`

Refranys amb la paraula Ada

persones amistat

Amistat trencada, mai ben arreglada

Similarment a l’anterior, quan una amistat s’ha vist afectada, l’amistat pot continuar, però distanciada i més freda

animals

Amor d'ase, coça i mossegada

No cal fiar-se d’un animal, per manyac o fidel que sigui

parentiu amor

Amor de gendre, bugada sense cendral

Vol dir que l'amor del gendre als seus sogres sol esser molt fluixa

animals

Amor d’ase, coca mossegada

Adverteix que no podem esperar dels animals actituds humanes

mesos amor festivitats parentiu

Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer

L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills

maneres de dir

Anar (o tirar ) cada u pel seu camí

Ser d'opinions discordants, obrar amb independència l'un de l'altre, especialment els que haurien d'anar d'acord

maneres de dir llocs

Anar a Badalona

Badar, fer actes propis de badocs

maneres de dir dormir

Anar a estendre la cansalada

Anar-se'n a dormir. Anar a estirar la cansalada, anar a estirar la carcanada, anar a clapar, anar al llit, anar a poller -galliner-

maneres de dir

Anar a l'esternellada

Jugar amb violència, a fer caure el contrari. Anar a l'esterracada, anar a la patacada

maneres de dir amistat amor

Anar a la saltada

Anar canviant d'amics o de parella. Anar a la que salta, anar a la que cau, anar a la que vingui

dormir maneres de dir

Anar a pegar una becada

Anar a fer una dormida curta. Trencar el son

maneres de dir

Anar amb carta tapada

Anar amb traïdoria, amb segona intenció

maneres de dir beure

Anar amb la pipa carregada

Haver begut excessivament. Estar embriac, begut, mamat, gat, pitof, bufat; anar calent d'orelles, anar tocat de bieles

maneres de dir

Anar amb la pistola [o l'escopeta] carregada

Presentar-se en un lloc amb males maneres, amb ganes de discutir. Preparat per atacar o per defensar-se. A punt de tirar-se-li a sobre, d'escometre'l, d'atacar-lo, d'envestir-lo, de contradir-lo

maneres de dir

Anar cada u pel seu vent

Separar-se, desavindre's

maneres de dir

Anar cadascú pel seu cantó

Separar-se les persones, fer cadascú la seva vida prescindint dels altres. Anar cadascú pel seu costat, anar cadascú per les seves, anar cadascú per ell, anar cadascú pel seu vent, fer cadascú la seva, anar pel seu compte

maneres de dir

Anar cadascú per ell

Dedicar-se cadascú a les seves coses, no fer equip. Anar cadascú pel seu cantó, fer cadascú la seva

indumentària maneres de dir

Anar mudat/ada

Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners

maneres de dir

Anar o estar de passada

Anar o estar a un lloc tot passant cap a un altre indret, sense fer-hi aturada llarga

joc maneres de dir

Anar per dalt de la parada

Expressió pròpia de la parla popular amb la qual es diu que una persona realitza una acció violentament, de la mateix manera que haura d'anar la pilota que vulga passar per dalt de la parada

maneres de dir animals

Anar [o venir] d'un badall de grill

Mancar molt poc perquè passi una cosa. Anar de poc, anar d'un grill de nou, anar de prim, anar d'un fil, venir a la grapada

maneres de dir

Anar-hi amb l'espasa desembainada

Anar resoltament a un assumpte, a decidir un conflicte, una exigència, etc.

maneres de dir

Animal de pota badada

Persona ignorant, inculta

plantes any oratge

Any de rosada, any de forment

La humitat moderada alimenta els cereals

menjar camp any

Any de secalls anys de badalls

Si no hi ha que menjar patirem fam

animals menjar camp

Anyada d’ocells, anyada de fam

Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal

el bagul de les paraules oblidades

APARDALAT-ADA

Persona parada, sense iniciativa i sovint curta d’enteniment

el bagul de les paraules oblidades

APARELLADA

Guarniments de bístia de càrrega o de tir.

maneres de dir

Ara m'agrada! [i ara m'agrades!]

