`

Refranys amb la paraula ià

mal riure/plorar persones

El mal d’un altre no evita rialles

Les desgràcies que no ens afecten personalment són, a vegades, motiu de burla

mal dormir salut beure vinya

El mal que el cura el dormir, malaltia de vi

El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir

mar oficis menjar

El mariner menja brut, però te’n pots fiar

Ve a dir que el menjar natural és sa

salut diners

El matinar tres coses fa: ric i sà i bon cristià

Matinar és saludable i dóna temps per a acudir a tot

dites

El menester fa fer i l’ànsia fa filar

La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps

bona

El mentider ha de tindre bona memòria

Significa que el qui diu mentides, necessita recordar bé el que ha dit per evitar d'incórrer en contradiccions

maneres de dir

El més tonto podria ser bisbe

Significa que avui en dia la gent és més deixondida que antigament

temps ensenyar

El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència

Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps

maneres de dir mon

El món no va ser fet en un dia

Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament

animals oficis

El negociant de sang, és negociant de fang

Es diu perquè el mercader de bestiar sempre està exposat a pèrdues greus per malaltia i mort dels animals i per altres causes

menjar vinya

El pa canviat i el vi assegurat

Recomana menjar pa del dia i que no falte el vi

beure parentiu vinya menjar

El pa i el vi en cria de tota mena

Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic

dia i nit oficis camp

El pagès que té cria treballa nit i dia

La maternitat i la criança donen alegria

persones déu amistat

El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat

Es diu quan algú ha quedat despagat d’alguna amistat o, al contrari, d’algun parent

amistat persones déu

El parent, Déu el dóna; l’amic, tu te l’has triat

Es diu quan algú ha quedat despagat d’alguna amistat o, al contrari, d’algun parent

persones

El parir és un lliri, i el criar un martiri

Es diu referint-se a les dones que pateixen de mal de pits durant la lactància

animals persones

El peix és com les visites, que al tercer dia put

Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa

animals mar

El peix gros es cria molt enfora

En mar obert i en aigües profundes solen viure les espècies de gran talla, al contrari que el peix de roca

vinya persones beure

El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó]

Al caminant li és més necessària l’energia del vi que l’ajuda del bastó

persones

El pet és l’alegria del pobret

És la constatació que una flatulència no ha passat desapercebuda

diners

El pobre honrat, de tots és apreciat

Val més esser pobre honrat que ric i mal mirat

diners

El pobre i l’avariciós tenen misèria tots dos

L’un, perquè no té res, i l’altre, perquè no li fa profit el que té

persones

El pobre no deu tindre criats

Les superfluïtats no faran més que arruïnar-lo

maneres de dir

El primer bon dia

Les primeres paraules, allò que es comunica ràpidament perquè es considera important

llocs

El Puig, Montgó i Segària, tot cap dins una sària

Tres cims de la província d'Alacant a la comarca de la Marina Alta

amor persones

El que a la núvia ha d’anar, a la núvia ha d’acompanyar

Sovint, per aconseguir alguna cosa, cal lluitar prou per superar les dificultats que puguin presentar-se, doncs, en general, tota obra té les seves dificultats

persones

El que amb els demés té paciència, trobarà correspondència

Normalment, qui és ben tractat o ha rebut algun favor, sol comportar-se igualment

dormir

El que cria, no dorm

Adverteix que qui té un recient nascut ha d’estar més pendent d'ell que de si mateix

dia i nit

El que de nit es fa, de dia es veu

Significa que les coses que es fan amagadament, arriben a descobrir-se

saber

El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria

Vol dir que els poc assenyats fan amb retard allò que haurien d'haver fet des del principi

dia i nit

El que es fa de nit, ix de dia

Significa que tot acaba sabent-se, més tard o més prompte

diners

El que és fia de tothom, és fa pobre i no sap com

Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament

menjar plantes

El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna

És una manera d’alabar l’excel·lència i d’aquesta fruita agostina

maneres de dir

El que no es faci en un [un dia, una vegada, etc] es farà en dos

Vol dir que tot mereix el seu temps, que no cal precipitar-se, si es vol fer bé una activitat

persones

El que no es fia, tampoc és de fiar

Segons l’actitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els defectes

any dia i nit

El que no passa en cent anys passa en un dia

Es diu normalment quan ha ocorregut alguna desgràcia inesperada

consells dia i nit any

El que no passa en un any [o cent anys], passa en un instant [o dia]

Vol dir que les coses més casuals i impensades poden ocórrer en qualsevol moment

saber treball

El que no sàpia fer, no sabrà manar

Convé conèixer bé l’art o l’ofici de què es tracte si no es vol ensenyar-lo mal

persones

El que pren fiat, no tria

Recomana conformar-se amb allò oferit, perquè si es posen problemes, damunt de quedar mal, potser es retire l’oferiment

justicia

El que s'haja de menjar la Justícia, mengem-nos-ho nosaltres

Vol dir que convé més arreglar les discussions a les bones que portar-les al jutge

maneres de dir

El que tinga malícia, que s'arrape la guixa

Es diu per manifestar indiferència envers la indignació que algú manifesta

persones oficis

El que vulga criats, que els pague

Se li diu a qui pretén que li fem alguna faena gratis

persones cos huma donar

El qui dóna i fa mala cara, més valdria que no donara

Fer un sacrifi a disgust és perjudicar-se doblement

cos huma persones

El qui és desgraciat, amb els collons entropessa

Es refereix a que, en una actitiud negativa, tot ens surt malament

dites

El qui és tonto, volta la sènia

Qui no tinga esmena o remei es mereix el que li passe

menjar dormir mort

El qui suca no trau tros; el qui pren fiat no tria, i el que festeja no dorm

Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant

oratge llocs

El racó de Benifallim emboirat, dins de tres dies eixut o banyat [Benifallim = poble alacanti a la comarca de l'Alcoià]

Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja

llocs persones

El rector de l'Alcúdia té una quimera: que molts sols van a missa quan hi ha canela

Alcúdia de Crespins, poble valencia de la comarca de La Costera

oficis persones

El rector fa els parroquians

Segons siga la personalitat del líder, el mestre, el dirigent... tindrà més o menys adeptes i es comportaran a imitació seua o no

maneres de dir

El Rei no li és bon criat [o bon mosso]

Es diu també d'una persona molt orgullosa o plena de vanitat

persones diable cos huma

El rosari al coll i el diable en el cos

És una crítica als hipòcrites i falsaris

animals

El rossinyol, gàbia no vol

Es diu perquè aquest ocell no resisteix la captivitat

saber

El saber no fa cap nosa [nosa = molèstia]

El coneixement no té pes ni densitat, dura sempre, no necessita manteniment i viatja gratis

llocs oficis

El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil

Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona