`

Refranys amb la paraula Ada

oratge cantar animals

Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada

Senyal de mal temps

treball animals

Quan el gat no hi és, les rates fan bugada

Si l’amo no hi és, el rendiment baixa

animals oratge

Quan l'àguila és arribada no temis la gelada

Les aus, en general, migren buscant el bon clima

amor

Quan la fadrina és casada, li surten els bons partits

Es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les

amor parentiu

Quan la filla és casada, surten els gendres

Es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les

parentiu

Quan la filla és maridada surten els gendres

Es diu quan s’ofereixen coses profitoses després que hagi passat l’oportunitat d’utilitzar-les

llocs oratge

Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada

Guara és una muntanya d'Osca i Almenar un municipi lleidatà a la comarca del Segrià

salut

Quan la salut és espatllada és més estimada

Quan ens falla la salut apreciem més la importància de portar una vida sana

oratge camp plantes

Quan l’horta està negada, la garriga està salvada

Mentre l’aigua arruïna les parts baixes del terreny, les parts altes estan regades i salves

festivitats camp animals setmana oficis

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells

El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i amb tantes festes es descuida les obligacions, i els animals fan la seua

animals oratge festivitats

Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una

En temps de fred i foscor, ningú vol eixir de casa

mar menjar

Quan no vulgues navegar, al moll a badallar

Ve a dir que si no es vol treballar, es badallarà de fam

menjar

Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada

Vol dir que cal adaptar-se a les circumstàncies

animals aigua oratge

Quan vegis el peix a l'aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà

Es refereix a la creença que si els peixos salten dins l'aigua, és senyal de bon temps

plantes

Quatre figues a un brot, bona anyada de tot

Es diu humorísticament pels qui exageren la importància d'una cosa

animals

Que el seu niu és el més bell és el que pensa cada ocell

Tots solem estar pagats de les nostres coses

maneres de dir

Quedar a l'estacada

Abandonar algú en un perill, un dificultat, etc.

maneres de dir

Quedar bocabadat

Admirar-se algú de quelcom

maneres de dir

Quedar com la criada de Santa Anna

Quedar com encantat, sense saber què fer; quedar desemparat o sense res

maneres de dir plantes

Quedar-se a l'alçada del nap

Quedar-se xicoteta una persona, no créixer

llocs maneres de dir indumentària

Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet

Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat

llocs oficis setmana

Qui a Reus va cada setmana o és botiguer o tarambana

Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona

menjar plantes salut

Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania

Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt

diners persones

Qui cada dia va bonic, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

festa indumentària

Qui cada dia va galant, a les festes va penjant

Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba

maneres de dir treball

Qui de jove no treballa, de vell badalla

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

sants

Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per Sant Joan. [ 24 juny]

Un consell és no fer-ne usura ni voler fer-ne un profit desmesurat del guany de sant Joan. Marca els dos solsticis, el d'estiu per Sant Joan i el d'hivern per Nadal

dites

Qui està de pega, a cada punt ensopega

Vol dir que el qui té mala sort, contínuament topa amb adversitats

persones amor

Qui festeja la casada, la vida porta emprestada

Desaconsella interferir en un matrimoni, ja que s’arrisca la pròpia integritat física

mar

Qui ha de passar barca, no compti jornada

Ho diuen per expressar la inseguretat dels viatges per mar

menjar salut treball

Qui jau i no treballa, molts cops badalla

Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam

consells caça

Qui la drecera a caçar va, marrada fa

Vol dir que moltes vegades l'anar per la drecera allarga més el viatge que si anassin pel camí normal

camp

Qui no té era ni trull, cada any se trau un ull

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

menjar treball

Qui no treballe, de fam badalle

Si no guanyes per menjar ja saps, a patir fam

parentiu

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo [totxo = simple, bajoc, embadalit, curt]

Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans

mesos festivitats joc

Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons

Vol dir que si per Nadal no fa fred, en farà per Pasqua

sants menjar riure/plorar

Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal (24 juny)

Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments

treball dormir

Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla [ajocar-se = gitar-se]

Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son

sants riure/plorar alegria festivitats mesos

Qui s’alegra per Nadal, plora per Sant Joan (24 juny)

Recorda que en la vida s’alternen els bons moments i els dolents

persones

Qui s’enfada té dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se

Convé no concedir importància als mals i oblidar-se’n tant com siga possible

casa persones

Qui té la teulada de vidre, que no tire pedres a la del veïnat

Vol dir que el qui té un defecte no ha de censurar els altres qui el tenen

saber

Qui té més seny, que se'n valgui [o Cada u s'ha de regir pel seu seny]

Significa que cal obrar segons les pròpies idees o iniciatives, sense refiar-se massa del parer dels altres