Refranys menjar

Cols que tinguis d'amanir, deixa-les bullir

plantes, salut, menjar

Cols sense oli no valen un dimoni

plantes, menjar

Com caldo de tramussos o de guilla que està fred i crema

menjar, plantes

Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs

plantes, menjar, oficis

Com estam?—Pocs diners i molta fam (Manera pessimista de contestar a la pregunta amable de «com estam?)

maneres de dir, menjar

Com manco honra més pa

menjar

Com més brut el cuiner, més gras l'amo

menjar, oficis

Com més es beu menys es menja

menjar, beure

Com més gros més gran mos (Valora l’abundància, siga de carns o de qualsevol altra cosa)

menjar

Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer (El cru hivern [època de bruixes] és el temps en què més farina i vi hi havia acumulats en les masies)

menjar

Com més ranci, més bona olla

menjar

Com més tros, més mos (Vol dir que quant més tenim d'una cosa, més profit podem treure'n)

menjar

Com pa beneit (Abundantment i amb gran facilitat)

maneres de dir, menjar

Com són grosses n'entren poques, si vols més, para el cabàs

menjar

Comprar alguna cosa per un tros de pa

menjar

Comptar els mosso (Observar el que un altre menja, amb esperit de crítica per creure que menja més del que pertoca)

maneres de dir, menjar

Condir més que l'arròs caldós (Créixer o durar molt)

maneres de dir, plantes, menjar

Conèixer com el pa que menjo (Conèixer quelcom molt bé. Conèixer com si fos a casa meva; saber quin pa hi donen)

menjar, maneres de dir

Confitura, merda dura

menjar

Consell de caputxí: no mengis sense vi (Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.)

vinya, beure, menjar, consells

Consell de la tia Nicolasa: si no ho pots menjar fregit menja-ho la brasa

menjar, salut, consells

Contra el mal de cul no hi valen serves. (Cada cosa vol el seu remei i no valen succedanis. (La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble)

salut, menjar

Convenir una cosa com el pa que es menja

menjar

Convidat massa atent al plat, altre cop no és convidat (No és educat estar més pendent del menjar que de la convivència i la conversació)

menjar

Coques de Sant Blai curen de tot mal (3 febrer)

menjar, mal, mesos, sants, salut

Cori-mori (Debilitat produïda per la falta d'aliment )

maneres de dir, menjar

Córrer rates pel ventre [o per dins la panxa] (Sentir-se la fam)

cos huma, animals, menjar, maneres de dir

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons (És una invitació a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla)

menjar, parentiu, plantes

Cosa dolenta, fora del ventre

cos huma, salut, menjar

Costar més la salsa que el pollastre (Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa)

maneres de dir, animals, menjar

Creix més que l'arròs caldós (Que dura molt)

plantes, maneres de dir, menjar

Crema formiguers pel mes de maig si vols menjar pa

foc, animals, menjar, mesos

Criar teranyines en la gola (Menjar massa poc)

cos huma, menjar, maneres de dir

Cuit i menjat (Menjat de seguida que és cuit. Sense reposar)

menjar, maneres de dir

Cuit o cru, el foc ho ha fet

foc, menjar

Cuit o cru, el menjar pur

menjar

Cura més la dieta que la llanceta (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

menjar, salut

Cutxaró massa rebentat, propens a pa esguerrat (Vol dir que el cutxaró és el llevat que s'ha de fer amb més compte per al bon règim de la feina de flequer o pastisser)

menjar

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

salut, beure, aigua, menjar, cos huma

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

salut, plantes, vinya, menjar

D'allò més bo (Molt bo. Suculent, exquisit, excel·lent, de primera, extra)

bona, menjar, maneres de dir

D'anar a França Déu me'n reguard, que fan els ous ferrats amb llard.

déu, menjar, llocs

D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà

plantes, menjar

D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa

plantes, menjar

D'hora a la taula i tard a la batalla

menjar

D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta

menjar, plantes

D'un bon cutxaró, se'n veu pa en condició (Significa que el llevat dit cutxaró té gran importància com a base principal d'una fornada, i que si és bo, en surt pa ben grenyat, esponjós i de bona vista)

menjar

D'un ou el ventre no se'n mou

cos huma, menjar

D'un porc per més que en faràs més de quatre pernils no en trauràs

animals, menjar

Damunt figues beu aigua i no te'n rigues

aigua, menjar, beure, plantes

Pàgina 14 de 61.

El Refranyer