Tema
mesos
3.661 refranys catalogats sota aquest tema.
De març per a meitat, l’oroneta ve i el tord se’n va
Això és el que ocorre normalment
mesos animals
De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Comprèn el període de la sega.
camp festivitats mesos
De Nadal a Sant Anton, festes són
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
festa festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Antoni no vagis a l'Aragó
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen. La pobra vella, de tant de fer festes, de tant de menjar i de tant de cremar llenya per escalfar-se des de Nadal fins a Sant Blai, es va quedar sense ni un ral.
festivitats mesos oratge sants
De Nadal a Sant Joan, va mig any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Exacte. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament. El refranyer ens recorda la dualitat del calendari: del fred intens a la calor del solstici, de la nit més llarga a la més curta. És la mesura perfecta del pas del temps a la nostra cultura.
any festivitats mesos sants
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. Ja podeu fer el càlcul. Si comptes des del 25 de desembre fins al 7 de gener, surten exactament tretze dies. Sovint s'utilitza per indicar que s'han tancat totes les celebracions del solstici d'hivern.
festivitats mesos sants
De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se
any festivitats mesos
De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
25 desembre. Es d'esperar. Entrem a l'hivern.
festivitats mesos oratge
De novembre cap allà, agafa la manta i no la deixes de la mà [o no la deixes anar]
Cal abrigar-se a partir de novembre
mesos oratge
De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig
[Pasqua Granada = Pentecosta]. Són festivitats primaverals molt pròximes
festivitats mesos setmana
De prop o de lluny, Corpus pel juny
Indica que la festivitat del Corpus Christi cau gairebé sempre dins del mes de juny. Això es deu al fet que se celebra 60 dies després del Diumenge de Pasqua, situant-se habitualment en aquest mes.
festivitats mesos
De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes cabal, i una vella que ho va comptar per Sant Joan l'hi va trobar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
festivitats mesos sants
De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
any festivitats mesos sants
De Sant Andreu a Nadal, tot un mes no hi és cabal
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
festivitats mesos sants
De Sant Bernat a Sant Bernat, caça l'isard.
20 d'Agost. [Isard: Mamífer remugant alpí i pirinenc (Rupicapra rupicapra), molt semblant a la cabra, amb banyes primes i encorbades en la punta i pelatge fosc amb taques blanques en el cap].
animals mesos sants caça
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
any festivitats mesos sants
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Es refereix al fet que en els mesos calorosos (estiu) és millor evitar certs productes que es fan malbé abans o que la mel d'estiu no és tan bona com la de primavera. També pot al·ludir a una època menys adequada per al seguici o la vida social intensa a causa del treball al camp.
animals menjar mesos persones sants
De Sant Joan a Sant Pere cala la xarxa sardinera
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita marca el moment àlgid de la temporada de pesca de la sardina, que coincideix amb la setmana que va del 24 al 29 de juny. Ens indica que és el moment òptim per pescar-la, quan està més grassa, gustosa i a millor preu.
animals mesos sants mar
De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera]
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra. Ens recorda que aquests vuit dies de marge entre els dos sants són el moment clau per plantar els fesols de secà o de granet, aprofitant que la terra ja és calenta.
camp mesos plantes sants
De sant Joan a santa Magdalena es pesca la morena
Sant Joan: 24 juny. Santa Magdalena: 22 juliol. És la temporada idònia per a la pesca d’aquest peix de roca de cos serpentiforme i carn blanca, doncs està més activa a les escletxes de les roques abans no arribi la calor més forta d'agost.
animals mesos sants mar
De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Descriu perfectament la duresa de la transhumància i el pasturatge d'estiu. El pastor ha de pujar el ramat a les altures per trobar pastures fresques, suportant les tronades sobtades de l'estiu i la solana, fins que el fred de novembre (Tots Sants) el torna a fer baixar a la plana.
mesos oficis sants
De sant Joan de juny a sant Joan de Nadal, sis mesos van
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Ens recorda que el 24 de desembre també és el dia de Sant Joan (l'Evangelista), situat exactament a l'altra banda del calendari del Sant Joan Baptista. És el mirall del solstici: de la llum màxima de juny al naixement de la llum al desembre.
mesos sants
De Sant Joan de juny, al de Nadal, mig any cabal
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
festivitats mesos sants
De Sant Lluc a Nadal, tots estudien per igual: poc i mal
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
festivitats mesos sants ensenyar
De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquest refrany és una fórmula mnemotècnica per calcular el temps que queda fins a les festes de Nadal utilitzant les dates clau del santoral de novembre i desembre. De Sant Martí a Sant Andreu: Hi ha exactament 19 dies, es compten com a "setmanes tres" (21 dies aproximadament). De Sant Andreu a Nadal: Hi ha 25 dies, el que el refranyer defineix com a "gairebé un mes".
