`

Refranys amb la paraula më

menjar treball

El que treballa en la pedra, ni menja ni medra [medrar = prosperar]

És un treball poc remunerat i que crema molta energia física

menjar

El que trobis al corral menja-t'ho bé que no et farà ma

Els productes fets de casa tenen totes les garanties d’higiene i qualitat perquè, pel compte que ens té, haurem procurat que siguen sans

menjar be treball

El qui bé menja, bé treballa

Justifica que alguna persona siga menjadora

dormir menjar

El qui canta a la taula i xiula al llit, no té coneixement [o seny] complit

Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums

persones cos huma donar

El qui dóna i fa mala cara, més valdria que no donara

Fer un sacrifi a disgust és perjudicar-se doblement

donar persones

El qui dóna [o fa ] el que pot no està obligat a més

Es diu com a justificació de qui té la consciència tranquil·la per haver complit

maneres de dir diners

El qui més té, més vol

Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses

menjar treball

El qui molt treballa, poc menja

Lamenta que, normalment, qui fa les feines més dures o qui treballa més hores al dia sol ser el més mal pagat

persones

El qui no fuma, se'l fumen

Adverteix que, per virtuosos que vulguem ser, molts altres no ho són

consells menjar diners

El qui no guarda quan té, no menja quan vol

Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments

be

El qui pica darrer, pica més bé.

Avançar-se afavoreix a qui pren la iniciativa.

persones consells

El qui tinga més sarpes, que les traga [sarpa = urpa]

Aconsella a qui tinga més mitjans que els utilitze

festivitats vinya

El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.

1 novembre. Refrany referit als raïms, que a partir del novembre comença a haver-n'hi menys.

menjar maneres de dir

El rascar i el menjar tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

llocs persones

El rector de l'Alcúdia té una quimera: que molts sols van a missa quan hi ha canela

Alcúdia de Crespins, poble valencia de la comarca de La Costera

consells

El rei dóna cames per córrer

Recomana fugir per tal d'evitar els perills

sants salut mesos

El remei està en Sant Blai [3 febrer]

Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai

animals

El rossí maleït és el més lluït

Reconeix que solem enfadar-nos més amb els que volem i ens presten servei que no amb d’altres

animals

El ruc aguanta la càrrega, més no la sobrecàrrega

Tots, i tot, tenim un límit que no convé sobrepassar

animals

El ruc porta picarol i la somera també el vol

És una reprensió i una crítica als envejosos

oficis indumentària

El sabater du les sabates més dolentes [

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

oficis mal treball maneres de dir

El sabater és el més mal calçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

indumentària oficis maneres de dir treball mal

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

festivitats mar animals mesos

El salmó del gener, pel rei el primer. (6 de gener)

La pesca del salmó s’inicia pel gener, i els primers exemplars capturats solen ser els més grossos

sants

El sant quan més lluny, més miraculós

La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim

oficis indumentària

El sastre és el qui va més mal vestit

Qui té més facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella

camp

El secà vendre'l quan més goig fa

Per a obtenir el màxim benefici, les coses s’han de vendre quan més abellibles són als ulls dels possibles compradors

parlar plantes

El secret de l'ametler, que el sap un de cada carrer

Cosa que es suposa o es presenta com a secreta i que en realitat és coneguda de molta gent

persones plantes

El secret de l'ametlló, jo el puc saber i tu no

Tots els secrets fan de mal guardar i és molt difícil de mantenir amagada una malifeta per gaire temps

parlar

El secret de N'Alibé, que només el diré a qui va, a qui ve i a qui trobaré

Es diu referint-se a una persona que hauria de guardar un secret però és molt bocamolla

parlar persones

El secret entre tots està més ben guardat

Quan la menor indiscreció pot perjudicar a tota una comunitat, cada un dels seus integrants calla per a no ser objecte de venjança

persones consells

El sentir dir fa mentir

Podem desconfiar de les coses que no hàgem viscut personalment, ja que solen estar desvirtuades o ser parcials o interessades

