mar

Tocar mar

Fer una passejada fins arribar a l’extrem d’una línia imaginària i en aquest cas és el mar

maneres de dir mar

Tocar port

Aturar-se en un port

maneres de dir mar

Tombar del car de fora

Literalment, és una expressió marinera, principalment utilitzada en la navegació amb vela llatina, que es refereix a una maniobra específica per girar l'embarcació (virar). En sentit figurat es diu de qui fa o expressa incoherències, paradoxes o coses sense sentit

mar maneres de dir

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador

Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar

beure oficis bona joc mar

Tot lo de dins la mar, qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu

mar

Tot pescador ha començat tirant l'art

L’experiència s’adquireix lentament per la pràctica

mar oficis

Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera

oficis mar bona

Tothom pesca quan els peixos es deixen prendre

mar oficis

Tothom que tira l'art té la seva part

oficis mar

Tothom qui no sap de pescar tira l'art

mar oficis

Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador

Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor

menjar mar oficis bona animals

Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no

Indica que començar un negoci amb poc capital o amb productes barats i assequibles (sardina) pot portar, amb bona gestió, a obtenir grans beneficis o gaudir de coses millors i més cares (gallina), suggerint que el benefici econòmic es troba en la intermediació i la venda comercial, més que en l'esforç físic i el risc de pescar-la tu mateix. És a dir, és millor comerciant que pescador.

animals treball mar

Traent-ho del car i posar-ho a la pena, tot queda a l'antena

Ho diuen referint-se a diverses maneres d'arribar a un mateix resultat

mar

Tramuntana , la mar inflada

o tramuntanada

oratge mar

Tramuntana, la mar plana

Es diu a certes regions on el vent de tramuntana no sol fer alçurar la mar

oratge mar

Tràngol de garbí, gregal fi

[Tràngol = marejada, maror]. Significa que el mar agitado (tràngol) provocado por el viento del suroeste (garbí) es equivalente en intensidad a la brisa suave o fina del nordeste (gregal). Indica que la fuerza del garbí es mayor que la del gregal.

oratge mar

Tres coses fan un bon mariner: ser lleuger, bon ull haver i molta mar saber

A bord, convé ser diligent en les moltes activitats i maniobres, predir on és la pesquera i el mal oratge i ser experimentat en tot

oficis mar

Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar

Des d’una perspectiva masculina, són coses que compliquen la vida

foc persones mar

Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres

caça mar oficis joc diners

Treure els budells per la boca

Vomitar pel mareig el qui va embarcat

cos huma maneres de dir mar

Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most

Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm

mesos animals oratge mar vinya

Trons en mar, aigua a la terra

Això es diu, encara que també plou a la mar

oratge mar aigua

Un amor a cada port, aigua calenta

amor aigua mar

Un artet es tira dret

mar oficis

Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar

mar saber

Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral

És un consell per no arriscar-se inútilment en condicions meteorològiques adverses o inestables. Significa que, quan bufa el mestral (un vent fort i sovint fred del nord-oest), el més assenyat és mantenir el molí aturat (o les veles plegades) i no forçar la situació, ja que el mestral no sol durar tot el dia.

oficis oratge mar

Un mar (o la mar) de...

Una gran abundor

maneres de dir mar

Un poc cada u, la barca va

Els esforços sumats multipliquen la força

persones mar

Una calada no es perd mai; si res més no, es mulla l'ormeig

mar

Una cosa és vogar i altra carenar

Resulta més fàcil donar consells que practicar el que s'aconsella

mar maneres de dir

Una mar

Separació, diferència, molt gran

maneres de dir mar

Una mar de

Gran quantitat

maneres de dir mar

Vaixell de Blanes o de Lloret, vaixell complet

Municipis de la comarca de la Selva a la província de Girona

llocs mar

Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells

S'aplica a una persona tan plena de problemes o desgràcies que ja no té capacitat ni espai per rebre'n cap més. Igual que la nau, la persona té un límit físic o emocional. Expressa que, quan s'arriba al punt més alt de la desgràcia, ja no es temen més mals perquè no hi ha lloc per a ells.

mal salut mar

Vaixell que duu passatge, bossa pel cuiner

On hi ha gent, hi ha negoci. Els capitans dels grans velers d'abans, convidaven sovint a la seva cambra als oficials de bord, d'altres capitans amb qui es creuaven, i, també, hostes distingits que viatgessin amb ells. Aquest acte gastronòmic era motiu d'orgull per al capità, i per això lliurava al cuiner un extra…

diners oficis mar

Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar

Humorístic, càustic, davant coses inversemblants i impossibles.

oficis mar

Ve com ve, baralla de barques

Ho diuen parlant de les coses que succeeixen sense poder-se preveure ní evitar. Indica resignació davant dels imprevistos o la força dels esdeveniments, acceptant-los tal com vénen, igual que les barques al mar.

mar

Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una

És un pronòstic de maror imminent en nit negra

oratge mar

Vent de garbí matiner, dolent jornaler

El garbí (o llebeig) és el vent del sud-oest. Quan comença a bufar molt d'hora al matí, sol ser un indici meteorològic negatiu i sol anunciar una jornada de feina difícil, ja que acostuma a portar mal temps, ruixats o inestabilitat, especialment per a la pesca i la navegació.

oratge mar

Vent de llebeig, dóna mareig

No és el millor oratge per a fer-se a mar

oratge mar

Vent de llebeig, el mariner perdut el veig

No és el millor oratge per a fer-se a mar. Aquest refrany té sentit a la costa mediterrània, ja que el vent de garbí allunya la barca de la costa, o fa més difícil la tornada.

oficis oratge mar

Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada

Indica que l'arribada de vent del mar (generalment de component est o sud-est) després d'un episodi de glaçada sol comportar precipitacions en forma de pluja o neu.

oratge mar

Vent de mar, dona i ventura, prest es muden

Significa que no hi ha res immutable

mar oratge persones

Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit

No és bo ni per al mar, ni per a la terra. A més, en ser un vent que té molt de recorregut marítim al Mediterrani, aixeca força onada i pot provocar mareigs a dalt d'un vaixell.

oratge mar

Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança

Significa el poc mèrit que té de fer una cosa fàcil de si.

bona oratge mar

Vent llebeig, molta mar i peix fresc

Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes

mar animals oratge

Vent marí sobre gelada, pluja o nevada

Si a continuació d’una gelada bufa vent carregat d’humitat, és previsible que descarregue l’aigua en suspensió que transporta al gelar-se

oratge mar

Vent mestral, peix de tall

[Peix de tall: Aquell que es ven a talls, perquè l'animal és molt gros]. Ho solen dir els pescadors.

animals oratge mar

Vent xaloc, molta mar i peix poc

Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes

oratge mar animals

Vent xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

Assenyala que el xaloc (vent del sud-est) és perjudicial tant per a la pesca com per a l'agricultura. Es tracta d'un vent càlid i humit que sol aixecar marejada (dificultant la pesca) i pot portar xafogor o pluges poc beneficioses.

bona camp oratge mar

Vés al botavant!

Ho diuen per engegar algú que molesta

mar maneres de dir

Ves allà a on brama la tonyina [o la sardina]

Molt lluny, generalment dins de la mar. S'usa com una forma de menyspreu o per enviar algú a passeig.

mar maneres de dir

Veure moros a la costa

Adonar-se del perill o creure que n'hi ha

maneres de dir mar

Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar

mar persones

Voler la mar i les arenes

Voler-ho tot

maneres de dir mar

Voler mar i Marmanda

Voler-ho tot. Aquesta frase pot tenir l'origen en un fet històric, ja que Marmanda era un poble occità on les tropes franceses van passar per les armes tots els habitants, inclosos dones i nens

llocs maneres de dir mar

Vora de la costa, pescada poca

oficis mar

Vora mar no vages a plorar

Desaconsella buscar consolació entre gent més perjudicada que un mateix

persones mar riure/plorar

Xaloc, mar ni molt ni poc

oratge mar

Xaloc, molta mar i peix poc

Significa que aquest vent fa difícil la pesca

mar oratge

Xaloc, ni en la mar ni en el camp tampoc

És un vent carregat d’humitat marina

camp mar oratge

Xaloc, ni molt ni poc

Ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar

oratge mar

Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

Dificulta els treballs dels pescadors i dels pagesos.

camp oratge mar

Xarxa calada, vinguis de peix enramada

Qui cala la xarxa espera pescar.

mar

Xarxa calada, xarxa esquinçada

mar