El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys menjar
El bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer
bona
,
menjar
,
oficis
El bon formatge, vol fred de gener (Això es diu potser perquè el fred el conserva millor)
mesos
,
menjar
,
bona
El bon llevat treu la dona de combat
bona
,
persones
,
menjar
El bon llevat treu pastadora de mal estat
bona
,
menjar
,
mal
,
oficis
El bon pa fa bones sopes
bona
,
menjar
El bon peixet fa el bon blanquet
menjar
,
bona
,
animals
El bon ventrell fa el bon cervell
bona
,
menjar
,
cos huma
El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.
bona
,
menjar
,
vinya
El bon vi fa bon sagí [o Escudella i vi, fa bon sagí] (Es diu per proclamar les bones qualitats alimentícies i confortants d'aquells aliments)
menjar
,
vinya
El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu
animals
,
menjar
,
estacions
,
oratge
El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai
animals
,
menjar
El brou bon vi vol (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)
menjar
,
bona
,
vinya
El brou tebi i el cafè calent
menjar
El brou, amb tassa i sense taxa
menjar
El burro, quan té fam, es menja l’agram (Confirma que la necessitat acaba amb els gustos i les manies)
animals
,
menjar
El ca es guanya el pa
menjar
,
animals
El ca remenant la cua es guanya el pa
animals
,
menjar
El cabrit, d'un mes, i l'anyell de tres
animals
,
menjar
El caçador de visquet pateix son, fam i fred (És una activitat que requereix matinejar més que els ocells i estar tota la jornada a l’aguait a la intempèrie)
caça
,
oratge
,
oficis
,
dormir
,
menjar
El caldo de gallina ressussita els morts (Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible)
salut
,
animals
,
menjar
El caldo de gallina resta set anys dins del ventre (Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible)
animals
,
menjar
,
salut
El caldo fi, vol vi per coixí
menjar
,
vinya
El caldo i el casament, en calent (Com millor s’aprecien les coses és en el seu moment oportú)
menjar
,
amor
,
parentiu
El camí de la boca, ningú l'equivoca
menjar
,
cos huma
El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú (Això diuen. De fet, ningú no menja caps de ninguna au)
animals
,
menjar
El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de bugadera [bugadera = dona que llava roba en el llavador traient el cul] (Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada)
menjar
,
plantes
,
bona
El cigró per ser gustós ha de tenir cara de vella i el cul gros (Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada)
plantes
,
menjar
El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal. ( 24 juny ) (Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa)
menjar
,
mesos
,
festivitats
,
animals
,
sants
El convit de sant Bru se’l paga cadascú (6 octubre) (És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració)
menjar
,
mesos
,
sants
El dejunar fa viure
menjar
,
salut
El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny) (Molt exageradament, es refereix a la calor de juny)
menjar
,
mesos
,
sants
El dilluns n'estem dejuns i el dimarts ja n'estem farts.
menjar
,
setmana
El dimoni va voler fer una cosa roín amb sucre i ametla i no va poder (Remarca l’excel·lència de la combinació dels dos productes)
plantes
,
menjar
,
diable
El dinar reposat i el menjar passejat (Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau)
menjar
,
salut
El dinar reposat i el sopar passejat. (Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau)
salut
,
menjar
El diumenge, per variar, faves menja
plantes
,
setmana
,
menjar
El dol amb pa és més lleuger (Destaca que quan es té la necessitat més bàsica coberta, tota la resta de coses és secundària)
menjar
El dormir assacia tant com el menjar (El cos que descansa manté al mínim les constants vitals)
menjar
,
dormir
El dormir no porta pa
dormir
,
menjar
El dormir satisfà tant com el pa (El cos que descansa manté al mínim les constants vitals)
dormir
,
menjar
El fart no coneix [o no pensa; o no recorda] el dejú (Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat)
menjar
El fartó mai en té prou (L’egoisme fa que qui està bé no pense normalment en qui està mal)
menjar
El fem és el menjar del llaurador (L’esforç i la inversió esdevindran el fruit de què viure)
camp
,
menjar
,
oficis
El fil fa la botifarra (Sempre van emparellats(
menjar
El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida (En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural)
mal
,
menjar
,
be
,
parentiu
,
indumentària
El foc a l'hivern és el millor aliment (Vol dir que el foc és de les coses més necessàries, tant per a la calefacció com per a l'alimentació)
estacions
,
foc
,
menjar
El foc de l'hivern és mig aliment (Vol dir que el foc és de les coses més necessàries, tant per a la calefacció com per a l'alimentació)
menjar
,
foc
,
estacions
El foc és mitja vida i el pa és tota (Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred ni de fam)
menjar
,
foc
El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja (Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred ni de fam).
menjar
,
foc
,
vinya
El foc i el llit són un maridó de la fam [maridó = acompanyament] (No alimenten, però ajuden al manteniment del cos)
foc
,
dormir
,
menjar
Pàgina 19 de 61.
Refranys menjar