`

Refranys amb la paraula io

mesos camp

Al juliol, trau les garbes al sol

Convé que perden humitat perquè no es podrisquen

camp mesos

Al mes de juliol, a l'era hi fa bon sol

La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra

sants

Al sant que no li tingues devoció no li facis oració

Si no se li té fe i confiança, poc farem per nosaltres i poc farà ell per ajudar. També es refereix als coneguts dels quals no esperem res

amor plantes parentiu

Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines

Pel fred del desembre, els pares de les fadrines permetien entrar a casa l’amic o pretendent de la filla

llocs gent

Alió, gent de poca [o molta] devoció

Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona

gent llocs

Alió, poca gent i poca devoció.

Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona

consells

Allà on no hi ha devoció, no cal fer-hi sermó

Es diu parlant de persones que no volen escoltar consells

menjar diable

Allioli, menjar del dimoni

Es diu perquè cou i deixa mal alè

mesos oratge

Als darrers de juliol, una hora menys de sol

La durada de la llum solar comença a acurtar des de Sant Joan, el 24 de juny

persones cos huma

Als ulls de l'enveja, tota acció és lletja

L’envejós no veu mai bé res del que fa o del que té l’envejat, no perquè no estiga bé, sinó perquè no ho pot fer ell

maneres de dir

Amb la condició de

Si concorre la circumstància que s'expressa

maneres de dir

Amb la intenció ja basta

S'empra per agrair a algú el seu intent d'ajudar-nos en alguna cosa, alhora que se li indica que anem a recórrer a la seva ajuda

maneres de dir

Amb relació a

Amb referència a. Pel que fa a, envers; en comparança amb, si la comparem amb, en comparació amb, en esguard de

maneres de dir

Amb resolució

Acció de decidir, de prendre un determini definitiu

maneres de dir

Amb segones intencions

Intenció dissimulada diferent de la que s'aparenta tindre

maneres de dir parlar

Amb segons intencions

Parlar amagant la veritat

maneres de dir

Anar al fons de la qüestió

Mirar allò més important d'un tema. Estudiar a fons, profundament, molt bé; ésser la clau; anar al gra

maneres de dir

Anar darrere [d’algú] amb un flabiol sonant

Anar-li darrera inútilment. Donar quelcom per perdut. Fer un nus a la cua, pintar-s’ho a l’oli, perseguir inútilment, anar a darrera amb un pa calent

maneres de dir indumentària

Anar enferriolat

Dur un vestit de coloraines

maneres de dir

Anar fent corrioles

Anar fent batzegades, esses

maneres de dir indumentària

Anar mudat com Sant Ferriol

Anar molt ben vestit. Anar mudat com un cícero, anar mudat com un ministre, anar ben empolainat, treure els draps fins, mudat com un senyor, anar mudat com un margalló

maneres de dir

Anar per les cimes [Cima: La branca que forma la part superior d’un arbre]

Entretenir-se en les parts accidentals d'una qüestió, deixant de banda les principals

maneres de dir

Anar-li al darrera amb un flabiol sonant

Criticar algú; però sense que això li afecti

any oratge oficis

Any plujós, pagès joiós [o ociòs]

La precipitació, ja siga en forma de pluja, neu o boira, fa abundoses les collites i els subsegüents beneficis econòmics

consells

Aparta l’ocasió i apartaràs el pecat

Aconsella evitar les temptacions en les que puguem caure a fi que no en resultem perjudicats o atrapats

persones consells

Aquell que a la boda va, nóvio ha de semblar

Recomana anar elegant als actes socials

maneres de dir

Armat com Sant Ferriol

Molt armat o ben preparat

maneres de dir

Arribar a [+ una situació]

Fer una cosa fins a un punt. Fer el que pot, fer tant com es pot

maneres de dir animals

Arrufar-se com els gorrions amb l'arribada del fred

Perdre definitivament la voluntat de resistir o de sobreviure. Retre’s, rendir-se, arronsar-se, plegar banderes

maneres de dir música

Arrugat com un acordió

Ben arrugat. Rugós, arrugat com una saca

mar

Barca sense timó va a la perdició

Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible

mar vell persones animals

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

el bagul de les paraules oblidades

BASSIOL

1. Recipient de fusta, de forma allargada, on es posa el menjar i el beure als animals domèstics. 2. Espècie de recipient de fusta o de pedra, amb aigua per atreure-hi els ocells i caçar-los amb els filats. 3. Piqueta on renten la roba. 4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera

llocs

Beniopa la tropa

Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor

persones diners

Bens de menors, perdició de tots

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

diners persones

Béns de menors, perdició d’ells i dels tutors

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

sants plantes mesos camp

Blat de Sant Martí, blat mesquí [mesquí = escàs, miseriós] (11 novembre)

El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment

oratge llocs

Boira en Mariola, pica espart i fes corda

Si la boira està per les altures, més val no treballar en el camp i dedicar-se a altres menesters a cobert, per si plou

maneres de dir bona

Bona nit cresol! [o bona nit caragol! , o bona nit i tapa't! , o bona nit viola! , etc.]

Expressions que denoten la pèrdua irremissible d'alguna cosa, la consumació d'un fet que ja no té remei, etc.

llocs

Borriol, Borriol, que ensenya el camí del sol

Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta

animals persones

Burros i dones, condemnació d’ànimes

En general, als homes els enfada molt la tossuderia i la insistència

animals persones

Ca [o gos] rabiós no coneix son amo [o Gos rabiós, a l'amo mossega]

Significa que l'animal o l'home exasperat és capaç de totes les violències

oficis animals caça

Caçador [o cacera] de furó, perdició

Introduir un predador en un cau de conills significa una matança general amb improbable benefici per al “caçador”

dia i nit ensenyar

Cada dia aprèn de l'anterior

La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència

cos huma maneres de dir

Cap d'oriols

Curt d'enteniment, neci, ignorant

cos huma maneres de dir

Cap veriol

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

maneres de dir

Cercle viciós

Situació sense eixida en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sinó per mitjà d'estes mateixes solucions

amistat

Company en les diversions, estrany en les afliccions

Adverteix que la companyia esporàdica no és una vertadera amistat

maneres de dir

Condició sine qua non

Condició sense la qual la venda no tindrà lloc

persones parlar

Consellets en reunió, falta d’educació

Fer escoltetes, barrets i capelletes al marge de la conversació general o la dissertació, distrau la majoria i fa l’efecte que s’està confabulant o criticant

el bagul de les paraules oblidades

COSSIOL

1. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí. 2. Recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i a vegades proveït d'un mànec llarg. 3. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa. 4. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. 5. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians