`

Refranys amb la paraula olla

maneres de dir animals

Ser una colla de gats

Nombre molt insignificant de persones

maneres de dir

Ser una figa molla [o tova]

No tindre energia ni caràcter

menjar

Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena

Es diu per justificar irònicament que el qui conta una cosa l'exageri

animals oratge

Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal mullar-se

Així es diu, possiblement perquè les plomes s’estoven amb la humitat creixent i perquè l’època dels amors és la inestable primavera

maneres de dir

T'hi faré llum amb una palla molla

Es diu al qui vol fer una cosa secreta, perillosa o delictiva, indicant-li que estem disposats a ajudar-lo en el que puguem, però sense comprometre'ns gaire

maneres de dir

Te pegue una bascollà, que faig nit en l’aire

Amenaça de donar-li una bona bufetada a algú

maneres de dir

Tenir per a bullir l'olla

Tenir resolta la qüestió econòmica

maneres de dir menjar

Tenir per fer bullir l’olla

Guanyar prou per a alimentar-se

maneres de dir

Tindre mala folla

Tindre poca gràcia i alhora un punt gran de malícia

maneres de dir animals

Tindre veu de pollastre

La dels nois en l'època en què muden el to per passar de la veu infantil a la d'adult

maneres de dir

Tirar a algú una olla d'aigua calenta [o bullenta]

Donar-li una gran sorpresa, generalment desagradable, que el deixa sense paraula o sense saber què fer

maneres de dir

Tirar i amollar

Mantenir-se ferm i cedir alternativament

menjar

Tot és bo el que amb olla es cou

Significa que no hi ha res que no tingui alguna utilitat

menjar

Tot se'n va per s'olla [o Tot s'aferra per s'olla]

Es diu referint-se a un negoci o empresa en què els beneficis es perden per l'excés de despeses secundàries

menjar

Tots els dies olla, amarga el caldo

Remarca que la repetitivitat acaba cansant

maneres de dir

Traure faves de l'olla

Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

maneres de dir joc

Trencar l'olla

Joc infantil que consisteix a trencar, a cops de bastó i amb els ulls tapats, una olla de terra que penja d’una corda

parentiu parlar

Tres dones amb tres fills, una olla de grills

Les dones són xerradores per naturalesa, i quan són mares joves i s’ajunten per passar l’estona amb els xiquets, s’entusiasmen xerrant

menjar

Treure sa carn de s'olla [a algú]

Sostreure-li allò que ell considerava com a seu

cos huma persones

Ulls i cor són de la dona el ressort [ressort = moll, molla, disparador]

Allò més perceptible o impactant d’una persona són els ulls, i quan la seua mirada i l’amor responen, la resta del món importa poc

oratge

Un bon dia fica’l a l’olla

Vol dir que cal aprofitar les bones ocasions

menjar

Un dia a l'any, s'olla es crema

Significa que en circumstàncies extraordinàries és oportú fer gran festa o despeses anormals

menjar animals

Vaca i moltó, olla de senyor

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

animals amor

Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor

En relació amb el matrimoni, és millor amb amor que amb diners

animals plantes casa

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

animals menjar

Val més menjar un tros de pa amb gust que capons i pollastre amb disgust

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

menjar animals

Val més pa sol amb amor que pollastre amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

menjar animals maneres de dir

Valer més el farciment que el gall [pollastre o titot]

Dedicar més esforços i diners a allò que és accessori que no pas a allò que és principal

maneres de dir

Vatua l'olla!

Exclamació que denota sorpresa, indignació, enuig, etc.

maneres de dir

Veges tu si la cansalada és de pollastre!

Expressió que s'usa per a matisar algun fet que resulta insòlit o sorprenent