mesos bona oratge

El setembre bo és, si no plou en tot el mes

El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes

oratge mesos bona

El setembre és bo si del primer al darrer està serè

El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes

mesos camp

El setembre porta dany perquè és el mes més fart

És una època que demana molta feina al camp, ja que s’acumulen les collites de diversos fruits alhora

temps

El temps corre sense cames

El temps va passant imperceptiblement en la joventut i acceleradament a la vellesa

temps salut

El temps cura el malalt, però no la medecina

La naturalesa fa que les ferides es tanquen, les trencadures se solden, les infeccions se superen; els medicaments, només ajuden

temps salut oficis

El temps és el millor metge

Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps

temps

El temps es pren conforme ve

Recomana conformació, sobretot en situacions adverses, ja que tot passa

ensenyar temps

El temps és un gran mestre

Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps

temps

El temps perdut mai més torna

Les coses que no es fan quan era el moment de fer-les, o ja no es fan o ja no són com haurien de ser

persones salut

El temps tot ho cura, menys vellesa i locura

Quan transcorreix el temps es mitiguen els sentimients de dolor

caça parentiu oficis

El testament del caçador: per un fill l’escopeta i per l’altre el sarró

L’economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai

persones

El teu, meu, i el meu, meu

Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres

persones

El títol sense mèrit, ans que honor és descrèdit

Destaca que s’ha de valer per a exercir una professió o un càrrec

menjar animals

El tord més gros, el més gustós

La seua carn fa el mateix gust que els altres, però n’hi ha més tros

camp mesos

El trasplant fet en febrer sol ser més certer

Aconsella trasplantar els arbre en aquest mes

treball

El treballar és una pena pel qui no en ve de mena.

Dins una posició equilibrada, es considera que el treball requereix un esforç, però aquest no és mal vist per aquells que l'han acceptat com a forma de vida. El problema, el tenen els mandrosos.

persones vell

El vell en té prou amb una senya, al jove li és menester tot el bastó

L’experiència adquirida fa que comprenguem molts missatge en una simple mirada, mentre que a qui és inexpert sol costar-li molt aprendre

oratge mal

El vent gregal és el que fa més mal

Així sol ser, ja que ve carregat de pluja

menjar cos huma

El ventre no admet [o no mira] raons

Quan la fam apreta, menjar és primer que res perquè l’estómac mana sobre el cervell

treball cos huma menjar

El ventre porta les cames

Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou

diners menjar indumentària

El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.

En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida

beure salut menjar

El vi alimenta, cura i fa tenir

Ressalta les seves bones propietats; però en mesura

vinya beure salut menjar

El vi amb mesura i el pa amb cordura

Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials

vinya salut beure

El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors

El vi és energètic; però en excés cau mal

beure vinya salut

El vi és la medecina dels pobres

Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.

vinya vell

El vi i l'or, com més vell millor

La vellesa els dóna qualitat: al vi, més cos, i a l’or, més garantia

vinya beure dormir

El vi mesura la son

La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda

beure vinya menjar

El vi per menjar i no per traguejar

Convé com a acompanyament, no sol

menjar vinya

El vi pur, menjar curt

Destaca que el vi és un bon complement alimentar

menjar beure vinya plantes

El vi, la sal i el pebre porten mesura

Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos

persones vinya

El vi, la veritat i la dona poden més que l'honra

Els tres elements són l’exponent, el retrat, la carta de presentació, d’un home

vinya persones

El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res

La voluntat ha de predominar sobre el vi com un senyor mana sobre els criats. Si mana el vi, passem a estar baix dels seus influxos

vinya

El vinagre, com més agre millor; però que el gasti el senyor rector.

Desaconsella el vinagre perquè fa disminuir el nombre de glòbuls vermells.

oratge

El xaloc, del mestral és alcavot

[alcavot = consentidor, incitador, provocador]. Els vents són mudables, tant, que poden rodar de sud a nord en poques hores

el bagul de les paraules oblidades

ELEMENT

Persona dolenta o entremaliada. Ser un bon element

persones diners

Els administradorets mengen en plata i paguen amb grillets

És una crítica a qui administra la riquesa i controla al personal