Aquesta dita és la definició del sopar de pobre o de la vida austera. Ens recorda que la llet i la sopa (la cullera) són aliments que "passen avall" ràpid, però que no atarten prou si no s'acompanyen d'una bona llesca de pa. Per molta llet que beguessis o molta sopa clara que fessis, si no hi sucaves pa, l'estómac es quedava buit al cap de mitja hora.