mar

A Arenys són vaixellers dels que van a l'altra banda

Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona

llocs mar

A barca vella tothom hi fa estella

Alguna gent s’aprofita d’aquell a qui li van malament les coses

vell mar

A barca vella, veles noves

La vellea només es pot intentar dissimular decorant-la. A voltes es diu de qui és presumit

mar vell

A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res

Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants. És una forma de geografia popular que servia per identificar els pobles per la seva producció o per algun defecte divertit. Barcelona: Les barques (el port i el comerç). Tarragona: El peix (la tradició marinera del Serrallo). València: Les taronges (l'horta). Benavent: "No hi ha res" (una manera de dir que és un lloc petit o menys "important" en comparació).

animals llocs plantes mar

A bord del veler, després del patró ve el cuiner

Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important

oficis mar

A cel núvol, mariner serè

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

oratge oficis mar

A cop de mar, cap seré

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

cos huma mar

A gran maror no hi val bon patró

Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa

oficis oratge mar bona

A l'abordatge

Expressió usada per a manar que una nau ha s'ésser abordada

maneres de dir mar

A l'atac

Expressió usada per a manar que una nau ha s'ésser abordada

mar maneres de dir

A l'enemic que fuig, bon vent i barca nova

Es diu per a enviar algú a pastar fang

mar amistat oratge

A l'Escala n'és mal port per lo vent de tramuntana

Municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà

llocs oratge mar

A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa

En general, per a les dones no hi ha cap marit perfecte, comparablement a una barca, que va estropellant-se per l’ús

parentiu mar

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

Significa que la gent poderosa domina els dèbils

animals mar

A la mar me n'aniré a enramar-me de petxines i a Alcora tornaré a vore les cares fines

[Municipi castellonenc a la comarva de l'Alcalatén]. Reflecteix un viatge físic i emocional. La persona se'n va lluny (a la mar), però el pensament i el desig de tornar al poble sempre hi són presents. "Enramar" vol dir adornar o cobrir amb branques o flors, però en aquest context poètic s'utilitza per a les petxines com a record del viatge a la costa. I com elogi fa referència a la bellesa i la distinció de la gent de l'Alcora.

llocs mar

A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa

Recomana allunyar-se dels extrems i acontentar-se amb la mitjania

mar

A la mar, la fusta; els ossos a la terra

Recomana conservar els cadàvers fins arribar a port, si pot ser

mar mort

A la mar, no ve d’un peix

mar animals

A la mar, per un peix no s’hi coneix

animals mar

A la marinera

A la manera de la gent de mar. Al estil mariner

mar maneres de dir

A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul

El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant

treball mar animals

A la Muralla de Mar, no hi va el ric a passejar

Va ser un reducte fortificat es va començar a enderrocar al 1881, per ampliar el Port de Barcelona i unir el barri de la Barceloneta

mar llocs

A lluna gitada, mariner en peus

Anuncia pluja

mar oficis oratge

A l’art d’en Janet, qui més hi fa més hi perd

No val la pena esforçar-se

mar

A mala mar no hi val bon mariner

Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa

mar mal bona oficis

A mar boja, pit i fora

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

cos huma mar

A mar boja, testa serena

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

mar cos huma

A mar en popa, llarga l’escota

Quan les circumstàncies són favorables, s’ha de saber aprofitar-les

mar

A més maror, més vela

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

mar oratge

A molt aire, poca vela

Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi res

mar oratge

A molt vent, poca vela

Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi re

oratge mar

A nau espatllada, la mar plana li és temporal

Quan ens falla la salut o l’economia, tot ens costa més que de normal

mar oratge

A nau foradada, tot vent li és contrari

Si a una persona li falta l'imprescindible per viure, tota la resta són pegats foradats.

oratge mar

A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell

Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades

cos huma mar oficis vell

A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol

animals mar

A pescador de canya i moliner de vent, no els cal pas notari per a fer testament

La seva feina és tan precària, dóna tant pocs beneficis, que poca herència podran deixar als seus descendents.

oficis mar

A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada

Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor

oficis amor mar

A poc vent, puny i rem

Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi res

mar oratge

A port arribat, vot oblidat

Quan s’obté l’objectiu que es pretenia s’obliden ràpidament els esforços, els sacrificis i les promeses esmerçades. Els mariners s’emparen freqüentment a la Mare de Déu en les tempestes

mar

A Portopí, dins quatre pams de fons s’hi perdé una barcada de patrons

Barri de Palma de Mallorca

llocs mar

A riu brut de torrentada, es peix hi fa xalada

Vol dir que quan hi ha avalots o desordes, sempre hi ha qui se n'aprofita i hi fa negoci.

