`
Eren les dedicacions o oficis més rendibles en segles passats
Ésser molt dolent o entremaliat
Estar una nau aturada amb les veles esteses, per la calma completa de la mar
Ser poc traçut, entrebancar-se amb dificultats insignificants
Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la
La fi del febrer és el temps de pesquera del marisc i moltes espècies de peix
[xucla = peix gris de l’espècie Maena vulgaris]. És el millor moment per a la pesca d’aquesta espècie
El qui indueix els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi ell.
Fer-li la guitza, contrariar, fastiguejar, perjudicar [a algú] destorbant els seus projectes.
Fer molts viatges d'anar i vindre
Partir, començar a moure's un vaixell per la impulsió de les veles. Anar-se'n [una cosa o persona]
Dirigir-se el vaixell en tal o tal direcció
Tota activitat requereix d’algun coneixement mínim imprescindible
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps
Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps
Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps
Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps
Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar
Els mariners i els pescadors donen la impressió d’estar ociosos quan se’ls veu en el seu temps de descans
És anecdòtic que a algú de terra endins li grade algun ofici mariner
20 gener. Lamenta que hi haja qui s’aprofite de qui no es pot defensar
Tot té la seua importància, per diminut o irrellevant que siga o parega
[Gotós = malalt de gota]. La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar
Gregal, pot picar la mar a la vegada que dur pluja a la terra.
És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps
Anar avançant una barca cap a la banda d'on ve el vent, a so de virades o bordades
Si manca l’element principal, els elements secundaris no tenen raó de ser
Es diu de gent que te molt mala sort o quan no es troba una cosa
Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses pràctiques de la vida
Es refereix al dur que és el treball de pescador
És impagable el treball mariner, que consumeix moltes hores i patiments i, a vegades, vides
Es refereix a la molèstia que sol causar l'obediència
Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies.
Vol dir que la riquesa sol acumular-se allà on ja n'hi ha d'abans
El mal oratge afavoreix la pesca però perjudica les collites
Els agarrats o ganyans solen proclamar molt la seua fictícia pobresa, quan en realitat tenen més els altres perquè no gasten
Cada classe d’animal enxisa els humans per alguna característica
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
Aconsella que cada u es dedique a allò que coneix i no es pose en matèries que desconeix
Una circumstància molt adversa o una operació mal calculada poden arruïnar un negoci o costar vides en un moment
El caràcter femení és diferent del masculí i s’ha de tenir molta psicologia per comprendre’l, com construir una barca requereix tenir molt ofici
Sant Bertomeu: 24 agost. La Magdalena: 22 juliol. indica el moment òptim per començar a filar a la llum d'un llumí ("vela" o "vetlla"), ja que els dies comencen a escurçar-se a finals d'estiu.
Sant Bartomeu: 24 agost. La Canelera: 2 febrer. Destaca la importància de la previsió i el treball diligent. Indica que la treballadora responsable comença a filar a finals d'agost (Sant Bartomeu), com que els dies comencen a ser més curts, aprofita la llum del dia per avançar feina abans que arribi el fred. mentre que la mandrosa ho deixa per la Candelera (2 febrer). Per a ella, el temps de filar ja gairebé ha passat o haurà hagut de cremar molt d'oli per treballar de nit durant tot l'hivern.
4 octubre. La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.
4 octubre. Segons la llegenda, quan era temut pel diable, el sant es teia el cordó que li feia de cinturó i fuetejava enlaire; al mateix moment hi havia una gran tempesta de llamps i trons. Per això rep el nom de la "cordonada de sant Francesc".
4. octubre. Fa referència als emporals que se solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].
Destaca la importancia de la convicción personal y la espiritualidad sobre los medios materiales para superar dificultades o enfermedades. Sugiere que la confianza interna es más sanadora que los recursos físicos. Resalta que la creencia, la esperanza o la fe en uno mismo/a (la fe de Marta) es lo que produce la mejoría o el milagro, y no la ayuda material o el trabajo duro (la fusta de la barca).
Significa que hi ha coses que resulten inútils, però la realitat és que de la Lluna depenen les marees i el cicle vital de plantes i animals, i la pluja en alta mar ha salvat més d’un de morir deshidratat
2 febrer. No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure
El comportament de la naturalesa escapa a la comprensió actual de la humanitat, la qual està sempre a la mercé de les circumstàncies que no pot controlar
Navegar sense vent resulta avorrit i sense fonament, com el plor inconsistent de les fèmines
La mar, com la terra, proveeix quemenjar a les persones a canvi d’un mínim esforç
Afavoreix la pesca, el comerç..., però de tant en tant causa naufragis
Quan un es creu o en veu en perill, s’aclama a allò sobrenatural perquè el traga del destret
Ningú pot controlar tan gran magnitud d’aigua, llevat dels anglesos, que controlen totes les rutes comercials i estratègiques
Les inclemències atmosfèriques i la bravesa de les aigües requereixen molta energia i moral per a intentar sobreviure-hi
La mar, com la terra, proveeix quemenjar a les persones a canvi d’un mínim esforç
Les inclemències atmosfèriques i la bravesa de les aigües requereixen molta energia i moral per a intentar sobreviure-hi
La naturalesa marina és el moviment superficial i el desplaçament dels corrents, per tant és una sort per al navegant i el pescador trobar l’aigua quieta
La mar no és mai de fiar perquè depén de l’oratge atmosfèric, de la Lluna, dels volcans submarins...
Les inclemències atmosfèriques i la bravesa de les aigües requereixen molta energia i moral per a intentar sobreviure-hi