`

Refranys amb la paraula më

animals

El peix gros es menja el menut

Significa que la gent poderosa domina els dèbils

mar animals

El peix menut al cap d'una hora put

Es corromp prompte i és preferible no pescar-lo

animals

El peix per a qui se’l mereix i l’espina per al gat

Vol dir que les coses han de donar-se segons els mèrits de qui les ha de rebre

animals

El peix, arròs i meló, volen el vi felló

Això és, el vi rabiós, molt fort

mar animals

El peixet que vol menjar, la cueta s’ha de banyar

Significa que qui pretén obtenir algun benefici ha de fer algun esforç

vinya persones beure

El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó]

Al caminant li és més necessària l’energia del vi que l’ajuda del bastó

vell

El pensament no mai es fa vell

Encara que el cos envellisca, el pensament no ho vol reconéixer mai, i a vegades volem fer coses que el cos no ens permet

animals caça

El perdigot solter es mata darrera d’un romer.

Si no es cacen al vol, se’ls ha de buscar amagats entre els matolls

mar oficis animals menjar

El pescador menja sardines el peixater moltes gallines

Trauen més benefici d’un producte els intermediaris i els comerciants que el mateix productor

mar cos huma

El pescar vol més cap que mans

Qualsevol activitat ha d’estar regida pel pensament i l’atenció per a l’obtenció de resultats sense accidents ni imprevistos

mar oficis

El petit pescador tres braces més enllà de terra s’espanta

Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils

persones diners amistat

El pobre té menys enemics que el ric

El ric ha de témer lladres, envejosos, rivals, empleats, parents aprofitosos tributs, fallides...

animals persones

El poll reviscolat, pica més que cap

Es diu referint-se als homes que de pobres han tornat rics, perquè solen esser més orgullosos que els que ja nasqueren rics

animals

El porc més roí menja el millor aglà

Es refereix al repartiment injust dels béns del món

vinya beure

El porró com més s'alça més s'abaixa

Recomana que cadascú se situi al lloc que li correspon.

mort vinya

El porró damunt la taula sempre apunta al qui primer s'ha de morir.

Superstició. Es tracta d'una creença generalitzada: a casa sempre es procurava que el broc petit del porró no apuntés a ningú.

maneres de dir

El primer bon dia

Les primeres paraules, allò que es comunica ràpidament perquè es considera important

oratge

El primer dijous de mes si el sol es pon de capa, al cap de tres dies se li destapa

S'anomena «capa» el núvol que s'estén a l'horitzó, a la posta o a la sortida del sol. Indica que plourà abans del diumenge.

maneres de dir

El primer i el darrer

Vol dir que una cosa no es tornarà a realitzar, normalment perquè no ha satisfet les expectatives que hom hi havia posat

sants

El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, el tercer Sant Blai, el quart nada i el quint Santa Àgata

Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Santa Àgata: 5 febrer. Es refereix als cinc primers dies de febrer.

mesos sants

El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, i Sant Blai el tercer dia

Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Es refereix als tres primers dies de febrer.

dites

El primer pensament mai ment

1. Vol dir que la primera ullada no falla, que l’aparença d’una persona o d’un esdeveniment és prou per a identificar-los. 2. Vol dir que moltes vegades resulta malament una cosa per haver modificat el seu projecte o la seva execució

camp plantes

El primer que cull [o trenca] la flor s'emporta l'olor

Cal aprofitar les bones ocasions. També fa referència a les relacions amoroses

maneres de dir

El primer que s'alça es vist

Vol dir que matinant es pot fer molta feina

maneres de dir dormir

El primer son

Les primeres hores de la nit, quan sol fer-se la primera part de la dormició nocturna

animals oficis

El procurador que és gat vell, primer procura per ell.

Desconfiança absoluta de qui administra justícia.

consells

El prometre dura tant com una veta, que dura fins que es peta

Significa que moltes promeses queden sense complir

donar persones oratge

El prometre és núvol i el donar és pluja

Prometre coses és fàcil i ningú sol regalar res car

persones

El prometre és voluntat i el complir és forçat

Remarca que sempre costa complir allò que s’ha promés

diners

El prometre no fa pobre

Irònicament, està dient que pot fer ric

persones diners

El prometre no ha fet pobre ningú

Recomana acontentar algú amb bones paraules perquè ens deixe en pau

animals persones riure/plorar

El que al mes no es riu, entre burros viu

Riure és la cosa més natural en un xiquet de pit si li fan festes

persones

El que amb els demés té paciència, trobarà correspondència

Normalment, qui és ben tractat o ha rebut algun favor, sol comportar-se igualment

parlar persones

El que amenaça i no pega, per covard queda

Cal ser conseqüent, o bé, saber callar a temps

plantes salut beure oficis

El que beu setge no busca metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

diners joc

El que diu la meua boca, ho manté la meua butxaca

Expressió dita en el moment d'iniciar-se un desafiu, en el qual l'home del poble vol mantenir la seua paraula i la millor manera de demostrar-ne el valor és amb diners

saber

El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria

Vol dir que els poc assenyats fan amb retard allò que haurien d'haver fet des del principi

bona cos huma mal salut

El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa

Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra

parentiu bona mal

El que és mal fill no pot ser bon home

Qui no es comporta convenientment amb les persones que més l’han estimat és perquè no té bons sentiments

menjar

El que es menge les madures, que rossegue les dures

1. Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges. 2. Ho diu qui es troba perjudicat per algun privilegiat

consells

El que es menge les molles, que rosseguí els ossos

Significa que el qui vol tenir els avantatges d'una cosa, cal que també en pateixi la part desagradable

maneres de dir

El que és primer és primer

Es diu expeditivament per a ajornar algun assumpte relegant-lo a un segon lloc

dites

El que és teu és meu, i el que és meu m’ho vull

Se sol dir, sovint fent broma, per expressar el màxim d’egoisme, que és voler-ho tot

dites

El que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira

Es diu d’allò que costa d’aconseguir, però que es perd ràpidament

diners menjar

El que guarda quan té, menja quan vol

Recomana ser estalviador i previsor

diners

El que hages d'empenyorar, val més vendre-ho

Indica que val més prendre mesures radicals i definitives que anar amb compostures insuficients

mort consells persones

El que la mort d'altre espera, la seua veu primera

Adverteix que el desig de mal o de venjança no té mai cap efectivitat

dites

El que meneja el vidre, el trenca

Es diu per disculpar algun estropici involuntari

menjar

El que menja de lo que té, li creix

Es diu humorísticament, sobretot, dels aliments amb connotacions sexuals

menjar

El que menja en perol, menja tot lo que vol.

Si algú és egoista se li diu això. Significa que els qui ho volen tot per a ells, solen esser víctimes de llur mateix egoisme.

cos huma menjar

El que menja fel, no pot escopinar mel

Justifica que qui pateix alguna mala situació no pot estar content

menjar plantes salut

El que menja verdura té la vida segura

La verdura és bona per a sans i malalts

donar persones parlar

El que molt promet, no dóna res

Sol passar que prometre és fàcil i gratis, i complir, infinitament més complicat

consells

El que no es cou per a tu, deixa que es creme

Es diu per manifestar indiferència completa envers aquelles coses que no ens afecten directament.

persones

El que no es paga amb llàgrimes es paga amb sospirs

Significa que les coses tenen compensació, si no d'una manera cabal i exacta, d'una manera aproximada

persones

El que no fou al meu any, no fou al meu dany

Amb qui no es té relació en els bons moments, no es pot esperar que ens ajude en l’adversitat

animals

El que no ha estat guardat, s'ho ha menjat el gat

Significa que sovint es perd primer allò que més s'estima.

menjar

El que no hagis de menjar, deixa-ho cremar

Aconsella preocupar-se de les coses pròpies, no de les dels altres.

dites

El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible

És una manera tallant i expeditiva de denegar alguna petició o encàrrec

parentiu menjar

El que no té filles, menjarà bunyols

Qui tinga filles casadores, les haurà de dotar de patrimoni i no es podrà permetre cap plaer, per poc que siga

casa menjar

El que pa menja, a casa torna

A casa sempre es a casa. Una tornada a casa quasi sempre sol ser una decisió encertada.

persones

El que primer pega, duu avantatge en la brega

Justifica avançar-se al suposat moviment de l’enemic

justicia

El que s'haja de menjar la Justícia, mengem-nos-ho nosaltres

Vol dir que convé més arreglar les discussions a les bones que portar-les al jutge

persones

El que s’esmena, no mereix pena

Recomana ser comprensiu amb qui intenta rectificar i millorar-se

menjar

El que s’ho menja tot en una fartada, ho caga tot en una caguerada

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res