`

Refranys amb la paraula më

cos huma parlar

Els savis tenen a mengua fer servir massa la llengua

No parlar en va. Recomienda la prudente moderación en el hablar.

llocs persones

Els senyors de Tarrassa i els homes de Sabadell [curiosament ho diuen els sabadellencs]

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

persones mort

Els temeraris moren a mans dels seus contraris

Adverteix que qui s’arrisca massa, és molt possible que perisca

menjar cos huma

Els ulls mengen més que la boca

La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles

cos huma menjar

Els ulls mengen més que la gana

Tenir gana o desgana de menjar segons la bona o mala presentació de les viandes

persones

Els valents també cauen [o Els valents (o els més valents) cauen de cul o D'homes valents, les fosses en són plenes]

Significa que no cal refiar-se massa de l'èxit dels qui presumeixen de valents, perquè són vençuts o no resulten tan valents com dien

ensenyar oficis

Els vicis no necessiten mestre

Significa que les persones tenim més tendència al plaer i a l’egoisme que al sacrifici i a les virtuds

dites

Em pensava que se'm menjarien!

Expressió que es diu quan s’ha patit un rebuig personal fort

el bagul de les paraules oblidades

EMBARBUSSAMENT

Paraula, frase o locució difícil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc, travallengua

mar

Embarcar en barca de canya, ho fa només qui s’enganya

És un fracàs anunciat mamprendre alguna comesa sense els mitjans adequats

el bagul de les paraules oblidades

EMMELAR

1. Untar amb mel, endolcir amb mel. 2. Fer suau o agradable (alguna cosa).

el bagul de les paraules oblidades

EMMERDAR

Dir coses que no són veritat, que no cal dir o que no tenen solta ni volta; ficar-se en afers comprometedors o inconvenients

el bagul de les paraules oblidades

EMMETZINAR

Enverinar. 1. Donar un verí (a algú), matar o danyar per enverinament. 2. Posar verí (en alguna cosa). 3. Irritar (una llaga, una ferida). 4. Crear o causar discòrdia, enemistat. 5. Perdre la serenitat o la racionalitat que hauria de tindre.

mesos camp plantes

En abril, la flor comença a relluir

La floració en general comença a l’abril i adquireix l’esplet al maig

diners

En acabar els diners, jo i tu i ningú més

Qui perd els doblers, perd s'amistat.

animals festivitats vinya

En advent, la llebre en el sarment

De fet, la llebre està tot l’any pel camp

aigua

En aigua corrent la merda no es sent

La contaminació va dissolent-se a mesura que l’aigua circula, cosa que no passa en les aigües encantades

llocs

En Alcoi, el més bovo apanya rellotges

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

animals

En anomenar el gos, amanir el bastó

Significa que moltes vegades, en parlar d'una persona, es dóna la casualitat que aquesta compareix

animals mon menjar

En aquest món de rucs, menja bé qui riu i brama

Es diu com a constatació d’algun destrellat o de comportaments inadequats

vinya mon menjar

En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi

És una lamentació que la felicitat no siga mai completa

persones mon

En aquest món, no sabem a qui tenim de menester

Adverteix que en algun moment de la vida podem necessitar l’ajuda d’algú; per tant, no convé tenir enemics

mon persones diners

En aquest món, uns manen i altres menen

Significa que sempre hi ha hagut pobres i rics, o gent sortada i gent dissortada

animals

En aquestes hores, saben més els polls que les lloques

Es diu quan algun jovenet ha sabut resoldre una situació que un adult no ha pogut

amor animals parentiu

En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca

El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les dones

maneres de dir

En compliment de

Acte de complir [una cosa promesa, manada, demanada, etc.]

persones parlar

En cosa dubtosa val més callar que parlar

Convé ser modest i just i no ficar cullerada en temes que poden perjudicar algú

salut menjar

En cura més la dieta que la recepta

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

maneres de dir

En darrer terme

Com a darrera conseqüència

maneres de dir

En demesia

Molt, excessivament

oratge mesos

En desembre, com el dia tres, tot el mes

L’oratge és molt similar durant tot el mes

maneres de dir

En detriment

Dany; minva de la integritat, principalment de caràcter moral

setmana

En dilluns es comencen totes les coses bones

En general tot allò que es comença en dilluns acaba bé.

dormir setmana

En dimarts no et llevis del llit, que és el que et farà més profit.

