mar

Escorballs en mar, cireres en terra

[L'escorball (Sciaena umbra): És un peix de roca molt apreciat en la gastronomia mediterrània]. Relaciona el temps de pesca d'aquest peix amb la maduració d'aquesta fruita a la primavera. Indica que cada cosa té la seva temporada i el seu lloc natural. Apunta que l'època en què es troben els escorballs al mar correspon amb el moment de recollir les cireres al camp. Relaciona el món marí i el món de la terra ferma a través dels productes de temporada de la primavera.

animals camp plantes mar

Església, mar o casa reial, si vols riquesa

Eren les dedicacions o oficis més rendibles en segles passats

mar diners

Ésser el burlot

Ridícul. Objecte de burla

maneres de dir mar

Esser molt en terra

Estar una nau molt prop de la costa

maneres de dir mar

Ésser un arlequí

El qui canvia facilment d'idees o de partit

maneres de dir mar

Esser un botavant [o esser de la pell del botavant]

[Botavant: pal llarg, sovint ferrat per un cap, utilitzat antigament pels pescadors o els raiers per apartar l'embarcació de la riba o per evitar col·lisions i abordatges]. S'utilitza per descriure algú que és molt dolent, mogut o extremadament entremeliat. Quan s'aplica a una persona (especialment a la mainada), dir que "és un botavant" significa que és un "trasto", un marrec indomable que ho remena i ho desendreça tot.

mar maneres de dir

Estar al paire

Estar una nau aturada amb les veles esteses, per la calma completa de la mar

maneres de dir mar

Estar com un gànguil

Prim

maneres de dir mar

Estar enredat amb l'escota del floc

Ser poc traçut, entrebancar-se amb dificultats insignificants

mar maneres de dir

Estar més perdut que un garrofí a la mar

Estar molt perdut

maneres de dir mar

Estar sense serva

Estar sense govern, sense poder navegar o obrar així com cal

maneres de dir mar

Estels brillants, treballs en mar

Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la

oratge treball mar

Et vols curar l’amor? posa-hi el mar entremig

Significa que la distància i la separació física ajuden a oblidar un amor dolorós o a refredar una passió. La saviesa popular recomana marxar o posar terra (o mar) pel mig per curar el sofriment amorós.

amor salut mar

Fa mal mariner parlar de la mar des de terra

Significa que les coses s'han de jutjar o parlar des de l'experiència directa, i no des de la comoditat o la ignorància de la distància. Un mariner parla amb propietat quan trepitja la coberta i lluita contra les onades; opinar des de terra ferma fa perdre el senderi i la veritat de les coses. S'aplica a qualsevol àmbit on qui opina no s'hi juga res o no té ni idea de la feina real que costa fer les coses.

oficis parlar mar

Fa savi parlar de la mar i no entrar-hi

Vol dir que és molt fàcil opinar o donar lliçons sobre un perill o un problema quan no s'està patint directament. Parlar des de la seguretat de la terra ferma és còmode, però no té el risc de navegar en aigües a l'embut de la mar. Avisa que cal tenir respecte i prudència abans d'jutjar situacions que no es coneixen de manera pràctica.

parlar saber mar

Farola de Capdepera, el mariner espera

[Municipi litoral mallorquí]. Fa referència al Faro de Capdepera, un punt clau de guiatge al nord-est de l'illa. El far assenyalava l'arribada segura a casa per als qui venien de Menorca o de la mar oberta. Representa l'espera del mariner que cerca la llum a la foscor de la nit per retrobar-se amb la seva terra.

llocs oficis mar

Febrer acabat, nanses [o xarxes] a la mar

La fi del febrer és el temps de pesquera del marisc i moltes espècies de peix

mesos mar

Febrer arribat, trasmall calat

mesos mar

Febrer arribat, xucles en mar

[xucla = peix gris de l’espècie Maena vulgaris]. És el millor moment per a la pesca d’aquesta espècie

animals mesos mar

Fer aigües

Significa que un projecte, un negoci, una institució, un argument o la salut d'algú comença a fallar, a debilitar-se, a vacil·lar o a mostrar símptomes de fracàs. Prové del món de la navegació. S'utilitzava quan a la paret de fusta (el casc) d'un vaixell hi apareixia una esquerda o una via d'aigua per on començava a entrar líquid. Si el vaixell «feia aigües», significava que la seva estructura estava compromesa i corria el risc real d'enfonsar-se si no es reparava ràpidament.

