`

Refranys amb la paraula ella

el bagul de les paraules oblidades

DOVELLA

Pedra tallada més estreta d'un cap que de l'altre, per a formar arcs o voltes

treball maneres de dir

Dur-ne palla vella `[d'una cosa]

Estar-ne molt cansat o tenir ganes de parlar-ne i sortir-ne d'una vegada

maneres de dir

Eixir-li a u l’estrellat

Tardar molt en fer una cosa

maneres de dir

Eixir-se'n de la cistella

No comportar-se segons la norma, les convencions…; fer alguna cosa extravagant

menjar bona plantes

El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera

Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada

menjar vinya

El bon vi fa bon sagí [o Escudella i vi, fa bon sagí]

Es diu per proclamar les bones qualitats alimentícies i confortants d'aquells aliments

maneres de dir cos huma

El cap viu i l'orella dreta!

Expressió per demanar a algú que estigui alerta, que no badi

llocs oratge

El castell de Morella emboirat, dins de tres dies eixut o banyat [Morella = poble castellonenc a la comarca dels Ports]

Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja

plantes menjar

El cigró per ser gustós ha de tenir cara de vella i el cul gros

Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada

parlar

El compte de la vella: set calçots, catorze camals

Confirma que alguna cosa que s’ha dit està més clara que l’aigua

oratge mesos animals

El febrer, no deixa ovella ni corder

Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral

menjar persones

El formatge, sense ronya; la donzella, sense vergonya

Les dues coses demanen bona presentació perquè siguen apetibles

animals

El gos del ferrer dorm a les martellades i desperta a les minjades

És una crítica humorística del comportament humà i de tots els sers vivents, als quals ens agrada poc la faena però ens espavilem quan tenim algun interés

plantes oratge camp mesos

El gram es mor tot sol si es llaura per la lluna vella de juliol

Llaurar en l’època més seca mata la planta més resistent

mort animals persones

El mateix mor l'ovella que el corder

Significa que tant en moren de joves com de vells

oficis animals

El pastor té de ser fill de l’ovella

Qui té animals o altres interessos ha d’estar sempre a prop i pendent d’ells, com fa el cabrit amb sa mare

menjar

El perol diu a la paella: “Si m’embrutes, t’emmascare”

Es diu quan algú retrau a un altre algun dels defectes que ell mateix té

persones consells

El que no va a la guerra, no mor en ella

Recomana evitar tot allò que ens puga perjudicar

casa

El que tanca i obri casa, sap en ella el que passa

Cada u sap de les seues coses i se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ningú altre hi té res a dir

oficis

El rector [o capella] no es recorda de quan era escolà

Significa que les persones arribades a certa categoria pretenen que els inferiors obrin de manera diferent d'així com obraven elles quan eren de més poca edat o de menor significació

animals mesos oratge indumentària

El sol de març estella el cap dels ases [estellar = malmetre, desbaratar, estropellar, quartejar]

Els ases són tan burros que si els deixen al sol, no busquen l’ombra. Per això se’ls sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles

persones amor

Ell és el pinzell i ella la granera

Confirma, en una parella, qui mana o dirigeix i qui fa la feina pesada o no valorada

oratge dia i nit

Els Bordons a la serra, nit en terra [Morella]

Bordons: Conjunt de tres estels de gran magnitud que formen el que en termes tècnics astronòmics se diu el cinturó d'Orió. Vol dir que quan es fan visibles els Bordons ja és prop l'alba

llocs

Els de Puigcerdà diuen pêtre al capellà

Puigcerdà és un municipi de la comarca de la Cerdanya a la província de Girona

llocs indumentària

Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella

Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat

diners

Els diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van

Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat

amor persones

Els enamorats surten quan sa fadrina és vella

Es diu per les solucions tardanes, que es presenten quan la cosa ja no té remei

mesos oratge

Els reganys de la vella i els dies de la vella

Fa referència al mes de març com el més més roin de l'any

maneres de dir beure

Empinar la botella

Beure massa, embriagar-se

animals maneres de dir

Empipar-se com una abella

Es diu de qui s'irrita fàcilment

mesos oratge indumentària

En desembre assolellat no et treguis la capa del costat

El temps pot canviar en pocs dies, i a vegades en poques hores o sobtadament, com en els cataclismes

menjar be mal

En escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal

Adverteix que qui serveix el menjar sol afavorir a uns més que a uns altres posant-los el millor tros o el més gran

llocs animals

En Estivella mataren una burra vella; en Algar l'acabaren de pelar

Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València

oficis llocs persones

En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers, en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets

Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València

oratge plantes

En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla

Quan no hi ha lluna, quasi tots els animals es retiren al cau o al niu; també es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa

plantes oratge

En lluna nova, talla l'arbre que perd fulla; en la lluna vella, el de la fulla eterna

Quan no hi ha lluna, es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa. És el moment de podar

mesos vell oratge persones

En març, mai surt la vella de la vora del foc

Encara sol fer fred i les cases es refreden, si no dia, sí de nit, fins ben entrat el mes d’abril

parentiu consells amor amistat

En tractar-se de casar, fa de mal aconsellar

No convé immiscir-se en qüestions que poden afectar de per vida dues persones, i menys que hi ha algun amic o familiar pel mig

cos huma dormir

Encara que tinguis posat el forrellat, dorm només amb un ull tancat

Recomana no ser confiat i estar alerta sempre, fins quan dorms

maneres de dir cos huma

Ensenyar l'orella [a algú]

Descobrit les seves intencions ocultes. No saber dissimular

maneres de dir

És més cabut que els de l'orella llarga

És molt caparrut i tenaç en els propòsits o opinions

el bagul de les paraules oblidades

ESBROQUELLAR / ESBROCAR

1. Trencar el broc d'un atifell [barral, pitxera, etc.]. 2. Esmorrellar. Trencar la vora d'un objecte, especialment de vidre o de terrissa

el bagul de les paraules oblidades

ESCABELLAR

1. Descabellar. Despentinar; posar en desordre els cabells. 2. Arrancar els cabells. 3. Alçar els cabells; posar els cabells de punta

el bagul de les paraules oblidades

ESCANTELLAR

Descantellar. Trencar, una mica, el caire o el costat d’un objecte

el bagul de les paraules oblidades

ESCUDELLA

1. Recipient fondo d'obra i en forma de casquet esfèric, on se servix sopa o caldo. 2. Plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el caldo de l'olla o solament amb aigua i algun condiment

menjar animals

Escudella amb mitja polla vol gran olla [polla = gallina jove]

La gallina té molta substància i convé acompanyar-la de verdures

animals menjar

Escudella de gallina els morts ressuscita

Manifesta l'excel·lència d’aquesta carn

menjar animals

Escudella de moltó, escudella de senyor

Manifesta l’excel·lència d’aquesta carn

menjar vinya

Escudella i vi fan bon sagí

Els plats de calent i el vi són molt alimentosos i engreixen molt quan van junts