Sant Martí: 11 novembre. Sant Mamet: 11 maig. Certament. Destaca la regularitat de certs canvis de temps en el calendari, separant la tardor-hivern de la primavera-estiu. De l'11 de novembre a l'11 de maig, el pagès i la gent de casa viuen sota el domini de les poques hores de llum, la pluja i el gel. Per això se sent com un mig any "complet" o "feixuc".
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Comprèn el període de la sega.
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen. La pobra vella, de tant de fer festes, de tant de menjar i de tant de cremar llenya per escalfar-se des de Nadal fins a Sant Blai, es va quedar sense ni un ral.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Exacte. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament. El refranyer ens recorda la dualitat del calendari: del fred intens a la calor del solstici, de la nit més llarga a la més curta. És la mesura perfecta del pas del temps a la nostra cultura.
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. Ja podeu fer el càlcul. Si comptes des del 25 de desembre fins al 7 de gener, surten exactament tretze dies. Sovint s'utilitza per indicar que s'han tancat totes les celebracions del solstici d'hivern.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se
25 desembre. Es d'esperar. Entrem a l'hivern.
Cal abrigar-se a partir de novembre
[Pasqua Granada = Pentecosta]. Són festivitats primaverals molt pròximes
Del dia 1 al dia 30, de segur que se celebra, i això perquè el calendari religiós no coincideix amb el civil
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
20 d'Agost. [Isard: Mamífer remugant alpí i pirinenc (Rupicapra rupicapra), molt semblant a la cabra, amb banyes primes i encorbades en la punta i pelatge fosc amb taques blanques en el cap].
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Es refereix al fet que en els mesos calorosos (estiu) és millor evitar certs productes que es fan malbé abans o que la mel d'estiu no és tan bona com la de primavera. També pot al·ludir a una època menys adequada per al seguici o la vida social intensa a causa del treball al camp.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita marca el moment àlgid de la temporada de pesca de la sardina, que coincideix amb la setmana que va del 24 al 29 de juny. Ens indica que és el moment òptim per pescar-la, quan està més grassa, gustosa i a millor preu.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra. Ens recorda que aquests vuit dies de marge entre els dos sants són el moment clau per plantar els fesols de secà o de granet, aprofitant que la terra ja és calenta.
Sant Joan: 24 juny. Santa Magdalena: 22 juliol. És la temporada idònia per a la pesca d’aquest peix de roca de cos serpentiforme i carn blanca, doncs està més activa a les escletxes de les roques abans no arribi la calor més forta d'agost.
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Descriu perfectament la duresa de la transhumància i el pasturatge d'estiu. El pastor ha de pujar el ramat a les altures per trobar pastures fresques, suportant les tronades sobtades de l'estiu i la solana, fins que el fred de novembre (Tots Sants) el torna a fer baixar a la plana.
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Ens recorda que el 24 de desembre també és el dia de Sant Joan (l'Evangelista), situat exactament a l'altra banda del calendari del Sant Joan Baptista. És el mirall del solstici: de la llum màxima de juny al naixement de la llum al desembre.
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquest refrany és una fórmula mnemotècnica per calcular el temps que queda fins a les festes de Nadal utilitzant les dates clau del santoral de novembre i desembre. De Sant Martí a Sant Andreu: Hi ha exactament 19 dies, es compten com a "setmanes tres" (21 dies aproximadament). De Sant Andreu a Nadal: Hi ha 25 dies, el que el refranyer defineix com a "gairebé un mes".
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Indica el temps que va d'una festivitat a una altra. Aquest refrany tanca el cercle dels preparatius de novembre: Sant Martí: Marca el pic de la tardor i l'inici de la matança. Sant Andreu: Es considera la porta d'entrada oficial de l'hivern.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Pancràs: 19 març. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs. Ens recorda que, encara que el calendari digui que la primavera arriba al març, les temperatures baixes i el risc de gelades no ens deixen fins ben entrada la primavera.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar. Fa referència a la precisió del calendari santoral per comptar els dies fins a les festes nadalenques.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. És una observació popular sobre com de ràpid passa el temps a finals d'any. Les hores de sol són poques i la feina és molta; els dies "volen" i sembla que el mes s'acabi en un obrir i tancar d'ulls. Entre matances del porc, fires de Santa Llúcia i preparatius nadalencs, la sensació és que el calendari corre més que nosaltres.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Fa referència a l'allargament imperceptible dels dies entre el dia de Santa Caterina i el dia de Nadal. Indica que en aquest període el dia guanya molt poca llum, com un pas petit d'un pardal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament. Indica l'inici del compte enrere per Nadal, tradicionalment marcat per la fira de Santa Llúcia, on s'adquirien els elements necessatius per al pessebre i la decoració.
