Tema
mesos
3.661 refranys catalogats sota aquest tema.
Déu ens lliure de les gelades de maig
Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites
déu mesos oratge
Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera
2 febrer. La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià
festivitats mesos dia i nit
Diarrea pel maig, salut per tot l'any
salut mesos
Dies de desembre, dies de malura, tot just es fa de dia que ja és nit obscura
Són els dies més curts de l’any
mesos dia i nit oratge
Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
Descriu la duresa del mes de maig en l'antiga vida rural, quan les reserves d'aliments es començaven a esgotar abans de la nova collita. Al mes de maig les hores de sol augmenten molt, cosa que implicava jornades de treball físic molt més llargues i feixugues al camp. A la primavera, el blat de l'any anterior ja s'estava acabant als graners, de manera que la farina escassejava i el pa s'havia de racionar estrictament a l'espera de la sega de l'estiu.
mesos
Dies emmanllevats
Els tres primers dies del mes d'abril
mesos dia i nit maneres de dir
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
diners festivitats mesos sants
Dins gener, ja floreix l'ametller
Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
plantes camp mesos
Ditxós el mes que entra amb llardons i surt amb torrons
Fa referència a dos productes típics de la pastisseria catalana els quals dormen part de la menja tradicional
mesos
Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.
déu mesos sants
Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós
Destaca la saviesa agrícola, assegurant que el blat madurarà al juliol independentment de com hagi començat la sembra. El refrany ressalta la garantia del cicle natural vinculant l'esforç de la sembra amb la sega.
camp mesos oficis plantes
Diu el blat el sembrador: «—Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós»
Les espigues ja mostren els seus grans, encara menuts. I al juliol, el blat ja ha arribat al seu cicle final i està a punt. Vol dir que, encara que la collita sigui escassa i només quedi un gra o dos, quan arribi el mes de juliol el cereal estarà a punt per a la sega i el sembrador en podrà disposar.
mesos plantes
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà
Així és en un any d’oratge normal
animals oratge mesos
Diu la vinya: "L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida"
donar mesos vinya persones
Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"
Les pluges en aquest moment de l'any són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia.
aigua mesos oratge vinya
Divendres i dia tres, molt dolent mes.
Es creu que tot el mes serà negatiu.
mesos setmana
Doneu-nos, Sant Nicolau, un marit ben ric, si us plau.
6 desembre: Sant Nicolau de Mira (o de Bari). Hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
mesos sants parentiu
Du el gener aferrat
mesos
Durar de Nadal a sant Esteve
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
festivitats mesos sants
D’obra de maig, ma casa faig.
Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perquè els materials s’assequen convenientment
mesos casa oratge
Egües i vaques, a l'abril les més flaques
animals mesos
Eixams d'abril, cada un val per mil
mesos animals
El bitxac, per Sant Jordi és nat
23 d’abril. [bitxac: Ocell de la família dels túrdids: "Saxicola torquata"]. Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord. És una dita tradicional relacionada amb l'arribada de la primavera i l'activitat agrícola i ornitològica.
animals mesos sants
El blat a l'era, la fam a la pastera
[Pastera: recipient de fusta on es pastava i es guardava el llevat]. Significa que quan el blat ja està a l'era (llest per a ser batut i recollit), encara hi ha gana a la casa perquè el cicle de producció no s'ha completat. Expressa que no es pot abaixar la guàrdia ni cantar victòria només per tenir la matèria primera. El procés exigeix temps i esforç: el cereal s'ha de batre, netejar, moldre al molí i coure al forn abans que es convertisca en pa a la pastera.
mesos plantes
El blat curt o llarg pel juny ha de ser segat
Indica el moment òptim per a la collita: el blat, independentment de si ha crescut alt o ha quedat més curt, s'ha de segar al juny. Al juny, el cereal arriba a la seva maduresa total i està a punt per a la sega abans que la calor extrema de juliol faci malbé el gra. S'evita deixar-ho per al mes següent per protegir els treballadors i les bèsties de les altes temperatures.
