menjar

Els convidats, l'alegria fan... però és quan se'n van

menjar alegria

Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó

[Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona]. Resumeix el caràcter pràctic i terrenal dels habitants d'aquest poble, prioritzant l'àpat tradicional per sobre de les obligacions religioses. L'origen: Durant una festivitat els feligresos van deixar l'església buida per anar a dinar. El predicador, en veure la poca assistència, va encunyar la frase indignat en comprovar que els vilatans preferien gaudir d'un bon plat d'escudella i carn d'olla abans que escoltar el seu discurs

llocs menjar

Els d'Alós es mengen la carn i deixen l'os

Alòs de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera, situat a la província de Lleida

llocs menjar

Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades

Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona. Quan per l'Empordà hi havia tants estanyols, pels aiguamolls dels voltants de Pals es conreava molt l'arròs, i segons veu popular els seus habitants no menjaven gairebé res més, i per ponderar el gran ús que feien d'aquest aliment hom suposa que no eren a temps a menjar-se'l amb cullera i leo feien amb la Iloça per passar-ne niés via.

llocs menjar plantes

Els de Valls, a cada forquillada dos talls

[Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]. Fa referència a la fama de menjadors abundants i generosos que tenen els vallencs (i en general, a la manera de fer a la capital de l'Alt Camp, lligada a la tradició de les calçotades). La dita assenyala la capacitat d'omplir-se bé la boca a cada mossegada.

llocs menjar

Els deu manaments es tanquen en dos: en bajoquetes tendres i arròs caldós.

menjar plantes

Els dinats i els dejuns, mai no seran tots uns

Confirma les diferències socials

menjar

Els dits són per a mullar

Són les millors pinces naturals

cos huma menjar

Els dolors, amb pa se senten menys

Qualsevol mal moment se supera millor si tenim coberta la necessitat més bàsica

menjar persones

Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola

Santa Coloma de Farners, municipi Gironès de la comarca de la Selva. Aquesta frase és una dita popular o verset humorístic català utilitzat sovint per fer jocs de paraules, rimes o per assenyalar una acció precipitada (menjar massa calent)

llocs menjar oficis plantes

Els espinacs menja'ls a sacs

Aquesta verdura igual es bona per a malalts que per a sans

plantes salut menjar

Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar

menjar salut plantes

Els espinacs són sans i barats

menjar plantes salut

Els fems donen el gra i la farina el pa

menjar camp

Els fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores

menjar alegria

Els formatges de Nadal són els millors de l'any

25 desembre. El formatge s'ha de fer en temps de fred.

any festivitats menjar

Els gavetans pocs i gormands.

menjar

Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.

28 desembre. Cançó per penjar la llufa.

dormir menjar sants vinya

Els mals, amb el pa, són menys

Tot dolor es mitiga menjant

menjar mal

Els manaments del pobre, primer rebentar que sobre

És una sentència humorística i una autojustificació per qui menja excessivament tot intentant que no quede res

menjar

Els ossos es fan a mossos

menjar

Els ossos per als gos la llonza per a vós

menjar

Els ous i la llet fan tornar jovenet

Són molt alimentosos. Posa en valor els dos aliments considerats "reforçants". Bàsicament, diu que si un vell menja bé i es cuida amb aquests productes de la terra, pot recuperar la vitalitat d'un jove.

menjar

Els ous, si els saps ben batre, tres valen per quatre, i si no els bats bé, quatre no en fan tres

menjar

Els quatre dons de l’ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles

Dóna molt rendiment a les persones: Ventre (cries i carn), pell (llana), cul (fem) i mamelles (llet).

animals menjar

Els qui mengen sopes, són bons balladors

Respon a la creença molt estesa que menjar sopes amb molta freqüència desperta les ganes i les aptituds per a la dansa. Les mares que desitgen que llurs fills no siguin afectats pel ball, rebutgen donar-los massa sopes de petits per tal d'evitar que siguin balladors de grans.

