`

Refranys amb la paraula Ada

maneres de dir

Portar-la votada

Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.

maneres de dir

Posada de llarg

Posar a una noia la falda llarga, o a un noi pantalons llargs, quan es considera que ja poden alternar amb les persones adultes

maneres de dir mar

Posar en surada

Posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l'aigua i navegar

maneres de dir cos huma

Posar-se-li com una patada al cul [a algú]

Rebre algú malament alguna cosa que ha dit algú altre

el bagul de les paraules oblidades

POTENTAT -ADA

Persona acabalada, de gran poder, opulenta.

maneres de dir

Prendre una enrabiada

Reaccionar malament o de manera airada davant d'un fet

maneres de dir

Prendre volada

Prendre el vol, anar-se'n o adquirir llibertat

maneres de dir

Prendre [o agarrar volada]

Prendre, un projecte, una empresa, etc., proporcions d'una gran magnitud

animals estacions

Primavera arribada, ovella esquilada

Vol dir que amb l'arribada del bon temps els pastors aprofiten per esquilar el ramat

el bagul de les paraules oblidades

PRIMMIRAT -ADA

1. Que mira prim, amb gran atenció i meticulositat. 2. Que és molt delicat en el tracte i en el comportament.

el bagul de les paraules oblidades

PRIMPARAT -ADA

1. Si cau no cau, en perill o a punt de caure, d'engegar-se, de perdre's. 2. Frèvol, que no té forces ni vigor, inconsistent.

camp

Prop de la muntanya i ribera és la terra falaguera [falaguera = agradable, agradosa, agraïda]

Als peus de les muntanyes hi ha aigua, i vora el mar no es produeixen gelades

oratge mesos festivitats

Prop de Nadal, fred cordial

Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

el bagul de les paraules oblidades

PUNTADA

1. Colp pegat amb la punta d'una cosa. 2. Acció de passar l'agulla enfilada quan es cus o es broda alguna cosa. 3. Forat fet amb una agulla enfilada en un teixit. 4. Tros de fil comprés entre dos forats consecutius. 5. Paraules que es diuen per a insinuar alguna cosa molesta. 6. Acte de tirar-se un nedador a l'aigua de cap i amb els braços estesos i les mans juntes. 7. Crescuda o pujada d'aigua de poca duració, en un riu o un torrent.

el bagul de les paraules oblidades

PUNTELLÓ -ADA

Cop donat amb la punta del peu. Tractar a puntellons (a algú): Maltractar-lo.

el bagul de les paraules oblidades

PUNTIMIRAT -ADA

Molt exigent, massa minuciós en els detalls o en coses que no valen la pena, susceptible en les relacions amb els altres

el bagul de les paraules oblidades

PUNXADA

1. Ferida feta amb una punxa o un instrument punxegut. 2. Dolor viu i de curta durada. 3. En plural, molèsties que sent u en els músculs durant un temps a partir del sendemà de fer un esforç no habitual. 4. Injecció o extracció amb agulla. 5. Fet de punxar-se una roda d'un vehicle.

maneres de dir cos huma

Punyalada a l'esquena

Fer una actuació poc correcta

treball animals

Quan el gat no hi és, les rates fan bugada

Si l’amo no hi és, el rendiment baixa

animals oratge

Quan l'àguila és arribada no temis la gelada

Les aus, en general, migren buscant el bon clima

amor

Quan la fadrina és casada, li surten els bons partits

Es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les

amor parentiu

Quan la filla és casada, surten els gendres

Es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les

parentiu

Quan la filla és maridada surten els gendres

Es diu quan s’ofereixen coses profitoses després que hagi passat l’oportunitat d’utilitzar-les

llocs oratge

Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada

Guara és una muntanya d'Osca i Almenar un municipi lleidatà a la comarca del Segrià

salut

Quan la salut és espatllada és més estimada

Quan ens falla la salut apreciem més la importància de portar una vida sana

animals camp mesos

Quan l’abril és florit, cada ocell fa el seu niu; només el picot i el gaig ho fan el mes de maig

Ja ho sabeu. [Picot o picacarrasques: Au (Picus viridis) d'uns 32 centímetres, de color verd amb el copró groc, el capell roig encés i la cara i els bigots de color negre, característica del bosc mediterrani].

oratge camp plantes

Quan l’horta està negada, la garriga està salvada

Mentre l’aigua arruïna les parts baixes del terreny, les parts altes estan regades i salves

festivitats camp animals setmana oficis

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells

El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i amb tantes festes es descuida les obligacions, i els animals fan la seua

animals oratge festivitats

Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una

En temps de fred i foscor, ningú vol eixir de casa

mar menjar

Quan no vulgues navegar, al moll a badallar

Ve a dir que si no es vol treballar, es badallarà de fam

menjar

Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada

Vol dir que cal adaptar-se a les circumstàncies

animals aigua oratge

Quan vegis el peix a l'aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà

Es refereix a la creença que si els peixos salten dins l'aigua, és senyal de bon temps

plantes

Quatre figues a un brot, bona anyada de tot

Es diu humorísticament pels qui exageren la importància d'una cosa

animals

Que el seu niu és el més bell és el que pensa cada ocell

Tots solem estar pagats de les nostres coses

maneres de dir

Quedar a l'estacada

Abandonar algú en un perill, un dificultat, etc.

maneres de dir

Quedar bocabadat

Admirar-se algú de quelcom

maneres de dir

Quedar com la criada de Santa Anna

Quedar com encantat, sense saber què fer; quedar desemparat o sense res

maneres de dir plantes

Quedar-se a l'alçada del nap

Quedar-se xicoteta una persona, no créixer

llocs maneres de dir indumentària

Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet

Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat

el bagul de les paraules oblidades

QUEIXALADA

1. Conjunt de queixals. 2. Mossegada. Cop o ferida que es produeix amb els queixals; amb les dents. 3. Cada moviment de mandíbules per a menjar. 4. Tros que se separa d'una cosa amb les dents. 5. Bocí de pa, porció curta de menjar que es pren fora d'àpat.

llocs oficis setmana

Qui a Reus va cada setmana o és botiguer o tarambana

Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona

menjar plantes salut

Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania

Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt

diners persones

Qui cada dia va bonic, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

festa indumentària

Qui cada dia va galant, a les festes va penjant

Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba

maneres de dir treball

Qui de jove no treballa, de vell badalla

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

sants

Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per Sant Joan. [ 24 juny]

Un consell és no fer-ne usura ni voler fer-ne un profit desmesurat del guany de sant Joan. Marca els dos solsticis, el d'estiu per Sant Joan i el d'hivern per Nadal

dites

Qui està de pega, a cada punt ensopega

Vol dir que el qui té mala sort, contínuament topa amb adversitats

persones amor

Qui festeja la casada, la vida porta emprestada

Desaconsella interferir en un matrimoni, ja que s’arrisca la pròpia integritat física

mar

Qui ha de passar barca, no compti jornada

Ho diuen per expressar la inseguretat dels viatges per mar

menjar salut treball

Qui jau i no treballa, molts cops badalla

Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam

consells caça

Qui la drecera a caçar va, marrada fa

Vol dir que moltes vegades l'anar per la drecera allarga més el viatge que si anassin pel camí normal