Expressa conformitat amb una acció o amb una opinió. Ara, ho has fet molt bé, tens raó, ara t'escolto!, ara va bé!, més!, ben fet!; massa poc!, ja era hora!

animals mesos menjar oratge festivitats

Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta

Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims

festivitats menjar mesos animals

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall

Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims

cantar mesos menjar festivitats

Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons

Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims

festivitats menjar mesos animals

Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera

Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims

oratge

Arc de matí, pluja cap ací; arc de vesprada, pluja cap allà

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

sants oratge

Arc de Sant Marí al migdia, pluja tot el dia, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja està acabada

Vol dir que si l’arc de Sant Martí apareix al matí és senyal que plourà aviat, mentre que si surt a la tarda la pluja ja s'ha acabat

oratge

Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara

La visió de l’arc a punta de dia denota molta humitat ambient i és un avís de pluja pròxima

oratge camp animals

Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l’arada

La visió de l’arc a punta de dia denota molta humitat ambient i és un avís de pluja pròxima

oratge

Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada

És un fenomen lumínic que es manifesta quan el cel s’ha arrasat, però no és garantia que al llarg del dia no torne a ploure; en canvi, de cara a la nit, sol pronosticar nit rasa i serena

oratge

Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada

La visió matinal de l’arc no augura sinó humitat, però la visió vespertina indica que està arrasant-se

aigua oratge

Arc per la vesprada, aigua passada

L'Arc de Sant Martí anuncia que ha passat la pluja

maneres de dir

Arrastrada de màrfega

Pensada inoportuna, desencertada

maneres de dir

Arreplega els “patos” que ve riuada o tronada

Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses

plantes menjar foc

Arròs i bugada, foc de brasa

Són coses que requereixen escalfor continuada i no un foc potent

plantes maneres de dir menjar

Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa

Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi

maneres de dir animals

Arrufar-se com els gorrions amb l'arribada del fred

Perdre definitivament la voluntat de resistir o de sobreviure. Retre’s, rendir-se, arronsar-se, plegar banderes

foc

Art de foc, art de badoc [badoc = embadalit, encantat]

No calen ni molta intel·ligència ni molta traça per a fer foc

el bagul de les paraules oblidades

ATZAGAIADA

Desbarat. Acció irreflexiva. Que no té ni cap ni peus

maneres de dir

Avall, que fa baixada!

Expressió que encoratja a prosseguir una determinació. Endavant!, som-hi!, peti qui peti!, tira avall!, avall va!

menjar amor dormir

Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'absent o fastidi del present [la talent = la fam, la gana, l’apetit]

Ho diuen perquè badallem, majorment, per avorriment, son, enamorament o estat d'ànim, més que per fam

dormir

Badallar de son com el mestre Anton

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

maneres de dir

Badar

Obrir al llarg, produir una fenedura [en alguna cosa]

maneres de dir cos huma

Badar els ulls

Vigilar, estar atent a allò que pot sobrevenir

maneres de dir menjar cos huma

Badar primer la boca que els ulls

Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit

cos huma maneres de dir

Badar un pam d'orella

Escoltar amb gran atenció. Parar l'orella

maneres de dir

Badar un pam de boca

Quedar aturat d'admiració

maneres de dir cos huma

Badar-li el cap

Obrir al llarg, produir una fenedura

maneres de dir menjar

Baixar la becada

Venir a qualcú el socors que necessita, d'aliment o de mitjans per adquirir-lo

maneres de dir

Baixar una buscallada

Rebre, sovint un animal, un cop que ve de més amunt. Baixar un cop de fuet, baixar una vergassada

el bagul de les paraules oblidades

BAJANADA

Ximpleria, neciesa. Feta o dita pròpia de bajà, irracional

música festa

Ball de la patacada

Ball que se celebra en locals de baixa categoria

el bagul de les paraules oblidades

BANCADA

1. Barra lateral del llit que serveix de suport a les posts. 2. La mandíbula amb la sèrie de dents i geniva de la boca