Es diu de qui fa veure als altres que tot li ix bé, que compra barat, que fa negocis redons, que lliga molt...
Exclamació d'estranyesa amb què es protesta d'una cosa malfeta
Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant
El que es fa quan correspon permet el descans posterior i evita que es quede per fer per algun imprevist
Expressió usada per a atenuar el possible efecte desagradable de lloar-se a si mateix, vanar-se d'alguna cosa, etc.
L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals
Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència.
Les propietats comunals o les coses que s’han de fer amb la participació de més d’un solen no fer-se mai o fer-se tard i malament
Expressa la dificultat que hi ha de sortir bé una cosa si són molts que la manifassegen
Fita. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny
Significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes
Es diu per asseverar que ningú regala res perquè sí
1. Mal subjecte. 2. Guilopo. Sagaç, hàbil per a la dolentia; de mala intenció i aconseguir el que vol. 3. Taciturn, esquerp. 4. Malcarat -ada. Que acostuma a fer mala cara a tot el món
Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat
És un ocell d’hàbits nocturs que, si canta de dia, és perquè preveu pluja a la nit
Marcir. Fer perdre la frescor o la ufanor [a una planta, un fruit o una flor]
Recomana callar. L’advertiment, originalment dirigit als xiquets menuts, fa que se senten desemparats com corderets
Expressa amb ironia o desconfiança el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat suposable d'actuacions i d'actituds
Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar
Estar dins una gran abundància d'alguna cosa, esp. de riqueses
Viu el dia a dia, no et tens que amargar per estar malalt ni estar entusiasmat per tenir salut, perquè les coses sempre poden canviar
El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre
Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat
Tot tracte s’ha de fer quan es disposa físicament de l’objecte del tracte, no pas abans, perquè les circumstàncies poden impedir que complim. D’una altra banda, les persones de fiar són poques, generalment
Significa que les persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin
Rebràs una forta reprensió, Ésser castigat per si mateix, sense haver-ho d'ésser per altre
Tenir els coneixements molt limitats a un orde de coses determinat
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
Vol dir que mentres hi ha temps disponible, hi ha esperança de fer coses bones o d'assolir allò que es desitja
vol dir que mentre queda temps a passar, es pot esperar un bon resultat
No convé avançar-se als esdeveniments ni parlar abans d’hora si no volem quedar malament
Menysprear-la, considerar que no val res
Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada
Es diu referint-se a la necessitat d'economia dels pagesos, considerant que no hi ha més que una collita cada any
Es diu referint-se a algú que fingeix no voler una cosa de la qual té moltes ganes
Dir les coses tot dret, cara a cara, sense por ni intermediaris
Quan es fa una cosa, s’ha d’estar per aquella cosa
Les criatures són un destorb per a les activitats familiars o conjugals, i un perill perquè tot ho xarren
Es diu llevant importància a algun fet o a alguna persona
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta
Ho diuen d'una persona molt egoista o poc amable
Esser dues coses molt semblants, no haver-hi diferència sensible