`

Refranys amb la paraula Ada

cos huma

Barba ben remullada és mig afaitada

Cal facilitar les coses per a evitar danys majors

mar diners treball

Barca aturada no guanya nolis

Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany

diners maneres de dir

Barca aturada no guanya nòlits

Estant aturats, sense treballar, no es guanyen diners

oratge mar

Barca deturada, mar brava

En determinades condicions del medi, és preferible no navegar i esperar que la mar es calme un poc

mar oratge

Barca deturada, maror preparada

En determinades condicions del medi, és preferible no navegar i esperar que la mar es calme un poc

mar

Barca en terra, sempre salvada

Evitant l’ús s’evita el desgast

mar

Barca mal guiada, aviat estrellada

Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible

mar

Barca marinera ben carregada del darrera

El pes s’ha de col·locar sempre a la part més forta

treball mar

Barca parada no mou guerra

Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció

mar treball

Barca varada no fa jornada

Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem treballant

aigua oratge maneres de dir

Bategada d'aigua

Ruixat, pluja forta, batec d'aigua

el bagul de les paraules oblidades

BATZEGADA [SACSADA]

1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos a causa d'una causa exterior. 2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa

menjar be persones

Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada

Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats

amor

Beneïda i casada, abans que a monja ficada

Per a una dona antiga era molt clara la motivació que la duia al matrimoni: necessitava algú que la sustentés.

festivitats animals

Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal

Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep

el bagul de les paraules oblidades

BEQUERADA [BECADA]

1. Allò que pot contindre el bec d'una au. 2. Menjar que una au pren amb el bec per a donar-lo a les seves cries. Colp pegat amb el bec

animals amor

Besada d’ase, no taca

Aconsella no fer cas dels besos, les floretes o les bones paraules de qui sabem que és fals o inconscient

el bagul de les paraules oblidades

BESCOLLADA

Cop pegat amb la mà en el bescoll, la part posterior del coll

beure dormir

Beure, gratar i badallar tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

el bagul de les paraules oblidades

BOCABADAT

1. Que té la boca oberta. 2. Que obri la boca d'admiració, incomprensió o fam. 3. Que bada

maneres de dir

Bocabadat -ada

Admirat, sorprès, meravellat

el bagul de les paraules oblidades

BOCINADA

1. Porció d'aliment que cap en la boca. 2. Aliments que es prenen entre l'esmorzar i el dinar. 3. Colp donat amb la mà en la boca

animals festivitats

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal

Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat

mesos oratge

Boira de març, pluja o gelada de maig

Si els símptomes hivernals es manifesten en març, significa que l’hivern serà durador

oratge

Boirada de canaló, al cap de tres dies, saó; de vegades sí, de vegades no

Si la boira és tan densa que mulla teulades i les fa xorrar, significa que està regant els bancals

oratge

Boirada, eixuta o banyada [o mullada]

Del tot cert, o mulla o no mulla

oratge mar

Boirada, ruixada o ventada, mar agitada

La boira, que es forma en la calma, sol ser l’anunci de vents pròxims impulsats per la pluja

festivitats oratge

Boires per Nadal, migjorn o mestral

Tant poden ser l’anunci de vent del sud com del nord

el bagul de les paraules oblidades

BOLCADA

Conjunt de peces de roba que formen el vestit i faixadura d'un infant nou-nat o quan el porten a batejar

bona maneres de dir

Bon camí no es marrada

Anar pel camí més dret

bona oficis mar

Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes...

És una crítica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afició

bona menjar cos huma

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

La cara reflecteix el bé que un ha menjat

camp bona

Bona fangada val mitja femada

Significa que el remoure bé la terra és una gran condició per a fer-la produir molt

bona sants mesos festivitats

Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal (24 juny)

El solstici d’estiu és temps d’alegria perquè es va cara al bon temps, mentre que el solstici d’hivern deprimeix els ànims perquè ens endinsem en l’hivern

maneres de dir

Bona vesprada

Salutació que es fa al llarg de tota la vesprada

animals

Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Vol dir que els nois bords i les mules solen tenir males intencions

treball plantes

Bordó i carabassa, vida regalada

Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra

el bagul de les paraules oblidades

BRANCALADA

Part lateral d'un portal o finestra, especialment quan és de pedra

el bagul de les paraules oblidades

BRAVADA

Tuf. Emanació d'olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta

festivitats mesos sants

Bregues per Sant Joan, pau hi haurà per Nadal (24 juny)

Les desavinences entre els membres de la parella acaben unint més els seus integrants, i a vegades, en ambients festius i primaverals naix una amistat entre desconeguts

el bagul de les paraules oblidades

BROFEGADA

Grosseria, renec. Soltar una animalada. Parlar malament

persones

Bufetada que no pugues venjar, no te la deixes pegar

Recomana no mamar-se el dit i espavilar-se per mantenir la dignitat

el bagul de les paraules oblidades

BUGADA

1. Operació de llavar la roba. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó. 2. Roba sotmesa a la bugada. Conjunt de roba que es llava. 3. Feinada molt grossa, conflicte o situació difícil de resoldre. 4. Neteja

el bagul de les paraules oblidades

BURSADA

1 Moviment violent i brusc produït per un cop o una empenta. 2. D'una vegada, sense perseverança. [De bursada: D'un cop, atropelladament, amb excessiva pressa]

el bagul de les paraules oblidades

CABEÇADA

Conjunt de corretges entrelligades que subjecten el cap de la bístia cavallina quan ha d'estirar un vehicle

animals

Cabra acostumada a saltar, salta i saltarà

Ho diuen per significar que els hàbits inveterats són mals de fer perdre

animals

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà

Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

animals

Cabra avesada a saltar, fa de mal desavesar

Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

any mesos

Cada any té dos maigs; un d’ells més amunt, l’altre més avall

Es refereix a les dues èpoques de bonança: maig i setembre

mesos sants mar

Cada any, sant Pere, un se'n queda [29 juny]

Es refereix als perills que corren els pescadors de morir ofegats

parentiu animals

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada persona s’enorgulleix de les seues coses o dels seus familiars més pròxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per curtedad intel·lectual

música festa

Cada ball vol la seua dansa [o música]

No és la solució, però ajuda

persones

Cada boig amb el seu tema i cada llop per sa senda

l'interés individual persisteix al marge d'interesos de tercers o consideracions adicionals

mesos oratge

Cada boira de gener una pluja pel maig sol ser

La boira humiteja la terra tan beneficiosament que és comparable a la pluja més apreciable, la de maig

persones

Cada cabró, que s’avente

És una manera dràstica de despatxar la gent

campana

Cada campana fa es seu so

Ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides

maneres de dir mon persones

Cada casa és un món

Significa que cada casa té les seves particularitats

casa mon parentiu

Cada casa és un món, i cada persona, un misteri

Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs

animals casa

Cada casa un amo i cada corral un gall

Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus

persones amor

Cada cassoleta busca la seua tapadoreta

Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària

amistat

Cada cassoleta té la seua tapadoreta, i la que no, un testet [testet = platet de terracota o fang cuit]

Cada persona té o acaba trobant una parella, o una amistat íntima, o algú amb afinitat de caràcter o de gustos

persones

Cada cassoleta [o olleta] té la seua tapadoreta

significa que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se

temps mar menjar

Cada cosa a son temps, i d’estiu rems

Recomana paciència per a esperar el moment oportú

temps

Cada cosa al seu temps

Es diu recomanant paciència quan encara no és el moment oportú perquè es produïsca el fet que s’espera