Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna
És una manera d’alabar l’excel·lència i d’aquesta fruita agostina, Menjar figues al matí s'associava tradicionalment a començar la jornada amb vitalitat i sort.
menjar plantes
El que guarda quan té, menja quan vol
Recomana ser estalviador i previsor
diners menjar
El que has dinat i has menjat la boca no calla i el ventre ho sap
cos huma menjar parlar
El que la bossa perd, el cos ho guanya
menjar
El que menja de lo que té, li creix
S'utilitza amb un toc humorístic i picaresc. Fa referència directa a aliments o productes relacionats amb l'anatomia humana, al·ludint a la creença popular i juganera que menjar-se determinades parts del cos dels animals (com ara els peus de porc o les verdures) afavoreix el creixement físic. S'aplica especialment a aliments amb connotacions sexuals o fàl·liques (com els plàtans, els botifarrons, els naps o els pebrots).
menjar
El que menja en perol, menja tot lo que vol.
Si algú és egoista se li diu això. Significa que els qui ho volen tot per a ells, solen esser víctimes de llur mateix egoisme.
menjar
El que menja fel, no pot escopinar mel
Justifica que qui pateix alguna mala situació no pot estar content
cos huma menjar
El que menja la dida, per la criatura és vida
[dida = qui dóna de mamar]. Qui està ben alimentada pot alimentar criatures
menjar parentiu
El que menja no es penja
menjar
El que menja verdura té la vida segura
La verdura és bona per a sans i malalts
menjar plantes salut
El que no agrada als ulls no agrada a la boca
Moltes vegades, allò que no entra primer pels ulls no entra per la boca
menjar cos huma
El que no entra pels ulls, no entra per la boca
La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles
cos huma menjar
El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
Vol dir que d'una manera o d'una altra cal agrair positivament els beneficis
diners menjar
El que no esmorza no fa cap àpat en el dia
L'esmorzar sempre és el primer àpat del dia; per tant, qui no esmorza no menja res en tot el dia.
menjar
El que no hagis de menjar, deixa-ho cremar
Aconsella preocupar-se de les coses pròpies, no de les dels altres.
menjar
El que no té filles, menjarà bunyols
Qui tinga filles casadores, les haurà de dotar de patrimoni i no es podrà permetre cap plaer, per poc que siga
parentiu menjar
El que no té pa, no pensa cosa bona.
És comprensible que el famolenc i el pària no pensen més que a superar la seua situació de la manera que siga, lícitament o il·lícitament
menjar bona
El que pa menja, a casa torna
A casa sempre es a casa. Una tornada a casa quasi sempre sol ser una decisió encertada.
casa menjar
El que prova massa no prova res
menjar
El que s'arrima a la Mare Déu, menja i beu.
festivitats menjar beure
El que sopa molt de nit, no té assossec en el llit
Ens adverteix sobre els efectes de fer sopars copiosos o tardans en la qualitat del descans nocturn. La digestió pesada no deixa descansar bé de nit. El cos inverteix molta energia a processar els aliments. Si mengem massa, l'organisme es manté actiu i dificulta l'estat de relaxació necessari per dormir profundament.
dormir menjar
El que suca no treu tros i el que vetlla no matina
No es poden servir dos senyors. No es poden fer bé dues coses al mateix temps.
dormir menjar
El que s’ho menja tot en una fartada, ho caga tot en una caguerada
Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res
menjar
El que t'has de menjar, tu mateix no has de cuinar
menjar
El que té bon dentat, pot mengar el que li és grat
cos huma bona menjar
El que té la panxa plena, mai pregunta quan són onze
Quan es té coberta la necessitat més elemental, importa poc tota la resta
menjar cos huma
El que treballa en la pedra, ni menja ni medra
[medrar = prosperar]. És una reflexió sobre la duresa dels oficis relacionats amb la cantera o la picapedreria. Significa que treballar la pedra és una feina tan sacrificada, lenta i poc agraïda que difícilment permet a qui la fa prosperar econòmicament o, fins i tot, viure amb prou dignitat ("ni menja ni medra"). Tradicionalment, s'ha fet servir per descriure professions on l'esforç físic extrem no es veu recompensat amb un benefici equivalent, destacant la precarietat d'alguns treballs manuals
menjar treball
El que trobis al corral menja-t'ho bé que no et farà ma
Els productes fets de casa tenen totes les garanties d’higiene i qualitat perquè, pel compte que ens té, haurem procurat que siguen sans
menjar
El que últim acaba, neteja la taula
Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer
menjar treball
El que va amb oli, es taca
Qui freqüenta males companyies o perills, acaba sent afectat per ells
menjar amistat
El que vetla no matina i el que mulla no trau tros
Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant
menjar dormir
El qui bé menja, bé treballa
Justifica que alguna persona siga menjadora
menjar be treball
El qui beu bon vi, resta farina al molí
Destaca el valor nutricional i energètic del bon vi, considerant-lo un aliment que sosté la salut i la força, equiparant-lo a la farina per fer pa.
menjar vinya beure
El qui canta a la taula i xiula al llit, no té coneixement [o seny] complit
Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums
dormir menjar
El qui és ben fart mai no pregunta quan són les dotze
Qui ha menjat deixa de pensar en el menjar
menjar
El qui és fart mai no se’n recorda del dejú
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat
persones menjar
El qui festeja, no sopa
Significa que qui està enamorat o ocupat en el festeig s'oblida de tot la resta, fins i tot de les necessitats més bàsiques com menjar.
amor menjar
El qui molt treballa, poc menja
Lamenta que, normalment, qui fa les feines més dures o qui treballa més hores al dia sol ser el més mal pagat
menjar treball
El qui no guarda quan té, no menja quan vol
Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments
consells menjar diners
El qui no té pa, el fan belluga
Quan es passa fam o gran penúria, l’intel·lecte treballa per trobar alguna solució al problema
menjar
El qui no té pa, té que furgar
El famolenc no pensa més que a superar la seua situació de la manera que siga, lícitament o il·lícitament
menjar
El qui no treballa, badalla
Sobretot de fam
menjar treball
El qui suca no trau tros; el qui pren fiat no tria, i el que festeja no dorm
Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant
menjar dormir mort
El qui viu d'esperances, mor dejú
Significa que no es pot viure només d'il·lusions, ja que la passivitat porta a no aconseguir res, quedant "dejú".
menjar mort persones salut
El qui vulga bona caça, que vaja a comprar-la a la plaça
Vol dir que és més segur comprar els animals que esperar que els cacin
caça menjar animals
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir
El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat
vinya beure bona animals menjar
El rascar i el menjar tot és començar
Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar
menjar maneres de dir
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred
Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta
oratge menjar
El reig, amb bona untura, és una llaminadura
Aquest bolet és molt apreciat
plantes menjar
El rent i la cendra, fa la dona certa
Destaca la importància de les tasques domèstiques per a una bona gestió de la llar. La costum de molts llocs en que es fa el «pa a casa», pastant-lo les dones i portant-lo al forn públic. La dita indica que el rent (lleut/llevat per fer pa) i la cendra (utilitzada antigament per fer sabó o netejar) són indicadors que una dona és treballadora i organitzada ("certa").
menjar
El rent i la granera, fan la dona faenera
La costum de molts llocs en que es fa el «pa a casa», pastant-lo les dones i portant-lo al forn públic.
menjar
El rot del bon profit, no està bé, però és consentit
bona be menjar
El rot pel lloro i el pet pel met
menjar
El rotet de bon profit, és consentit
menjar salut bona
El rotet del bon profit no està bé, però és consentit
menjar salut
El sagí a l'olla no i al damunt sí
A ciutat els pobres i a pagès la majoria posen a l'olla una bola de sagí ben maurat amb sal perquè hi doni gust però d'aliment escàs. Se'n diu escudella de sagí i és tinguda en poca estima.
menjar
El sagí al damunt i no a l'olla
Els pobres i els pagesos posen a l'olla una bola de sagí ben maurat amb sal perquè hi doni gust però d'aliment escàs. Se'n diu escudella de sagí i és tinguda en poca estima.
menjar
El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs
oficis plantes menjar
El sedàs i el forn, la millor pastera del món
Ens ensenya que, en l'art de fer pa, tenir la massa perfecta no ho és tot. El secret d'un bon resultat depèn de dues claus fonamentals: tamisar bé la farina perquè quedi fina i airejada, i coure-la adequadament al forn.
menjar
El setembre omple la caldera de bona fartanera
menjar bona mesos
El tord més gros, el més gustós
La seua carn fa el mateix gust que els altres, però n’hi ha més tros
menjar animals
El vent de gener porta l'oliva a l'oliver
El vent carregat d’humitat alimenta la terra i les arrels dels arbres
menjar oratge plantes
El ventre afamat no té consciència
cos huma menjar
El ventre no admet [o no mira] raons
Quan la fam apreta, menjar és primer que res perquè l’estómac mana sobre el cervell
menjar cos huma
El ventre porta les cames
Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou
treball cos huma menjar
El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.