animals oratge mar

A so de mar

Es diu de tots els efectes, pertrets i aparells del vaixell, quan estan col·locats de la forma més adequada per a la navegació. Preparar el vaixell per a enfrontar mal temps

maneres de dir mar

A sobrevent

Orientar les veles segons la direcció del vent

mar maneres de dir

A temporal desfet, mariner despert i dret

Les circumstàncies dolentes han d’acarar-se amb caràcter i decisió per a superar-les, cosa que s’aconsegueix millor amb experiència

oratge oficis mar

A temporal ferm, mariner de tremp

La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament.

oratge oficis mar

A trenc de mar

Arran de mar

mar maneres de dir

A vela plena

Navegar amb vent suficient per inflar les veles

mar maneres de dir

A veles plenes

Navegar amb vent suficient per inflar les veles

maneres de dir mar

Abans el mar per veí que senyor mesquí

Un mal amo o patró pot perjudicar-nos més que si estem completament sols o en una situació perillosa

mar persones

Abans li falten peixos al mar que als vells coses que contar

Com més ancià s’és, més vivències s’han tingut i més ganes es tenen de conversar per a no avorrir-se

animals mar vell persones

Agafar aigües

Allunyar-se de terra una embarcació, a fi que, amb vent contrari, se pugui fer un bon bord de terra, cenyint ferm

mar maneres de dir

Agafar terra

Apropar-se a la costa un vaixell o altra embarcació després d'haver-se'n fet enfora

maneres de dir mar

Aguantar-se amb el vent

Anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar

maneres de dir mar

Aigua a mar no trobaries

Estar buscant una cosa que tens al davant i no la trobes

aigua mar maneres de dir

Aigua davant i vent darrrera i foc als peus

És una recomanació o un desig de comoditat dels mariners

aigua foc mar oratge

Aigua de juliol, al mar si la vols

Si plou en el ple de la calor, serà poc profitosa en terra, on perjudicarà més que afavorirà les collites

aigua camp mesos mar oratge

Aigua d’enlaire, ni amb barca brandaire; però aigua de sota, tota càrrega és poca

[brandaire vol dir que es balanceja o és segura]. Aquest refrany mariner indica que quan la pluja o tempesta ve de dalt (aigua d'enlaire), és perillós navegar, fins i tot amb una barca estable, ja que indica mal temps. En canvi, si l'aigua és "per sota" (mar de fons o corrent), la barca pot anar ben carregada perquè és més segur.

aigua mar

Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida

Aquesta és una màxima marinera que descriu perfectament la diferència entre la navegabilitat i la supervivència a la mar. Si hi ha prou calat (profunditat), el vaixell pot anar ben carregat de mercaderia o peix i navegarà amb seguretat. És el senyal de prosperitat i bon viatge. Quan l'aigua entra per la coberta (per mala mar o tempesta), la situació és crítica. En eixe cas, ni barca buida està a salvo; el perill de naufragi és real per molt poc pes que porte l'embarcació.

aigua mar

Aigua, Senyor, que la mar es crema

És una demanda humorística al cel en temps de sequera. Té el seu origen en la cultura marinera i pagesa, i s'atribueix sovint a Sant Elm (patró dels mariners). Segons la tradició, s'invocava quan es veia el "foc de Sant Elm" als mastelers dels vaixells durant les tempestes: els mariners, espantats en veure llums que semblaven foc enmig de l'aigua, demanaven aigua del cel per "apagar" la mar

aigua déu mar

Aigües blaves

La mar, l'oceà. Sol evocar imatges de mar neta, profunda o paradisíaca, En sentit literal i poètic, s'usa per descriure la mar Mediterrània o estanys d'alta muntanya on l'aigua és tan pura que reflecteix el cel amb intensitat. És un tòpic de la literatura per transmetre calma i bellesa.

aigua mar maneres de dir

Això és aigua de la mar dolça

S'utilitza per a descriure una cosa que no té cap valor, que és una bajanada o que no serveix per a res del que es pretén. Es basa en una contradicció física (l'aigua del mar és salada, no dolça), i per això s'aplica en aquests contextos: Poca substància: Quan algú diu una ximpleria o una mentida òbvia. Engany o desil·lusió: Quan una cosa sembla important o profitosa però acaba sent una pèrdua de temps. Futilitat: Quan un remei o una solució no té cap efecte real sobre el problema.

aigua mar

Ajeu-te a la mar i adreça’t en terra

S’ha de ser pacient en la pesca i actiu en el bancal

camp mar

Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig

Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent

bona animals oficis mar

Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar

Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent

mar oficis bona

Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor]

Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades

caça mar oficis

Al mal mariner tots els vents li van en contra

Els ganduls sempre troben raons per no treballar Al mal treballador totes les eines li van malament, la mala rentadora no troba mai la pedra justa

oficis oratge treball mar

Al mar valletes, a la terra pastetes

Quan la mar fa grans ones, es pot esperar que el vent carregat d’humitat descarregue l’aigua en tropessar amb les muntanyes costaneres

mar oratge

Al mar, qui no té por li'n faran

Es diu perquè un pescador no es pot fiar mai del mar

oficis mar

Al marit, barca; la muller, arca

Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família

diners parentiu mar

Al millor pescador, li escapa una anguila

Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga. S'utilitza sovint per animar algú que ha fallat en una tasca que domina.

animals oficis mar

Al molí, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra

Expressa que hi ha coses o persones que constantment requereixen atenció, manteniment o reparació perquè sempre tenen algun problema. Assenyala la necessitat d'una cura contínua en elements de treball (molí, barca) o la complexitat de la naturalesa humana (la dona, en el context masclista de l'època).

persones mar

Al petit pescador, el mar gran li fa por

Qui no té pretensions, no medra

oficis mar

Al ric donar, és tirar aigua a mar

Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil

diners donar aigua mar

Alaba la mar i fuig d’ella

Recomana no aventurar-se en possibles perills

mar

Alaba la mar i queda’t en torre

Recomana no aventurar-se en possibles perills

mar

Allà on hi ha patrons, no manen mariners

Significa que en tot cal observar els drets de les jerarquies i dels títols de capacitat o d'autoritat

mar oficis

Alta mar sense vent, no promet segur temps

De fet, sempre s’ha dit que la calma en la mar és el preludi de la tormenta

oratge mar

Amaina la gàbia, si el port et crida

[amainar = replegar /gàbia = vela quadra principal]. No et precipites en res, per més interés que tingues, ja que la pressa és mala consellera i fa que es cometen errors fatals

mar

Amb boira tothom és timoner

Com que no es pot navegar o es navega seguint les indicacions dels vigies, resulta una labor fàcil, descansada sense responsabilitat directa. Es diu amb un punt de crítica quan a algú li són molt favorables les circumstàncies

oratge oficis mar

Amb bon vent i barca nova es va lluny

Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil

mar oratge

Amb bon vent tothom és mariner

Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil

oratge oficis bona mar

Amb bon vent, la nau arriba a port

Totes les coses resulten fàcils quan la circumstància ajuda

oratge mar

Amb bon vent, tothom navega

Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil

mar oratge

Amb bona mar tothom és mariner [o se sent cridat a navegar]

Es refereix als qui obren bé mentres les circumstàncies els són favorables. Quan les coses van bé no costa gaire de tirar endavant, s’han de valorar les persones quan les coses van malament

bona oficis oratge mar

Amb bona mar, el patró no pot manar

Quan el temps és bo, la marineria maniobra fàcilment i el patró no s’ha d’esforçar a manar res a ningú

oratge oficis bona mar

Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra

Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert

oratge mar saber

Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre

Adverteix dels seus perills potencials

mar oratge

Amb la popa primera

Amb la popa per davant; caminant la nau cap enrera

mar maneres de dir

Amb les dones i amb la mar, s'ha de saber navegar

Les dones solen tenir una idiosincràsia diferent de la dels homes, i s’ha de tenir experiència i comprensió en el seu tracte

mar persones

Amb un cuc lleig, es pesca un bell peix

A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu

animals mar oficis

Ampla és la mar per a nedar

mar

Anar a fer el quart de la nit

A l'estiu, cap a les vuit del vespre, les dones aprofitaven l'hora de sol que encara quedava per anar a cosir les xarxes que havien fet malbé els dofins

maneres de dir dia i nit mar

Anar a fons

Enfonsar-se, una nau o altra embarcació

maneres de dir mar

Anar a l'orsa

1 Anar malament una cosa. Anar contra el vent. 2 Es diu d’un home que ha begut una mica més del compte

maneres de dir beure mar

Anar a la mar

Partir una embarcació del port. Començar a navegar

mar maneres de dir

Anar a la ronsa

Anar sense àncores o amarres i a mercè del vent

maneres de dir mar

Anar a marina

Anar a un lloc de mar

maneres de dir mar

Anar a pic

Enfonsar-se, anar a fons una nau o altra embarcació

mar maneres de dir

Anar a puja, [o de puja]

Navegar apartant la proa de la direcció del vent

maneres de dir mar

Anar a tota vela

1 Molt de pressa. A brida batuda, a tot gas, com una bala, com un llampec, com un boig, a tot vent, a tot drap, a tota brida, a tota paleta. 2 Haver begut massa alcohol. Borratxo, embriac, pitof, begut, trompa, gat, torrat

mar maneres de dir