`

Refranys amb la paraula ià

bona saber ensenyar

El bon estudiant aprén de tots els llibres

El saber, com la veritat, està en el coneixement de molts punts de vista i de moltes versions

vinya persones beure bona

El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]

Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge

animals

El bou vell, si no tira... guia

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

amor parentiu

El casar no seria res, si al cap de l'any no fossin tres

Quan una parella de dona i home es casen, acaben tenint algun fill si tot va bé i comencen a complicar-se la vida

animals oficis

El comerciant i el porc, a l’hora de la mort

Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal

animals

El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort

Es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el n

animals

El corb a la gralla li deia negra

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares, i la gralla li diu al corb: més valdria que callares

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

parentiu

El criar envelleix i el parir entendreix.

Quan les dones tenen fills, guanyen bellesa i encant, però quan amamanten es desgasten

oficis persones amistat

El criat antic, més que criat és amic

Molt de temps de confiança amb qui coneix perfectament els gustos, els defectes i les virtuts de l’altre confereixen la qualitat d’amic íntim

animals persones sants

El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan ( 24 juny )

Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança

animals persones

El criat i el gall, no més d’un any

No convé que els empleats prenguen massa confiança o coneguen secrets de l’empresa ni que la carn del gall deixe d’estar tendra

persones amistat oficis

El criat i l’amic, ni pobre ni ric

Recomana de relacionar-se amb persones que ni ens abandonen ni ens enganyen

consells persones parlar oficis

El criat que és bon criat, calla si no és preguntat

Aconsella a tothom parlar poc i amb motiu i saber guardar secrets

festivitats maneres de dir

El darrer dia

És el dimarts de Carnestoltes, darrer dia de festa i de permissivitat eclesiàtica, amb el qual s'inicia la Quaresma

mort maneres de dir

El darrer viatge [o el viatge sense tornada]

Expressions usades per a al·ludir a la mort

persones consells

El desmemoriat ha de dir sempre la veritat

Qui té mala memòria no pot permetre’s contradir-se i que l’agafen en engany

any oratge festivitats dia i nit

El dia allarga per l’any nou un pas de bou

El temps de duració de la llum solar va allargant-se des del 21 de desembre

maneres de dir dia i nit

El dia d'avui

En la nostra època, en el temps que correm

maneres de dir dia i nit festivitats

El dia de Glòria [o Dia d'Aleluia, o Dia de Pasqua]

El diumenge en què es commemora la Resurrecció de Jesucrist

festivitats mesos oratge sants

El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera

14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.

festivitats indumentària

El dia de Rams, qui no estrena no té mans

Recorda que és costum estrenar alguna peça de roba el diumenge de Rams, i significa que a qui no estrena res li falta una cosa important

menjar mesos sants

El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny)

Molt exageradament, es refereix a la calor de juny

animals sants mesos

El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes (15 març)

Per aquesta festivitat és quan té lloc l’arribada de les orenetes a cada zona

dia i nit camp mesos

El dia en maig va allargant i el graner es va esgotant

Les reserves de la collita precedent han deixar espai per a la imminent collita

oratge gent dia i nit

El dia ho escampa i la nit ho arreplega

vol dir que de dia la gent s'espargeix a treballar i en venir la nit es reuneixen tots a casa

dia i nit maneres de dir

El dia menys pensat, [o El millor dia]

Qualsevol dia [es diu d'una cosa que pot succeir sense dia fixat]

sants oratge dia i nit mesos

El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny)

És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits

oratge

El dia nuvolós enganya el peresós

Significa que si el matí està ennuvolat, el qui ha d'aixecar-se dematí s'aixeca tard perquè es pensa que encara no és hora de llevar-se

maneres de dir dia i nit indumentària estacions

El dia porta espardenyes

Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí

amor

El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar

La veu de l'esperiència constata els desavantatges de l'esposori; un d'ells és el sentir-se dominat per la parella

consells

El dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Es diu d'una persona que sempre fa malifetes

persones diable cos huma

El diable en el cos i el rosari en la mà

Critica la hipocresia dels qui mostren una imatge que no es correspon amb la realitat

ensenyar diable

El diable ensenya a robar, però no a amagar

Convé pensar en la conseqüència abans de realitzar els actes, ja que tota acció acaba sabent-se

diable oficis mar

El diable no va esser mariner

Vol dir que el dimoni no sap comanar-se a Déu, i si hagués estat mariner, en sabria, perquè els perills de la vida marinera obliguen sovint a pregar Déu per la salvació

maneres de dir diable

El diable predicador

Persona de mala conducta que dóna consells de virtut

diable dormir cos huma

El diable quan dorm encara té un ull obert

que el mal no descansa ni els roïns es fien de ningú

persones diable

El diable, quan és vell, és fa ermità

Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves

diable consells persones

El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell

Vol dir que la vellesa és la font principal dels coneixements pràctics

diable

El diable, quan no té què fer, juga amb lo rabo

Es diu al•ludint als peresosos que no prenen mai ocupació seriosa i s'entretenen en frivolitats

diable oficis

El diable, quan va esser vell, es va fer ferrer

Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves

cos huma setmana

El dimarts, dia de tallar orelles

aquest suplici només era aplicat en dimarts

menjar dormir

El dormir assacia tant com el menjar

El cos que descansa manté al mínim les constants vitals

salut

El dormir es triaca.

Triaca: Antídot usat contra tota mena de metzines, compost per més de tres-cents ingredients, en especial carn d'escurçó i espècies orientals, aplicat principalment a guarir mossegades d'animals

persones

El favorit deu tindre memòria i ser agraït [favorit = l’afavorit]

Recomana ser just i tornar o reconèixer tota ajuda o favor rebuts

diners

El fiar és parent del pagar

Vol dir que el qui fa fiança està exposat a haver de pagar

parentiu animals

El fill del gat, algun dia trau les ungles

Es diu com a crítica de qui s’ha enfadat, per bé que tota persona s’enfada alguna vegada

maneres de dir consells animals aigua

El gat escaldat amb l'aigua fresca [o tèbia] té prou [o en fuig]

Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus

animals salut

El gos amb ràbia, al seu amo trava

La malaltia de la ràbia torna boig a qui la pateix i fins els més pròxims en prenen por

ensenyar

El llegir fa perdre l'escriure [o Llegint llegint perdia l’escriure] e

Vol dir que una cosa destorba o atura l'altra; es diu referint-se a algú que, per dedicar-se a una cosa, n'abandona una altra de més important o convenient

persones animals

El llop canvia de pèl, però no de manyes

Vol dir que la gent dolenta pot canviar d'aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints