Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
La fam aguditza l'engeny
La necessitat obliga a buscar solucions
menjar
La fam desperta l'ingeni
Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot
menjar
La fam els trau a ballar
Es diu perquè tothom està disposat a fer el que siga menester per a no morir d’inanició. Descriu com la necessitat extrema obliga les persones a moure's, a espavilar-se o a fer coses que mai no haurien fet en condicions normals.
menjar
La fam és molt lletja
No hi ha pitjor que no tindre que menjar
menjar
La fam fa discórrer
Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot
menjar
La fam fa dolç el vinagre.
vinya menjar
La fam fa pensar
menjar
La fam i la misèria es van ajuntar en un dia.
menjar
La fam llarga el geni acurta
Qui passa gana i privació no pot estar content
menjar
La fam no espera a ningú
Es diu perquè tothom està disposat a fer el que siga menester per a no morir d’inanició
menjar
La fam no espera a raons
La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis
menjar
La fam no mira companatge
menjar
La fam no té llei
La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis
menjar
La fam s’absenta quan el treball es presenta
Confirma que el treball reporta benefici econòmic
menjar treball
La fam tot ho fa bo
La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis
menjar
La fam vertadera és la millor cuinera
Significa que quan és té fam tot aliment és bo
menjar
La fam, s’assacia; l’ambició, mai s’aplaca
Remarca que l’egoisme i l’amor als diners no tenen remei possible perquè formen part del caràcter
menjar
La fava, ben porquejada
Recomana guisar amb carn de porc per sabor i per consistència
menjar animals
La figa no té clam, però guarda el costellam
En al·lusió als qui roben les figues dels camps, que han de vigilar que l'amo no els estomaqui.
menjar plantes
La figa pelada put a arengada
plantes menjar
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
En punt idoni de maduresa és quan es doblega pel pes en la rama, se li bada la pell i se li obri el florí
persones bona menjar plantes
La figa, si és bona, no és cara
La qualitat té un cost que no ens ha de doldre
plantes bona menjar
La fruita tant se val crua com cuita
Crua té vitamines
plantes menjar
La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella
Es diu del qui comença una cosa abans d'esser-ne el temps oportú
animals menjar
La gana fa obrir els ulls
Quan es passa misèria, l’enginy treballa més per tal de sortir-ne
cos huma menjar
La gana poca i seguida
Vol dir que convé menjar poc i moltes vegades per a no castigar l’aparell digestiu
menjar
La gana vera és la millor cuinera
Significa que quan es té fam, s’acaben les manies
menjar
La gana vol pa i no bon menjar
Denota que qui té bon apetit menja sense reparar en delicadesas.
menjar
La gana, el pa ablana
Significa que quan es té fam, s’acaben les manies
menjar
La gent de Palafrugell, peix fregit i julioles a la brasa
Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona. Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila. Sembla ser que té el seu origen en una cançó del segle XVIII. Segons Josep Pla, l'autor de dita cançó devia ser foraster, atès que la paraula 'juriola' (un tipus de peix) no és nostra, ja que a Palafrugell les anomenem 'julivies', i ni tan sols es mengen a la brasa, sinó fregides.
animals menjar
La gota i la hidropesia, filles de la fartaneria
Indica que la gota (artritis per àcid úric) i la hidropesia (inflor o retenció de líquids) són malalties provocades per l'excés de gola, és a dir, per menjar i beure massa. S'utilitza tradicionalment per advertir dels perills de no moderar-se a la taula, sovint lligat a la idea que la gota era el "mal dels rics" per l'abús de carns i vins.
menjar salut
La llenega és carn d'ovella i el rovelló es carn de moltó
Fa referència al seu gran valor culinari
menjar plantes animals
La llengua és l’espill [o el mirall] del ventre
Quan tenim la llengua bruta és perquè estem empatxats o no digerim bé; per això la miren els metges
salut menjar cos huma
La llenya a l’olla cou, no el perol nou
Significa que el que realment importa és l'essència, l'acció o la qualitat interior (la llenya, el foc), no pas l'aparença externa o la novetat (el perol nou). Destaca que la utilitat i l'eficàcia superen la superficialitat o el luxe innecessari.
menjar
La llet de cabra, fresca i bullida amb mida
Destaca les qualitats nutritives i medicinals de la llet de cabra. Suggereix que el seu consum és bo, però que s'ha de prendre amb moderació (amb mida) per a una bona salut.
animals menjar salut
La llet no ix dels ossos sinó dels trossos [o mossos]
Significa que la producció de llet materna (o d'animals) depèn de l'alimentació abundant i de qualitat de la mare ("dels mossos" o trossos de menjar), i no de la constitució física o els ossos. És un consell per nodrir bé la mare lactant perquè tingui suficients nutrients.
consells menjar
La llet surt dels mossos, i no dels ossos
Significa que l'abundància de llet en les dones (especialment durant la lactància) depèn de l'alimentació abundant ("dels mossos" o mossades) i no d'una qüestió de constitució òssia ("dels ossos"). Contrasta "mossos" (menjar/mossegades) amb "ossos" (esquelet).
menjar
La llet, ben dormida i ben passejada
Fa referència a la qualitat de la llet (sovint de burra o ovella) quan es consumeix després d'haver reposat (dormida) i d'haver estat transportada o remoguda (passejada), la qual cosa es considerava que millorava la seva digestibilitat i sabor.
menjar
La lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal
menjar plantes
La llonza i la dona sense sang són bones
[Llonza: Tros de carn de moltó, porc, vaca, etc., adherida a una falsa costella].
bona menjar persones
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
Remarca l’excel·lència i la indigeribilitat d’aquesta fruita
menjar plantes
La magrana i la taronja primer que altra fruita
Ho diuen per la seva concentració de vitamina C
plantes menjar
La magrana i la taronja, les fruites més bones
Ho diuen per la seva concentració de vitamina C
menjar plantes
La manilla, ben cridada, ben beguda i ben renegada
beure menjar
La manta i la berena, no l'amolles de l'esquena
Significa que no ens hem de sentir molestats de coses que puguen esser-nos útils.
cos huma menjar oratge
La massa gana fa estar magre
menjar
La menta l'estómac assenta
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
menjar salut plantes cos huma beure
La menta la gana augmenta
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
plantes salut beure menjar
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
beure plantes salut menjar
La millor botifarra, la d'Ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
llocs menjar
La millor cuinera és la bona oliera
L’oli d’oliva és l’aliment més sa i curatiu que existeix
menjar salut plantes bona
La millor festa de casa és quan toca la Tomassa
Vol dir que per les festes es sol menjar bé
festa menjar
La millor herba és la ruda, que a totes les de la seva vora ajuda
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
menjar salut plantes
La millor hora de menjar per al ric és quan té gana, per al pobre quan té pa
menjar
La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar
Quan no hi ha obligacions laborals o compromisos, es pot actuar lliurement
menjar
La millor salsa és la de Sant Bernat
20 d'agost. Significa que el que fa més saborós el menjar és la fam. La fam és el millor condiment per a qualsevol menjar. Fa referència a la història que sant Bernat, gràcies als seus dejunis, podia menjar plats amb llard ranci sense notar-ne el mal gust.
menjar mesos sants
La millor salsa, la del clavell
menjar plantes
La molla pels vells i la crosta pels joves
menjar
La molta gana fa que el pa sec es torne bla
Quan no es té res millor, queda la conformació i l’esperança, les quals ajuden a suportar l’adversitat
menjar
La mongeta i el cigró van tenir aquesta raó: diu el cigró: Jo sóc millor; diu la mongeta: Jo sóc més tendreta
menjar plantes
La necessitat fa espavilar
La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis
menjar
La necessitat [o la fam] no té llei
Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida
diners justicia menjar
La núvia remenada i l'olla reposada
persones menjar
La panxa porta les cames
L’aliment que ingerim fa funcionar els muscles
cos huma menjar
La pau és la mare del pa
Subratlla la importància de l'estabilitat i l'absència de conflictes per a la prosperitat i la subsistència. Indica que la tranquil·litat social i política permet el treball i, per tant, garanteix l'aliment (el pa) i el benestar econòmic de la societat.
menjar
La perdiu és dolenta, si no es menja calenta
Subratlla que la carn de perdiu, en ser una au de caça amb un sabor i textura forts, es gaudeix molt més quan es consumeix recent feta i calenta. Indica que, si es deixa refredar, la qualitat de la seva carn i la textura es deterioren significativament.
animals menjar
La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos
Perquè no en quede res, ni la carn, ni les potes, ni el cap, ni els ossos
animals menjar persones
La persona deu menjar per viure i no viure per menjar
menjar
La persona que rosega fel no vomita mel
Justifica que qui pateix alguna mala situació no pot estar content.
menjar cos huma
La pitjor tirania és la de menjar tres vegades al dia
menjar
La prova de l'ou
Es tracta de ficar un ou dins l'aigua per a calcular la quantitat de sal que fa falta per fer la salmorra o les olives de l'engerra. En sentit figurat es fa servir per referir-se a una verificació definitiva, una manera de comprovar si una cosa és certa, si funciona o si algú diu la veritat.
menjar maneres de dir
La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit
Significa que per la Quaresma ja comença a fer la vetlada molt curta
menjar festivitats dormir
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
Reflexiona sobre la cura i l'atenció de la dona cap al marit, associant el vi amb la bona salut i l'alegria. La frase suggereix que una bona esposa ha de procurar el benestar del seu marit oferint-li vi, generalment després de menjar la sopa.
menjar vinya beure parentiu
La ruda, herba de ventura
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes salut menjar
La sal és el menjar [o el pa] dels peixos
Es diu humorísticament
menjar animals
La sal tant com sala val
menjar
La sal, com més sala més mal
menjar mal salut
La salut no afarta
salut menjar
La sàlvia, salva
Ajuda la digestió i remeia els mals de panxa
menjar plantes salut
La samfaina la fam no amaina
menjar
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
gent joc justicia llocs mal+7
La sardina escabetxada vol bona vinada
Subratlla que la sardina escabetxada, pel seu gust fort, salat i àcid, requereix un vi generós, de bona qualitat o una quantitat generosa de vi per acompanyar-la, destacant la importància de maridar els aliments salats amb bona beguda.
animals menjar vinya
La sardina i la dona, com més salada més bona
Ponderació de les dones gracioses, simpàtiques o "salades" comparant-les amb les sardines.
animals menjar persones
La sardina per l'abril deixa-la fugir; pel maig a la brasa la faig
Indica que el millor moment per consumir sardines és a partir del mes de maig, quan estan més grasses, saboroses i en el seu punt òptim de maduresa, mentre que a l'abril encara són massa primes o poc gustoses.
animals menjar mesos mar
La sardina, per fer xixina*
[xixina": carn picada, trinxada o menjar preparat]. Destaca la qualitat de la sardina per ser consumida, sovint com a aliment principal o per trinxar.
animals menjar
La son no espera llit, ni la talent companyia
[la talent = la gana, la fam, l’apetit]. Hi ha necessitats corporals que s’han de satisfer en qualsevol condició
dormir menjar
La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
Exalta els beneficis de la sopa, considerant-la un aliment reconfortant, de fàcil digestió i molt saludable per a l'organisme. Sopa bullida: Són els ingredients (pa, verdures o carn) que es couen directament dins l'olla amb l'aigua. Sopa escaldada: Es fa posant el pa sec o l'all en una escudella i abocant-hi el brou o l'aigua bullent per sobre.
menjar salut
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
Fa referència a les propietats d'una recepta clàssica i humil que destaca per ser reconfortant, econòmica i molt lleugera per a l'estómac.
mal menjar salut be
La sopa de sagí fa de bon pair
[Sagí: És el greix de porc fos, molt utilitzat antigament a la cuina tradicional catalana i mediterrània per donar gust i consistència als caldos]. Significa que és una menjada molt digestiva, reconfortant i fàcil d'assimilar per l'estómac. Els antics brous o escudelles greixoses servien per escalfar el cos immediatament, sobretot durant l'hivern, i aportaven l'energia necessària per a les dures jornades de treball físic.
menjar salut
La sopa escaldada fa sortir el color a la cara [o treu llustre en cara]
Es diu per indicar que la sopa escaldada és molt sana, ja que aporta energia i nodreix l'organisme, especialment durant els mesos més freds. Prendre un aliment molt calent estimula la circulació sanguínia perifèrica i la vasodilatació, la qual cosa provoca un enrojocament natural de la pell i una sensació de bona salut, donant color o "llustre" a la cara.
cos huma menjar salut
La sopa i el casament, en calent
Fa referència al fet que els plats de cullera s'han de prendre acabats de fer per apreciar realment els gustos i reconfortar el cos. S'aplica al casament com a metàfora per indicar que les coses importants a la vida —i especialment les decisions apassionades com el compromís— s'han d'aprofitar i tirar endavant quan l'energia, la il·lusió i el moment són òptims.
amor menjar
La taula i el bon marit a la cara es porta escrit
La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre
menjar parentiu salut
La taula i la guerra assolen la terra
menjar
La taula pobra és mare de la bona salut
salut bona menjar
La taula que no té pa fa plorar, i la taula que no té vi fa patir
Fa plorar de pena i de fam i fa patir perquè li falta acompanyament
riure/plorar vinya menjar
La taula sense sal no és ben parada
Es diu per indicar que la sal té un gran valor com a condiment.
menjar
La tomata, com la dona, tot l'any és bona
menjar
La tristor seca el cor
De fruició de la vida.
menjar
La trumfa molt tip i poc profit !
Sobre les patates a l'olla.
menjar
La ventresca de tonyina val més que la sardina
Destaca la ventresca com la part més preuada, gustosa i cara de la tonyina, superior en qualitat i preu a la sardina. S'utilitza per assenyalar una jerarquia culinària, on la ventresca és un producte de luxe o més noble davant el peix més popular i humil.
animals menjar