festivitats mesos sants
De Sant Martí a Sant Andreu, vint dies hi comptareu
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Indica el temps que va d'una festivitat a una altra. Aquest refrany tanca el cercle dels preparatius de novembre: Sant Martí: Marca el pic de la tardor i l'inici de la matança. Sant Andreu: Es considera la porta d'entrada oficial de l'hivern.
mesos sants
De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
animals festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
animals festivitats mesos sants
De Sant Tomàs a Sant Pancràs dura l'hivernàs
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Pancràs: 19 març. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs. Ens recorda que, encara que el calendari digui que la primavera arriba al març, les temperatures baixes i el risc de gelades no ens deixen fins ben entrada la primavera.
estacions mesos sants
De Santa Caterina a Nadal va un mes cabal
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar. Fa referència a la precisió del calendari santoral per comptar els dies fins a les festes nadalenques.
festivitats mesos sants
De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. És una observació popular sobre com de ràpid passa el temps a finals d'any. Les hores de sol són poques i la feina és molta; els dies "volen" i sembla que el mes s'acabi en un obrir i tancar d'ulls. Entre matances del porc, fires de Santa Llúcia i preparatius nadalencs, la sensació és que el calendari corre més que nosaltres.
festivitats mesos sants
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Fa referència a l'allargament imperceptible dels dies entre el dia de Santa Caterina i el dia de Nadal. Indica que en aquest període el dia guanya molt poca llum, com un pas petit d'un pardal.
festivitats mesos sants
De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament. Indica l'inici del compte enrere per Nadal, tradicionalment marcat per la fira de Santa Llúcia, on s'adquirien els elements necessatius per al pessebre i la decoració.
festivitats mesos sants
De setembre enllà prou navegar
A la fi de l’estiu i del bon temps és preferible no embarcar-se, en previsió de la possible mala mar tardoral
mesos mar oratge
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià. Significa que el Carnaval, tant si cau aviat (de primer) com tard en el calendari, sempre se celebra durant el mes de febrer. S'associa sovint amb la Candelera (2 de febrer), indicant que el Carnestoltes ve poc després.
festivitats mesos
De Tots Sants a l'advent, ni massa pluja ni massa vent
1 novembre. Marca el període de "treva" que necessita el camp just abans de l'hivern profund. És el temps de la collita de l'oliva. Si plou massa, l'oliva s'aigua, cau a terra i es podreix; si fa massa vent, se'n va tota a terra abans d'arribar al trull.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.
diners festivitats mesos oficis
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant. La "passa de gall" és una metàfora que indica una distància molt curta o un període breu, suggerint que les setmanes volen durant aquesta època de tardor cap a l'hivern.
animals festivitats mesos
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.
estacions festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).
festivitats mesos oratge setmana
De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Sant Andreu, anguiles ens dóna Déu
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Durant aquesta època és el temps en què més anguiles hi ha o estan en el seu millor moment per a la pesca, coincidint amb el descens de les temperatures i l'augment de la humitat. Se solia dir per no temptar la mala sort.
mesos sants
De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu, i de Sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees. "Un mes breu": Com que els dies són tan curts i la llum marxa tan d'pressa, la sensació és que el novembre s'escapa de les mans. "No hi ha pas tant": De Sant Andreu a Nadal només hi ha 25 dies. És el període de l'Advent, un tram final on els preparatius nadalencs fan que el calendari corri més.
festivitats mesos sants
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És un mes de transició cap a l'hivern, caracteritzat per la inestabilitat meteorològica, el temps és desapacible i canviant. amb alta probabilitat de vent, pluja, fred o neu.
festivitats mesos oratge
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.
dites festivitats mesos sants
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament. Afegint aquest "i un matí", el refranyer juga amb la rima per clavar el compte: de l'1 de novembre a l'11 de novembre hi ha 10 nits, però si comptem el dia d'arribada, ens surten els onze matins. Aquest interval coincideix amb el conegut com a estiuet de Sant Martí, un període on sovint s'atura el fred intens de la tardor.
festivitats mesos sants dia i nit
De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de cereals i certs conreus d'hivern, especialment el blat. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
camp festivitats mesos plantes sants
Del gener el pagès no en treu res
Un poc de feina, no massa, i el profit el tendrà després.
mesos oficis
Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner
Ja s'ha acabat la trilla. Destaca la importància de tenir la collita de blat guardada al graner abans que acabi el mes de juliol per evitar les tempestes d'estiu. Aconsella rapidesa en la sega i la batuda, ja que el juliol és el moment crític per protegir el cereal de les inclemències del temps.
camp mesos plantes
Del juny endavant el dia es va escurçant
mesos dia i nit
Del juny enllà, el dia comença a baixar
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
oratge mesos dia i nit
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
mesos dia i nit
Del maig en la meitat, l'hivern acabat
Indica que a mitjans de maig (cap al dia 15, per Sant Isidre), el temps fred i inestable de l'hivern i la primavera s'ha acabat definitivament, donant pas a una estabilitat més calorosa.
estacions mesos
Del pollet de febrer cada ploma val un diner
Es diu perquè en el gener els pollastres van escassos, i per tant, es paguen cars.
animals mesos
Del porc, el pernil, i dels diners, mil
Recomana elegir allò millor
animals diners mesos
Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color
Marquen el moment de la seva floració i maduració
mesos plantes vinya
Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
vinya beure mesos
Del setembre a la tardor torna el calor
És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre
oratge estacions mesos
Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida
amor mesos oratge
Dels amors, sempre el darrer, i de llunes, la de gener
L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple
mesos amor oratge
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el mes malsà
Això diuen, però la realitat és que es tracta d’un mes d’oratge plàcid i que els malalts i els vells solen morir-se al novembre
mesos salut
Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu
A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons
menjar mesos plantes
Dels mals de maig, metges no en curen
Es refereix als mals d’amor
amor mesos oficis
Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer
17 gener. [Porrat: fira o petit mercat de fruita seca poc torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià]. El dia de Sant Antoni Abat és considerat històricament la primera d'aquestes fires a l'aire lliure on es venen productes típics, fruits secs i llepolies.
festa mesos sants
Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
mesos oratge sants
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
mesos oratge sants
Demà de Nadal, arròs de catedral
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
festivitats menjar mesos
Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat
29 setembre. Aquesta és la dita de la comoditat del pastor! Defineix perfectament qui vol la part bona de la feina però no el sacrifici: De maig a Sant Miquel: És el temps de la glòria. Els dies són llargs, fa bon sol, l'herba és verda i es dorm al ras sense passar fred. De Sant Miquel a març: Arriba la cara fosca. Les nits es fan eternes, el fred talla la cara, la pluja mulla els ossos i cal tancar el bestiar i carregar palla. Aquí és on el pastor "dimiteix" i li passa el mort a l'amo.
mesos oficis sants
Des de Sant Anton, una hora més de sol
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.
mesos oratge sants
Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
mesos vinya
Desembre ben fred, bon any i ben esplet
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
any camp mesos oratge
Desembre el mes més vell de l'any
És l’últim mes de l’any, i per tant el més vell.
any mesos
Desembre és un vell, que arruga la pell
És l’últim mes de l’any, i per tant el més vell, i el seu fred hivernal fa que la pell es contraga i s’arrugue
mesos cos huma oratge persones vell
Desembre finat, any acabat
No falla
mesos any
Desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
mesos oratge
Desembre i gener calent, febrer dolent.
Referit al comportament climàtic entre els mesos de lhivern meteorològic (desembre, gener i febrer). Les premisses relaten que si el mes de desembre i el de gener són anormalment càlids, el febrer serà extremadament fred, seguint la premissa que arriba el fred.
mesos oratge
Desembre molt fred, bon gener i millor esplet
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
camp mesos oratge
Desembre mullat, gener ben gelat
Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor
oratge mesos
Desembre nevat bon any assegurat
Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu
mesos oratge
Desembre nevat, bon any per al blat
Les baixes temperatures i la neu aporten humitat constant a la terra i protegeixen les llavors. Això garanteix un bon creixement del blat de cara a l'estiu.
any bona mesos oratge plantes
Desembre never ompli botes i graner
Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat. Assenyala que un mes de desembre nevat (on l'aigua queda retinguda en forma de neu als camps) garanteix la humitat necessària per als sembrats, especialment del blat, assegurant així l'èxit de les collites futures.
camp mesos oratge vinya
Desembre passat, fred arribat, si no s'ha perdut o no l'han robat
Encara queda el gener i el febrer.
mesos oratge
Desembre que fred no plany, bon gener i millor any
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
any bona mesos oratge
Desembre xopat, i gener ben gelat
Pel desembre i gener regna la pluja, el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
mesos oratge
Desembre, gelat i nevat
Es clar, estem en l'entrada de l'hivern
oratge mesos
Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís
mesos oratge animals
Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè
Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp
mesos
Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d'any
Les festes nadalenques comporten menjars i celebracions especials, però tot s’acaba i es torna a la quotidianitat
mesos any
Després de gener poda l'arbre fruiter
És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca
camp plantes mesos
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Situa la festa del Carnaval immediatament després de la festivitat de la Candelera, marcant l'inici del període de disbauxa abans de la Quaresma.
festivitats mesos
Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar
2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació
estacions festivitats mesos oratge
Després de Pasqua de Resurrecció, ni figues, ni panses ni sermó
[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.
festivitats menjar mesos plantes
Després de Sant Anton Carnestoltes són
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
festivitats mesos sants
Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.
11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.
aigua mesos sants vinya beure
Després d’un desembre boirós vindrà un gener polsós
Les boires no mullen la terra, la qual roman seca
oratge mesos
Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
Aquests mesos són tinguts com a dolents per a la salut.
déu mesos salut
Déu ens guarde de la pols de maig i de la fang d'agost
Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten
oratge mesos déu
Déu ens guardi de pols de gener i de fang de juliol
Quan el clima habitual es veu alterat, tota la producció del camp en pateix les conseqüències
mesos déu