Municipis castellonencsde les comarquesde l'Alt Maestrat i l'Alcalatén
Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar
Denota que tothom fuig de perill i esquiva els compromisos.
Perquè l'escudella sigui ben nutritiva, hom creu que l'olla ha d'ésser bona.
Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns
Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats
D'una manera extremadament exagerada. 1 Es diu quan hi ha odi entre dues persones, dues famílies, dos partits, etc. Tenir-se ràbia, malícia, quimera, detestar-se. 2 Molt de pressa. Córrer, anar a cos batut, anar a coll ple
Es diu quan hom no està disposat a anar amb presses
Significa que els qui tenen abundància de béns no estimen en el que val allò que posseeixen
1. Tupar amb batolls el brancam de certs arbres fruiters, per fer-ne caure el fruit. 2. Fer caure, tirar en terra. 3. Fer una cosa de pressa i de qualsevol manera, sense mirament
La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent
Es diu per a indicar que a u li té igual alguna cosa
1. Agafar i subjectar pel coll. 2. Dominar, subjectar per força una persona o animal que no vol obeir.
1. Traure els pardalets o els ous [del niu]. 2. Ferir [una persona o un animal] inutilitzant-li algun membre. 3. Fer malbé [una cosa] inutilitzant-la del tot o en part. 4. Trepitjar [el raïm] per a fer-ne most. 5. Avortar, les bèsties
Apilotar. Fer que forme grums un líquid o una substància pulverulenta
La pluja d’agost impedeix treballar a l’era però rega els camps acabats de segar
Quan cada gota de pluja produeix una bombolla, podem preveure que plourà durant hores o inclús dies
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
Es diu de qui s’engalana, es pinta o millora la seua imatge exterior quan pensem que ho fa amb alguna pretensió oculta
Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates
Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates
Vol dir que cal bellugar-se molt i esser actius perquè les coses que s'emprenen vagin per bon camí
S'utilitza aquesta expressió en una conversa per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible
1. Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia). 2. Afluixar, cedir, minvar d’intensitat. Amollar el mos [o la mosca]: Cedir, deixar d'insistir. 3. Dir (alguna cosa que es retenia). 4. Pegar (un colp) a algú. 5. Pagar o donar (diners). Amollar el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 6. Disparar (un tir).
Fer-la molt abundantment, amb facilitat
Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú
Entrar a una manera de viure molt descansada o feliç
Es diu per a remarcar algú la responsabilitat dels seus actes
Dur els botons de la camisa oberts a la part del coll. Dur el coll destapat, anar espitregat, anar escotat, despitellat, espitellat
Resultar una festa extraordinària
1. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 2. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 3. Adormir-se per efecte de la calor. 4. Deixar [una persona o un animal] sense sentits. 5. Astorar, torbar d'admiració. 6. Coure lleugerament
Atordir o confondre algú, torbant-lo de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se
Tenir, una cosa, un moviment que no hauria de tenir. Ballar com un debanell, ballar com una baboia, moure's com un garbell
1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita. 2. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums
[Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. Sembla que donaven preferència al menjar enfront als oficis religiosos.
Cop pegat amb la mà en el bescoll, la part posterior del coll
Els espinacs i les bledes són amoïnadors perquè minven tant en ésser cuits i això fa que hom no en posi tantes vegades a l'olla com n'hi posaria.
Salutació quan es desitga al temps que puga menjar
Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més
1. Eixir, l'aigua, de terra, especialment amb una certa impetuositat, formant broll. 2. Eixir amb força, un líquid o un gas, del lloc que el conté. 3. Eixir, creixent, de terra. 4. Produir-se sobtosament, sorgir.
Estar un assumpte molt remogut o complicat, amb intervenció activa de molts
Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant
Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària
Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada
Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que sien dolentes.
Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes
Deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc.
En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats extraordinaris
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió
Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors
Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat
És la seva característica: però ben condimentats són molt saborosos
Clafoll. La part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
Lloc on la carretera no és prou ampla i hi sol haver embussos de cotxes. Pas estret
L'element i aliment que gairebé mai no manca en l'escudella per pobra que sia quan no és vegetal, és a dir sense gens de tall i de verdura soles, és el porc, puix que la carn rància d'aquest animal li dóna gust i sobretot tipisme.
És una invitació a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla
Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa
Dèria, idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.
A cada u se li deu un senyal de respecte
Joc de paraules. Embarbussament. Embarbussament, frases enrevessades, entrebanca-llengües
Els agraïments no només han de ser de paraula. Es diu en menyspreu dels qui no planyen les salutacions i compliments, però sí els donatius.
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost.
Ho diuen humorísticament per demanar bon seny, claredat d'enteniment. Quan la quantitat d'aigua posada a l'olla no està amb relació amb la carn i la gallina que s'hi posa el brou resulta aigualit i poc espès i per tant poca alimentós.
Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns