Refranys camp

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 agost) (Les pluges agostines no afavoreixen els cerealn ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs)

oratge, vinya, sants, plantes, aigua, mesos, camp

Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré! (La sembra primerenca caldrà fer-la encara que no plogui, si el terreny està ben preparat, al arribar les pluges tindrem una bona germinació)

aigua, camp, déu

Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa (25 maig) (Això se sol dir)

mesos, aigua, camp, sants, vinya

Aigües de juny, mals solen dur (La pluja de juny fa malbé la fruita, que ja està madura, aigualeix el raïm i perjudica la maduració dels cereals)

camp, mal, mesos, aigua, oratge

Aire o no aire, la forca enlaire (Les obligacions no es poden eludir o demorar amb cap excusa)

camp, oratge

Això és com segar en un punxó (S'usa per refutar idees antiquades o inútils)

maneres de dir, camp

Ajeu-te a la mar i adreça’t en terra (S’ha de ser pacient en la pesca i actiu en el bancal)

camp, mar

Al camp vas, el que portes menjaràs (Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa)

menjar, camp

Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val

cos huma, persones, camp

Al cel cabretes, a la terra bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

oratge, camp

Al febrer apuntala el graner

camp, mesos

Al febrer cull la taronja i poda el taronger

plantes, mesos, camp

Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar (Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les)

camp, mesos

Al febrer, ja pots llogar bracer (En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern...)

camp, mesos, oficis

Al febrer, l'home poda l'abrer

camp, mesos, plantes

Al gos mort, treu-lo del hort (Les solucions dràstiques o desproporcionades acaben amb el problema)

animals, camp, mort

Al juliol la cistelleta al maiol (Fa massa calor per a fer altres faenes al camp)

mesos, camp, vinya

Al juliol, la cistella al mallol [mallol = vinya jove] (Ja hi ha raïm de taula mengívol)

vinya, mesos, camp

Al juliol, la corbella [o falç] al vol [o al sol. o al puny] (Expressió que reflecteix una realitat agrícola)

mesos, camp

Al juliol, la falç al coll (És l'època de la sega)

camp, cos huma, mesos

Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol (En la llaurança i en la batuda, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts)

camp, animals, mesos

Al juliol, sega amb bon sol (La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra)

camp, mesos

Al juliol, trau les garbes al sol (Convé que perden humitat perquè no es podrisquen)

mesos, camp

Al juny, corbella al puny i la roba lluny (La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor)

camp, mesos, indumentària

Al llaurador tot li fa

camp, oficis

Al maig el blat puja com un faig

mesos, camp, plantes

Al maig, a segar me'n vaig, ordis però no blats; i al juny la falç al puny

camp, mesos, plantes

Al Maig, penja l'aladre i marxa a segar

camp, mesos

Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs

mesos, plantes, camp

Al mes de juliol, a l'era hi fa bon sol (La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra)

camp, mesos

Al novembre, qui no ha sembrat que no sembre (Ja és massa tard, perquè ja ha arribat el fred)

mesos, camp

Al sembrar en Poblenou cullen només mitja fava, i la contemplen tot l'any fins que a l'hivern s'acaba (És un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí)

llocs, plantes, camp

Al setembre el blat es sembra

plantes, camp, mesos

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre (És quan s’ha de sembrar)

camp, mesos, plantes

Al setembre, qui tingue blat que sembre (En general, és l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques)

mesos, plantes, camp

Al setembre, tot el món sembre (En general, és l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques)

camp, mesos

Al setembre, tothom sembra (En general, és l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques)

mesos, camp

Alba clara per Sant Vicenç, molta fruita per tots indrets (22 gener)

camp, mesos, oratge, plantes, sants

All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí (11 novembre) (S’ha de sembrar a la tardor)

mesos, plantes, sants, camp

Allò que a l'agost madura, al setembre ho assegura (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen)

plantes, camp, mesos

Allò que sembres colliràs (Segons com actuem podrem esperar el resultat en consonància)

persones, camp

Als vells i als bancals, lo que es puga traure (No es pot obtenir més del que és possible. Els vells solen perdre memòria, i no totes les terres són bones per a tots els productes)

persones, camp, vell

Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc gruny (Els garrins protesten l’any que l’arbre que ha de proveir-los l’aliment no ha donat producció d’aglans)

mesos, plantes, camp, animals

Ama, hi ha fem?: - si no en tenim en farem

camp

Amb bon sol, bat en juliol

mesos, camp, plantes, oratge

Amb bona collita, ni mai que plogui!

oratge, camp, bona

Amb la saó de setembre sembra el civador però no el bladar

camp, mesos

Amb la saó de setembre, sembra el civadar, però no el bladar

camp, mesos, plantes

Amb saó o sense saó sembra dins la tardor (Convé sembrar abans del fred)

estacions, camp

Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat

plantes, oratge, camp

Pàgina 3 de 27.

El Refranyer