`

Refranys amb la paraula ià

salut oficis

Hi ha més doctors que malalts i cada dia hi ha més mals

Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res

salut

Hi ha més malalts de maginet que de malaltia [magí = cap, pensament, imaginació]

Moltes persones fingeixen, conscientment o inconscientment, per alguna conveniència o per atraure l’atenció

camp

Hi ha molta diferència entre segar i batre

Tractar-se de coses molt diferents

maneres de dir

Hi ha molts faltats de memòria!

Vol dir que, a l'hora de pagar, n'hi ha que se n'obliden

maneres de dir mort

Hi ha un dia per cada u

Es diu referent a la mort

maneres de dir animals

Hi passaria un gat amb la cua dreta!

Se sol dir a qui es queixa que un espai és petit

foc cos huma maneres de dir

Hi posaria les mans al foc

Es diu per manifestar la certesa absoluta que es té d'una cosa

maneres de dir bona

Home de bona jeia

Home tractable, que es porta bé amb els altres

mal maneres de dir

Home de mala jeia

Home de mal geni, que suporta malament el capteniment d'altri

parentiu

Home de nit, ninot de dia

És utilitzat pels pares quan un fill torna a casa molt tard

diners persones

Home pobre no pot criar gos

Significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses

persones parlar

Home que és ben criat, calla si no és preguntat

Recomana no intervenir en converses alienes

persones salut vell

Home vell, cada dia un mal novell

Quan s'arriba a vell quan no et fa mal una cosa et fa mal una altra

maneres de dir déu

Hòstia de Déu!

Exclamació molt grollera

maneres de dir

Hòstia!

Exclamació, expressió molt popular i utilisada, la qual val per a tot, pot expressar, cantitat, grandea, sorpresa, esglai, torpea, galtada...

maneres de dir

I això barata què? [El verb baratar significa intercanviar]

Forma de reclamar explicacions sobre algun succeït

maneres de dir

I santa bona Maria

Expressió per a indicar que una cosa ja està acabada

maneres de dir

I si la padrina tingués collons, seria l'oncle!

Resposta que es fa a qui insisteix a posar dubtes, excuses o preguntes que no tenen gaire sentit

maneres de dir

Imprimir [alguna cosa] a la memòria

Recordar alguna cosa per sempre

consells parentiu

Injúria d'amo [o de marit], fes com no haver-lo sentit

És preferible no fer-ne cas a enfrontar-s’hi tenint totes les de perdre

maneres de dir

Ironia del destí [o de la sort]

Esdeveniment contrari al que era d'espera

maneres de dir

Ja els cardaria bonic!

Ho diu qui està disposat a escarmentar a algú personalment

maneres de dir

Ja els espavilaria!

Ho diu qui està disposat a escarmentar a algú personalment

maneres de dir amor

Ja es podria aprofitar

Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions

amor maneres de dir

Ja es podria desflorar

Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions

maneres de dir amor

Ja es podria donar al mascle

Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions

maneres de dir

Ja està la gràcia de l'orinal

Es diu d'una persona que vol ser graciosa i no ho és

vell mort

Ja feia bé aquella vella que no es volia morir

Usada per manifestar l'estranyesa que causa una cosa que no s'esperava de la persona de qui es parla, especialment quan és de mala correspondència

maneres de dir oratge llocs

Ja ha arribat el fred de Rússia!

Es diu referint-se a algú que va molt abrigat quan encara no fa fred

maneres de dir

Ja hi firmaria

Expressió que formula la conformitat i el desig que quelcom s'qacompleixi

maneres de dir

Ja ho contaràs a ta tia

Expressió que s'usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no estem disposats a fer allò que ens proposem o que no es creiem res del que ens diuen

maneres de dir

Ja ho voldria veure!

Expressa dubte, desconfiança

el bagul de les paraules oblidades

JEIA

1. Manera de jeure, d'estar en el llit o jaç. 2. Manera com una persona sol tractar les altres

el bagul de les paraules oblidades

JEREMIADA

Lamentació exagerada o importuna, plany sense fi

diable

Jo com tu, i tu com jo: el diable ho va fer, això

Es diu parlant de dos que van plegats i són igualment dolents

maneres de dir

Joc bèstia

Assumpte incongruen

setmana

Joia de diumenge, pena de dilluns [joia = alegria, goig]

Els bons moments donen pas als mals moments

maneres de dir joc

Jugar a la loteria

Arriscar diners en joc d'atzar

maneres de dir joc

Jugar a moros i cristians

Els equips es col·loquen en fila davant una línia. Un cristià va on estan els moros i els toca suaument la mà i aquest el segueix per agafar-lo i si l'agafa queda eliminat

maneres de dir

Jugaria Martí, si tinguera amb qui

Es diu per significar el gust amb què es faria una cosa que no es pot fer

mesos amor persones

Juliol juliat, tira la dona de costat

Recomana evitar fer ús del sexe per a no suar

camp mesos

Juliol, mes cristià, tots iguals, nuets hem quedat

Remarca que la collita de la fruita deixa els arbres despullats

maneres de dir

Justícia, però no per ma casa

Es diu quan u demana justícia i es injust o només la vol per ad ell

justicia bona oficis

Jutge que no té consciència, mai farà bona sentència

La llei pot ser teòricament molt justa, però la seua interpretació i la manera d’aplicar-la poden restar-li justícia

any mesos oratge

L'abril, cada cent anys hauria de venir

És un lament perquè es tracta d’una mesada de clima inestable

maneres de dir

L'absència és parenta de l'oblit

El temps i la distància ajuden a oblidar

mal foc persones

L'absència és un mal que apaga el foc xic i aviva el gran

Llevar-se del mig és una manera d’evitar momentàniament problemes, però a la llarga s’enyorarà tot allò que s’ha abandonat

menjar

L'abundància mata la fam

Vol dir que generalment hi ha prou menjar per a tothom

oficis justicia

L'advocat i el comediant, de la mateixa manera fan de moro que de cristià

Són professionals que tenen mala fama en general perquè intervenen en la nostra vida sense que en tinguem cap gana

maneres de dir mort

L'agonia de la mort

Moments abans de la mort

animals aigua

L'aigua cria [o fa] granotes

És un menyspreu humorístic de l’aigua de qui beu vi o de qui no es vol llavar

llocs

L'Alcúdia - Roscans

L'Alcúdia de Crespins és una població valenciana de la comarca de la Costera

llocs

L'Alcúdia de Crespins, poquets i roïns, Canals, bords i criminals

L'Alcudia: Poble alacantí de la comarca del Comptat. Canals: Poble valencià se la comarca de La Costera

alegria salut

L'alegria allarga la vida

S’explica sol, ja que la tristesa porta depressions i suïcidis

maneres de dir alegria

L'alegria dura poc a casa del pobre

Se sol dir perquè com que la necessitat es fa sentir aviat per algun altre cantó que el que ha produït l'alegria momentània, aquesta resulta curta o de poca durada

maneres de dir dia i nit

L'altre dia

Fa dies [en nombre indeterminat, però generalment sens passar d'un mes]

dia i nit maneres de dir camp oficis

L'altre dia de pagès

Fa molts de dies, fa bastant de temps

persones amistat

L'amic en l'absència es veu

L’amistat verdadera existeix en la distància física, mentre que la falsa s’acaba

maneres de dir any

L'any de la Maria Castanya

S'utilitza quan algú vol referir-se a una cosa que és molt antic o passar fa molts anys

maneres de dir any

L'any de Mariacastanya

L'any que no vindrà mai

maneres de dir animals

L'ase [o El burro] ja serà mort de rialles

Significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa

diners

L'avarícia trenca el sac

Significa que sovint l'excés de desig de guany resulta perjudicial al mateix avarut

menjar plantes

L'enciam fort i salat, molta aigua i ben oliat

Aconsella la millor manera d'adobar l'enciam.

plantes menjar

L'enciam no mata la fam

Hi ha aliments que omplin momentàniament i són inconsistents

menjar plantes

L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat

Aconsella la millor manera d'adobar l'enciam.