camp mesos plantes
El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar
La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor
plantes mesos camp
El bolet de maig, és bo per matar un gavatx
Vol dir que els bolets de primavera no són tan comestibles com els de la tardor.
animals mesos plantes
El bolet i el moixernó de l'octubre és el millor
Si ha plogut és la millor època per recollir-los
plantes mesos
El bolet neix per l'octubre, però és fill de l'agost
Es diu perquè per a que surtin els bolets abans ha de ploure per l'agost
mesos plantes
El bon aller, pel març o el febrer
camp mesos plantes
El bon ametller floreix pel gener
Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
mesos camp plantes
El bon boliger, és qui pesca pel febrer
mesos
El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca]
Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils
mesos oficis bona mar
El bon bover comença a pasturar els bous pel febrer, i el bover millor no para fins a l'Ascensió
festivitats mesos oficis
El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
1 novembre. És el moment clau de la sembrada perquè la planta tingui temps d'arrelar abans que arribin les gelades més fortes del gener, moment en que cal cavar o birbar la terra per airejar-la, treure les males herbes i ajudar la planta a créixer amb força quan la llum torni a guanyar terreny.
bona camp festivitats mesos plantes
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
bona festivitats mesos sants treball
El bon formatge, vol fred de gener
Això es diu potser perquè el fred el conserva millor
mesos menjar bona
El bon gener, eixut i gelater
Així és en un any normal
mesos bona oratge
El bon gener, fresc i sec
Així és en un any normal
oratge bona mesos
El bon guaret, per a març que estiga fet
[guaret = terra deixada en repós]. Convé tenir la terra adobada, estovada i preparada per a la plantació primaveral
camp mesos
El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar
28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.
mesos oficis sants mar
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
animals festivitats mesos sants
El bon nap per Sant Llorenç ha d'ésser nat; jo el faré per Sant Bartomeu i serà millor que el teu
Sant Llorenç: 10 agost. Sant Bartomeu: 24 agost. Fa referència al moment ideal per a la sembra, buscant l'equilibri entre la calor i la humitat per obtenir el millor nap. La planta despunta a mitjan juliol, i per agost ha de ser nat.
camp mesos mort plantes sants+1
El bon nap, per l'agost ha d'ésser nat
La planta despunta a mitjan juliol
camp bona plantes mesos
El bon nap, Per Sant Jaume ha d'ésser nat.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment límit per a la sembra dels naps si es vol que tinguin una bona mida abans que arribi el fred de l'hivern. Si el nap no ha germinat ("nat") pels volts del 25 de juliol, no tindrà prou temps de créixer abans que les hores de sol minvin i la terra es refredi. Un nap que neix més tard sol quedar petit o "llenyorós". Per això es diu que el "bon nap" és el que ja treu el cap per Sant Jaume.
bona camp mesos plantes sants
El bon nap, per sant Jaume sembrat.
25 juliol. Indica que la millor època per plantar naps és al voltant de Sant Jaume. El calendari agrícola tradicional recomana aquesta data al juliol o agost perquè la planta arreli bé abans del fred.
bona camp mesos plantes sants
El bon nap, per Sant Jaume treu el cap.
25 juliol. Indica que és el moment òptim per a la sembra dels naps, ja que els primers brots o el "cap" del nap comencen a aparèixer per aquesta data, garantint una bona collita.
bona camp mesos plantes sants
El bon pagès a la terra, pel febrer la primera rella
Cal començar a fer les feines per preparar el camp pel conrreu.
camp mesos oficis
El bon povil poda a l’abril
[povil = pubill, hereu, hereuer, primogènit]. Significa que qui té una posició de privilegi o benestant pot despreocupar-se de faenes menors, que li fan altres. A l’abril ja és tard per a podar
camp mesos persones
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer
Ja sabeu quan s’ha de fer
bona camp mesos oficis vinya
El bou, pel setembre a armar i per l'octubre a pescar [bou = barca mitjana que necessitava dels bous per a varar-la en l’arena]
Convé preparar els instruments de la pesca pel bon temps per a tenir-los en bones condicions d’ús en la temporada de pesca
mesos mar
El burret de Sant Vicent, que porta la càrrega i no se la sent
5 abril. Aplicat als qui poden deixar un pes i continuen sostenint-lo. Es diu també quan hom posa algun objecte damunt algú i no se n'adona, utilitzada al posar el ninotet del dia dels Innocents
animals festivitats mesos
El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Marca el període de l'any en què es pot sentir el cant d'aquest ocell.
animals mesos sants
El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol
25 juliol. Aquesta és una dita molt visual i meteorològica que explica les conseqüències de la sequera de l'estiu sobre els conreus de secà. El "cavall de Sant Jaume" (que en la iconografia sempre galopa amb força) representa la calor abrasadora i la manca d'aigua de finals de juliol. El blat de moro (dacsa) necessita molta aigua per granar. Si no plou pel juliol, la calor "es menja" la collita, és a dir, les plantes s'assequen i no fan fruit.
animals mesos plantes sants
El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
animals festivitats menjar mesos sants
El convit de sant Bru se’l paga cadascú
6 octubre. Fa referència a un àpat, festa o celebració on els assistents s'han de pagar la seva pròpia despesa. És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració
menjar mesos sants
El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
25 maig. Marca amb precisió el calendari de migració d'aquests dos ocells.
animals mesos sants
El cul fa la faena, no la Magdalena
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle. Això significa que el treball físic, l'esforç real i l'acció directa són els que aconsegueixen resultats, no les lamentacions, les queixes o la simple presència. Es fa servir per destacar la importància de l'acció sobre les paraules o el lament.
mesos sants treball
El desembre ben portat, o pluja o tempestat
mesos aigua oratge
El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu.
El pas de l'any. Gener, hereu per ser el primer mes i desembre, avi per ser el darrer.
any mesos
El desembre mes de festes
mesos
El desembre pren i no dóna
És una època de molt consum i de poca producció
donar mesos
El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
festivitats mesos oratge sants
El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor.
Es refereix al Divendres Sant. L'estat dels fruits i del conreu general, en el dia d'avui, assenyalen i indiquen com serà la collita de l'any següent. Es un refrán meteorológico y agrícola tradicional utilizado para predecir la fertilidad agrícola futura.
any mesos sants
El dia de Reis a migdia es veuen els estels.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
mesos oratge sants
El dia de Reis, parlen els estels.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
mesos oratge sants
El dia de Sant Bernabé va dir el sol: ací estaré i d’ací no passaré
11 juny. Els dies de juny són els de major insolació de l'any
mesos oratge sants
El dia de sant Joan, el sol cou el pa
24 juny. Molt exageradament, es refereix a la calor de juny. Assenyala el solstici d'estiu (al voltant del 24 de juny) com el moment de màxima calor i intensitat solar. Aquest refrany indica que el sol és tan intens que té la capacitat de coure el pa, simbolitzant l'inici del gran estiu.
menjar mesos sants
El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.
24 juny. Existeix una creença popular segons la qual si es cullen la nit de Sant Joan tenen una virtut especial. La conjunció del solstici d'estiu activa propietats especials en herbes com l'hipèric, la camamilla. el romaní, farigola, verbena o saüc. Per aprofitar aquesta "virtut", la tradició mana collir-les a la matinada, quan encara tenen la rosada (el "rosat") de Sant Joan.
mesos salut sants
El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
15 març. Aquesta dita marca l'inici de la primavera, ja que indica el retorn d'aquests ocells migradors des d'Àfrica i el final de l'hivern, anunciant un temps més càlid.
animals mesos sants
El dia del sant del Senyor, ni vages a l'era ni tragues llavor
6 d’agost: Transfiguració del Senyor. S’explica bé per la calor que sol fer
mesos sants
El dia en maig va allargant i el graner es va esgotant
Les reserves de la collita precedent han deixar espai per a la imminent collita. Significa que, durant el mes de maig, els dies són llargs (més hores de llum) però les reserves d'aliment de l'hivern (el gra) s'estan acabant abans que arribi la nova collita. És una expressió sobre la gestió dels recursos agrícoles, ja que és un moment crític de l'any.
camp mesos dia i nit
El dia més llarg de l'any és per Sant Joan
24 juny. La revetlla i la diada de Sant Joan (23-24 de juny) marquen el solstici d'estiu i es consideren el dia i la nit més llargs/curts de l'any, coincidint amb el màxim esplendor del sol. Tot i que astronòmicament el solstici pot variar uns dies, la dita popular s'associa a Sant Joan.
mesos oratge sants dia i nit
El dia no es mou fins a Ninou.
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap
mesos sants dia i nit
El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit
És un mes que acostuma a mostrar-se amable i assolellat al migdia però que de nit manifesta tota la seua gelor
mesos
El febrer corre com un gos llebrer
És el mes més curt de l’any, amb només 28 dies, o 29 si l’any és bixest
mesos animals
El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador
El mes de febrer ha de jugar alguna mala passada al camperol, si no a l’inici, a mitjans o al final, perquè és el cru hivern i pot fer alguna gelada imprevista
mesos oratge
El febrer ja és jornaler
Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu
treball mesos camp
El febrer ompli les basses i el març les eixuga
mesos oratge
El febrer sol matar més que el carnisser
Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral
mesos oficis
El febrer té bon alè
mesos
El febrer tira les ovelles al carrer
Els animals estabulats tenen ganes d’eixir a pasturar herba fresca
mesos animals
El febrer tira les ovelles al femer
Confirma que cal prescindir d’elles momentàniament perquè estan parint i criant
mesos animals
El febrer trau flor l’ametller
En gener i febrer va florint aquest arbre per les valls
camp plantes mesos
El febrer, de cap o de cua l'ha de fer
Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites
oratge mesos
El febrer, de tard o d'hora l'ha de fer
Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites
mesos oratge
El febrer, el caragol corraler
Fa referència a la conducta dels cargols durant aquest mes. En el context del refranyer de febrer, indica que els cargols, buscant protecció contra el fred encara prevalent, es recullen (corraler) o s'amaguen, sovint en parella o grup, esperant el caliu de la primavera.
animals mesos
El febrer, és febrer
mesos
El febrer, és justicier, no queda a deure res
justicia mesos
El febrer, mes mentider
mesos
El febrer, no deixa ovella ni corder
Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral. ndica que el fred intens pot matar els animals, fent referència a la mortalitat entre ovelles i les seves cries.
animals mesos oratge
El febrer, nou cares té
És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred
mesos oratge
El febrer, passat prop del braser
Un bon consell per a combatre el fred
oratge mesos
El febrer, porta febres al darrer
El fred sol portar els constipats
mesos salut
El febrer, tard o prompte, l'ha de fer
Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites
oratge mesos
El formatge i el guaret, en maig siga fet
[guaret = terra deixada en repòs perquè cobre vigoria]. És el moment idoni
menjar mesos
El forn, pel Nadal, no para un instant
25 desembre. Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa
festivitats foc menjar mesos
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal
25 desembre. Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat
festivitats mesos oratge
El fred d'octubre fa créixer la llana
Amb l'arribada del fred a l'octubre, la llana de les ovelles creix per protegir-les de la davallada de temperatures. A més de fer créixer la llana, aquest canvi de temps prepara els animals per a l'hivern, essent un refrany tèxtil i ramader que indica la fi de la calor.
mesos oratge
El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents
Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. Sant Llorenç, 10 d'agost. El dia de Sant Llorenç ho mostren com el dia més calorós de l'any, com també en què la calor és de curta durada. És un dia de poc vent.
mesos oratge sants