mar maneres de dir

Fer barca

Anar a mitges. Significa acumular, aplegar o recollir diners o algun tipus de benefici mitjançant una recapta, un joc o un negoci.

mar maneres de dir

Fer bona proa

Seguir el vaixell un camí que permeti anar al punt de destí

maneres de dir mar

Fer calada buida

No trobar allò que se cercava

mar maneres de dir

Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra

El qui indueix els altres a executar alguna cosa perillosa sense participar-hi ell.

oficis mar

Fer la llesca

Fer-li la guitza, contrariar, fastiguejar, perjudicar [a algú] destorbant els seus projectes.

mar maneres de dir

Fer més por que una fragata de moros

Fer molta por

maneres de dir mar

Fer mes viatges que un aiguader [o una mareta al riu, o la barca del peix]

Significa anar i vindre d'un lloc a un altre, generalment perquè s'està fent una faena molt moguda o pesada. S'utilitza per a exagerar la quantitat de desplaçaments que algú ha de fer en un curt període de temps. Feia referència a ofici de l'aiguader, qui transportava i repartia aigua constantment amunt i avall. Mareta al riu: Fa referència a les mares (o dones) que anaven i venien contínuament al riu a llavar la roba. Barca del peix: Continu anar i venir de les embarcacions de pesca.

oficis mar maneres de dir

Fer vela [o Fer-se a la vela o Donar vela o Prendre vela]

Partir, començar a moure's un vaixell per la impulsió de les veles. Anar-se'n [una cosa o persona]

maneres de dir mar

Fer [o Posar proa] en tal o tal direcció

Dirigir-se el vaixell en tal o tal direcció

mar maneres de dir

Fer-se a la mar [o prendre la mar]

Començar una navegació

maneres de dir mar

Fotre a mar [o a la bassa]

Significa llençar, tirar o desfer-se d'alguna cosa que ja no serveix o està trencada.

mar maneres de dir

Fuja de la mar qui no sap nedar

Tota activitat requereix d’algun coneixement mínim imprescindible

mar

Gat de mar, sap navegar

Es diu de l'aprenent de navegar

animals mar

Gavina a la platja, mariner en terra

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

oratge oficis mar animals

Gavina en terra, mariner passeja

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

animals oficis oratge mar

Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa

animals oratge mar

Gavines al port, malament pel pescador

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

oratge oficis animals mar

Gavines en terra, temporal a la mar

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

mar animals oratge

Gavines per terra, la mar en guerra )

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

oratge animals mar

Gavines per terra, plors a la mar

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

mar animals oratge

Gavinots al camp, mal temps a la mar

Indica que l'observació dels gavians o gavines terra endins és un senyal de temporal marítim. Els ocells busquen refugi als camps i a l'horta fugint de les condicions adverses a l'aigua. És una dita popular molt arrelada per a la predicció meteorològica ancestral.

animals camp oratge mar

Gelós i mariner, bona desgràcia té

Assenyala el doble patiment que suposa combinar una professió que exigeix llargues absències de la llar amb el sentiment de la gelosia. Reflecteix la idea que l'ofici mariner ja comporta per se una vida dura i de sacrifici, i que sumar-hi la desconfiança o la gelosia converteix l'existència d'aquesta persona en un autèntic càstig o "desgràcia".

amor bona oficis persones mar

Gent de mar i marina són de la mateixa farina

Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar

oficis persones mar gent

Gent de mar, gent de forca

Dolenteria.

gent mar

Gent de marina, gent vagarina

Els mariners i els pescadors donen la impressió d’estar ociosos quan se’ls veu en el seu temps de descans

gent mar

Gent de terra al mar no mou guerra

És anecdòtic que a algú de terra endins li grade algun ofici mariner. Significa que les persones que provenen de l'interior no acostumen a tenir sort ni habilitat per als oficis mariners. Aquest refrany assenyala la falta de pràctica i el poc costum de la gent de la terra ferma amb el medi marítim.

gent mar

Germans siamesos

Dues persones inseparables, que sempre van juntes

maneres de dir mar

Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de fluixa [o canya], mentre preníeu un bany us varen robar la jupa [o la capa]

20 gener. Lamenta que hi haja qui s’aprofite de qui no es pot defensar

mesos sants mar

Gota a gota el mar s'esgota

Destaca com la constància, fins i tot amb accions petites, aconsegueix grans resultats, ja siguin positius o negatius. S'utilitza per subratllar que els recursos es poden esgotar o les metes assolir mitjançant l'esforç acumulat.

mar

Gotós i mariner, prou desgràcia té

[Gotós = malalt de gota]. La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar

oficis salut mar

Gregal, mar picada i sola banyada

Gregal, pot picar la mar a la vegada que dur pluja a la terra.

oratge mar

Griva arribada, mar aplanada

És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps

animals oratge mar

Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar de sabonera

Parla de la gent que vol viure aventures falses o impossibles sense patir cap risc real. Es burlen dels qui fan veure que són mariners a la platja i dels qui volen buscar perills des de casa. Grumejador de vorera: Persona qui es queda a la platja i diu que sap de la mar, però no s'hi posa mai. Casat un poc tronera: Home casat que busca emocions fortes sense perdre comoditat. Mar de sabonera: L'espuma d'una banyera o d'un safareig; una broma o un mar fals per navegar sense moure's.

amor oficis mar

Guanyar el barlovent

[Barlovent: és la zona o costat d'on bufa el vent]. És una expressió marinera que significa avançar cap a la banda d'on ve el vent mitjançant bordades, o bé situar-se avantatge respecte a un altre vaixell o tenir més fortuna.

mar

Guanyar les aigües

És una expressió de l'argot nàutic que s'utilitza quan una embarcació aconsegueix avançar-se, guanyar terreny o maniobrar per passar davant d'altres. Aquest terme s'empra especialment en situacions de navegació costanera o quan un vaixell es vol posicionar estratègicament davant de la boca d'un port o riu.

mar maneres de dir

Guapesa sense enteniment és com barca sense vent

Si manca l’element principal, els elements secundaris no tenen raó de ser

oratge persones mar

Haver-hi mar de fons

Haver-hi conflicte gros, grans dificultats, baralles, etc.

maneres de dir mar

Hi ha qui va a la mar i no troba aigua

Es diu de gent que te molt mala sort o quan no es troba una cosa

maneres de dir mar

Home de molts llibres, ximple segur

Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses pràctiques de la vida

persones ensenyar mar

I encara diuen que el peix és car !

Es refereix al dur que és el treball de pescador

mar animals oficis

Jornada de mar no es pot taxar

[taxar = posar preu, valorar]. És impagable el treball mariner, que consumeix moltes hores i patiments i, a vegades, vides

mar

Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó

[xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes]. Adverteix que el joc, la caça i la pesca són activitats ruïnoses que consumeixen tots els estalvis. La paraula xinxó (o xinxolí) s'utilitza aquí de forma col·loquial com a sinònim de moneda, cèntim o diners; per tant, el refrany afirma que qui es dedica a aquestes tres aficions acaba sempre en la misèria profunda.

diners joc oficis mar caça

L'aigua de mar i el creure fan de mal veure

Fa referència a la incomoditat, el sacrifici i la molèstia que sol causar l'obediència cega o el fet d'haver d'empassar-se les ordres dels altres. L'expressió utilitza el joc de paraules entre "veure" (beure) i "veure" (observar) per il·lustrar una situació poc desitjable.

aigua mal mar

L'aigua del mar cura tots els mals

L'aigua del mar no cura tots els mals de manera literal, però la dita popular d'Eurípides reflecteix els grans beneficis reals que té per a la salut humana. Tot i que no és un remei miraculós per a qualsevol malaltia, la ciència confirma que les seves propietats físiques i químiques ofereixen un gran benestar corporal i mental. Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies.

aigua mal salut mar

L'aigua, a la mar va

Significa que les coses tendeixen de manera natural cap al seu destí lògic o origen. S'utilitza sovint per indicar que els recursos, l'atenció o els diners sempre acaben anant cap als mateixos llocs habituals.

aigua diners mar

L'any bo per la mar, dolent per la terra

Fa referència als efectes contraposats de la meteorologia. Concretament, indica que els anys de pluges intenses o tempestes perjudiquen les collites de la terra (agricultura), però al mateix temps afavoreixen la pesca i enriqueixen el medi marí.

any camp mar

L'avar, la mar i la flama, com més té, més brama

Els agarrats o ganyans solen proclamar molt la seua fictícia pobresa, quan en realitat tenen més els altres perquè no gasten

foc persones mar

L'infant fa caricies i el rem fa duricies

El treball castiga físicament

persones mar

L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar

Significa que cada ésser viu té unes característiques, habilitats o una naturalesa pròpia que el defineix i el fa destacar en allò que li és natural. Tal com l'essència de l'ocell és cantar i la del peix és nedar, la dita indica que cadascú té les seves pròpies virtuts i el seu àmbit on excel·lir.

animals cantar mar

L'octubre és arribat, la gavina vora la mar

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

mar animals mesos oratge

La barca és pel barquer, la terra pel masover

Aconsella que cada u es dedique a allò que coneix i no es pose en matèries que desconeix

consells mar camp persones

La barca i el mercader es perden en una hora

Una circumstància molt adversa o una operació mal calculada poden arruïnar un negoci o costar vides en un moment

mar oficis persones

La barca i la dona costen de compondre

El caràcter femení és diferent del masculí i s’ha de tenir molta psicologia per comprendre’l, com construir una barca requereix tenir molt ofici

persones mar

La barca té dos costats, un per anar, l’altre per venir

És una expressió marinera. S'utilitza per expressar la inestabilitat, la dualitat o la necessitat d'adaptar-se al canvi constant davant les voltes que dona la vida. Aquesta expressió neix de l'observació de l'ofici dels pescadors i mariners, on la trajectòria mai és completament lineal: En una barca, el costat de babor o de estribor canvien de sentit i de funció depenent de si es navega d'anada cap a alta mar o de tornada cap al port.

oratge mar

La bassa gran

La mar

maneres de dir mar

La bona filanera, des de Sant Bertomeu fa la vela, i la molt bona, des de la Magdalena

Sant Bertomeu: 24 agost. La Magdalena: 22 juliol. indica el moment òptim per començar a filar a la llum d'un llumí ("vela" o "vetlla"), ja que els dies comencen a escurçar-se a finals d'estiu.

bona mesos sants mar

La bona filanera, per Sant Bartomeu comença la tela, i la roïna, per la Canelera

Sant Bartomeu: 24 agost. La Canelera: 2 febrer. Destaca la importància de la previsió i el treball diligent. Indica que la treballadora responsable comença a filar a finals d'agost (Sant Bartomeu), com que els dies comencen a ser més curts, aprofita la llum del dia per avançar feina abans que arribi el fred. mentre que la mandrosa ho deixa per la Candelera (2 febrer). Per a ella, el temps de filar ja gairebé ha passat o haurà hagut de cremar molt d'oli per treballar de nit durant tot l'hivern.

bona festivitats mesos sants mar

La carn atipa, i el peix dissipa

Vol dir que la carn alimenta més que el peix

menjar mar animals

La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar

4 octubre. La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.

any mesos oratge sants mar

La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners

4 octubre. Segons la llegenda, quan era temut pel diable, el sant es teia el cordó que li feia de cinturó i fuetejava enlaire; al mateix moment hi havia una gran tempesta de llamps i trons. Per això rep el nom de la "cordonada de sant Francesc".

mesos oficis oratge sants mar

La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més

4. octubre. Fa referència als emporals que se solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació. [La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta].

oratge sants mar

La fe curà Marta, que no la fusta de la barca

Destaca la importancia de la convicción personal y la espiritualidad sobre los medios materiales para superar dificultades o enfermedades. Sugiere que la confianza interna es más sanadora que los recursos físicos. Resalta que la creencia, la esperanza o la fe en uno mismo/a (la fe de Marta) es lo que produce la mejoría o el milagro, y no la ayuda material o el trabajo duro (la fusta de la barca).

salut mar

La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res

Significa que hi ha coses que resulten inútils, però la realitat és que de la Lluna depenen les marees i el cicle vital de plantes i animals, i la pluja en alta mar ha salvat més d’un de morir deshidratat

oratge mar

La mala filanera comença a vetllar per la Candelera

2 febrer. No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure

festivitats mesos treball mar

La mar costa d'entendre i d'enganyar

El comportament de la naturalesa escapa a la comprensió actual de la humanitat, la qual està sempre a la mercé de les circumstàncies que no pot controlar

mar

La mar de

Amb gran intensitat o quantitat

maneres de dir mar

La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar

Navegar sense vent resulta avorrit i sense fonament, com el plor inconsistent de les fèmines

mar persones riure/plorar oratge

La mar dóna cent per un

Recorda la grandesa i la generositat, la mar, com la terra, proveeix quemenjar a les persones a canvi d’un mínim esforç; però també el perill i la imprevisibilitat del mar, fent referència a que de cada cent mariners o a partir dels riscs oferts, el mar exigeix o s'emporta la seva part.

donar mar

La mar en calma molt enganya

Les calmes solen ser preludi de tempesta

mar oratge

La mar en fa de rics i de pobres

Afavoreix la pesca, el comerç..., però de tant en tant causa naufragis

mar diners

La mar ensenya a resar

Quan un es creu o en veu en perill, s’aclama a allò sobrenatural perquè el traga del destret

mar ensenyar

La mar és dels peixos i dels anglesos

Significa que el mar és un espai lliure i salvatge que no pertany a ningú en concret. Els peixos representen els seus habitants naturals, mentre que els anglesos fan referència al domini històric i poder marítim de l'Imperi Britànic.

animals mar

La mar és dura de tractar

Recorda el caràcter imprevisible, indomable i perillós del mar, i la necessitat de respectar-la. Alerta els mariners i pescadors que la mar no es deixa dominar per ningú; un dia pot estar calmada i el següent deslligar una tempesta mortal. Adverteix contra l'excés de confiança. Fins els navegants més experimentats corren perill si menystenen la força de l'aigua. S'aplica també a les situacions difícils, els negocis complicats o les persones de caràcter aspre i rigorós que costen de gestionar.

oratge mar

La mar és generosa: pren poc i dóna molt

La mar, com la terra, proveeix quemenjar a les persones a canvi d’un mínim esforç

mar donar

La mar és l’infern d’aquesta vida

Reflecteix la duresa extrema, el patiment i el sacrifici que ha suposat històricament la vida quotidiana dels pescadors i mariners. Feinejar a mar obert implicava passar fred, gana, llargues temporades lluny de la família i, molt sovint, enfrontar-se al risc real de morir ofegat. Era una frase molt compartida per les dones i mares dels pobles costaners, que patien des de la platja cada vegada que hi havia temporal.

oratge mar

La mar és molt noble i a tothom tracta igual

Recorda que la força de la natura no fa diferències entre rics o pobres, ni entre savis o ignorants. La mar pot ser perillosa o bonica per a tothom per igual. Adverteix que cal tenir prudència quan s'navega o s'hi a prop, sense confiures-se'n.

mar

La mar és plana si Déu ho vol

La naturalesa marina és el moviment superficial i el desplaçament dels corrents, per tant és una sort per al navegant i el pescador trobar l’aigua quieta

mar déu

La mar és reganyosa

[reganyosa = reguinyosa, capritxosa]La mar no és mai de fiar perquè depén de l’oratge atmosfèric, de la Lluna, dels volcans submarins...

mar

La mar és traïdora com a femella que és

Reflecteix la mentalitat de les societats marineres d'èpoques passades. S'utilitzava aquesta associació de gènere per personificar el caràcter canviant i impredictible de l'aigua. Els mariners, gairebé tots homes, passaven setmanes o mesos en un entorn hostil. Quan el mar passava d'una calma absoluta a una tempesta destructiva en pocs minuts, es descrivia com un comportament "traïdor" o "capritxós", tòpics que la societat de l'època també atribuïa de forma masclista a les dones.

oratge mar

La mar és un pou

És una expressió que es pot interpretar de diverses maneres, sovint relacionada amb la immensitat, la profunditat o el misteri del mar. Com un pou, el mar és molt profund i sovint amaga secrets a les seves profunditats que no podem veure des de la superfície. De vegades s'utilitza per referir-se a la idea que el mar té una capacitat immensa, gairebé com un "pou" de recursos (peix, aigua, etc.). I igual que un pou, la mar pot ser un lloc perillós si no es respecta, on és fàcil caure o perdre's.

mar