29 juny. Indica que s'abstinguin admetre que el càstig aplicat a la pràctica de sexe no té sentit. S’entén que la pulsió sexual és inherent a l'ésser humà. Déu (o Sant Pere, que té les claus del cel) té temes més greus dels quals preocupar-se que de les aventures amoroses de la gent.
Aquesta és una dita popular catalana, sovint utilitzada en to festiu i col·loquial, que suggereix que els pecats relacionats amb la luxúria o el sexe (els pecats "del piu" o del membre masculí i els de la "xona" o el sexe femení) no es consideren greus davant la divinitat, trobant fàcil perdó. Indica una visió indulgent sobre la conducta sexual, expressant que les faltes carnals són enteses i perdonades, gairebé com si "Déu se'n rigués" o la Mare de Déu intercedís.
17 gener. [Porrat: fira o petit mercat de fruita seca poc torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià]. El dia de Sant Antoni Abat és considerat històricament la primera d'aquestes fires a l'aire lliure on es venen productes típics, fruits secs i llepolies.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta és la dita que fa tremolar els agricultors, especialment els qui tenen vinya o ametllers! En aquestes dates la fruita (el raïm, l'ametlla, la figa) està en el seu punt crític de maduració. Una pluja forta ara pot podrir el fruit o fer que s'infli massa i s'esberli. Les tempestes de finals d'estiu solen ser violentes i sovint porten pedra, cosa que pot carregar-se tota la collita de l'any en deu minuts.
29 setembre. Aquesta és la dita de la comoditat del pastor! Defineix perfectament qui vol la part bona de la feina però no el sacrifici: De maig a Sant Miquel: És el temps de la glòria. Els dies són llargs, fa bon sol, l'herba és verda i es dorm al ras sense passar fred. De Sant Miquel a març: Arriba la cara fosca. Les nits es fan eternes, el fred talla la cara, la pluja mulla els ossos i cal tancar el bestiar i carregar palla. Aquí és on el pastor "dimiteix" i li passa el mort a l'amo.
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.
Sant Pere: 29 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Tots Sants: 1 novembre. Aquesta és la dita sobre l'abundància de la fruita. "Tots els culs caguen bé": En Sant Pere tenim la fruita d'os i d'aigua (albercocs, prunes, préssecs, síndries i melons). i en Sant Miquel temps de figues i del raïm. Aquesta fruita és laxant i fa que el trànsit vagi com una seda. "A partir de Tots Sants "no tant": Passem a menjar coses seques i contundents: castanyes, fruits secs i moniatos, que ja no fan l'efecte de "neteja"
17 gener. Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes. Tan bon punt s'acaben les celebracions religioses i tradicionals de gener (els Sants Barbuts), el calendari popular ja mira cap a la disbauxa. És el pas de la devoció a la gresca abans no arribi el rigor de la Quaresma.
11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.
6 desembre: Sant Nicolau de Mira (o de Bari). Hom el veneren com advocat de les noies que voldrien marit bó, gentil i ric. I així es conta que intercedí en el rescat de tres noies, a les que llur pare, per no poguerles dotar a fi de casar-les, decidí vendre-les i davant dels clams i súpliques de les donzelles, el Sant les deslliurà per haver-les proporcionat el diner necessari i tornaren a la seva llar a complir llur voluntat de casori.
28 agost. Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació
23 abril. Fita per a la sembra. Indica que s'ha de fer a finals de febrer per garantir que la planta tingui temps de créixer abans de la calor.
25 juliol, Significa que alguna cosa dura molt poc temps, és molt breu o és de poca durada. Fa referència a l'interval entre dues festivitats de Sant Jaume (25 de juliol), indicant que la cosa no arriba ni a l'any, sinó que s'esgota ràpidament.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Durar molt poc de temps.
23 d’abril. [bitxac: Ocell de la família dels túrdids: "Saxicola torquata"]. Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord. És una dita tradicional relacionada amb l'arribada de la primavera i l'activitat agrícola i ornitològica.
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
Sant Llorenç: 10 agost. Sant Bartomeu: 24 agost. Fa referència al moment ideal per a la sembra, buscant l'equilibri entre la calor i la humitat per obtenir el millor nap. La planta despunta a mitjan juliol, i per agost ha de ser nat.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment límit per a la sembra dels naps si es vol que tinguin una bona mida abans que arribi el fred de l'hivern. Si el nap no ha germinat ("nat") pels volts del 25 de juliol, no tindrà prou temps de créixer abans que les hores de sol minvin i la terra es refredi. Un nap que neix més tard sol quedar petit o "llenyorós". Per això es diu que el "bon nap" és el que ja treu el cap per Sant Jaume.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Marca el període de l'any en què es pot sentir el cant d'aquest ocell.
25 juliol. Aquesta és una dita molt visual i meteorològica que explica les conseqüències de la sequera de l'estiu sobre els conreus de secà. El "cavall de Sant Jaume" (que en la iconografia sempre galopa amb força) representa la calor abrasadora i la manca d'aigua de finals de juliol. El blat de moro (dacsa) necessita molta aigua per granar. Si no plou pel juliol, la calor "es menja" la collita, és a dir, les plantes s'assequen i no fan fruit.
Sant Josep: 19 març. Vol indicar que neix molt aviat, per esser el temps adequat per sembrar-lo.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
6 octubre. És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració
24 juny . Fa referència al costum de contractar els mossos de les masies per períodes anuals que començaven i acabaven el 24 de juny. Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. Era el moment de les "mudes": si l'amo i el criat estaven contents, es renovava el pacte; si no, el mosso agafava el farcell i marxava a una altra casa. El mateix passava amb el gall, que se solia renovar anualment per mantenir el corral vigorós. El gall es fa vell i els criats prenen confiança.
25 maig. Marca amb precisió el calendari de migració d'aquests dos ocells.
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle. Això significa que el treball físic, l'esforç real i l'acció directa són els que aconsegueixen resultats, no les lamentacions, les queixes o la simple presència. Es fa servir per destacar la importància de l'acció sobre les paraules o el lament.
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
Es refereix al Divendres Sant. L'estat dels fruits i del conreu general, en el dia d'avui, assenyalen i indiquen com serà la collita de l'any següent. Es un refrán meteorológico y agrícola tradicional utilizado para predecir la fertilidad agrícola futura.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
6 de gener. Hom creu que aquest dia els estels tenen propietats i facultats diferents de la resta de l'any. Hom assegura que és possible veure'ls al bell punt del migdia. Es creu que l'estel del dia, Venus, es deixa veure només aquest dia.
11 juny. Els dies de juny són els de major insolació de l'any
24 juny. Molt exageradament, es refereix a la calor de juny. Assenyala el solstici d'estiu (al voltant del 24 de juny) com el moment de màxima calor i intensitat solar. Aquest refrany indica que el sol és tan intens que té la capacitat de coure el pa, simbolitzant l'inici del gran estiu.
24 juny. Existeix una creença popular segons la qual si es cullen la nit de Sant Joan tenen una virtut especial. La conjunció del solstici d'estiu activa propietats especials en herbes com l'hipèric, la camamilla. el romaní, farigola, verbena o saüc. Per aprofitar aquesta "virtut", la tradició mana collir-les a la matinada, quan encara tenen la rosada (el "rosat") de Sant Joan.
15 març. Aquesta dita marca l'inici de la primavera, ja que indica el retorn d'aquests ocells migradors des d'Àfrica i el final de l'hivern, anunciant un temps més càlid.
6 d’agost: Transfiguració del Senyor. S’explica bé per la calor que sol fer
28 desembre. Ès un dels dies de l'any on no pots abaixar la guàrdia ja que podeu ser víctimes d'alguna que altra broma o us poden enganxar un paper en forma de ninot. Sembla que tot està permès.
24 juny. La revetlla i la diada de Sant Joan (23-24 de juny) marquen el solstici d'estiu i es consideren el dia i la nit més llargs/curts de l'any, coincidint amb el màxim esplendor del sol. Tot i que astronòmicament el solstici pot variar uns dies, la dita popular s'associa a Sant Joan.
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap
4 d'octubre. [El "bací" (recipient que servia per a diversos usos, com ara recollir aigua o fer les necessitats) s'utilitza aquí com una metàfora del cel]. Fa referència al dia de Sant Francesc d'Assís, fundador dels caputxins. Suggereix que en aquesta data sol ploure, indicant que el frare "buida el seu bací" o bacinilla, cosa que simbolitza l'inici de les pluges tardorenques. Es diu que el sant "buida el bací" (o les seves alforges) per regar la terra i preparar-la per a la sembra del blat.
24 juny. Indica que la millor època per pescar truites de riu és al voltant de la festivitat de Sant Joan (24 de juny), coincidint amb el moment en què estan en millors condicions. Hi ha que diu el contrari: Fa referència al fet que, amb l'arribada de la calor forta de finals de juny, les truites de riu busquen les aigües més profundes i fresques, fent-se molt difícils de pescar. Paral·lelament, els frares solien retirar-se o buscar llocs més frescos, lluny de la xafogor de les viles.
Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. Sant Llorenç, 10 d'agost. El dia de Sant Llorenç ho mostren com el dia més calorós de l'any, com també en què la calor és de curta durada. És un dia de poc vent.
Reis: 6 gener. Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. L'esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni.
Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Sant Jaume: 25 julio. Aquest refrany descriu la progressió típica de la calor durant el mes de juliol, on les temperatures van de menys a més fins a arribar a la canícula. Segons aquest refrany, per la Mare de Déu del Carme, hi ha estabilitat atmosfèrica. A mitjan mes, el cel sol estar clar i el temps ja és plenament estiuenc, sense tantes tempestes. I per Sant Jaume és el pic de calor. És el període més càlid de l'any, quan el sol "crema" literalment els camps.
24 juny. Aquesta dita vinculada al solstici d'estiu, indica que el lli, independentment de si s'ha sembrat aviat (primerenc) o tard, no floreix fins al voltant de la festivitat de Sant Joan. És una referència al calendari agrícola i al cicle natural d'aquesta planta, marcant el seu moment àlgid de floració a finals de juny.
15 maig. Significa que si cap a mitjans de maig no fa el temps fresc, plujós o de canvi esperat (que "punxi" el temps), el mes resultarà negatiu per a les collites de cereal, especialment el blat, que necessita aigua i bon temps per acabar d'espigar correctament.
20 d'Agost. Ja s'han d'haver collit la majoria. Cap a aquesta data els melons ja han assolit el seu punt àlgid de maduresa i qualitat. És el moment òptim per consumir-los, ja que a partir d'aquesta data la qualitat pot començar a minvar.
12 octubre. A principis d'octubre és hora de sembrar faves.
24 juny. S'utilitza generalment per destacar que la millor festivitat o el sant més important és el de Sant Joan, sovint amb una connotació de "diner" o d'alegria. Se'l prefereix a la resta perquè se celebra en el bon temps, en l’època dels amors i de les collites.
25 juliol. Indica la millor època per sembrar els naps. Recomana plantar-los cap a finals de juliol perquè, gràcies a les condicions de l'estiu, creixin dolços, tendres i de bona qualitat, comparant el seu gust i textura amb la qualitat d'un codonyat.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. El refranyer ens recorda que cada aliment té el seu moment de glòria: el pa (com a base dels rics farcits, canelons i sopes de l'hivern) i el conill (com la carn més sana i lleugera per encendre les brases de l'estiu). Per Nadal necessitem el pa per a l'escudella, per sucar el rostit i per fer els galets. És l'aliment que atipa i escalfa. Per Sant Joan, el conill és ideal perquè es cou ràpid a la parrilla, no és pesada i fàcil de digerir.
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
24 de juny. Els pollets nascuts o comprats al gener (hivern) tindran el temps i l'alimentació suficients per créixer i ser a punt per menjar-se'ls per la festivitat de Sant Joan, sis mesos després.
18 octubre. És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern, assenyalant l'inici tradicional de la matança del porc, coincidint amb el fred, i la finalització de la verema per a posar el most al cup.
11 juny. Es pot ja segar el menjar pels bous.
Significa que la consideració i l'estima envers el fill va minvant tant com més va augmentant la fillada.
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Santa Àgata: 5 febrer. Aquesta dita popular resumeix el santoral dels primers dies de febrer, destacant les celebracions clau del mes. Són referències tradicionals sobre l'inici del mes i la meteorologia o costums associats a aquestes dates.
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Es refereix als tres primers dies de febrer.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [manllevar = emprestar]. Ens explica que aquests vuit dies (del 24 al 29) són una unitat meteorològica i festiva: si per Sant Joan no ha fet prou calor o no ha plogut, Sant Pere ho acabarà de portar. En sentit figurat es fa servir per dir que allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Ens recorda que el pagès espavilat que ha aprofitat el sol de la setmana de Sant Joan per segar el blat, ja no ha de patir per si les tronades típiques de Sant Pere li fan malbé la collita. És el refrany de la previsió: qui fa la feina quan toca, no ha de demanar favors ni miracles a ningú. Si vols fer com el bon segador i tenir-ho tot a punt abans que arribin els "afanys" de l'estiu.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
3 febrer. Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai
La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim
12 febrer. El sol de febrer va bé per les parres. Es creu que si el dia d'avui fa bon sol, hi haurà bona i primerenca collita de vi.
25 d'abril. Una manera exagerada de pronosticar les pluges indicant que no ens lliurem aquest mes.
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
30 de novembre. És un vent assecador
24 febrer. Suggereix que si bufa vent per Sant Maties, el temps ventós o inestable es perllongarà durant quaranta dies, marcant la transició cap a la primavera. És una dita tradicional lligada a l'observació meteorològica del camp.
24 juny. Indica que l'orientació del vent durant la festivitat de Sant Joan prediu la tendència meteorològica predominant dels mesos següents. Es creu que si bufa xaloc o tramuntana, aquests vents poden ser més freqüents posteriorment.
11 novembre. Segons la tradició, el vent que domina per Sant Martí marca la tendència de tot l'hivern Si el vent és de tramuntana o de ponent, es creu que l'hivern serà ventós i sec.
30 novembre. Data d’inici de la seua maduresa
25 maig. El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat. Significa que si el vi ha aguantat bé fins a la festivitat de Sant Urbà sense fer-se malbé (avinar-se o picar), probablement ja es mantindrà bo, indicant que el bon temps o la calor podrien espatllar-lo abans.
Aquesta és una sentència que trasllada la jerarquia i el destí dels homes a la natura. Ens diu que, tot i que tots estem fets de la mateixa fusta, la vida (o la sort) ens porta per camins molt diferents: El carbó: Representa el destí més baix o utilitari. Aquells que acaben cremats, oblidats o que només serveixen per a una feina dura i bruta. Els sants: Representa l'excepció, el destí noble. Aquella fusta que es talla amb cura per fer-ne una imatge venerada a l'altar.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. és la guia definitiva per no cremar-se a les fogueres de la setmana gran de juny. Tradicionalment, es deia que saltar la foguera de Sant Joan (cap endavant) portava sort i purificació, mentre que fer-ho la de Sant Pere (sovint més petita o de comiat) servia per deixar enrere els "mals esperits" o les penes de l'any.
29 juny. Les fogueres de Sant Pere tancaven el cicle de foc iniciat per Sant Joan. Se solien cremar les restes que no havien cremat la setmana anterior.
Aquesta dita és una crítica molt fina a la picaresca i la capacitat de recurs dels ordes religiosos. Fa referència a la paradoxa que, tot i haver fet vot de pobresa, els franciscans sempre trobaven la manera de tirar endavant grans construccions. Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners
Aquesta expressió s'utilitza quan algú ha oblidat felicitar el sant en el dia propi i es recorda més tard, indicant que encara hi ha temps de fer-ho durant els vuit dies següents a la festivitat.
28 desembre. Cançó per penjar la llufa.
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Fa referència a l'època en què els treballadors del camp (bracers/mossos) eren contractats, coincidint amb el canvi d'estació i l'inici d'intensos treballs agrícoles, normalment a l'estiu (Sant Joan) i a l'hivern (Tots Sants).
3 maig: Festivitat de la Santa Creu.
24 juny. Aquest refrany tradicional destaca la importància de la cria de pollets en el moment adequat. Els nascuts al gener, gràcies a la cura de la lloca (gallina que cova) i a la cura, creixen forts i arriben al galliner, mentre que els nascuts massa tard (Sant Joan) solen ser febles o no sobreviure.
6 de gener. Cantarella infantil que es canta durant la vigília de Reis. Els nens i nenes els esperaven amb manats d'espígol sec i lligat, que cremaven, mentre cantaven.
6 de gener. Si plou pels Reis, l'anyada d'ordi serà molt bona.
Santa Brígida:1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. [gargamella = campaneta, glotis]. Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola.
Els Sants de la capa: Es refereix principalment a la Setmana dels Barbuts (Sant Pau Ermità el dia 15, Sant Antoni Abat el 17 i Sant Maur el 18), que tradicionalment és la setmana més freda de l'any. Moltes vegades, el "barret" també s'interpreta com la neu que cobreix els cims de les muntanyes o les teulades de les cases durant aquest mes.
Significa que se sol valorar més o tenir en més estima les persones, coses o forasters que estan lluny, en lloc de les que es tracten diàriament o són de la pròpia terra. Indica una tendència a l'exageració i l'admiració de la distància. La familiaritat pot generar menyspreu o desinterès, mentre que el desconegut o la distància engrandeixen la percepció d'una persona. Es fa servir quan algú ignora el talent proper i lloa excessivament algú que no coneix personalment o que prové de fora.
16 agost. Fent referència a la fi de la canícula i el descens de les temperatures. Sant Roc marca la fi dels dies més calorosos, quan l'estrella Canícula (el gos celest) deixava de causar malalties i aldarulls.
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs. Resumeix la identitat de cada poble a través del seu patró o de la seva ermita més emblemàtica, creant un lligam entre el territori i la tradició: L'Alcora: Sant Cristòfol (ermita i romeria). Albocàsser: Sant Pau (ermita i romeria). Moncofa: La Magdalena. Borriana: Sant Blai (patró de la ciutat).
3 febrer. Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia