Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Aquesta dita popular descriu de forma poètica i viva una situació meteorològica inestable i molt plujosa, on diversos vents de la rosa dels vents es van succeint, portats generalment pel xaloc, el llebeig i el llevant, provocant forts aiguats. És una descripció clàssica de la inestabilitat mediterrània.