Refranys menjar

Caldo de gallina la millor medicina [o té fama en la medicina] (Suggereix que el millor remei per a conservar la salut es mengar, però equilibrada i moderadament)

menjar, animals, salut

Caldo dolent, bufant i bevent

menjar

Caldo dolent, bufant i bullent

menjar, salut

Caldo rescalfat, doneu-li’l al gat (Menysprea les menges que no estan acabades de fer)

animals, menjar

Caldo rescalfat, pel dimoni (Menysprea les menges que no estan acabades de fer)

menjar, diable

Calent, per a molts, i gelat, per al gat (A la majoria de les persones els agrada el menjar acabat de fer)

animals, menjar

Calla quan mengis sardina, per no empasar-te l'espina (No s’ha de parlar amb la boca plena)

menjar, animals, parlar

Calla, llengua, que el ventrell ja ho sap. (Quan es pregunta a algú que ha menjat)

menjar, parlar

Cama-secs o carreretes, aquests si valen pessetes (Aquests bolets són molt cotitzats. Són dues espècies de bolets escassos i molt saborosos)

plantes, menjar

Campanes al vol, pilotes a l’olla (En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats extraordinaris)

campana, menjar, festa

Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits (Vol dir que les dones enganyen llurs marits donant-los bon menjar)

menjar, parentiu

Cantar-hi els àngels (Ser molt apreciat un menjar o qualsevol altra cosa)

maneres de dir, cantar, menjar

Canviar pa amb parenostres

menjar

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre (Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades)

any, cos huma, festivitats, setmana, menjar

Cap d'Any, neules

any, menjar

Cap gust igual al de la sal

menjar

Cap pescador no mor tip [tip = fart, ple] (Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis)

oficis, mar, menjar

Capó de vuit mesos menjar de rei (Cert)

menjar, animals

Car és el bocí que hom se n'escanya

menjar

Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí (La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes)

menjar, vinya, plantes

Carabassa, ni poca ni massa (Es refereix a la proporció d'aquesta fruita a la recepta dels bunyols)

plantes, menjar

Caragols avellanencs: molta corfa i poca molla (És la seva característica: però ben condimentats són molt saborosos)

animals, menjar

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant (Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua)

animals, menjar, aigua, plantes, vinya, beure

Carbassa sense vi, digues-li fusta

menjar, plantes, vinya

Cargol no dejunat, a molts a emmetzinat

menjar, animals

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant (No es concep una caragolada sense sabor coent)

menjar, plantes, animals

Cargols sense vi, no vull per a mi (Indica que el vi és el millor acompanyament)

beure, vinya, menjar, animals

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort (Significa que aquestes demanen que es begui vi)

animals, menjar, plantes, vinya, beure

Carn a la brasa fa caure les cases

menjar, foc, casa

Carn blaneta i vi pur, alimenten segur

menjar, vinya, beure

Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any

menjar, salut, vinya

Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any (Cada aliment té la seua data òptima de consum)

menjar, salut, vinya

Carn de burro i carn de dona, poc bona (Una carn és dura, mentre que l’altra enllepoleix)

persones, menjar, animals

Carn de cabra, carn armaga (Això diuen. El ben cert és que no en menja ningú)

animals, menjar

Carn de carpó fa caldo millor [carpó = L'os que forma l'extremitat inferior de l'espinada]

menjar

Carn de conill cuita i menjada i la de perdiu ben tufejada [tufejada = aromatitzada, condimentada] (Hi ha carns saboroses i d’altres de dessaborides)

animals, menjar

Carn de corder no et fa gras, però et sosté

menjar, animals

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou (Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides)

animals, menjar, beure, vinya

Carn de moltó, carn de senyor (Es diu perquè és una carn de qualitat i saborosa)

animals, menjar

Carn de pèl, ni del cel

menjar

Carn de pit, carn de poc profit (La carn, segons de quina part siga, té més o menys greix, consistència i aliment. S’acostuma de donar als malalts carn de pit: colom, pollastre...)

animals, menjar, salut

Carn de ploma treu arruga (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

salut, menjar, animals

Carn de ploma, la més bona (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

animals, bona, menjar, salut

Carn de ploma, la pell apissona (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

salut, menjar, animals

Carn de ploma, ni que sigui de grua [grua = ocell camallarg d’albufera] (Recomana la carn d’au per saborosa i sana)

animals, menjar, salut

Carn fa carn i peix fa cadarn

menjar, animals, salut

Carn fa carn i peix fa sang

animals, menjar

Carn fa carn i vi fa sang (Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos)

vinya, salut, menjar

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa ( Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia)

menjar, cos huma, vinya, beure

Carn fa carn, peix no fa greix

animals, menjar

Pàgina 12 de 61.

El Refranyer