`

Refranys amb la paraula më

mort

En morir-me jo s’haurà mort qui més em volia

Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida

consells justicia

En plet clar no és menester advocat; en plet dubtós, ni un ni dos

Aconsella evitar sempre la intervenció d’advocats

maneres de dir

En primer lloc

Abans que cap altra cosa

foc joc mesos sants

En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs. [17 gener]

És el primer sant per la festa del qual s'encenen les fogueres. Fins a aquest dia era corrent jugar a naips durant les vetllades

maneres de dir

En ser mentida en pau

Ho diu u quan vol tallar d'arrel una conversa perquè se li està carregant massa el cap i no està d'acord amb el que diu l'altra persona

mesos plantes

En setembre els melons, guardats estan ja en racons

Els melons d’olor es conserven bé fins l’hivern penjats amb un cordell de les bigues o en racons de l’andana

menjar animals

En temps de fam l'ase es menja el gram

Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen

animals

En temps de fam, els burros mengen gram

Quan es passa molta fam es menja qualsevol cosa per a sobreviure

oratge indumentària

En temps de fred més val una capa que un sabre

Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt. A l’inici del segle XX, la gent s’abrigava amb mantes o capes, segons l’economia de cada u

indumentària oratge

En temps de fred, val més capa que barret

Recomana aquesta roba com la millor per protegir-se del fred

oratge indumentària

En temps de fred, val més una gorra que un barret

Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt

plantes temps

En temps de melons, curts els sermons o En temps de melons, ni missa llarga ni sermons

Es refereix a les funcions o solemnitats que es fan en l'estiu, que solen molestar si no són curtes

temps

En temps de pau, fan [o compren] armes

Vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència

temps maneres de dir

En temps primer

En el temps passat, abans

mesos oratge indumentària

En tot el mes de març, no et lleves ni un pedaç

Fins a ben entrada la calor convé no llevar-se la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos

aigua vinya

En tot hi ha mantàfula, menys en el vi, que li posen aigua

[mantàfula = trampa, succedani] . Es diu humorísticament quan algú comenta que l’han estafat o que ha resultat perjudicat en algun afer o transacció comercial

beure vinya aigua

En tot hi ha trampa, menys en la llet [o en el vi], que hi posen aigua

Es diu irònicament per indicar que l'engany es troba en totes les coses sense excepció

menjar plantes casa

En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

oratge cos huma

En tronar de cul temporal de merda

S’explica ben humorísticament, ja que la flatulència és produïda per la fermentació dels aliments en l’intestí

maneres de dir

En un moment

Ràpidament, tardant molt poca estona

animals

En un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts

Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure

maneres de dir

En un pensament

En un instant brevíssim

parentiu parlar

En una discussió, qui calla primer és de bona família

Qui evita alguna desavinença o possible baralla és noble, perquè prefereix perdre a enemistar-se

plantes oficis

En venir els melons, els sastres a rebolcons

Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina

el bagul de les paraules oblidades

ENCAMELLAR

Encamallar. 1. Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa. 2. Posar la cama entre les cames d’un que corre o camina a fi d’entrebancar-lo.

el bagul de les paraules oblidades

ENCAMELLAR-SE

Encamallar-se. Posar-se sobre alguna cosa amb una cama a cada banda.

cos huma dormir

Encara que tinguis posat el forrellat, dorm només amb un ull tancat

Recomana no ser confiat i estar alerta sempre, fins quan dorms

maneres de dir parlar

Encara queden més putes per confessar

Tots tenim alguna cosa que callar i confessar

maneres de dir

Encendre-se-li la llumeneta

Recordar el que volia dir

maneres de dir

Encès com un lluquet, [o Més encès que un lluquet]

Molt irritat o sufocat [de vergonya, de passió, etc.]

el bagul de les paraules oblidades

ENDEMÉS

A més a més; d’altra banda, altrament.

maneres de dir plantes

Enganxar-se [o agarrar-se] com una remeguera

Es diu d'una persona pesada, que u no se la pot traure de damunt de cap manera

plantes maneres de dir

Enganxar-se [o agarrar-se] com una romeguera

Es diu d'una persona pesada, que u no se la pot traure de damunt de cap manera

beure vinya salut

Enganyós el vi: primer dóna força i després la lleva

El vi és energètic; però en excés cau mal

menjar

Engreixa més la calma que la taula

L’excés de calmositat fa grossos en molts casos, ja que es cremen poques calories

parentiu ensenyar mon

Ensenya més el món que pare i mare

Les pròpies vivències són lliçons, mentre que l’experiència dels pares és, per a nosaltres, teoria

ensenyar

Ensenya més l'exemple que el precepte

Allò interioritzat perdura, mentre l’obligació crea refús

ensenyar

Ensenya més la necessitat que la universitat

La fam, la precarietat i la voluntat són motors que ens llancen a espavilar-nos per a canviar la situació que ens afecta

el bagul de les paraules oblidades

ENTAMENAR

Fer malbé. Corcar, deteriorar, destruir

el bagul de les paraules oblidades

ENTENIMENT

1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar. 2. Trellat, coneixement

mort setmana

Enterro en dilluns, crida més difunts.

Supersticions. La repetida casualitat de que a un enterrament que s'escau en diumenge o en dilluns, n'hi segueix un altre durant la setmana.

maneres de dir

Entonar el mea culpa

Doldre's de les faltes comeses

beure

Entra el beure i surt l'enteniment

Qui abusa de l'alcohol per la capacitat de raonar.

oficis mar amistat

Entre amics mariners i soldats, compliments són excusats

Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies

diners

Entre bellesa i diner, primer el darrer.

A l'època en què ja quasi no ens valem per nosaltres mateixos convé tenir mitjans d'ajuda.

oficis persones

Entre frares i soldats, compliments són excusats

Significa que entre iguals, que es troben a tothora, no cal saludar-se cada vegada que es troben

persones diable amor

Entre home i dona, el diable hi balla al mig

El desig sexual es pot manifestar en qualsevol moment

amor diable persones

Entre home i dona, el diable per mig

El desig sexual es pot manifestar en qualsevol moment

dites

Entre poc i massa, la mesura passa

El comediment, la mesura i la normalitat estan entre els dos extrems

oratge sants

Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.

Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.

camp mesos sants

Entre Sant Joan i Sant Pere, bona merda que t'ofegue

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Es diu perquè la fruita encara és verda i no es pot collir

sants camp plantes mesos

Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril)

Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles

maneres de dir

Enviar a la merda

Engegar a mal viatge

mal

És capaç de fer més mal una ploma que un punyal

Una ferida física pot cicatritzar, però una ofensa o una ferida en l'ànima costa més de superar.

any festivitats foc

Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l'any

L'època nadalenca és quan més fred fa i les vesprades són més llargues. La parèmia ens parla a bastament de la festa d'avui passada al redós de la llar i vora del foc, i dóna bona idea de recer de llar i d'escalf de tió.

dites

És de veres com si menjares peres i les cagares senceres

Quan algú és escèptic sobre el que altres i que acaba de dir fa un comentari o gestos que mostren la seva desconfiança

animals mal

És el més dolent dels mals, el tractar amb animals

Adverteix de la dificultat de comprensió i de comunicació que sol haver-hi entre les espècies