`

Refranys amb la paraula rés

maneres de dir oratge

Entre dos llustres [o entre dos foscants, o en caure el sol]

Moments dels crepuscles en què a penes hi ha claror de dia

oficis persones

Entre frares i soldats, compliments són excusats

Significa que entre iguals, que es troben a tothora, no cal saludar-se cada vegada que es troben

animals festivitats caça

Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu

La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar

diners

Entre lladres no es perd res

Vol dir que, com que tots estan acostumats a robar, tot ho aprofiten

gent persones indumentària

Entre lladres, la capa al coll

Vol dir que entre gent dolenta, els mateixos companyons han d'anar recelosos

persones

Entre lladres, la manta al coll

Qui porta una conducta moralment reprovable, procura fer-ho d’amagat o amagar la identitat i desconfia inclús dels seus còmplices

maneres de dir

Entre llums i ombres

Amb poca claredat o decisió

maneres de dir

Entre nosaltres

Expressió amb què s'indica a algú que, allò que li diu, li ho diu confidencialment

parentiu

Entre pares i fills no hi ha robatori

El parentiu directe implica una confiança total, sobretot quan es comparteix la casa familiar, on l’economia és comuna o compartible

parentiu cos huma

Entre pares i germans, no hi vulguis ficar les mans

Significa que no convé mesclar-se en assumptes familiars

maneres de dir llocs festivitats

Entre Tots Sants i Manresa. [o Entre Tots Sants i Penaila]

Entre aquests dos punts es donen com a succeïdes totes les coses inversemblants i que es volen reputar com a impossibles o falses

maneres de dir

Enviar a prendre aires

Enviar a mal viatge. Despatxar-lo

maneres de dir

Eres "el colmo" !!!

Castellanisme. Ser insoportable

maneres de dir

Eres un albercoc

Persona poc espavilada

dites

És de veres com si menjares peres i les cagares senceres

Quan algú és escèptic sobre el que altres i que acaba de dir fa un comentari o gestos que mostren la seva desconfiança

maneres de dir diners menjar

Es menjaria el llevant i el ponent, [o el sol abans de sortir, o un bou amb les banyes, o les barres de son avi]

fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.

persones diners

És més la decència que la pobresa

Destaca la dignitat de qui és pobre i honrat

animals

Es renta el gat després de fart

És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera

maneres de dir

Escalfacadires

Persona que quan seu no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment si és a casa d’altri

maneres de dir treball

Escalfar cadires

Passar molt de tems sense fer res. Gandul

el bagul de les paraules oblidades

ESCANYAPOBRES

1. Usurer. Persona avara que explota la misèria dels pobres, prestant diners amb usura. 2. Persona que obté guanys o beneficis desproporcionats en un negoci o en un contracte

maneres de dir plantes

Esclarir els arbres

Podar-los, tallar-ne els brancons i brots sobrers

cos huma maneres de dir

Escriure amb sang [o amb lletres de sang]

Escriure amb gran dolor o amb estil molt feridor

animals menjar

Escudella de gallina els morts ressuscita

Manifesta l'excel·lència d’aquesta carn

maneres de dir

Esgarrar-se les vestidures

Mostrar-se indignat, escandalitzat

oratge plantes

Esparreguera emboirada, dins de tres dies mullada

Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja a major altitud

maneres de dir

Esser a ca'n Cresta

Ésser perdut, haver desaparegut

maneres de dir

Ésser camí fressat

Ésser alguna cosa ja coneguda

plantes maneres de dir

Esser com les cireres, que n' agafes una i te'n surten una dotzena

Esser una qüestió molt complicada, que una dificultat en porta una altra i com més va més s'embulla

maneres de dir

Esser com s'espasa d'En Roldan, que era feta amb punts i hores

Esser una persona o cosa molt lenta, d'operació dificultosa

maneres de dir

Ésser per a llogar-hi cadires

Expressió per a ponderar com és de curiosa, extraordinària, increïble, divertida, etc., una cosa

maneres de dir

Esser pres de moros

Estar una cosa en poder de qui no la tornarà o no se la deixarà prendre

maneres de dir

Ésser un fresc

Que no s'inmuta facilment

maneres de dir

Ésser un fresques

Ésser, algú, massa desentès o despreocupat

maneres de dir animals

Ésser un gat dels frares

Murri, home que obra amb segona intenció

maneres de dir

Ésser un tresor

Ser una persona plena de simpatia, de bondat, de gràcia, etc.

maneres de dir

Ésser una capsa de sorpreses

Molt, moltíssim, extraordinàriament

maneres de dir amor

Ésser una fresca

Dit de les persones, especialment de les dones, despreocupades en relació amb l'altre sexe

mort maneres de dir

Estar a les darreres

Estar a les portes de la mort

maneres de dir

Estar a les resultes de

Suportar les conseqüències d'alguna acció

maneres de dir

Estar a les tres pedretes

Estar perdut, sense esperança de salvació

maneres de dir

Estar a les verdes i a les madures

Estar dispost a afrontar totes les situacions, favorables o adverses

maneres de dir

Estar a mitges costures

Estar una cosa a mig fer

maneres de dir

Estar a tres quarts de quinze

Estar tort, mal posat, malgirbat

maneres de dir

Estar a tres quarts p'a migdia

Estar molt apurat, en situació perillosa

maneres de dir parlar cos huma

Estar barres obertes

Tenir la boca molt oberta;—estar en disposició de renyar o maltractar algú

maneres de dir

Estar com un barral entre dos pedres

Veure's en una situació molt difícil

maneres de dir

Estar com un got entre dos pedres

Estar en una situació difícil

cos huma mort maneres de dir

Estar de cos present

Esta cadàver i sense enterrar

maneres de dir

Estar fresc [o ben fresc]

Estar en una situació difícil, dificultosa de resoldre

el bagul de les paraules oblidades

ESTELLADOR / TRESTELLADOR

1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col•loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa