`

Refranys amb la paraula ià

maneres de dir persones

Fiau-vos-ne, de monges negres!

Es diu referint-se a persones beates o aparentment religioses, que fan accions indignes de llur virtut

parentiu

Fill de pare ballador, tot el dia salta

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

parentiu animals

Fill de poll [o poll en poll], llémena cria [llémena = ou del poll]

Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills

parentiu

Fill de viuda, mal criat segur

La descendència que es cria sense pare no té qui la corregisca enèrgicament i s’aprofita de la bondat o de la debilitat de la mare

parentiu

Fill de viuda, malcriat o mal acostumat [mal criat = consentit]

La descendència que es cria sense pare no té qui la corregisca enèrgicament i s’aprofita de la bondat o de la debilitat de la mare

animals parentiu

Filles per casar, mal bestiar per guardar

Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren moltíssim i fan conxorxa contra el pare

parentiu cos huma

Fills criats, mals de caps

Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

cos huma parentiu

Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats

Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

mesos oratge sants indumentària

Fins a Sant Joan no et tragues el saial, si no vols que et vaja mal

Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

maneres de dir

Fins aviat

Expressió de comiat temporal

oratge mesos festivitats

Fins el dia del Ros, no li lleves ni un drap [o fil] al cos

Fins ben entrat juny, no et fies del temps. El dia del Ros –Sant Joan, 25 de juny- és una festivitat en què la xicalla es disfressava i feia desfilades nocturnes amb fanalets

maneres de dir saber

Fins les criatures ho saben

Es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom

el bagul de les paraules oblidades

FLASTOMIA

Blasfèmia, maledicció; paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants; despropòsit injuriós

foc

Foc d'argelaga, foc de rialla

L’argelaga fa una gran i efímera flamarada; per això la fan servir el dia de la matança per a soflimar les cerres del porc

foc riure/plorar

Foc de borumballes, foc de rialles

Adverteix que allò que té poca consistència comporta poca capacitat calorífica

foc casa

Foc de casa reial lluu més que ningun altre

Moltes vegades, l’entorn destaca o magnifica allò que és normal i corrent

foc plantes

Foc de figuera, fluix i porquera [porquera = porqueria, brutícia, residu]

La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén

maneres de dir

Fosc o negre com lludia

Ésser molt negre, especialment parlant de la nit

maneres de dir

Fotre una hòstia

Donar una galtada, un cop

festivitats oratge mesos

Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal

Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

consells amistat persones

Fuig de mala companyia, que és pitjor que foc o tinya [tinya o ronya = afecció parasitària de la pell]

Juntar-se amb persones roïnes o de mala conducta acabarà afectant el nostre comportamenbt o la nostra reputació

oratge amistat

Fuig de vent acanalat i d’amic [o enemic] reconciliat

Els corrents d’aire, prompte o a la llarga, sempre malmeten la salut, i en les reconciliacions no podem fiar-nos que no siguen un engany per a una futura venjança

maneres de dir

Fur de consciència

Els dictats de la consciència

animals

Gàbia nova, ocell mort

Moltes vegades, quan les coses estan a punt, ja és massa tard

animals

Gàbia nova, ocell nou

Moltes vegades, quan les coses estan a punt, ja és massa tard

treball

Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta

Es diu al·ludint als captaires que podrien treballar, però prefereixen captar com a feina més descansada

persones consells

Galtada que et pugues estalviar, no te la deixes pegar

Recomana pensar abans de parlar i obrar amb comediment i respecte

el bagul de les paraules oblidades

GANÀPIA

1. Arribat a l’adolescència o a l’edat adulta. 2. Adolescent o adult que fa coses pròpies d'una criatura.

oratge

Gelada tapada, freda és la diada

Si la boira o la nuvolada cobreixen una gelada, concentren la gelor i no la deixen fondre ni evaporar-se

menjar parentiu

Gelats i llaminadures fan mal a les criatures [llaminadura = llepolia, gola]

El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar

persones mar oficis amor bona

Gelós i mariner, bona desgràcia té

Com que els mariners passen molt de temps fora de casa, qui no es fie de la dona patirà molt de temps

persones oratge mesos

Gener sec, vilà ric [vilà = habitant de la vila, comerciant]

Significa que les pluges primaverals beneficien els conreus i els llauradors, però sobretot, els comerciants

gent diners

Gent pobra no necessita criats

Es diu per agrair irònicament el favor que aparentment ens fan quan en realitat ens perjudiquen

maneres de dir mar

Germans siamesos

Dues persones inseparables, que sempre van juntes

mar oficis salut

Gotós i mariner, prou desgràcia té [Gotós = malalt de gota]

La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar

menjar

Gràcies del plat, que la vianda és meva

Es diu referint-se a una cosa que algú cedeix com si fos seva, i que és més pròpiament d'aquell a qui és cedida

maneres de dir dia i nit

Gran dia

Ben entrat el matí, quan el sol ja fa estona que dóna claror

persones

Gran església i pocs perdons

Es diu referint-se a persones o coses que tenen gran aparença i poca substància

salut maneres de dir animals

Groc com un aliacrà

Amb mala cara, fent carussa

maneres de dir

Guanyar-se el cel [o la glòria del cel ]

Patir amb resignació les penes, els treballs, etc.

foc aigua diners

Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner

El seu excés és sempre perjudicial, per a u mateix i per a tots

persones consells

Guarda't de la hipocresia perquè és mala companyia

Adverteix que els hipòcrites amaguen els seus mals sentiments i males intencions darrere d’una aparença amable

oratge amistat persones

Guarda't de vent de forat, d'amic reconciliat i de carn dues vegades cuita

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes

diable persones

Guarda't del diable quan resa

No et fiis de qui essent dolent, sembla bo

oficis persones consells

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat

Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat

plantes persones

Ha crescut [o criar-se] com els arbres de la Rambla [o la Devesa]

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

maneres de dir alegria

Ha tingut un goig sense alegria

No ha aconseguit allò que li feia il•lusió

maneres de dir

Haver d'anar a la vènia [d'algú]

Haver de fer allò que un altre vol

ensenyar

Haver d'estudiar davall terra

Necessitar gran preparació per a comprendre o fer una cosa

maneres de dir

Haver passat a la història [alguna cosa]

Haver deixat d'ocórrer o de ser usual

maneres de dir

Haver-hi matines [o tocar matines , o ser dia de matines , etc.]

Expressions usades per a indicar que s'ha de matinar

maneres de dir foc

Haver-n'hi [d'una cosa] més que un foc no en cremaria

Haver-n'hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.