En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida
diners menjar indumentària
El vi a xafades i el pa a punyades
El raïm es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera
menjar vinya
El vi alimenta, cura i fa tenir alegria
Ressalta les seves bones propietats; però en mesura. Destaca els beneficis tradicionals atribuïts al consum moderat de vi negre, com la millora de la salut cardiovascular, l'aportació de polifenols antioxidants, i l'efecte positiu en l'estat d'ànim i la digestió.
menjar salut beure
El vi amb mesura i el pa amb cordura
Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El vi amb mesura: Reitera que l'alcohol s'ha de prendre en quantitats petites per gaudir-ne sense perdre el control ni la salut. El pa amb cordura: Tot i que el pa és l'aliment bàsic, demana no malgastar-lo i menjar-ne el que pertoca, sense golafreria ni malbaratament.
menjar salut vinya beure
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants
Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants
menjar vinya beure persones
El vi és la llet [o el brou] dels pobres
Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres
vinya beure menjar
El vi és més llaminer que el sucre
[llaminer = llépol, golós, golut, gormand]. El vi pot crear dependència, el sucre no
menjar vinya beure
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés
beure vinya joc menjar
El vi fa com la sal: no porta mida
Cal saber dosificar-ne la quantitat
menjar vinya beure
El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm]
Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima
menjar vinya beure
El vi fa sang, i el pa fa carn
Ho diuen les persones afectades als bons aliments.
menjar vinya beure
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang
És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres
cos huma menjar animals vinya beure
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós
vinya beure menjar
El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor
Indica els seus elements atractius
vinya colors menjar
El vi per menjar i no per traguejar
Convé com a acompanyament, no sol
beure vinya menjar
El vi pur, menjar curt
Destaca que el vi és un bon complement alimentar
menjar vinya
El vi vell, i el pa novell
Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer
vinya beure menjar
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous
Són molt alimentosos. Posa en valor els tres aliments considerats "reforçants". Bàsicament, diu que si un vell menja bé i es cuida amb aquests productes de la terra, pot recuperar la vitalitat d'un jove.
menjar vinya beure
El vi, la sal i el pebre porten mesura
Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos. Tots tres són elements que donen vida i sabor, però que en mans de qui no té fre, es tornen contra ell. És una lliçó de saviesa popular que ens diu que les coses bones només ho són si sabem quan aturar-nos.
menjar plantes vinya beure
El xoto cabrit i el marrà podrit
El xot ben jove i el corder ben vell.
animals menjar
Els amanits sense oli són menjar del dimoni.
menjar plantes
Els àngels hi canten [o els àngels hi canten en cos de camisa]
Ho diuen parlant d'una cosa que està molt bé, i principalment d'un menjar molt bo
indumentària maneres de dir menjar cantar
Els badalls van de boqueta en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta
Els badalls són contagiosos
animals menjar dormir
Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós
Comarca de la província d'Alacant. [Blavets: Cognom dels habitats de la comarca de la Marina. El malnom de “blavets” ve de temps de la dominació àrab de la zona, ja que el cabdill de la sublevació de la Marina Al-Àzraq, era conegut com "el blau"]. Els llauradors de la rica Ribera de Xúquer es burlen de l'obligada frugalitat dels blavets de la seca i fragosa Marina, que hi emigren temporalment per a la collita de l'arròs.
camp llocs menjar
Els bocins per força són mals de tragar
Ningú està disposat a patir el mal o a obrar contra la pròpia voluntat; per tant, podem estar segurs que a qui li arriba una desgràcia no és perquè l’haja volguda
menjar
Els bocins renten la cara molt millor que l'aigua clara
subratlla que els trossos, restes o escombraries ("bocins") netegen millor la cara que no pas l'aigua clara, en un sentit figurat i irònic. Fa referència a la ironia sobre la utilitat de certs mètodes o elements quan no són, de fet, especialment nets. Es fa servir per indicar que una cosa neta no és necessàriament millor que una altra que sembla bruta o menys neta.
aigua cos huma menjar
Els bolets són perillosos
plantes menjar
Els bolets, menja'ls ben nets
Avisa que solen estar terrosos perquè es fan davall la superfície
plantes menjar
Els bons menjars se'n duen els pesars
menjar
Els bous en el guisat
animals menjar
Els bunyols es mengen sols
És un aliment que enllepoleix i no ompli, com les pipes i els cacaus
menjar
Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi
Significa que els caragols i els peixos, tot i viure o créixer gràcies a l'aigua (neixen amb ella), el seu destí culinari és ser cuinats o acompanyats amb vi (moren amb vi). És una expressió que ressalta el maridatge tradicional d'aquests aliments amb vi.
aigua animals menjar vinya
Els colzes no has de posar, en la taula per a menjar
És manca de compostura posar els colzes a taula mentre es menja.
cos huma menjar
Els comptes, clars, i el xocolate, espés
És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor
menjar diners
Els convidats alaben tots els plats
menjar