Refranys camp

Anar a abarrani (Es diu del treballador d'una colla que no té parella fent una feina al camp en la qual normalment es treballa emparellat, com ara collir)

maneres de dir, camp

Any bo per a la serra mai no aparega en ma terra (Els vegetals d’altitud tenen necessitats climàtiques diferents de les de fruiters i cereals)

any, camp, bona

Any bo per a la serra, roí per a la terra (Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp)

oratge, bona, camp, any

Any d'ovelles, any d'abelles (Significa que si l’any és plovedor hi haurà pastos per a alimentar bé el ramat i moltes plantes faran flor, les quals atrauran i alimentaran els insectes pol·linitzadors)

camp, animals

Any da poc pa, garba espessa i sedàs clar

camp, any

Any de bolets, any de pobrets (Els bolets és conseqüència de ploure molt i per contra es fan malbé la resta de productes del camp que perjudica els llauradors)

any, camp, menjar, plantes

Any de bona collita, que no plogui

any, camp

Any de cireres, poc blat a les eres

plantes, any, camp

Any de dargues, any de poques garbes (Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites)

oratge, any, camp, plantes

Any de figues-flors, campanes amb plors [o any de plors] (Significa que l'anyada de blat serà dolenta si la de figues és bona )

riure/plorar, campana, any, camp, plantes

Any de glans, any de coloms (Això es diu potser perquè els coloms silvestres en mengen)

animals, camp

Any de gra, el riu buit i el camí banyat (Si hi ha abundor en el sembrat i no plou, el cultivador s’esforça perquè no li falte aigua de reg)

any, camp, plantes

Any de gra, poca palla; any de palla, poc gra (Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla)

plantes, any, camp

Any de molt bon gra, poc de vi (Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions)

any, bona, camp, plantes, vinya

Any de naps, pocs maldecaps (Hi haurà una bona collita)

any, camp, plantes

Any de neu, any de bé de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)

any, camp, oratge, déu

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat (L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres)

oratge, camp, any, casa, plantes

Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova sempre que no geli)

déu, oratge, any, camp

Any de neus allargades, any de poques garbes (Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes)

oratge, camp, any, plantes

Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals (L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat)

any, camp, oratge

Any de palla, poca grana

camp, any

Any de peres, mal per les eres (Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals)

plantes, camp, any

Any de poca humitat, al solell el prat assecat

camp, any, oratge

Any de secalls anys de badalls (Si no hi ha que menjar patirem fam)

menjar, camp, any

Any de set nevades, blat per les teulades (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)

oratge, any, camp, plantes

Any gelat any de blat (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)

oratge, persones, any, camp

Any plovedor, molta tendror (Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres)

oratge, any, camp, plantes

Any plujós, any de fer el gos (Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar)

any, camp, oratge, treball

Any que carrega s’esguella (Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte)

maneres de dir, plantes, any, camp

Any que pedrega, dos collites lleva (El granís sol trencar les plantes, per tant, ni fructifiquen ni donen llavor per a una nova plantació)

any, camp, oratge

Anyada d’ocells, anyada de fam (Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal)

animals, menjar, camp

Aquell que més s’atrafega, no és sempre el que millor sega

camp

Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola

treball, camp, menjar

Aquell que té un dit de seny, so sembra el forment a l’areny

camp

Ara rai, que els camps pasten! (Vol dir que no es mor ningú de fam mentre la terra doni)

camp

Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l’arada (La visió de l’arc a punta de dia denota molta humitat ambient i és un avís de pluja pròxima)

oratge, camp, animals

Arranca les males herbes, ans que prenguen moltes ales (Tant es refereix a birbar les terres de cultiu com a l’educació i el tracte amb les persones)

camp, persones, consells

Arròs de primavera, per l'herba és fem

estacions, plantes, camp

Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat (Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat)

animals, camp

Bata qui bata l'era és meua (Es refereix als drets adquirits en alguna cosa o algú)

camp

Batussar garbes (Picar-les amb una maça per separar el gra de la palla)

maneres de dir, camp

Bé a son país servirà qui el cultiu millorarà

camp

Ben podada l'olivera, es renova tota sencera

plantes, camp

Béns de pagès, béns de no res (Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor)

oficis, treball, camp, diners

Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (20 agost)

sants, mesos, camp

Bestiar en sembrat, igual que apedregat (Avisa que els ramats s’ho mengen i ho trepitgen tot)

animals, camp

Blat ajagut alça el cap de l'amo

plantes, persones, camp

Blat ben trillat, de seguida ventat

camp, plantes

Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar (Fa referència a les característiques del treball en aquesta terra)

aigua, llocs, camp

Blat de Sant Martí, blat mesquí [mesquí = escàs, miseriós] (11 novembre) (El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment)

sants, plantes, mesos, camp

Pàgina 4 de 27.

El Refranyer