`

Refranys amb la paraula olla

el bagul de les paraules oblidades

LLETEROLA ], Lleterola vera [o visquera] [Euphorbia characias]. 2. Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i altres vísceres dels mamífers)

1. Terme que s'aplica a diverses plantes de la família de les euforbiàcies, del gènere Euphorbia, laticíferes, de fulles simples, flors en ciati i fruits capsulars; entre les quals destaquen: Lleterola de camp [Euphorbia segetalis], Lleterola de platja [Euphorbia paralias], Lleterola serrada [Euphorbia serrata

menjar

Lo que tens en l'olla, trau-ho amb lo cullerot

Aconsella no despendre més del que bonament es pot, o sia, no extralimitar-se

animals any

Mal any, quan el pollastre pica el gall

Adverteix de l’anormalitat de la situació quan algun jove intenta imposar-se als majors

maneres de dir

Mala folla

Mala índole. Mala intenció

amor parentiu

Marit i muller, caben dins una olla

Vol dir que els qui van ben avinguts s'arreglen i són feliços amb qualsevol cosa

maneres de dir amor

Menjar olla de cabró

Qui sap i consent l'adulteri de la seua dòna

menjar maneres de dir salut

Menjar tots d'una mateixa olla

Estar sans tots els d'una casa, no haver-n'hi cap que no mengi com els altres

maneres de dir

Menjar-li l'olla

Convéncer o intentar convéncer algú d'alguna cosa aprofitant-se de la seua ingenuïtat o bona fe

animals camp

Més val hort [o casa] que jardí, i pollastre que teuladí

Significa que, entre dues opcions, convé elegir la millor

mort

Més val morir de peu [o dempeus] que viure agenollat

És una consigna popularitzada en l’època hippy

menjar animals

Més val pa a seques amb amor que pollastres amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

el bagul de les paraules oblidades

MOLLA

1. Part interior blana del pa. 2. Part mengívola, més o menys blana, de les fruites que tenen pinyol o clovella. Fesol de corfa i molla: Fesol menut, redó, blanc i tendre, del qual es menja el gra i el clafoll. 3. Porció més blana de la carn de les persones o dels animals. 4. Coca de molles [o farinosa]: Coca salada, coberta d'una espècie de pastat, en forma de boletes, de farina, oli i sal

el bagul de les paraules oblidades

MOLLAR

Que resulta fàcil de trencar o partir; es diu de certes fruites, especialment d'ametlles, ciurons, avellanes, etc.

menjar

Ningú sap què hi ha dins s'olla [o Ningú sap es mal de s'olla] més que sa cuiera que la remena

Es diu referint-se a un assumpte tèrbol o misteriós, sols conegut dels qui el manegen íntimament

menjar

No bastar per fer coure s'olla

No esser una cosa profitosa, que doni rendiment material

menjar

No en vol, no en vol, i se'n menjaria set plats i lleparia l'olla

Es diu referint-se a algú que fingeix no voler una cosa de la qual té moltes ganes

menjar aigua bona

No es fa bona olla [o bon caldo] amb aigua sola

Indica que les coses bones han de tenir tots els ingredients que pertoca

menjar

No es pot fer el cuinat amb una olla foradada

Per a la consecució de tot objectiu calen uns mitjans i unes condicions mínimes

maneres de dir

No haver eixit mai del fum de l'olla

No haver sortit de casa seva o del seu poble

maneres de dir

No poder-ne tirar cap tros a l'olla

No treure'n, d'una cosa, gens de profit material

llocs persones

No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, de la província de Girona

menjar

Olla de molts, no bull

Significa que una cosa que pertany a diferents persones no sol estar ben atesa, perquè no hi tenen prou interès

animals menjar cos huma

Olla de rector, vedella, porc i moltó

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

menjar diners

Olla grassa, testament magre

Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners

menjar

Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx]

