`

Refranys amb la paraula më

diners

Dis-me el que tens i et diré el que vals

És una crítica del fet que moltes vegades valorem i som valorats segons la riquesa, no segons les qualitats

maneres de dir animals

Disfrutar com un camell

Distreure's, entretenir-se agradablement

setmana

Dissabte a dia tres, el millor mes.

Si el dia tres és dissabte es preveu que tot el mes serà positiu.

llocs setmana

Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu.

Santa creu perquè es cobra, Igualada perquè hom no gasta tot i es queda igual que abans i Manlleu que equival a manllevar.

mesos

Ditxós el mes que entra amb llardons i surt amb torrons

Fa referència a dos productes típics de la pastisseria catalana els quals dormen part de la menja tradicional

déu mesos sants

Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!

Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.

persones treball menjar llocs

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

menjar

Diu el bon català: què menjarem demà?

Expressa l'esperit previsor dels catalans

aigua mesos oratge vinya

Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"

Les pluges en aquest moment de l'any són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia.

menjar festivitats vinya setmana beure

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa

Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa

setmana alegria

Diumenge massa alegre, setmana trista.

Durant la setmana es paguen les alegries del diumenge.

setmana treball

Diumenge treballaria, si en fos dia

És una manera humorística de manifestar peresa

mesos setmana

Divendres i dia tres, molt dolent mes.

Es creu que tot el mes serà negatiu.

joc

Doblador de primera jugador de tercera

En referència al joc del dominó. Es recomana no tirar una ficha doble la primera jugada sino és necessari.

riure/plorar parentiu mort

Dolor [o plor; o sentiment] de dona morta, dura fins a la porta

Molt exageradament, denota la insensibilitat d’algunes persones

donar persones indumentària

Dóna a qui està despullat de ta roba la meitat

Recomana compartir amb els desfavorits per la fortuna

parentiu amor

Dona cabuda i home cabut, matrimoni mal avingut

En una parella, sempre s’ha de cedir un poc a la voluntat de l’altre

diable amor persones

Dona i home, el diable pel mig

L’atractiu sexual sempre està latent, per això recomana estar vigilant

camp persones vinya alegria

Dona i vinya donen a l'home alegria.

Al final, i després de tot aquest menyspreu, burla i insult envers la població femenina, el refranyer, fidel a l'ambivalència de la cultura popular, ha d'admetre que les dones són dolentes però necessàries, i fins i tot convenients.

parentiu

Dona jove i home vell, criatures a garbell [gavell = feix, grapat]

Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de fer xiquets

parentiu animals

Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell

Allò que no combina no pot donar bon resultat

parentiu

Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per ell

Allò que no combina no pot donar bon resultat

parentiu

Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera

Normalment, qui parix molt és perquè busca tenir un xiquet

déu persones

Dona que no tem a l'home, no tem a Déu

Destaca la valentia d’algunes dones, considerant que els homes solen ser bastant bèsties en ocasions

casa parlar persones

Dona que parla al carrer té la llar feta un femer

A una societat masclista volen que les dones no mostrin curiositat pel món exterior. Vol dir que la dona ha de cuidar-se de les feines de ca seva i no perdre el temps miserablement.

donar gent

Dóna'm, i dis-me moro, si vols

Vol dir que hi ha gent que consent qualsevol humiliació mentres vagi acompanyada de qualque guany

donar

Dóna-li un ou, mentre l'altre es cou

Expressió que hom diu burlescament al qui ha rebut un cop o ha sofert un fracàs o decepció. Dit per a recalcar un insult

donar saber persones

Donant gràcies per agravis negocien los hòmens savis

Convé ser educats i diplomàtics per a dir les coses sense mentir i sense ofendre

aigua donar persones

Donar a home ric, és gitar aigua dins un pou

Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil

donar

Donar a qui té més, és donar al dimoni

Consell de només afavorir a qui veritablement ho necessiti

maneres de dir

Donar abast [una provisió d'aliments, d'articles de primera necessitat, etc.]

Proporcionar-ne, fornir-ne, per al sosteniment d'una població, d'un exèrcit, etc.

maneres de dir

Donar de menjar a part a algú

Ser especial o diferent algú

menjar donar animals mar maneres de dir

Donar el menjar als peixos

Vomitar pel mareig el qui va embarcat

maneres de dir donar

Donar malmenades

Tractar malament, ja sia físicament o moralment

mort animals maneres de dir

Donar menjar als cucs

Morir-se. Ser enterrat. Anar a fer malves, anar-se'n al cel, passar a millor vida, anar-se'n al clot, fer l'últim badall, anar al canyet

maneres de dir

Donar més faena que un porc solt

Donar molts de treballs i molèsties

maneres de dir animals

Donar més febra que un porc solt

Donar molt de treballs i molèsties

maneres de dir

Donar més formatge que pa

Donar molts avantatges, oferir condicions molt favorables al qui rep l'oferta

maneres de dir

Donar mes pena que una volva en l'ull

Molestar una cosa o persona molt

donar

Donar tretze per dotzena, mereix un premi i no pas pena.

Tenir pèrdues per haver fet malament els càlculs.

maneres de dir

Donar una ditada de mel.

Fer elogi d’alguna persona, afalagar-lo amb bones paraules

donar

Donat ja morí, el que es quedà és molt mesquí

Es diu quan algú parla de donar graciosament una cosa que es sol fer pagar

casa diners persones

Dóna’m [o deixa'm] un sou i porta-me’l a casa

[sou = antiga moneda valenciana]. Es diu de qui demana a un altre algun servei que es pot fer ell mateix, o de qui abusa de la bondat dels altres per pròpia comoditat

animals persones

Dones i burros, condenació d’ànimes

L’atractiu de les dones i la cabuderia dels burros fan perdre el cap a molts homes

parentiu

Dones i criatures, mims, dolços i postures [mim = carantoina, manyaga, melindro, floreta]

Convé acaronar-los, dir-los floretes i fer-los regals perquè se senten a gust amb nosaltres

llocs persones plantes

Dones i magranes, d’Alcora són les més preciades

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén

animals persones

Dones i rucs, perdició dels homes

Les cabuderies dels burros fan renegar i blasfemar, i la naturalesa femenina fa que molts perden el cap

persones vinya beure alegria

Dones i vi, més que goig donen que sentir.

Refrany misògin. La dona guapa i l'excés de vi, si no et saps guardar et duen a perdre.

persones casa animals

Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer

Recomana estar en el lloc i en la obligació que correspon a cada u

foc vinya persones

Dones, vi i foc: són la perdició dels homes

Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències

consells diners donar

Doneu-me diners, que consells no atipen

Amb aquesta expressió es reprèn a la persona que dona consells quan no és requerida per això i, sobretot quan es donen a les persones necessitades de diners

cos huma dormir salut

Dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viuràs eternament

És una recomanació per a despertar-se amb la llum naixent i aprofitar bé el dia

dormir diners

Dorm més tranquil aquell que no té deutes, que aquell que té diners

La satisfacció de qui està en pau amb els altres no és comparable amb el temor de qui pot perdre el que té

dormir maneres de dir

Dormir com el guix, o més que el guix

Esser molt dormidor, o dormir molt fort

dormir gent menjar salut

Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent

Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material.