menjar música

Els sucs van bé pel dinar; els fregits pel sopar

menjar

Els tomàquets fan mil menjars

menjar plantes

Els tomàquets i la sal són la gràcia dels menjars

plantes menjar

Els tres mals gustos són: oli de bassa, carn d'espatlla i fadrí de quinze anys

menjar

Els tres menjars que anirien més cars, si no se'n trobessin, són: alls, cols i moltó

menjar animals plantes

Els ulls mengen més que la boca

La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles

menjar cos huma

Els ulls mengen més que la gana

Tenir gana o desgana de menjar segons la bona o mala presentació de les viandes

cos huma menjar

Em criden a taula? Santa paraula

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

menjar

Em sembla que pastarem moreno

menjar

Empedrao que te perds i castanya que no pegues ja no la replegues

amor menjar

En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà

3 febrer. Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia

menjar mesos sants vinya

En aquest món de rucs, menja bé qui riu i brama

Es diu com a constatació d’algun destrellat o de comportaments inadequats

animals mon menjar

En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi

És una lamentació que la felicitat no siga mai completa

vinya mon menjar

En aquest món uns pasten i altres van al forn

Significa que sempre hi ha hagut pobres i rics, o gent sortada i gent dissortada

diners menjar mon

En aquestes noces parteixen aquest bescuit

Ho diuen parlant d'un succés desagradable, per significar que per les circumstàncies era natural que ocorregués

menjar

En bon any com en mal any, parves en maig

[parva = entrepà]. Confirma que les coses s’han de fer en el seu moment, al marge de les circumstàncies. Quan hi ha molta faena al camp, els camperols s’hi porten els queviures per no perdre temps.

any bona mal menjar mesos

En casa de jugador, poc pa i baralles

casa joc menjar

En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà.

On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent. Utilitza la ironia del "de tot hi haurà" per indicar que, en un entorn de misèria i escassetat, el que realment sobra són els problemes, els conflictes i les mancances, mai l'abundància de coses bones. Neix en una època en què les famílies solien tenir molts fills (que ajudaven a la feina del camp), però on les males collites o la pobresa feien que l'aliment bàsic (el pa) fos un bé escàs.

casa menjar parentiu

En casa que no es bonega no hi ha pa

[bonegar = renyar]. La permissivitat és motiu d’indolència i peresa

casa menjar

En Costur, pa dur

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén

llocs menjar

En cura més la dieta que la recepta

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

salut menjar

En dejú

Sense haver menjat res des del començament del dia o tenir l'estómac buit.

menjar maneres de dir

En desembre, gelades, miques i esmorzades

[miques = pa remullat, esmicolat i fregit]. Pel fred, convénen les bones menjades calorífiques

menjar mesos

En el forn hi ha un codony, en la plaça una carabassa... xiquets, tots a sa casa

menjar plantes parentiu

En el joc i en el plat, l'home coneixeràs

joc menjar persones

En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança

Quan hi ha bona educació es nota.

festa joc menjar

En el que has menjat, ja pots anar darrere d'un combregat

menjar

En escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal

Adverteix que qui serveix el menjar sol afavorir a uns més que a uns altres posant-los el millor tros o el més gran

menjar be mal

En fer-se un bon dinar, com més ne resta, més festa fa

menjar

En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos

En aquests dies tot va en abundància

festa menjar

En gener, es gelen les bledes al calder

mesos plantes oratge menjar

En gener, la col, carn és

En temps hivernal, les verdures bollides escalfen panxes i substitueixen a les proteïnes de la carn en moltes ocasions

plantes mesos menjar

En haver teus, meus i nostres, un pa com unes hòsties

On hi ha massa boques que alimentar, no hi ha altra solució que reduir racions

menjar

En juliol, amb menys foc bull un perol

A l'istiu l'aiga és més calenta i bull més aviat. També es refereix que amb la bonança des mes de juliol és més fàcil guanyar-se la vida

foc menjar mesos

En l'arròs, anar a grumollons

Estar apilonat

maneres de dir plantes menjar

En la casa on no fan olla, no hi ha xolla

[xolla = tosa, esquilada] Quan es menja bé, s’adquireix energia per a treballar

casa menjar

En la casa on s’anomena molt el pa, senyal que no n’hi ha

En general, quan es parla molt d’alguna cosa és perquè se l’enyora o es desitja

menjar casa

En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla

En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries

treball parentiu casa menjar

En la casa que no es renya no hi ha pa

menjar casa

En la casa que no hi ha farina, tot és moïna [moïna = preocupació[

Quan falta el menjar, tots es desesperen

casa menjar

En la taula i en el joc coneixeràs els homes [o persones]

El comportament és el retrat i la radiografia de cada u

menjar persones joc

En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]

Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu

menjar treball llocs

En llescar el pa es coneix la madastra

És una crítica a qui afavoreix a uns més que no a uns altres. Els parents polítics han tingut sempre mala fama

parentiu menjar

En lo que ha menjat, ja pot anar darrere d'un combregar

Ha menjat molt i pot treballar molt

menjar treball maneres de dir

En l’estiu no hi ha menjar roí

Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa

menjar estacions

En mala anyada, hort i porc o porc i cabra

En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar

any animals camp menjar

En menjada i beguda ten bona mesura

Aconsella la moderació i la prudència en el consum d'aliments i begudes per mantenir una bona salut. Aquesta dita subratlla la importància de no excedir-se, especialment amb el vi o l'alcohol, per evitar efectes perjudicials.

menjar salut beure

En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses

Tots solem actuar igual en totes bandes

menjar

En novembre estem, castanyes, moniatos i nous també

Són productes del moment

menjar mesos plantes

En ser negre, botifarra. Tira-li mos!

