`
Si no se li té fe i confiança, poc farem per nosaltres i poc farà ell per ajudar. També es refereix als coneguts dels quals no esperem res
Pel fred del desembre, els pares de les fadrines permetien entrar a casa l’amic o pretendent de la filla
Pobles valencians de la comarca de l'Horta
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona
Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona
Es diu parlant de persones que no volen escoltar consells
[calamarsada = pedregada, granissada]. El granís febrerenc anuncia que tot l’oratge de l’any estarà desbaratat
Salsa feta a base d'alls picats batuts amb oli i, generalment, també amb rovell d'ou. Més marejat que un allioli: Molt marejat, desorientat, confús.
Rebutja la salsa feta amb alls i oli si no està ben lligada.
La durada de la llum solar comença a acurtar des de Sant Joan, el 24 de juny
L’envejós no veu mai bé res del que fa o del que té l’envejat, no perquè no estiga bé, sinó perquè no ho pot fer ell
Ens donen informació del lloc i el temps de la batuda, en general.
S'empra per agrair a algú el seu intent d'ajudar-nos en alguna cosa, alhora que se li indica que anem a recórrer a la seva ajuda
Amb referència a. Pel que fa a, envers; en comparança amb, si la comparem amb, en comparació amb, en esguard de
A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu.
Mirar allò més important d'un tema. Estudiar a fons, profundament, molt bé; ésser la clau; anar al gra
Amb mitjans insuficients, incomplets
Anar-li darrera inútilment. Donar quelcom per perdut. Fer un nus a la cua, pintar-s’ho a l’oli, perseguir inútilment, anar a darrera amb un pa calent
Anar molt ben vestit. Anar mudat com un cícero, anar mudat com un ministre, anar ben empolainat, treure els draps fins, mudat com un senyor, anar mudat com un margalló
Entretenir-se en les parts accidentals d'una qüestió, deixant de banda les principals
Criticar algú; però sense que això li afecti
La precipitació, ja siga en forma de pluja, neu o boira, fa abundoses les collites i els subsegüents beneficis econòmics
Aconsella evitar les temptacions en les que puguem caure a fi que no en resultem perjudicats o atrapats
Recomana anar elegant als actes socials
Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l’altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d’un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla. Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.
Fer una cosa fins a un punt. Fer el que pot, fer tant com es pot
Perdre definitivament la voluntat de resistir o de sobreviure. Retre’s, rendir-se, arronsar-se, plegar banderes
1. Ascendència, propi dels avis o dels avantpassats. 2. Antiguitat. Allò que és antic, referit especialment a la civilització, als costums, a la cultura o a la història d'un poble.
Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible
Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil
1. Recipient de fusta, de forma allargada, on es posa el menjar i el beure als animals domèstics. 2. Espècie de recipient de fusta o de pedra, amb aigua per atreure-hi els ocells i caçar-los amb els filats. 3. Piqueta on renten la roba. 4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera
Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment
Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment
Si la boira està per les altures, més val no treballar en el camp i dedicar-se a altres menesters a cobert, per si plou
Dia esplèndid, sobretot si és a l'hivern
Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot
Expressions que denoten la pèrdua irremissible d'alguna cosa, la consumació d'un fet que ja no té remei, etc.
Es refereix als orígens de Castelló de la Plana
Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta
En general, als homes els enfada molt la tossuderia i la insistència
Significa que l'animal o l'home exasperat és capaç de totes les violències
[sarró = bossa per a l’entrepà i la caça / partió = herència, partició]. Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai
Introduir un predador en un cau de conills significa una matança general amb improbable benefici per al “caçador”
La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió
Situació sense eixida en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sinó per mitjà d'estes mateixes solucions
Adverteix que la companyia esporàdica no és una vertadera amistat
Fer escoltetes, barrets i capelletes al marge de la conversació general o la dissertació, distrau la majoria i fa l’efecte que s’està confabulant o criticant
Camí estret pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.
1. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí. 2. Recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i a vegades proveït d'un mànec llarg. 3. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa. 4. Orinal. Recipient d'obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals. 5. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians
Fer sonar la sirena perquè els soldats es posen en formació. Sonar, fer arranjar -les tropes-, anunciar l’ordenament de les milícies
1. Endreçat, que fa les coses amb orde i netedat, així com cal. 2. Net, lliure d'impureses
Pobles valencians de la comarca de L'Horta
De troballa casual i preu més baix que l'ordinari, generalment de segona mà. Ganga, rebaixat; d’oferta
Significa que el llevat dit cutxaró té gran importància com a base principal d'una fornada, i que si és bo, en surt pa ben grenyat, esponjós i de bona vista
Vol dir que no basta tenir bona voluntat, sinó que cal fer bones obres
Vol dir que la simple recordança, encara que sigui afectuosa, no dóna profit si no va acompanyada d'un auxili positiu
Significa que molts diuen que faran i faran, i no fan res