Es diu perquè les coses insuficients resulten inoportunes o inútils

menjar

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar

Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no ens han de donar benefici ni perjudici

vell

Olla vella, bony o forat, o tot plegat

Es refereix que, quan ens fem vells, anem perdent facultats vitals i a tots se’ns accentuen la lletjor, els defectes, les manies i les malalties

menjar

Olla vetlada, mai bull

Vol dir que les coses que esperem amb afany, solen trigar a venir

animals

Pel rastre es troba el pollastre

Pel rastre i els indicis se sol trobar tot

menjar persones parlar

Pel so, l’olla; per la paraula, l’home

Es pot confiar en l’excel·lència d’un guisat pel suau xup-xup, com també en la honestedat d’una persona segons compleix o incompleix la seua paraula

maneres de dir

Per a tu va el pollastre

Per a tu va la cosa: tu en rebràs les conseqüències

animals mesos sants

Per Sant Mamet, ni caragol, ni pollastre, ni peix, ni bolet (11 maig)

Aquests aliments no estan en el seu millor moment culinari

plantes menjar

Per un cigró no es desfà [o no es fa malbé] l'olla

Un element roí, dolent o en males condicions no és significatiu per a jutjar el conjunt

menjar plantes

Per un nap no deixa de coure's l'olla

S'usa per a indicar que no cal fer massa cas dels detalls

mar oficis

Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament

Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres

animals mesos diners

Pollastre al gener, plomes o diner

Els animals de corral són molt apreciats en la mala època que és l’hivern, pels quals s’obté un bon benefici econòmic

menjar animals

Pollastre, vedell i moltó és menjar de senyor

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

mesos festivitats animals

Polles agostines, per Nadal, gallines [polla = jove gallinàcia entre poll i gallina]

Allò que no és aprofitable a l’agost donarà el seu rendiment a l’hivern, quan hi ha més precarietat

maneres de dir plantes cos huma

Posar el cap com una olla de cols

Marejar-lo a força de contar coses amoïnadores

menjar

Quan l'olla bull, alguna cosa té

Significa que quan es parla molt d'una cosa, és senyal que hi ha part de veritat en allò que se'n diu

menjar

Qui es menja la molla, que rosegue l'os

Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats

menjar

Qui estima s'olla, estima es tests

Significa que el qui fa cabal d'una cosa ha de fer-ne de les seves conseqüències

persones

Qui no està avesat a anar a missa, en es portal s'agenolla

Qui no viu envoltat de luxes ni superfluïtats, sinó que passa amb el mínim elemental per a viure, qualsevol benefici extraordinari li llueix més que a un altre

maneres de dir

Qui se mengi la molla que rosegui l'os o pinyol

Qui gaudix d'una cosa que carreguí en les conseqüències

maneres de dir mon riure/plorar

Riure's del mòn i de la bolla

No preocupar-se de l'opinió dels altres, no tenir prejucicis, despreocupar-se del que diran

riure/plorar maneres de dir

Riure's [o Fotre-se'n] de la virolla

Prendre un assumpte amb despreocupació, no prestar-hi atenció o mirar-lo amb indiferència

maneres de dir

Saber fer de tot, fora culs d'olla

Es diu que sap fer això aquell que braveja molt de saberut o d'enginyós

maneres de dir animals

Semblar una olla de grills

Haver gran xivarri, confusió, enrenou

maneres de dir

Sempre el veus descollat

Es diu de les persones d'aspecte trist

maneres de dir

Ser com el pet d'en Romeu, que va fer trontollar la seu

Es diu per a referir-se a una cosa xicoteta que provoca molt d'enrenou

maneres de dir parentiu animals

Ser el fill de la polla rossa i el gall favat

Ser el preferit, tindre bona vida, sense preocupacions

maneres de dir

Ser el país de l'olla

On cada u fa el que vol

maneres de dir

Ser la cansalada de pollastre

Es diu davant d'una cosa o fet extraordinari o inesperat

maneres de dir

Ser més agre que el cul de l'olla

Estar mancat d'afabilitat i dolcesa

maneres de dir

Ser més aspre que un Sorolla

Que té una rudesa desagradable

maneres de dir animals

Ser una colla de gats

Nombre molt insignificant de persones