`

Refranys amb la paraula ià

salut alegria

No hi ha alegria amb malaltia

Un malalt no està content perquè sap que de la seva enfermetat podria morir i per això esta més bé trist i sense ganes de res

oficis parlar música

No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut

Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic és conegut per tot el poble gràcies a les desfilades

persones

No hi ha desgràcia sense ventura

Aconsola a qui està vivint algun mal moment

salut any

No hi ha malaltia que duri cent anys

Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa

amor mort alegria riure/plorar

No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor

Vol dir que en els casos més trists hi ha qui s'alegra, i en els més joiosos hi ha qui s'entristeix

mort

No hi ha mort sense rialles i casament sense ploralles

Que no hi ha cap mort on algú no faci una riatlla , en canvi a totes les bodes sempre hi ha plors

amor mort persones alegria riure/plorar

No hi ha nóvia sense plors ni mort sense rialles

Vol dir que no hi ha res tan alegre que no tingui algun caire trist, ni res tan trist que no s'hi pugui trobar qualque cosa alegre

riure/plorar mort amor

No hi ha soterrats sense rialles, ni casament sense plors

En els enterraments se'n riuen, perquè és una ocasió en la que persones que feia temps que no es veien s’alegren del retrobament, mentre que en alguns casaments se sol plorar d’alegria

diners

No ho duria a fira

Es diu referint-se a una cosa de la qual no estem gens segurs

maneres de dir plantes consells

No li fiaria faves crues

Es diu d'una persona de qui no es poden fiar gaire

maneres de dir

No li fiaria un dobler de safrà

Es diu d'una persona de qui no es poden fiar gaire

maneres de dir

No me'n faria pas lladre!

Es diu referint-se a una cosa que no agrada

llocs persones

No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, de la província de Girona

cos huma

No res, i se li veia el cervell

Es diu quan algú pretén llevar importància a una cosa que té vertadera gravetat

saber maneres de dir

No saber quin dia menja pa

Estar distret fins al punt de no saber a quin dia es troba

déu mar

No sap a Déu pregar, qui no ha viatjat [o no va] per la mar

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

maneres de dir

No sentir pena ni glòria

Éser insensible, no reaccionar davant els esdeveniments favorables o adversos

maneres de dir persones

No tenir àvia

Presumir de ser el millor de tots

maneres de dir

No tenir consciència

No tenir escrúpols, obrar malament per mal instint.

dia i nit maneres de dir

No tenir mal dia mai

Estar sempre alegre, no tenir cap dia de tristor

maneres de dir persones

No tindre iaia

Lloar-se un mateix en gran manera

plantes maneres de dir diners

No tindre valor per a furtar un enciam

No tindre coratge a mamprendre grans assumptes, a afrontar els perills, les dificultats, etc.

maneres de dir

No t’herniaràs, no!

Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut

maneres de dir

No volia el bunyol més que la mel calenta

Ho diuen quan s'ha aconseguit més bon èxit que no s'esperava

cos huma persones

Noia que es pinta la cara, vol amagar la mascara

Recomanació a la dona perquè no es pinti la cara ja que és pitjor el remei que la malaltia; només aconseguirà d'empastifar-la.

amor persones

Noia que no és recatada molt festeig i mai casada

El recat és una qualitat sempre apreciada

parentiu mar oficis amor

Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner

La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més

parentiu animals

Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar

Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren moltíssim i fan conxorxa contra el pare

maneres de dir

Només caldria!

Ho diuen per expressar conformitat absoluta amb el que un altre diu

maneres de dir

Només faltaria!

Es diu per rebutjar allò que hom ha escoltat

mar vell

Nou vaixell, aviat vell

Tota novetat és efímera, perquè quan s’ha usat una sola vegada deixa de ser nova

llocs

Novetlè, el poble de la merda [Poble valencià de la comarca de La Costera]

Antigament, de Novetlè eren els qui netejaven les comunes i usaven la merda com a abob per a la terra.

maneres de dir

Nus gordià

Nus inextricable que unia el jou i el timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion, que Alexandre el Gran tallà amb un cop d'espasa. Per extensió, dificultat irresoluble, que no pot ser resolta d'una manera normal

llocs oratge

Núvol enta[a, hacia] Aragó, i clar enta Balaguer, torneu los bous enta el paller

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

justicia

O tots moros o tots cristians

Significa que la justícia ha d'esser igual per a tothom

maneres de dir

Obediència cega

Tipus d'obediència consistent a seguir i a fer propi el juí del superior religiós sense examinar ni valorar els motius del manament

maneres de dir

Obra de misericòrdia

Acció bona que cal fer cada dia

maneres de dir

Obrar en consciència

D'acord amb els dictats de la consciència

diable animals

Ocell de bec corbat, guarda-te'n com el diable

El bec corbat és característic de les rapinyaires; per extensió, qui té el nas semblant al d’aquestes aus és considerat llest i aprofitós

animals maneres de dir

Ocell de gàbia

Es diu de les persones que no surten gaire de casa

animals

Ocell de la darrera cria, ni menja ni piula

A l’últim nascut se li fa menys cas que als primers, i qui es queda solter acostuma a viure a l’ombra dels pares

animals

Ocell passat, no és engabiat

Intentar posar solució a fets passats és inútil

aigua animals

Ocell que es cria a l’aigua, a l’aigua piula

Cada u viu i actua en el medi que li és propi i que coneix, el qual influeix sobre el seu comportament

vell animals

Ocell vell, no entra dins la gàbia

Qui té molta experiència en la vida no es deixa enganyar fàcilment

saber oficis ensenyar

Oficial de tot, mestre de res

Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret

menjar

Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx]

Es diu perquè les coses insuficients resulten inoportunes o inútils

diners menjar maneres de dir

Omplir la grípia [a algú]

Proveir-lo de menjar o de mitjans econòmics suficients per a la vida

plantes

On es cria ruda, totes les plantes tenen virtut

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

música

On hi ha música, no hi pot haver dolenteria

Certament, llevat dels soterrars, hi ha alegria

cos huma maneres de dir plantes alegria

On hi ha pèl hi ha alegria, i on hi ha mata hi ha patata

Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos

cos huma maneres de dir alegria

On hi ha pèl, hi ha alegria

Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos

cos huma maneres de dir

On hi ha pèl, la glòria del cel

Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos

llocs plantes

Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines

La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria

llocs

Pa tomates, Alcubles; pa pimentons, el Villar; pa cuixes grosses, la crià de l'Espinar

Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria

bona menjar

Paciència amb pa, és bona de passar

Significa que les adversitats són relativament resistibles si el qui les sofreix té mitjans de fortuna suficients

maneres de dir treball

Paciència de benedictí

Paciència per a fer cert treballs entretinguts, especialment intelectuals