`

Refranys amb la paraula olla

animals mesos sants festivitats

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. ( 24 juny )

La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre

maneres de dir mon

El món i la bolla

Tothom, una gran generació

maneres de dir mort

El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?.

Es diu al•ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té

llocs menjar

Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó

Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona

animals

Els ous rodons són gallines, i els llargaruts, pollastres

Això diuen. De fet, el sexe de moltes espècies d’ovípars depén de la calor rebuda en la incubació

el bagul de les paraules oblidades

EMBROLLA

1. Embolic, complicació, enrevessament, d'un assumpte, una qüestió, etc. 2. Engany. Persona mentidera o embolicaire. 3. Engany, acció embullosa, especialment en el joc

maneres de dir

Empatollar-se

Dir coses sense solta, embrollades, empescades, etc.

casa menjar

En la casa on no fan olla, no hi ha xolla [xolla = tosa, esquilada]

Quan es menja bé, s’adquireix energia per a treballar

el bagul de les paraules oblidades

ENFARFOLLAR-SE

1. Entrebancar-se parlant. 2. Dir coses sense solta, embolicades

maneres de dir

Entrar a mata-degolla

Irrompre violentament en un lloc, o sense miraments

maneres de dir persones

Es un llonguet sense molla

Ho diuen d'una noia alta i prima

el bagul de les paraules oblidades

ESCORCOLLAR

Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha

menjar animals

Escudella amb mitja polla vol gran olla [polla = gallina jove]

La gallina té molta substància i convé acompanyar-la de verdures

el bagul de les paraules oblidades

ESPENJOLLAR-SE

1. Penjar-se d'un lloc determinat amb les mans, suportant tot el pes del cos amb aquestes. 2. Descendir del seu nivell natural, alguna cosa. 3. Agafar-se d'algú o d'alguna cosa per a recolzar-s'hi

el bagul de les paraules oblidades

ESPOLLAR / DESPOLLAR

1. Llevar els polls; netejar de polls el cap. 2. Treure les branquetes seques dels arbres, o els brots sobrers dels ceps. 3. Esporgar [ceps]

maneres de dir

Esser de l'olla

Esser de la colla dels qui manen o dels qui tenen influència

maneres de dir animals

Ésser un pollastre

Ésser algú conflictiu i discutidor

maneres de dir

Ésser una olla

Dit d'una persona a qui costa de prendre la decisió de fer l'acció de moviment

animals maneres de dir

Ésser una olla de caragols

Ésser una cosa plena de desordre i confusió

maneres de dir

Estar a la colla

Estar llest, a punt de dur a terme una empresa, un treball, etc

maneres de dir mort amistat

Estar a mata-degolla

Dues persones, dues famílies, etc., estar molt enemistades

maneres de dir

Estar a matadegolla

Haver-hi entre dues persones, dues famílies, etc. una gran enemistat, amb el propòsit de fer-se mútuament tot el dany possible

maneres de dir

Estar fet [algú] una olla

Pensar, obrar, etc., absurdament]

estacions oratge

Estiu sec, tardor molla

Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament

maneres de dir menjar

Fart d'olla

Molt menjador, fartó

persones maneres de dir

Fembra folla

Prostituta. Dona que per un preu convingut s'avé a mantenir relacions sexuals amb algú

maneres de dir

Fer bullir l’olla

Guanyar prou per a alimentar-se

maneres de dir

Fer forolla

Guanyar molt en poc de temps. Sortir bé una cosa

maneres de dir

Fer forrolla

Estar en voga, fer parlar molt de si

amistat maneres de dir

Fer olla comuna

Estar molt ben avenuts

maneres de dir menjar

Fer per l'olla

Guanyar per viure, per alimentarse

maneres de dir menjar

Fer tots una olla

Cuinar juntes dues o més famílies

festa menjar

Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual

Les fèmines, com la sal, donen alegria a la vida

diners maneres de dir

Ficar l'olla gran dins de la xica

Gastar més de degut o del que s'està acostumat

el bagul de les paraules oblidades

FOLLAR

Afollar. Trepitjar el raïm en el celler per fer-ne vi

maneres de dir

Forfollar

Remenar amb la mà un conjunt de coses per apreciar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, alguna o algunes, etc.

menjar festa

Fum d'altar, botifarres a l'olla

Vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar

maneres de dir

Fúmer-se'n de la virolla

No necessitar a ningú. Anar tot sols, sense guia

menjar festa animals

Gallina i moltó, olla de festa major

Ressalta l’excel·lència de les seues carns

animals diners mesos

Galls [o pollastre o polls] de gener, cada ploma val un diner

Es diu perquè com que fa tant de fred, se'n moren molts

maneres de dir

Gent de missa i olla

Es diu de la gent creient

gent ensenyar oficis

Gent de ploma, gent d'embrolla

Es diu referint-se als advocats i escrivans

menjar casa

Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet

Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat

parentiu amor

Haver d'anar a ficar el cap a l'olla

No tenir fills. Es diu al·ludint a la visita que els matrimonis que desitgen successió fan al santuari de Núria per ficar el cap a l'olla o cavitat que hi ha i que diuen que té la virtut de fer cessar l'esterilitat

persones menjar

Home pobre: olla d'argent i cànter de coure

Remarca que, habitualment, qui és pobre pretén aparençar que no ho és

maneres de dir

Ja en tirarem un bon tros a l'olla!

Vol dir que una cosa no donarà cap benefici

amor foc

L'amor és foc que no fa bullir l'olla

És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis

menjar

L'olla manté el cos i la casa

Significa que l'alimentació és el fonament de tot

animals

La cansalada no és de pollastre

Es diu per significar que un determinat assumpte té més importància del que sembla a primera vista

menjar plantes llocs

La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més

Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona

casa menjar mesos be

La casa que es porta bé compra olla pel febrer

Hom creu que és el moment de l'any més bo per a comprar els elements propis per a fer l'escudella

persones menjar

La dona pregada i l'olla reposada

El benefici que s’obté de les persones que han costat de convéncer i les coses que han costat d’obtenir s’aprecia més que el fàcilment obtenible

menjar

La llenya a l’olla cou, no el perol nou

Recomana mirar allò elemental, no allò superficial

mar mort

La mar és una femella que no vol amollar qui es colga amb ella

Es refereix a la mar com a devoradora de nàufrags

oratge

La tramuntana sempre porta la cua molla

Significa que després del vent de tramuntana sol venir pluja