`

Refranys amb la paraula olla

maneres de dir

A borbollons [o borbollades]

Tumultuosament i amb intermitències

maneres de dir

A collades

Multitud de persones o de bèsties

maneres de dir

A degolla

Sense donar quarter

animals parentiu

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla

Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar

animals menjar casa diners

A la casa del costat mengen pollastre

Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns

treball animals menjar

A l’olla bullint no hi cauen mosques

Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats

maneres de dir

A mata-degolla

D'una manera extremadament exagerada. 1 Es diu quan hi ha odi entre dues persones, dues famílies, dos partits, etc. Tenir-se ràbia, malícia, quimera, detestar-se. 2 Molt de pressa. Córrer, anar a cos batut, anar a coll ple

maneres de dir

A poc a poc, que l'olla no es crema

Es diu quan hom no està disposat a anar amb presses

animals

A pollastre per barba, i caigui qui caigui

Repartir en funció dels mèrits

animals

A rata sadolla, forment li amarga

Significa que els qui tenen abundància de béns no estimen en el que val allò que posseeixen

camp mesos plantes sants vinya

A Sant Mateu, verema i batolla arreu (21 setembre)

[batollar = batre a mà] És temps de collir el raïm i tirar els fruits secs a terra

el bagul de les paraules oblidades

ABATOLLAR

1. Tupar amb batolls el brancam de certs arbres fruiters, per fer-ne caure el fruit. 2. Fer caure, tirar en terra. 3. Fer una cosa de pressa i de qualsevol manera, sense mirament

mesos plantes camp

Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses

La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent

maneres de dir

Ací em pegaràs que tinc més molla

Es diu per a indicar que a u li té igual alguna cosa

maneres de dir animals diners

Afluixar [o amollar] la mosca

Pagar diners sense ganes de fer-ho

animals maneres de dir

Afollar nius

Traure'n els pardals

oratge aigua mesos camp

Aigua agostera destrossa l’era però apanya la rostollada

La pluja d’agost impedeix treballar a l’era però rega els camps acabats de segar

aigua oratge

Aigua bombollada, pluja assegurada

Quan cada gota de pluja produeix una bombolla, podem preveure que plourà durant hores o inclús dies

llocs

Al poble de Salomó, tota polla té mató

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

animals

Alaba’t, pollastre, que demà et vendran

Es diu de qui s’engalana, es pinta o millora la seua imatge exterior quan pensem que ho fa amb alguna pretensió oculta

menjar plantes

Alabeu-vos cols, que hi ha naps a l'olla

Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates

menjar plantes

Alabeu-vos [o lloeu-vos] cols hi ha naps a l'olla

Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates

maneres de dir

Alçar bambolla

Fer ostentació exagerada i enganyosa de mèrits i poder

menjar

Amb bull i renou, s'olla cou

Vol dir que cal bellugar-se molt i esser actius perquè les coses que s'emprenen vagin per bon camí

maneres de dir

Amolla-ho en banda

S'utilitza aquesta expressió en una conversa per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible

maneres de dir parlar

Amollar [o donar] fil

Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú

menjar maneres de dir

Anar dins s'olla de sa mel

Entrar a una manera de viure molt descansada o feliç

maneres de dir animals

Anar el pollastre [per algú]

Es diu per a remarcar algú la responsabilitat dels seus actes

maneres de dir

Anar escollat [o espitregat]

Dur els botons de la camisa oberts a la part del coll. Dur el coll destapat, anar espitregat, anar escotat, despitellat, espitellat

maneres de dir

Anar-se'n de l'olla

Sortir del tema. Respondre fora de propòsit

el bagul de les paraules oblidades

ATABOLLAR

1. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 2. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 3. Adormir-se per efecte de la calor. 4. Deixar [una persona o un animal] sense sentits. 5. Astorar, torbar d'admiració. 6. Coure lleugerament

el bagul de les paraules oblidades

ATORROLLAR [ATURRULLAR]

Atordir o confondre algú, torbant-lo de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se

maneres de dir

Ballar [o trontollar] com un bressol

Tenir, una cosa, un moviment que no hauria de tenir. Ballar com un debanell, ballar com una baboia, moure's com un garbell

el bagul de les paraules oblidades

BATOLLA

1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita. 2. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums

llocs

Benicarló, gran olla i xic sermó

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

el bagul de les paraules oblidades

BESCOLLADA

Cop pegat amb la mà en el bescoll, la part posterior del coll

maneres de dir

Bollar-la

Cometre una gran errada, equivocar-se completament

bona menjar maneres de dir dia i nit

Bon dia i bon olla a migdia

Salutació quan es desitga al temps que puga menjar

maneres de dir dia i nit menjar bona

Bon dia i bona olla

Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més

bona menjar

Bona olla, bona sobra

Quant a la valor nutritiva de l'escudella

animals menjar

Bou i moltó, olla de senyor

Tenen unes carns excel·lents

maneres de dir

Bullir molt l'olla

Estar un assumpte molt remogut o complicat, amb intervenció activa de molts

menjar dia i nit plantes

Cada dia cols [o olla] amarga el caldo

Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant

amor persones

Cada olla té la seua cobertora

Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària

dites

Cada olla té la seva tapadora

Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada

menjar vell casa

Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat]

Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes

maneres de dir parlar

Callar i amollar

Deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc.

campana menjar festa

Campanes al vol, pilotes a l’olla

En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats extraordinaris

cos huma maneres de dir

Cap d'olla

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

el bagul de les paraules oblidades

CAP DE COLLA

Persona que mana i dirigeix el treball d'una colla de treballadors

maneres de dir oficis

Capellà de missa i olla

Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat

animals menjar

Caragols avellanencs: molta corfa i poca molla

És la seva característica: però ben condimentats són molt saborosos

maneres de dir

Coll d'ampolla

Lloc on la carretera no és prou ampla i hi sol haver embussos de cotxes. Pas estret

maneres de dir animals

Collar-li els caragols

Subjectar-lo a una disciplina

menjar parentiu plantes

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons

És una invitació a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla

maneres de dir animals menjar

Costar més la salsa que el pollastre

Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa

maneres de dir

Cul d'olla .

Persona de poca categoria

menjar

De pressa, que s'olla vessa!

Es diu per instar a anar aviat, a activar molt una cosa

menjar déu

Després de Déu, l’olla

Destaca l’espiritualitat per sobre la materialitat

amor maneres de dir

Destapar l'olla

Tenir, dues persones, relacions sexuals completes

dia i nit bona

Dia bo, fica’l en l’olla, que de roïns no en faltaran

Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns

persones

Diu el mort al degollat: Qui tan mal t’ha aparellat?

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

parlar

Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes

Es diu referint-se als qui censuren en els altres aquells defectes que ells mateixos tenen

donar maneres de dir

Donar-se olla

Presumir, donar-se importància

maneres de dir

Dur moltes coses a l'encolla

Portar moltes empreses al mateix temps