`

Refranys amb la paraula ella

el bagul de les paraules oblidades

CANTERELLA

Cànter menut amb broc. Botija. [Es diu a Benicàssim i Vila-real]

persones oficis

Cap capellà recorda quan fou vicari [o escola]

Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem mal o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim

maneres de dir oficis

Capellà de missa i olla

Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat

persones

Capellà, agarra la creu; i a ensenyar la llei de Déu

Invita expeditivament a algú a deixar-nos en pau i a dedicar-se a les seues coses

beure vinya cos huma colors

Cara vermella, cara de vi

Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada

animals menjar

Caragols avellanencs: molta corfa i poca molla

És la seva característica: però ben condimentats són molt saborosos

persones festivitats

Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà

Una festa és pagana i l’altra, religiosa

festivitats oratge

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes]

És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer

casa persones

Casa vella, tot són goteres

Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem

persones

Castellans a la gerra, i qui no càpia, embotit, o en una barra

Al·ludeix a les tropes borbòniques vencedores en la guerra de Successió i ocupants de l’antic Regne de València, alguns dels quals van ser ofegats i amagats dins de gerres de vi, o d’oli

oratge oficis mar

Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners [llampurnent = titil·lant, centellant]

Quan l’estelada sembla fer llumades, és perquè el vent circula per les altures i ran de mar regna la calma i els peixos dormen

animals treball persones

Cent dones no fan el trellat d’un burro

És un predicament misògin, masclista i molt passat de moda

el bagul de les paraules oblidades

CENTELLA

1. Traç lluminós en zig-zag o ramificat, d'una duració molt curta, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l'aire. 2. Molt ràpidament, a gran velocitat

vell

Cistella vella, carabassa novella

Recomana dissimular la vellesa amb ornaments o de qualsevol altra manera

diners

Cistella venuda, cistella beguda

Recrimina els malgastadors

el bagul de les paraules oblidades

CLATELLADA

Bescollada. Cop al clatell [Bescoll. Part posterior del coll a l'indret on s'uneix amb el cap]

ensenyar parentiu

Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella

Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul

plantes maneres de dir

Com tirar avellanes

Fer una cosa amb molta facilitat. Ser bufar i fer ampolles, ser peix al cove, ser un segar de pèsols

maneres de dir

Com un rellamp

D'una manera sobtada i ràpida

animals maneres de dir

Com una ovella seguix a la rabera

Seguir la corrent. Fer-ho a soles pel fet de que ho fan els demés

maneres de dir plantes

Com una rosella

Comparança aplicada a una cosa molt vermella

maneres de dir

Contes de vella

Histories fantàstiques, romanços antics, antigues creences

el bagul de les paraules oblidades

CORBELLA

Varietat de falç de fulla corba en pla distint del mànec, usada especialment per a segar herba i treballs d'horta

llocs plantes

Cornudella de Montsant, amb olives van tirant

Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona

maneres de dir

Còrrer com un rellampec

Anar amb gran lleugeresa

foc bona vell persones

Cosa de vellea, bon foc en ella

És un menyspreu a les coses pròpies dels ancians perquè a vegades són molt repetitius, rapapiegen i parlen foradat

maneres de dir ensenyar

Criat a mossos i corbellades

Es diu d'una persona que no ha rebut educació a casa, que són feréstecs i mig salvatges

llocs

D'Alcoi a Sella hi ha un pam

Pobles alacantins. Alcoi de la comarca de l'Alcoià i Sella de la comarca de la Marina Baixa

maneres de dir

D'aquella manera

Expressa una qualificació imprecisa. Que quelcom no es domina del tot; que no se n’està prou satisfet. Més o menys, una mica, no del tot, no gaire, ni sí ni no; vaig fent

maneres de dir

D'aquesta feta [o d’aquella]

Que es deu a aquest motiu. A causa d'això, d'aquí ve que

llocs oratge

De cara Cantavella o Morella, lluna vella

Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat. Morella es trova a la província de Castelló a la comarca dels Ports

animals

De gàbia vella se’n fuig la cadernera

Ressalta la llestesa d’aquesta au canora

animals oratge

De gener, ni ovella ni corder

En el ple del fred, els animals no crien

maneres de dir plantes

De la tavella

Eufemisme per punyeta

cos huma persones

De mig cos en avall, no hi ha cap dona vella [o lletja]

Ressalta la bellesa de les corbes femenines, tan esculpides i pintades al llarg de la història humana

llocs

De Montsant a Morella és cosa vella

Montsant és una serra de la comarca tarragonesa del Priorat i Morella és un municipi castellonenc de la comarca dels Ports

festivitats mesos sants oratge

De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal (3 febrer)

En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen

maneres de dir

De rampellada

De resquitllentes, tocant-se de passada, superficialment, sense acció directa

amor persones riure/plorar

De riure la van casar i ella plorava

A vegades cal pagar un preu per les diversions antigues

parentiu vinya

De tal cep, tal ascla [ascla = estella]

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

plantes parentiu

De tal tronc, tal ascla [ascla = estella]

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.

maneres de dir

Deçà i dellà

Per una part i altra; a bandes sí i altres no

persones

Del mal veïnat no trauràs trellat

Adverteix que un no es pot fiar de qui té mala idea o és egoista

maneres de dir

Demà serà ella

Expressió amb caràcter premonitori de com serà una situació a la qual s'arribarà a conseqüència de la situació que es viu en el moment en que es diu

maneres de dir

Descabdellar fil

Xerrar molt, sense interrupció

el bagul de les paraules oblidades

DESCANTELLAR

Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells [normalment de terrissa I especialment la vora]

maneres de dir

Descantellar una pesseta

Gastar-ne una part; deixar-la incompleta

el bagul de les paraules oblidades

DESTRELLAT-ADA

1. Acció o dita fora de propòsit propi d'una persona destrellatada; disbarat. 2. Destrossa, absurd

déu justicia

Déu conservi la Justícia i ens guardi d'ella

És necessària però millor no fer-ne ús perquè resulta massa cara

persones déu

Déu em lliure de cavaller de dia i de capellà o frare de nit

Convenen les persones de caràcter i comportament estables, no els tarambanes, les que tenen dos cares i les que es comporten diferentment segons la circumstància

oratge persones déu

Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

déu oratge persones

Déu ens lliure de freds tardans, de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

vell dia i nit

Dia a dia la botija es fa vella

No hi ha res immutable i tot va perdent facultats o propietats amb el pas del temps

vell persones

Dita de vella, caga't en ella

Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven

persones

Diu el mort al degollat: Qui tan mal t’ha aparellat?

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

parlar

Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes

Es diu referint-se als qui censuren en els altres aquells defectes que ells mateixos tenen

maneres de dir joc

Doble parella

En el joc de pòquer, 2 parells de cartes iguals en el seu valor

parentiu

Dona nana petarrella, a cent anys serà novella [petarrell = de cara contreta]

L’aparença de fragilitat en la dona té atractiu per a l’home

parentiu vell

Dona vella, el fill a l’orella

Ha d’estar-ne molt pendent

maneres de dir donar

Donar la darrera pinzellada [a una cosa]

Donar-li els darrers tocs, completar-la