fer mal profit, perjudicar el cos). Caure malament [una peça d'indumentària] (Venir mal adaptada al cos)
maneres de dir
,
salut
,
menjar
Caure-li l'ànima (Deixar-se sentir molt la fam o la debilitat)
maneres de dir
,
menjar
Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria
plantes
,
salut
,
menjar
Ceba, arengada i cuixa d’oca, la tasta abans el nas que la boca
menjar
,
plantes
Celler calent arruïna molta gent
menjar
,
gent
,
vinya
Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix (Això és parlar per parlar, dir paraules buides. Significa que la carabassa té poca substància. Per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials)
menjar
,
plantes
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal. (15 d'octubre) ( 11 novembre) (Són les efemèrides tradicionals per a la recol·lecció i la matança)
sants
,
menjar
,
mesos
,
animals
,
festivitats
Cinc dits tinc i deu me'n llepo
menjar
,
cos huma
Clapir [o esquerdar-se o clarejar] de fam (Tenir molta fam)
maneres de dir
,
menjar
Clar com caldo de sopista
menjar
Clar, clar, el parlar però el caldo no
menjar
Clava la dent al pa calent (Recomana aprofitar la primera ocasió que se'ns presente)
menjar
,
cos huma
Coca coqueta, tot surt d'una pastereta (Es diu quan són molts els que despenen de la mateixa bossa)
menjar
Coca i cocó tot surt del pastador
menjar
Coca prima satisfà la vista, però no atipa
menjar
Coca, pega’m a la boca. (Es diu com a elogi d’aquesta menja apetitosa)
cos huma
,
menjar
Col fa llet
menjar
,
plantes
Col i carbassa, tota la casa en passa
plantes
,
menjar
,
casa
Col sense oli, pel dimoni (És un vegetal molt sa però dessaborit)
plantes
,
salut
,
menjar
,
diable
Col, per què no t'has cuit ? Perquè no m'has remenat
plantes
,
menjar
Colom, menjar fi, però de mal digerir [o pair] (Aconsella no abusar de la carn de colom)
animals
,
menjar
Cols i bledes tots el els dies ?. Al cul me les fums bullides
menjar
,
plantes
Cols i fesols, ventre si en vols
menjar
,
plantes
Cols i naps sempre van plegats
plantes
,
menjar
Cols i naps, ventre, ja ho saps
menjar
,
cos huma
,
plantes
Pàgina 13 de 61.