A la fi de l’estiu i del bon temps és preferible no embarcar-se, en previsió de la possible mala mar tardoral
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià
1 novembre. Marca el període de "treva" que necessita el camp just abans de l'hivern profund. És el temps de la collita de l'oliva. Si plou massa, l'oliva s'aigua, cau a terra i es podreix; si fa massa vent, se'n va tota a terra abans d'arribar al trull.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant. La "passa de gall" és una metàfora que indica una distància molt curta o un període breu, suggerint que les setmanes volen durant aquesta època de tardor cap a l'hivern.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Durant aquesta època és el temps en què més anguiles hi ha o estan en el seu millor moment per a la pesca, coincidint amb el descens de les temperatures i l'augment de la humitat. Se solia dir per no temptar la mala sort.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees. "Un mes breu": Com que els dies són tan curts i la llum marxa tan d'pressa, la sensació és que el novembre s'escapa de les mans. "No hi ha pas tant": De Sant Andreu a Nadal només hi ha 25 dies. És el període de l'Advent, un tram final on els preparatius nadalencs fan que el calendari corri més.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És un mes de transició cap a l'hivern, caracteritzat per la inestabilitat meteorològica, el temps és desapacible i canviant. amb alta probabilitat de vent, pluja, fred o neu.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament. Afegint aquest "i un matí", el refranyer juga amb la rima per clavar el compte: de l'1 de novembre a l'11 de novembre hi ha 10 nits, però si comptem el dia d'arribada, ens surten els onze matins. Aquest interval coincideix amb el conegut com a estiuet de Sant Martí, un període on sovint s'atura el fred intens de la tardor.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de cereals i certs conreus d'hivern, especialment el blat. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
Un poc de feina, no massa, i el profit el tendrà després.
Ja s'ha acabat la trilla. Destaca la importància de tenir la collita de blat guardada al graner abans que acabi el mes de juliol per evitar les tempestes d'estiu. Aconsella rapidesa en la sega i la batuda, ja que el juliol és el moment crític per protegir el cereal de les inclemències del temps.
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
Es diu perquè en el gener els pollastres van escassos, i per tant, es paguen cars.
Marquen el moment de la seva floració i maduració
És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre
El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida
L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple
Això diuen, però la realitat és que es tracta d’un mes d’oratge plàcid i que els malalts i els vells solen morir-se al novembre
A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons
17 gener. [Porrat: fira o petit mercat de fruita seca poc torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià]. El dia de Sant Antoni Abat és considerat històricament la primera d'aquestes fires a l'aire lliure on es venen productes típics, fruits secs i llepolies.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
29 setembre. Aquesta és la dita de la comoditat del pastor! Defineix perfectament qui vol la part bona de la feina però no el sacrifici: De maig a Sant Miquel: És el temps de la glòria. Els dies són llargs, fa bon sol, l'herba és verda i es dorm al ras sense passar fred. De Sant Miquel a març: Arriba la cara fosca. Les nits es fan eternes, el fred talla la cara, la pluja mulla els ossos i cal tancar el bestiar i carregar palla. Aquí és on el pastor "dimiteix" i li passa el mort a l'amo.
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Referit al comportament climàtic entre els mesos de lhivern meteorològic (desembre, gener i febrer). Les premisses relaten que si el mes de desembre i el de gener són anormalment càlids, el febrer serà extremadament fred, seguint la premissa que arriba el fred.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor
Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu
Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat
Encara queda el gener i el febrer.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Pel desembre i gener regna la pluja, el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís
Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp
Les festes nadalenques comporten menjars i celebracions especials, però tot s’acaba i es torna a la quotidianitat
És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendar
2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació
[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.
Les boires no mullen la terra, la qual roman seca
Aquests mesos són tinguts com a dolents per a la salut.
Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten