Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
29 juny. Indica que s'abstinguin admetre que el càstig aplicat a la pràctica de sexe no té sentit
No és pecat no roïn mantindre relacions sexuals
17 gener. Porrat: fira o petit mercat de fruita seca po torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Són dies amb probabilitat de precipitacions en ser festius, aconsella que no plogui.
29 setembre. És un desig de quedar-se la part bona d’alguna cosa i deixar la roïna per a un altre
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia.
Sant Pere: 29 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Tots Sants: 1 novembre.
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.
10 setembre: Sant Nicolau de Tolentino. Fou gran el nombre de miracles registrats, segons les llegendes; hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
28 agost. Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
23 d’abril. [bitxac: Ocell de la família dels túrdids: "Saxicola torquata"]. Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa
28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
25 juliol. Superstició.
Sant Josep: 19 març. Vol indicar que neix molt aviat, per esser el temps adequat per sembrar-lo.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa
6 octubre. És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració
24 juny . Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança
25 maig. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle.
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
11 juny. Els dies de juny són els de major insolació de l'any
24 juny. Molt exageradament, es refereix a la calor de juny
24 juny. Existeix una creença popular segons la qual si es cullen la nit de Sant Joan tenen una virtut especial.
6 d'agost. L'estat dels fruits i del conreu general, en el dia d'avui, assenyalen i indiquen com serà la collita de l'any següent.
15 març. Per aquesta festivitat és quan té lloc l’arribada de les orenetes a cada zona
6 d’agost: Transfiguració del Senyor. S’explica bé per la calor que sol fer
28 desembre. Ès un dels dies de l'any on no pots abaixar la guàrdia ja que podeu ser víctimes d'alguna que altra broma o us poden enganxar un paper en forma de ninot. Sembla que tot està permès.
24 juny. És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap
4 d'octubre. Es refereix a sant Francesc d'Assís. Es diu que aquest dia plou.
Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. Sant Llorenç, 10 d'agost. El dia de Sant Llorenç ho mostren com el dia més calorós de l'any, com també en què la calor és de curta durada. És un dia de poc vent.
Reis: 6 gener. Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. L'esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni.
Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Sant Jaume: 25 julio. Segons aquest refrany, pel juliol fa fresca, per la Mare de Déu del Carme no plou, i per Sant Jaume el sol crema molt
24 juny. Ja ho sabeu
15 maig. Relacionant la pluja amb els conreus.
20 d'Agost. Ja s'han d'haver collit la majoria.
12 octubre. A principis d'octubre és hora de sembrar faves.
24 juny. Se'l prefereix a la resta perquè se celebra en el bon temps, en l’època dels amors i de les collites
25 juliol. Recomana quan s'han de sembrar naps.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada menja té el seu moment culinari idoni
24 de juny. En sis mesos, ja haurà crescut suficientment
24 de juny. En sis mesos, ja haurà crescut suficientment
18 octubre. És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern
11 juny. Es pot ja segar el menjar pels bous.
Significa que la consideració i l'estima envers el fill va minvant tant com més va augmentant la fillada.
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Santa Àgata: 5 febrer. Es refereix als cinc primers dies de febrer.
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Es refereix als tres primers dies de febrer.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [manllevar = emprestar]. Allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
3 febrer. Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai
La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim
12 febrer. El sol de febrer va bé per les parres. Es creu que si el dia d'avui fa bon sol, hi haurà bona i primerenca collita de vi.
25 d'abril. Una manera exagerada de pronosticar les pluges indicant que no ens lliurem aquest mes.
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
30 de novembre. És un vent assecador
24 febrer. Un poc exageradament, així sol ser
24 juny. L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any
30 novembre. Data d’inici de la seua maduresa
25 maig. El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Una foguera no té davant ni darrere
Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners
Expressió utilitzada quan algú ha oblidat felicitar el sant
28 desembre. Cançó per penjar la llufa.
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. A les portes de l’estiu i de l’hivern és quan més bracers es necessiten en les faenes del camp
3 maig: Festivitat de la Santa Creu.
24 juny. Per gener es posen les primeres llocades; pel juny, ja seran adults.
6 de gener. Cantarella infantil que es canta durant la vigília de Reis. Els nens i nenes els esperaven amb manats d'espígol sec i lligat, que cremaven, mentre cantaven.
6 de gener. Si plou pels Reis, l'anyada d'ordi serà molt bona.
Santa Brígida:1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. [gargamella = campaneta, glotis]. Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola.
Fa tant fred que fins les imatges s’abriguen, o almenys els artistes els representen així
Significa que solen esser tingudes en més estima les persones forasteres que les de la terra pròpia
16 agost. Allò principal és prefent a allò secundari
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs. l'Alcora: Sant Cristòfol (ermita i romeria). Albocàsser: Sant Pau (ermita i romeria). Moncofa: La Magdalena. Borriana: Sant Blai (patró de la ciutat).