`

Refranys menjar

menjar

El que es menge les madures, que rossegue les dures

1. Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges. 2. Ho diu qui es troba perjudicat per algun privilegiat

menjar plantes

El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna

És una manera d’alabar l’excel·lència i d’aquesta fruita agostina

diners menjar

El que guarda quan té, menja quan vol

Recomana ser estalviador i previsor

menjar

El que menja de lo que té, li creix

Es diu humorísticament, sobretot, dels aliments amb connotacions sexuals

cos huma menjar

El que menja fel, no pot escopinar mel

Justifica que qui pateix alguna mala situació no pot estar content

menjar plantes salut

El que menja verdura té la vida segura

La verdura és bona per a sans i malalts

menjar cos huma

El que no agrada als ulls no agrada a la boca

Moltes vegades, allò que no entra primer pels ulls no entra per la boca

cos huma menjar

El que no entra pels ulls, no entra per la boca

La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles

diners menjar

El que no es paga amb diners, es paga amb dinades

Vol dir que d'una manera o d'una altra cal agrair positivament els beneficis

parentiu menjar

El que no té filles, menjarà bunyols

Qui tinga filles casadores, les haurà de dotar de patrimoni i no es podrà permetre cap plaer, per poc que siga

menjar bona

El que no té pa, no pensa cosa bona.

És comprensible que el famolenc i el pària no pensen més que a superar la seua situació de la manera que siga, lícitament o il·lícitament

dormir menjar

El que sopa molt de nit, no té assossec en el llit

La digestió pesada no deixa descansar bé de nit

menjar

El que s’ho menja tot en una fartada, ho caga tot en una caguerada

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

menjar cos huma

El que té la panxa plena, mai pregunta quan són onze

Quan es té coberta la necessitat més elemental, importa poc tota la resta

menjar treball

El que treballa en la pedra, ni menja ni medra [medrar = prosperar]

És un treball poc remunerat i que crema molta energia física

menjar

El que trobis al corral menja-t'ho bé que no et farà ma

Els productes fets de casa tenen totes les garanties d’higiene i qualitat perquè, pel compte que ens té, haurem procurat que siguen sans

menjar treball

El que últim acaba, neteja la taula

Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer

menjar amistat

El que va amb oli, es taca

Qui freqüenta males companyies o perills, acaba sent afectat per ells

menjar dormir

El que vetla no matina i el que mulla no trau tros

Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant

menjar be treball

El qui bé menja, bé treballa

Justifica que alguna persona siga menjadora

beure vinya menjar

El qui beu bon vi, resta farina al molí

Ressalta que el vi alimenta tant o més que el pa

dormir menjar

El qui canta a la taula i xiula al llit, no té coneixement [o seny] complit

Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums

menjar

El qui és ben fart mai no pregunta quan són les dotze

Qui ha menjat deixa de pensar en el menjar

persones menjar

El qui és fart mai no se’n recorda del dejú

Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat

menjar amor

El qui festeja, no sopa

Qui festeja s’oblida de tot, fins i tot de menjar

menjar treball

El qui molt treballa, poc menja

Lamenta que, normalment, qui fa les feines més dures o qui treballa més hores al dia sol ser el més mal pagat

consells menjar diners

El qui no guarda quan té, no menja quan vol

Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments

menjar

El qui no té pa, el fan belluga

Quan es passa fam o gran penúria, l’intel·lecte treballa per trobar alguna solució al problema

menjar

El qui no té pa, té que furgar

El famolenc no pensa més que a superar la seua situació de la manera que siga, lícitament o il·lícitament

menjar dormir mort

El qui suca no trau tros; el qui pren fiat no tria, i el que festeja no dorm

Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant

caça menjar animals

El qui vulga bona caça, que vaja a comprar-la a la plaça

Vol dir que és més segur comprar els animals que esperar que els cacin

vinya beure bona animals menjar

El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir

El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat

menjar maneres de dir

El rascar i el menjar tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

oratge menjar

El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred

Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta

menjar animals

El tord més gros, el més gustós

La seua carn fa el mateix gust que els altres, però n’hi ha més tros

menjar oratge plantes

El vent de gener porta l'oliva a l'oliver

El vent carregat d’humitat alimenta la terra i les arrels dels arbres

menjar cos huma

El ventre no admet [o no mira] raons

Quan la fam apreta, menjar és primer que res perquè l’estómac mana sobre el cervell

treball cos huma menjar

El ventre porta les cames

Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou

diners menjar indumentària

El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.

En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida

menjar vinya

El vi a xafades i el pa a punyades

El raïm es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera

beure salut menjar

El vi alimenta, cura i fa tenir

Ressalta les seves bones propietats; però en mesura

vinya beure salut menjar

El vi amb mesura i el pa amb cordura

Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials

menjar vinya beure persones

El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants

Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants

vinya beure menjar

El vi és la llet [o el brou] dels pobres

Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres

beure vinya joc menjar

El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi

És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés

menjar vinya beure

El vi fa com la sal: no porta mida

Cal saber dosificar-ne la quantitat

menjar vinya beure

El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm]

Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima

cos huma menjar animals vinya beure

El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang

És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres

vinya beure menjar

El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent

El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós

beure vinya menjar

El vi per menjar i no per traguejar

Convé com a acompanyament, no sol

menjar vinya

El vi pur, menjar curt

Destaca que el vi és un bon complement alimentar

vinya beure menjar

El vi vell, i el pa novell

Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer

menjar beure vinya plantes

El vi, la sal i el pebre porten mesura

Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos

indumentària maneres de dir menjar cantar

Els àngels hi canten [o els àngels hi canten en cos de camisa]

Ho diuen parlant d'una cosa que està molt bé, i principalment d'un menjar molt bo

menjar

Els bocins per força són mals de tragar

Ningú està disposat a patir el mal o a obrar contra la pròpia voluntat; per tant, podem estar segurs que a qui li arriba una desgràcia no és perquè l’haja volguda

plantes menjar

Els bolets, menja'ls ben nets

Avisa que solen estar terrosos perquè es fan davall la superfície

menjar

Els bunyols es mengen sols

És un aliment que enllepoleix i no ompli, com les pipes i els cacaus

menjar animals aigua vinya

Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi

Vol dir que el dinar de caragols i de peix demana vi