Els plenilunis dels dos mesos solen ser molt bells perquè és quan més pròxima a la Terra i més gran es veu la Lluna
Sant Martí: 11 novembre. Sant Mamet: 11 maig. Certament. Destaca la regularitat de certs canvis de temps en el calendari, separant la tardor-hivern de la primavera-estiu.
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Comprèn el període de la sega.
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Quan hi ha ganes de divertir-se, poc importa quin siga el motiu
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 9 gener. Ja podeu fer el càlcul
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Recomana aprofitar aquestes efemèrides festives per menjar bé i divertir-se
25 desembre. Es d'esperar. Entrem a l'hivern.
Cal abrigar-se a partir de novembre
[Pasqua Granada = Pentecosta]. Són festivitats primaverals molt pròximes
Del dia 1 al dia 30, de segur que se celebra, i això perquè el calendari religiós no coincideix amb el civil
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
20 d'Agost. [Isard: Mamífer remugant alpí i pirinenc (Rupicapra rupicapra), molt semblant a la cabra, amb banyes primes i encorbades en la punta i pelatge fosc amb taques blanques en el cap].
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
Sant Joan Baptista de la Salle: 7 abril. Sant Pere: 29 juny. El període per aquest tipus de pesca s'estenia des de la diada de Sant Joan d'abril fins al 29 de juny, Sant Pere.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra
Sant Joan: 24 juny. Santa Magdalena: 22 juliol. És la temporada idònia per a la pesca d’aquest peix de roca de cos serpentiforme i carn blanca
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. El mes de novembre és el moment de baixar els ramats de les muntanyes i és quan se’ls acaba la feina.
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Es refereixen a Sant Joan Baptista i Sant Joan Apòstol i Evangelista
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Això és
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Indica el temps que va d'una festivitat a una altra.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Pancràs: 19 març. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Se diu perquè del dia de Santa Caterina al dia de Nadal hi ha un mes just.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament
A la fi de l’estiu i del bon temps és preferible no embarcar-se, en previsió de la possible mala mar tardoral
Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià
És el temps previ a l’hivern i quasi sempre inestable
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Ha d’invertir en llenya per a tot l’hivern, perquè després estarà banyada o humida.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Durant aquesta època és el temps en què més anguiles hi ha; se solia dir per no temptar la mala sort.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Un pronòstic infal·lible, perquè pot fer de tot menys boira
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
Un poc de feina, no massa, i el profit el tendrà després.
Ja s'ha acabat la trilla.
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
Es diu perquè en el gener els pollastres van escassos, i per tant, es paguen cars.
Marquen el moment de la seva floració i maduració
És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre
El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida
L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple
Això diuen, però la realitat és que es tracta d’un mes d’oratge plàcid i que els malalts i els vells solen morir-se al novembre
A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons
17 gener. Porrat: fira o petit mercat de fruita seca po torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial
29 setembre. És un desig de quedar-se la part bona d’alguna cosa i deixar la roïna per a un altre
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Referit al comportament climàtic entre els mesos de lhivern meteorològic (desembre, gener i febrer). Les premisses relaten que si el mes de desembre i el de gener són anormalment càlids, el febrer serà extremadament fred, seguint la premissa que arriba el fred.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor
Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu
Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat
Encara queda el gener i el febrer.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Pel desembre i gener regna la pluja, el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís
Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp
Les festes nadalenques comporten menjars i celebracions especials, però tot s’acaba i es torna a la quotidianitat
És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca
2 febrer. Són dos referents per situar Carnaval en el calendar
2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació
[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes.
Les boires no mullen la terra, la qual roman seca
Aquests mesos són tinguts com a dolents per a la salut.