El dimarts és un d'aquests dies de la setmana, que se suposen dolents. Perquè tot et sortirà malament.

setmana treball

En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar

Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos

donar foc joc

En dones, armes i focs... pocs jocs

Perquè et cremaràs. Les tres coses són perilloses si no es té molta cura; cal prendre-les seriosament i no com un joc

sants

En el camí de Sant Jaume, tant camina l’un com l’altre (25 juliol)

En un col·lectiu que persegueix una finalitat, cada individu s’ha d’esforçar com qualsevol altre, com les formigues

oficis

En el comerç no és preuat no dir sempre la veritat

La sinceritat i l’honestadat conserven la clientela i creen bona fama

persones vell ensenyar

En el llibre dels sepells, tants n’hi ha de joves com de vells [sepell = sepel·li, registre de cementeri]

És un toc d’atenció a la gent jove, normalment impetuosa i confiada que té tota la vida per davant

animals mesos

En el mes de maig, la mosca deixa el bou i se'n va a l'ase [o cavall]

A l’estiu no es llaura i, per tant, els bous no suen, mentre que l'ase o el cavall s’utilitza tot l’any

persones

En el meu poble, el més bovo apanya rellotges

Significa que en realitat ningú es deixa perjudicar, sinó ben al contrari: qui més qui menys és prou espavilat per a resultar afavorit en la vida, inclús els anomenats bovos

maneres de dir

En el moment menys pensat

De manera imprevista, inesperadament

consells

En el terme mitjà està la virtut

La moderació en tot és apreciada per tots

salut

En els mesos majors, més grossos els temors

Tenen més dies i, per tant, més probabilitat de perills.

maneres de dir

En este moment

Expressió usada per a indicar que ha passat un temps tan curt, que és com si fóra ara mateix

mesos camp plantes

En febrer, ja té flor l'ametller

Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit

consells be persones

En fer bé. sigues el primer

Cal predicar amb l’exemple i evitar possibles conflictes

menjar

En haver teus, meus i nostres, un pa com unes hòsties

On hi ha massa boques que alimentar, no hi ha altra solució que reduir racions

camp mesos plantes parentiu

En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat

És una manera de dir que primer és u que els altres

foc menjar mesos

En juliol, amb menys foc bull un perol

A l'istiu l'aiga és més calenta i bull més aviat. També es refereix que amb la bonança des mes de juliol és més fàcil guanyar-se la vida

amor parentiu

En la boda, qui menys menja és la nóvia

Qui és amfitrió o el centre d’atenció de tots, està més pendent de la companyia que de si mateix

menjar casa

En la casa on s’anomena molt el pa, senyal que no n’hi ha

En general, quan es parla molt d’alguna cosa és perquè se l’enyora o es desitja

bona camp

En la llaurança el primer és tindre un bon femer

Si es remena la terra amb el fem, el fem manté calenta i esponjosa la terra i les plantes l’assimilen millor que si es deixa en superfície

maneres de dir

En la mesura de

En la proporció que

menjar persones joc

En la taula i en el joc coneixeràs els homes [o persones]

El comportament és el retrat i la radiografia de cada u

menjar treball llocs

En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]

Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu

camp bona

En la terra que no és bona, hi ha prou més mal del que sona

La terra roïna dóna més faena que benefici

llocs

En la Torre la merda s'escorre

La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat

amor persones

En les bodes, qui menys menja és la núvia

Significa que generalment el qui té més dret a una cosa és el qui en fa menys ús

amistat salut

En les enfermetats se veuen les amistats

En els moments díficils es quan necessites els amics al teu costat.

vinya

En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment.

Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.

menjar estacions

En l’estiu no hi ha menjar roí

Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa

estacions oratge

En l’estiu plourà, mes primer tronarà

Les rares pluges estiuenques solen ser de tronada

mesos oratge indumentària

En maig conforme vaig

Maig té la millor temperatura de l’any i no cal dur damunt molta roba

mesos camp

En maig, a segar me’n vaig

És el moment idoni, abans de les calors fortes