Quan el clima habitual es veu alterat, tota la producció del camp en pateix les conseqüències
Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites
2 febrer. La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià
Són els dies més curts de l’any
Els pans curts deu referir-se al blat de la futura collita, que encara està creixent
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
Fa referència a dos productes típics de la pastisseria catalana els quals dormen part de la menja tradicional
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.
Ja sabeu quan se sega aquest cereal
Les espigues ja mostren els seus grans, encara menuts. I al juliol, el blat ja ha arribat al seu cicle final i està a punt.
Així és en un any d’oratge normal
Les pluges en aquest moment de l'any són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia.
6 desembre: Sant Nicolau de Mira (o de Bari). Hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perquè els materials s’assequen convenientment
23 d’abril. [bitxac: Ocell de la família dels túrdids: "Saxicola torquata"]. Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord. És una dita tradicional relacionada amb l'arribada de la primavera i l'activitat agrícola i ornitològica.
La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor
La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor
Vol dir que els bolets de primavera no són tan comestibles com els de la tardor.
Si ha plogut és la millor època per recollir-los
Es diu perquè per a que surtin els bolets abans ha de ploure per l'agost
Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils
1 novembre. És el moment clau de la sembrada perquè la planta tingui temps d'arrelar abans que arribin les gelades més fortes del gener, moment en que cal cavar o birbar la terra per airejar-la, treure les males herbes i ajudar la planta a créixer amb força quan la llum torni a guanyar terreny.
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
Això es diu potser perquè el fred el conserva millor
[guaret = terra deixada en repós]. Convé tenir la terra adobada, estovada i preparada per a la plantació primaveral
28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
Sant Llorenç: 10 agost. Sant Bartomeu: 24 agost. Fa referència al moment ideal per a la sembra, buscant l'equilibri entre la calor i la humitat per obtenir el millor nap. La planta despunta a mitjan juliol, i per agost ha de ser nat.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment límit per a la sembra dels naps si es vol que tinguin una bona mida abans que arribi el fred de l'hivern. Si el nap no ha germinat ("nat") pels volts del 25 de juliol, no tindrà prou temps de créixer abans que les hores de sol minvin i la terra es refredi. Un nap que neix més tard sol quedar petit o "llenyorós". Per això es diu que el "bon nap" és el que ja treu el cap per Sant Jaume.
Cal començar a fer les feines per preparar el camp pel conrreu.
[povil = pubill, hereu, hereuer, primogènit]. Significa que qui té una posició de privilegi o benestant pot despreocupar-se de faenes menors, que li fan altres. A l’abril ja és tard per a podar
Convé preparar els instruments de la pesca pel bon temps per a tenir-los en bones condicions d’ús en la temporada de pesca
5 abril. Aplicat als qui poden deixar un pes i continuen sostenint-lo. Es diu també quan hom posa algun objecte damunt algú i no se n'adona, utilitzada al posar el ninotet del dia dels Innocents
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Marca el període de l'any en què es pot sentir el cant d'aquest ocell.
25 juliol. Aquesta és una dita molt visual i meteorològica que explica les conseqüències de la sequera de l'estiu sobre els conreus de secà. El "cavall de Sant Jaume" (que en la iconografia sempre galopa amb força) representa la calor abrasadora i la manca d'aigua de finals de juliol. El blat de moro (dacsa) necessita molta aigua per granar. Si no plou pel juliol, la calor "es menja" la collita, és a dir, les plantes s'assequen i no fan fruit.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
6 octubre. És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració
25 maig. Marca amb precisió el calendari de migració d'aquests dos ocells.
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle. Això significa que el treball físic, l'esforç real i l'acció directa són els que aconsegueixen resultats, no les lamentacions, les queixes o la simple presència. Es fa servir per destacar la importància de l'acció sobre les paraules o el lament.
El pas de l'any. Gener, hereu per ser el primer mes i desembre, avi per ser el darrer.
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
Es refereix al Divendres Sant. L'estat dels fruits i del conreu general, en el dia d'avui, assenyalen i indiquen com serà la collita de l'any següent. Es un refrán meteorológico y agrícola tradicional utilizado para predecir la fertilidad agrícola futura.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
11 juny. Els dies de juny són els de major insolació de l'any
24 juny. Molt exageradament, es refereix a la calor de juny. Assenyala el solstici d'estiu (al voltant del 24 de juny) com el moment de màxima calor i intensitat solar. Aquest refrany indica que el sol és tan intens que té la capacitat de coure el pa, simbolitzant l'inici del gran estiu.
24 juny. Existeix una creença popular segons la qual si es cullen la nit de Sant Joan tenen una virtut especial. La conjunció del solstici d'estiu activa propietats especials en herbes com l'hipèric, la camamilla. el romaní, farigola, verbena o saüc. Per aprofitar aquesta "virtut", la tradició mana collir-les a la matinada, quan encara tenen la rosada (el "rosat") de Sant Joan.
15 març. Aquesta dita marca l'inici de la primavera, ja que indica el retorn d'aquests ocells migradors des d'Àfrica i el final de l'hivern, anunciant un temps més càlid.
6 d’agost: Transfiguració del Senyor. S’explica bé per la calor que sol fer
Les reserves de la collita precedent han deixar espai per a la imminent collita. Significa que, durant el mes de maig, els dies són llargs (més hores de llum) però les reserves d'aliment de l'hivern (el gra) s'estan acabant abans que arribi la nova collita. És una expressió sobre la gestió dels recursos agrícoles, ja que és un moment crític de l'any.
24 juny. La revetlla i la diada de Sant Joan (23-24 de juny) marquen el solstici d'estiu i es consideren el dia i la nit més llargs/curts de l'any, coincidint amb el màxim esplendor del sol. Tot i que astronòmicament el solstici pot variar uns dies, la dita popular s'associa a Sant Joan.
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap
És un mes que acostuma a mostrar-se amable i assolellat al migdia però que de nit manifesta tota la seua gelor
És el mes més curt de l’any, amb només 28 dies, o 29 si l’any és bixest
El mes de febrer ha de jugar alguna mala passada al camperol, si no a l’inici, a mitjans o al final, perquè és el cru hivern i pot fer alguna gelada imprevista
Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu
Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral
Els animals estabulats tenen ganes d’eixir a pasturar herba fresca
Confirma que cal prescindir d’elles momentàniament perquè estan parint i criant
En gener i febrer va florint aquest arbre per les valls
Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites
Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites
Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral
És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred
Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites
[guaret = terra deixada en repòs perquè cobre vigoria]. És el moment idoni
25 desembre. Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa
25 desembre. Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat
Amb l'arribada del fred a l'octubre, la llana de les ovelles creix per protegir-les de la davallada de temperatures. A més de fer créixer la llana, aquest canvi de temps prepara els animals per a l'hivern, essent un refrany tèxtil i ramader que indica la fi de la calor.