`

Refranys amb la paraula më

persones parlar animals

Dos dones i un ànec, mercat

Qualsevol cosa pot ser motiu o excusa per a xarrar una bona estona pel carrer

maneres de dir persones

Dos dones i un pato fan mercat

Vol dir que dos dones poden fer molt de guirigall

colors parentiu

Dos germans en un consell fan tornar el blanc vermell

Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler. La força de la sang, en canvi, fa possible d'aconseguir el que sigui.

diners persones

Dos pocs i dos molts fan un home ric

La perseverança en el treball o els negocis sense desanimar-se porten el seu fruit

foc amor persones

Dos promesos en el mateix lloc són estopa vora el foc

L’excés de proximitat i d’intimitat poden inflamar-los els ànims

amistat

Dos que s’estimen, aviat es troben

rada VIII «U 113», p. 583. Columna Edicions.

maneres de dir cos huma

Dos ulls veuen més que un

Es diu per justificar la intervenció de dues o més persones en un examen, revisió, estudi d'un assumpte, etc.

cos huma menjar treball

Dues mans per treballar i una boca per menjar

Conformar-se, no voler abraçar més del que es pot.

menjar

Dues menjades de calent i un menjar gelat, dia passat

Amb dues menjades principals i una altra de més lleugera al dia hi ha suficient

maneres de dir

Dur d'enteniment

De poca intel·ligència

maneres de dir

Dur [algú] amb rams i palmes

Tenir-li moltes atencions, tractar-lo amb extraordinari mirament, fent-li moltes festes

dites

Durar menys que les falles del Miquelet

Fa referència a l'efimeritat d'alguna cosa

maneres de dir

Durar més que mànecs de cullera

Viure o conservar-se molt de temps

maneres de dir

Durar més que un bancal

Expressa la longevitat d'una persona per analogia amb la part de les peces de ceràmica que tenen més massa i que més tarden a desintegrar-se

maneres de dir

Durar més que un cul de cànter

Expressa la longevitat d'una persona per analogia amb la part de les peces de ceràmica que tenen més massa i que més tarden a desintegrar-se

maneres de dir

Durar més que un cul de cànter per un bancal

Es diu d'una persona que tot i estar malalta té la força física i psicològica per poder resistir

consells maneres de dir

D’allò que diguen no res, i d’allò que veges la meitat

Vol dir que no cal creure sinó una part del que es conta sobre riquesa i qualitats d'altri

persones parlar

D’amenaces al fet, hi ha un gran tret

Significa que parlar resulta moltíssim més fàcil que executar una acció

consells persones

D’hàbil a hàbil, el primer que pega

Adverteix que qui pren la iniciativa porta avantatge sobre el contrincant

persones déu

D’home tiple i de dona tenor, lliura-nos, Senyor

S’ha de desconfiar del que, de bon començament, no ens resulte lògic, perquè la anormalitat acabarà manifestant-se en algun aspecte

persones

D’un home ben cuidat n’hi ha per a molts anys

Es diu com a justificació de la bona vida

campana

Eix amb una mentida assola un campanar

Dit per a referir-se a un disbarat o a una malifeta important.

maneres de dir menjar

Eixe és tan fetiller que no menja ni edros

Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats

maneres de dir

Eixir del fang i caure en la merda

Eixir d'una situació dolenta per a incórrer en una de pitjor

maneres de dir

Eixir el porc mesell [a algú]

Eixir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava

maneres de dir mal

Eixir malament

Fracassar, no arribar a realitzar-se

maneres de dir

Eixir-se'n l'animeta

Es diu per a fer por a qui s'ha fet una ferida

saber

El babau tot ho sap fer, fins el moment del menester

Vol dir que els ignorants solen presumir de saber molt, però fracassen quan arriba l'ocasió de demostrar-ho.

menjar dormir amor

El badall no ment: son, gana o enamorament

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

menjar dormir

El badall no pot mentir: fam o son o ésser roí

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

dormir menjar

El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir

Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat

oficis

El barber, jove, i el metge, vell

Per pròpia seguretat, convé que qui t’afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l’ofici

colors

El blanc al costat del negre ressalta més

És el màxim contrast possible per a l’ull humà

plantes oficis

El blat en el graner, sempre té mercader

La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura.

plantes mesos camp

El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar

La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor

menjar bona

El bon aliment fa bon enteniment

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

bona salut persones gent menjar

El bon aliment fa tornar jove la gent

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

mesos camp plantes

El bon ametller floreix pel gener

Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit

maneres de dir oficis

El bon barber arremulla primer

Es diu quan es veu un glopet abans de menjar

treball

El bon dia comença per l'alba

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta

bona setmana

El bon diumenge comença el dissabte.

En deixar el treball i alliberar-se dels compromisos de l'endemà: d'anar a la feina, etc.

camp bona

El bon femer és parent del bon graner

Si tens el camp ben alimentat tindràs bones collites

diners treball bona

El bon jornal, pel matí es comença

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta

animals festivitats mesos sants

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre

ensenyar

El bon mestre fa bon vailet

[vailet: Noi de dotze a quinze anys que ajuda a la feina d'un menestral, d'un pagès o d'un pastor]. Significa que les persones sempre hereten les característiques i els costums.

bona persones oficis salut

El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir

No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen

bona oficis mar

El bon pescador pesca sense ormeig

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets