Tema
sants
1.724 refranys catalogats sota aquest tema.
Dels pecats del piu el Senyor [o sant Pere] se'n riu
29 juny. Indica que s'abstinguin admetre que el càstig aplicat a la pràctica de sexe no té sentit. S’entén que la pulsió sexual és inherent a l'ésser humà. Déu (o Sant Pere, que té les claus del cel) té temes més greus dels quals preocupar-se que de les aventures amoroses de la gent.
amor déu sants riure/plorar
Dels pecats del piu, Déu es riu, i dels pecats de la xona, la Mare de Déu les perdona
Aquesta és una dita popular catalana, sovint utilitzada en to festiu i col·loquial, que suggereix que els pecats relacionats amb la luxúria o el sexe (els pecats "del piu" o del membre masculí i els de la "xona" o el sexe femení) no es consideren greus davant la divinitat, trobant fàcil perdó. Indica una visió indulgent sobre la conducta sexual, expressant que les faltes carnals són enteses i perdonades, gairebé com si "Déu se'n rigués" o la Mare de Déu intercedís.
amor déu sants riure/plorar
Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer
17 gener. [Porrat: fira o petit mercat de fruita seca poc torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià]. El dia de Sant Antoni Abat és considerat històricament la primera d'aquestes fires a l'aire lliure on es venen productes típics, fruits secs i llepolies.
festa mesos sants
Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
mesos oratge sants
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
mesos oratge sants
Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel no hi ha cap pluja que faça bé
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta és la dita que fa tremolar els agricultors, especialment els qui tenen vinya o ametllers! En aquestes dates la fruita (el raïm, l'ametlla, la figa) està en el seu punt crític de maduració. Una pluja forta ara pot podrir el fruit o fer que s'infli massa i s'esberli. Les tempestes de finals d'estiu solen ser violentes i sovint porten pedra, cosa que pot carregar-se tota la collita de l'any en deu minuts.
festivitats oratge sants
Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat
29 setembre. Aquesta és la dita de la comoditat del pastor! Defineix perfectament qui vol la part bona de la feina però no el sacrifici: De maig a Sant Miquel: És el temps de la glòria. Els dies són llargs, fa bon sol, l'herba és verda i es dorm al ras sense passar fred. De Sant Miquel a març: Arriba la cara fosca. Les nits es fan eternes, el fred talla la cara, la pluja mulla els ossos i cal tancar el bestiar i carregar palla. Aquí és on el pastor "dimiteix" i li passa el mort a l'amo.
mesos oficis sants
Des de Sant Anton, una hora més de sol
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.
mesos oratge sants
Des de Sant Pere a Sant Miquel, tots els culs caguen bé: i de Sant Miquel a Tots Sants, caguen, però no tant
Sant Pere: 29 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Tots Sants: 1 novembre. Aquesta és la dita sobre l'abundància de la fruita. "Tots els culs caguen bé": En Sant Pere tenim la fruita d'os i d'aigua (albercocs, prunes, préssecs, síndries i melons). i en Sant Miquel temps de figues i del raïm. Aquesta fruita és laxant i fa que el trànsit vagi com una seda. "A partir de Tots Sants "no tant": Passem a menjar coses seques i contundents: castanyes, fruits secs i moniatos, que ja no fan l'efecte de "neteja"
festivitats sants
Després de Sant Anton Carnestoltes són
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
festivitats mesos sants
Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.
11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.
aigua mesos sants vinya beure
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
diners festivitats mesos sants
Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.
déu mesos sants
Doneu-nos, Sant Nicolau, un marit ben ric, si us plau.
6 desembre: Sant Nicolau de Mira (o de Bari). Hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
mesos sants parentiu
Dos caps en un coixí, monges de sant Agustí
28 agost. Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació
sants maneres de dir
Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
23 abril. Fita per a la sembra. Indica que s'ha de fer a finals de febrer per garantir que la planta tingui temps de créixer abans de la calor.
sants
Durar d'un sant Jaume a l'altre.
25 juliol, Significa que alguna cosa dura molt poc temps, és molt breu o és de poca durada. Fa referència a l'interval entre dues festivitats de Sant Jaume (25 de juliol), indicant que la cosa no arriba ni a l'any, sinó que s'esgota ràpidament.
sants
Durar de Nadal a sant Esteve
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
festivitats mesos sants
El bitxac, per Sant Jordi és nat
23 d’abril. [bitxac: Ocell de la família dels túrdids: "Saxicola torquata"]. Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord. És una dita tradicional relacionada amb l'arribada de la primavera i l'activitat agrícola i ornitològica.
animals mesos sants
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
bona festivitats mesos sants treball
El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar
28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.
mesos oficis sants mar
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
animals festivitats mesos sants
El bon nap per Sant Llorenç ha d'ésser nat; jo el faré per Sant Bartomeu i serà millor que el teu
Sant Llorenç: 10 agost. Sant Bartomeu: 24 agost. Fa referència al moment ideal per a la sembra, buscant l'equilibri entre la calor i la humitat per obtenir el millor nap. La planta despunta a mitjan juliol, i per agost ha de ser nat.
camp mesos mort plantes sants+1
El bon nap, Per Sant Jaume ha d'ésser nat.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment límit per a la sembra dels naps si es vol que tinguin una bona mida abans que arribi el fred de l'hivern. Si el nap no ha germinat ("nat") pels volts del 25 de juliol, no tindrà prou temps de créixer abans que les hores de sol minvin i la terra es refredi. Un nap que neix més tard sol quedar petit o "llenyorós". Per això es diu que el "bon nap" és el que ja treu el cap per Sant Jaume.
bona camp mesos plantes sants
El bon nap, per sant Jaume sembrat.
25 juliol. Indica que la millor època per plantar naps és al voltant de Sant Jaume. El calendari agrícola tradicional recomana aquesta data al juliol o agost perquè la planta arreli bé abans del fred.
bona camp mesos plantes sants
El bon nap, per Sant Jaume treu el cap.
25 juliol. Indica que és el moment òptim per a la sembra dels naps, ja que els primers brots o el "cap" del nap comencen a aparèixer per aquesta data, garantint una bona collita.
bona camp mesos plantes sants
El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Marca el període de l'any en què es pot sentir el cant d'aquest ocell.
animals mesos sants
El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol
25 juliol. Aquesta és una dita molt visual i meteorològica que explica les conseqüències de la sequera de l'estiu sobre els conreus de secà. El "cavall de Sant Jaume" (que en la iconografia sempre galopa amb força) representa la calor abrasadora i la manca d'aigua de finals de juliol. El blat de moro (dacsa) necessita molta aigua per granar. Si no plou pel juliol, la calor "es menja" la collita, és a dir, les plantes s'assequen i no fan fruit.
animals mesos plantes sants
El cigró, per Sant Josep, just sembrat i tot just nat
Sant Josep: 19 març. Vol indicar que neix molt aviat, per esser el temps adequat per sembrar-lo.
plantes sants
El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
animals festivitats menjar mesos sants
El convit de sant Bru se’l paga cadascú
6 octubre. Fa referència a un àpat, festa o celebració on els assistents s'han de pagar la seva pròpia despesa. És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració
menjar mesos sants
El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan
24 juny . Fa referència al costum de contractar els mossos de les masies per períodes anuals que començaven i acabaven el 24 de juny. Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. Era el moment de les "mudes": si l'amo i el criat estaven contents, es renovava el pacte; si no, el mosso agafava el farcell i marxava a una altra casa. El mateix passava amb el gall, que se solia renovar anualment per mantenir el corral vigorós. El gall es fa vell i els criats prenen confiança.
animals persones sants
El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
25 maig. Marca amb precisió el calendari de migració d'aquests dos ocells.
animals mesos sants
El cul fa la faena, no la Magdalena
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle. Això significa que el treball físic, l'esforç real i l'acció directa són els que aconsegueixen resultats, no les lamentacions, les queixes o la simple presència. Es fa servir per destacar la importància de l'acció sobre les paraules o el lament.
mesos sants treball
El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
festivitats mesos oratge sants
El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor.
Es refereix al Divendres Sant. L'estat dels fruits i del conreu general, en el dia d'avui, assenyalen i indiquen com serà la collita de l'any següent. Es un refrán meteorológico y agrícola tradicional utilizado para predecir la fertilidad agrícola futura.
any mesos sants
El dia de Reis a migdia es veuen els estels.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
mesos oratge sants
El dia de Reis, parlen els estels.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
mesos oratge sants
El dia de Sant Bernabé va dir el sol: ací estaré i d’ací no passaré
11 juny. Els dies de juny són els de major insolació de l'any
mesos oratge sants
El dia de sant Joan, el sol cou el pa
24 juny. Molt exageradament, es refereix a la calor de juny. Assenyala el solstici d'estiu (al voltant del 24 de juny) com el moment de màxima calor i intensitat solar. Aquest refrany indica que el sol és tan intens que té la capacitat de coure el pa, simbolitzant l'inici del gran estiu.
menjar mesos sants
El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.
24 juny. Existeix una creença popular segons la qual si es cullen la nit de Sant Joan tenen una virtut especial. La conjunció del solstici d'estiu activa propietats especials en herbes com l'hipèric, la camamilla. el romaní, farigola, verbena o saüc. Per aprofitar aquesta "virtut", la tradició mana collir-les a la matinada, quan encara tenen la rosada (el "rosat") de Sant Joan.
mesos salut sants
El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
15 març. Aquesta dita marca l'inici de la primavera, ja que indica el retorn d'aquests ocells migradors des d'Àfrica i el final de l'hivern, anunciant un temps més càlid.
animals mesos sants
El dia del sant del Senyor, ni vages a l'era ni tragues llavor
6 d’agost: Transfiguració del Senyor. S’explica bé per la calor que sol fer
mesos sants
El dia dels Innocents, tot és permès.
28 desembre. Ès un dels dies de l'any on no pots abaixar la guàrdia ja que podeu ser víctimes d'alguna que altra broma o us poden enganxar un paper en forma de ninot. Sembla que tot està permès.
sants
El dia més llarg de l'any és per Sant Joan
24 juny. La revetlla i la diada de Sant Joan (23-24 de juny) marquen el solstici d'estiu i es consideren el dia i la nit més llargs/curts de l'any, coincidint amb el màxim esplendor del sol. Tot i que astronòmicament el solstici pot variar uns dies, la dita popular s'associa a Sant Joan.
mesos oratge sants dia i nit
El dia no es mou fins a Ninou.
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap
mesos sants dia i nit
El dissabte, Santa Ràbia, patrona dels menos, i Santa Glòria, patrona dels més; i el dilluns és al revés: Santa Glòria, patrona dels menos. i Santa Ràbia, patrona dels més.
En referència als treballadors i als amos.
sants setmana
El frare caputxí, cada any buida el bací
4 d'octubre. [El "bací" (recipient que servia per a diversos usos, com ara recollir aigua o fer les necessitats) s'utilitza aquí com una metàfora del cel]. Fa referència al dia de Sant Francesc d'Assís, fundador dels caputxins. Suggereix que en aquesta data sol ploure, indicant que el frare "buida el seu bací" o bacinilla, cosa que simbolitza l'inici de les pluges tardorenques. Es diu que el sant "buida el bací" (o les seves alforges) per regar la terra i preparar-la per a la sembra del blat.
any oficis sants
El frare i la truita per Sant Joan els busques
24 juny. Indica que la millor època per pescar truites de riu és al voltant de la festivitat de Sant Joan (24 de juny), coincidint amb el moment en què estan en millors condicions. Hi ha que diu el contrari: Fa referència al fet que, amb l'arribada de la calor forta de finals de juny, les truites de riu busquen les aigües més profundes i fresques, fent-se molt difícils de pescar. Paral·lelament, els frares solien retirar-se o buscar llocs més frescos, lluny de la xafogor de les viles.
sants
El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents
Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. Sant Llorenç, 10 d'agost. El dia de Sant Llorenç ho mostren com el dia més calorós de l'any, com també en què la calor és de curta durada. És un dia de poc vent.
mesos oratge sants
El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià.
Reis: 6 gener. Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. L'esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni.
festa festivitats mesos sants
El juliol fresc, el Carme seré i Sant Jaume cremant
Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Sant Jaume: 25 julio. Aquest refrany descriu la progressió típica de la calor durant el mes de juliol, on les temperatures van de menys a més fins a arribar a la canícula. Segons aquest refrany, per la Mare de Déu del Carme, hi ha estabilitat atmosfèrica. A mitjan mes, el cel sol estar clar i el temps ja és plenament estiuenc, sense tantes tempestes. I per Sant Jaume és el pic de calor. És el període més càlid de l'any, quan el sol "crema" literalment els camps.
mesos oratge sants
El lli, primerenc o tardà, fins per Sant Joan no florirà
24 juny. Aquesta dita vinculada al solstici d'estiu, indica que el lli, independentment de si s'ha sembrat aviat (primerenc) o tard, no floreix fins al voltant de la festivitat de Sant Joan. És una referència al calendari agrícola i al cicle natural d'aquesta planta, marcant el seu moment àlgid de floració a finals de juny.
camp mesos plantes sants
El maig és dolent si Sant Isidre no punxa.
15 maig. Significa que si cap a mitjans de maig no fa el temps fresc, plujós o de canvi esperat (que "punxi" el temps), el mes resultarà negatiu per a les collites de cereal, especialment el blat, que necessita aigua i bon temps per acabar d'espigar correctament.
mesos oratge sants
El meló per Sant Bernat, tot el que pot donar, ja ho ha donat.
20 d'Agost. Ja s'han d'haver collit la majoria. Cap a aquesta data els melons ja han assolit el seu punt àlgid de maduresa i qualitat. És el moment òptim per consumir-los, ja que a partir d'aquesta data la qualitat pot començar a minvar.
mesos plantes sants
El millor favar és el sembrat pel Pilar.
12 octubre. A principis d'octubre és hora de sembrar faves.
camp mesos sants
El millor sant és Sant Joan
24 juny. S'utilitza generalment per destacar que la millor festivitat o el sant més important és el de Sant Joan, sovint amb una connotació de "diner" o d'alegria. Se'l prefereix a la resta perquè se celebra en el bon temps, en l’època dels amors i de les collites.
mesos sants
El nap per Sant Jaume sembrat, quan te'l menges sembla codonyat
25 juliol. Indica la millor època per sembrar els naps. Recomana plantar-los cap a finals de juliol perquè, gràcies a les condicions de l'estiu, creixin dolços, tendres i de bona qualitat, comparant el seu gust i textura amb la qualitat d'un codonyat.
camp mesos plantes sants
El pa per Nadal i el conill per Sant Juan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. El refranyer ens recorda que cada aliment té el seu moment de glòria: el pa (com a base dels rics farcits, canelons i sopes de l'hivern) i el conill (com la carn més sana i lleugera per encendre les brases de l'estiu). Per Nadal necessitem el pa per a l'escudella, per sucar el rostit i per fer els galets. És l'aliment que atipa i escalfa. Per Sant Joan, el conill és ideal perquè es cou ràpid a la parrilla, no és pesada i fàcil de digerir.
animals festivitats menjar mesos sants
El pollastre de gener, per Sant Joan ens el menjarem
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
animals menjar mesos sants
El pollet de gener, pel juny [o per Sant Joan] me'l menjaré.
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
animals menjar mesos sants
El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup
18 octubre. És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern, assenyalant l'inici tradicional de la matança del porc, coincidint amb el fred, i la finalització de la verema per a posar el most al cup.
animals mesos sants vinya
El prat, per Sant Bernabé, espera la dalla del bover
11 juny. Es pot ja segar el menjar pels bous.
camp mesos sants
El primer nat es diu Bernat, i el segon es diu Ramon, i el tercer se me'n don.
Significa que la consideració i l'estima envers el fill va minvant tant com més va augmentant la fillada.
mesos sants
El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, el tercer Sant Blai, el quart nada i el quint Santa Àgata
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Santa Àgata: 5 febrer. Aquesta dita popular resumeix el santoral dels primers dies de febrer, destacant les celebracions clau del mes. Són referències tradicionals sobre l'inici del mes i la meteorologia o costums associats a aquestes dates.
sants
El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, i Sant Blai el tercer dia
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Es refereix als tres primers dies de febrer.
mesos sants
El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [manllevar = emprestar]. Ens explica que aquests vuit dies (del 24 al 29) són una unitat meteorològica i festiva: si per Sant Joan no ha fet prou calor o no ha plogut, Sant Pere ho acabarà de portar. En sentit figurat es fa servir per dir que allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després.
mesos sants
El que sega a Sant Joan no li ampra a Sant Pere
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Ens recorda que el pagès espavilat que ha aprofitat el sol de la setmana de Sant Joan per segar el blat, ja no ha de patir per si les tronades típiques de Sant Pere li fan malbé la collita. És el refrany de la previsió: qui fa la feina quan toca, no ha de demanar favors ni miracles a ningú. Si vols fer com el bon segador i tenir-ho tot a punt abans que arribin els "afanys" de l'estiu.
camp mesos sants
El quinzet guanyat per Sant Joan, quinzet i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
diners festivitats mesos sants
El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda'l
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
diners mesos sants
El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
diners mesos sants dia i nit
El remei està en Sant Blai
3 febrer. Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai
mesos salut sants
El sant quan més lluny, més miraculós
La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim
sants
El sol de Santa Eulàlia empeny la parra.
12 febrer. El sol de febrer va bé per les parres. Es creu que si el dia d'avui fa bon sol, hi haurà bona i primerenca collita de vi.
sants vinya
El temps que farà el dia de Sant Marc, el farà els quaranta dies que segueixen.
25 d'abril. Una manera exagerada de pronosticar les pluges indicant que no ens lliurem aquest mes.
sants
El tord arriba pel Pilar, i l'oreneta se'n va
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
animals sants
El vent de Sant Andreu s’emporta l’oli d’arreu
30 de novembre. És un vent assecador
mesos oratge plantes sants
El vent de sant Maties, dura quaranta dies
24 febrer. Suggereix que si bufa vent per Sant Maties, el temps ventós o inestable es perllongarà durant quaranta dies, marcant la transició cap a la primavera. És una dita tradicional lligada a l'observació meteorològica del camp.
mesos oratge sants
El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any
24 juny. Indica que l'orientació del vent durant la festivitat de Sant Joan prediu la tendència meteorològica predominant dels mesos següents. Es creu que si bufa xaloc o tramuntana, aquests vents poden ser més freqüents posteriorment.
mesos oratge sants
El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
11 novembre. Segons la tradició, el vent que domina per Sant Martí marca la tendència de tot l'hivern Si el vent és de tramuntana o de ponent, es creu que l'hivern serà ventós i sec.
mesos oratge sants
El vi novell per Sant Andreu ja és vell
30 novembre. Data d’inici de la seua maduresa
mesos sants vinya
El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar
25 maig. El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat. Significa que si el vi ha aguantat bé fins a la festivitat de Sant Urbà sense fer-se malbé (avinar-se o picar), probablement ja es mantindrà bo, indicant que el bon temps o la calor podrien espatllar-lo abans.
mesos sants vinya
Els arbres són com els humans: d'uns ens fan carbó i d'altres sants
Aquesta és una sentència que trasllada la jerarquia i el destí dels homes a la natura. Ens diu que, tot i que tots estem fets de la mateixa fusta, la vida (o la sort) ens porta per camins molt diferents: El carbó: Representa el destí més baix o utilitari. Aquells que acaben cremats, oblidats o que només serveixen per a una feina dura i bruta. Els sants: Representa l'excepció, el destí noble. Aquella fusta que es talla amb cura per fer-ne una imatge venerada a l'altar.
plantes sants treball
Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. és la guia definitiva per no cremar-se a les fogueres de la setmana gran de juny. Tradicionalment, es deia que saltar la foguera de Sant Joan (cap endavant) portava sort i purificació, mentre que fer-ho la de Sant Pere (sovint més petita o de comiat) servia per deixar enrere els "mals esperits" o les penes de l'any.
foc mesos sants
Els focs de Sant Pere se salten per darrere.
29 juny. Les fogueres de Sant Pere tancaven el cicle de foc iniciat per Sant Joan. Se solien cremar les restes que no havien cremat la setmana anterior.
foc sants
Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra
Aquesta dita és una crítica molt fina a la picaresca i la capacitat de recurs dels ordes religiosos. Fa referència a la paradoxa que, tot i haver fet vot de pobresa, els franciscans sempre trobaven la manera de tirar endavant grans construccions. Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners
diners sants treball
Els grans sants i santes tenen octava
Aquesta expressió s'utilitza quan algú ha oblidat felicitar el sant en el dia propi i es recorda més tard, indicant que encara hi ha temps de fer-ho durant els vuit dies següents a la festivitat.
sants
Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.
28 desembre. Cançó per penjar la llufa.
dormir menjar sants vinya
Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Fa referència a l'època en què els treballadors del camp (bracers/mossos) eren contractats, coincidint amb el canvi d'estació i l'inici d'intensos treballs agrícoles, normalment a l'estiu (Sant Joan) i a l'hivern (Tots Sants).
festivitats mesos persones sants
Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu.
3 maig: Festivitat de la Santa Creu.
aigua mesos oratge sants
Els polls de gener van amb la lloca al galliner; els polls de Sant Joan tots acaben al femer.
24 juny. Aquest refrany tradicional destaca la importància de la cria de pollets en el moment adequat. Els nascuts al gener, gràcies a la cura de la lloca (gallina que cova) i a la cura, creixen forts i arriben al galliner, mentre que els nascuts massa tard (Sant Joan) solen ser febles o no sobreviure.
animals mesos sants
Els qui naixen la setmana dels barbuts, són molt peluts.
6 de gener
setmana sants mesos
Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent.
6 de gener. Cantarella infantil que es canta durant la vigília de Reis. Els nens i nenes els esperaven amb manats d'espígol sec i lligat, que cremaven, mentre cantaven.
sants
Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.
6 de gener. Si plou pels Reis, l'anyada d'ordi serà molt bona.
casa mesos oratge sants
Els santets de febrer: Santa Brígida el primer; el segon, Caneler, i el tercer, gargameller
Santa Brígida:1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. [gargamella = campaneta, glotis]. Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola.
mesos sants
Els Sants del gener porten capa i barret
Els Sants de la capa: Es refereix principalment a la Setmana dels Barbuts (Sant Pau Ermità el dia 15, Sant Antoni Abat el 17 i Sant Maur el 18), que tradicionalment és la setmana més freda de l'any. Moltes vegades, el "barret" també s'interpreta com la neu que cobreix els cims de les muntanyes o les teulades de les cases durant aquest mes.
mesos sants indumentària
Els sants quan més lluny, fan més miracles
Significa que se sol valorar més o tenir en més estima les persones, coses o forasters que estan lluny, en lloc de les que es tracten diàriament o són de la pròpia terra. Indica una tendència a l'exageració i l'admiració de la distància. La familiaritat pot generar menyspreu o desinterès, mentre que el desconegut o la distància engrandeixen la percepció d'una persona. Es fa servir quan algú ignora el talent proper i lloa excessivament algú que no coneix personalment o que prové de fora.
sants
En agost després de sant Roc, el gos
16 agost. Fent referència a la fi de la canícula i el descens de les temperatures. Sant Roc marca la fi dels dies més calorosos, quan l'estrella Canícula (el gos celest) deixava de causar malalties i aldarulls.
animals mesos sants
En Alcora, Sant Cristòfol, en Albocàsser, Sant Pau, la Maladena en Moncofa, i en Borriana Sant Blai
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs. Resumeix la identitat de cada poble a través del seu patró o de la seva ermita més emblemàtica, creant un lligam entre el territori i la tradició: L'Alcora: Sant Cristòfol (ermita i romeria). Albocàsser: Sant Pau (ermita i romeria). Moncofa: La Magdalena. Borriana: Sant Blai (patró de la ciutat).
llocs sants
En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà
3 febrer. Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia
menjar mesos sants vinya