Ho diuen dels que confonen coses molt diverses que s'assemblen en qualque accident

maneres de dir menjar colors

En Si'n-vols se va morir de fam

Es diu quan algú ofereix una cosa per pur compliment, dient «si en vols...

menjar

En temps de fam l'ase es menja el gram

Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen

menjar animals

En temps de fam, no hi ha pa dur

Vol dir que quan hi ha escassesa d'una cosa, s'accepta aquesta encara que resulti poc acceptable

menjar

En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents

Quan es tracta de menjar, cada u mira per si mateix

plantes parentiu menjar animals

En temps de gana, bones són coques

Quan falta alguna cosa es valora el que el pot substituir

menjar bona

En temps de neu, un all val com un cavall

plantes menjar animals oratge

En tot hi ha maldat menys en la llet que hi posen aigua

S'utilitza de forma irònica per assenyalar que, en la majoria d'assumptes o negocis, la gent sol actuar amb malícia, trampa o ganes d'enganyar per treure'n profit, excepte en els casos més evidents on l'engany és inofensiu o molt clar, com afegir aigua a la llet.

aigua mal menjar

En tot menjar la sal ve i va

menjar

En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

menjar plantes casa

En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc

foc menjar plantes

Encara troba el pa bo

Vol dir que quan hi ha escassesa d'una cosa, s'accepta aquesta encara que resulti poc acceptable.

bona menjar

Encens a l'altar, gallina a l'olla

animals menjar

Enciam i aigua, beneita, poqueta

Ens recorda que l'enciam, per molt saludable que sigui, requereix quantitats moderades. Era molt fred i que menjar-ne massa de nit o en excés podia refredar l'estómac o ser de mala digestió. L'aigua beneita s'utilitza fent una senyal de la creu amb el dit humit. Tirar-se-la a galledes no tindria cap sentit i seria un excés ridícul. Metafòricament, s'aplica a la vida per indicar que tot excés és innecessari i que s'ha de consumir amb mesura.

aigua menjar plantes

Enfornar el pa i desenfornar a mitges

Significa donar a algú grans facilitats perquè prosperi o triomfi, és a dir, fer-li la feina fàcil, afavorir-lo sense mesura o donar-li tots els avantatges perquè obtingui un benefici sense esforç. Històricament, l'ofici de forner requeria un procés llarg i dur. Quan s'utilitza aquesta frase feta, s'aprofita la imatge del forner que facilita la part més costosa del procés a algú altre.

menjar

Enganyar el cos

Menjar una porció menuda d'aliment per tal de distraure la gana i així poder esperar la menja forta. Menjar alguna coseta que et lleva la fam de moment quan estàs famolenc

menjar maneres de dir

Enganyar la dent

Menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant

menjar cos huma maneres de dir

Enganyar la gana

Menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant

maneres de dir menjar

Enganyar-se de forat

Desviar els aliments cap als pulmons

menjar maneres de dir

Engreixa més la calma que la taula

L’excés de calmositat fa grossos en molts casos, ja que es cremen poques calories

menjar

Enlloc es parla tant de pa com en la casa que no n'hi ha

menjar

Enmig de les Pasqües vénen les basques

Significa que entre la Pasqua de Resurrecció (o Pasqua florida) i la Pasqua de Pentecosta (o Pasqua granada, 50 dies després) hi ha poc recapte en el camp i costa de mudar el menjar.

festivitats menjar

Ensalada bollida allarga la vida

És una menja saníssima, encara que insípida

plantes salut menjar

Ensuma el nas, que de boca no en tastaràs

En un moment es pot perdre allò en què hem posat moltes il·lusions.

cos huma menjar

Entrada de l’arròs roïna, la del cacau bona

Sembla ser que a l’horta valenciana allò que perjudica l’arròs afavoreix la producció del saborós cacauet

menjar bona plantes