`
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial
29 juny. Indica que s'abstinguin admetre que el càstig aplicat a la pràctica de sexe no té sentit
No és pecat no roïn mantindre relacions sexuals
17 gener. Porrat: fira o petit mercat de fruita seca po torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Són dies amb probabilitat de precipitacions en ser festius, aconsella que no plogui.
És un desig de quedar-se la part bona d’alguna cosa i deixar la roïna per a un altre
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia.
Sant Pere: 29 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Tots Sants: 1 novembre.
Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.
Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació
Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord
Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa
28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Sant Josep: 19 març. Vol indicar que neix molt aviat, per esser el temps adequat per sembrar-lo.
24 juny . Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa
És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració
Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança
confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle.
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
Els dies de juny són els de major insolació de l'any
Molt exageradament, es refereix a la calor de juny
Per aquesta festivitat és quan té lloc l’arribada de les orenetes a cada zona
S’explica bé per la calor que sol fer
És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap
Es refereix a sant Francesc d'Assís, 4 d'octubre. Es diu que aquest dia plou.
Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. Sant Llorenç, 10 d'agost. El dia de Sant Llorenç ho mostren com el dia més calorós de l'any, com també en què la calor és de curta durada. És un dia de poc vent.
Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Sant Jaume: 25 julio. Segons aquest refrany, pel juliol fa fresca, per la Mare de Déu del Carme no plou, i per Sant Jaume el sol crema molt
Se'l prefereix a la resta perquè se celebra en el bon temps, en l’època dels amors i de les collites
25 juliol. Recomana quan s'han de sembrar naps.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada menja té el seu moment culinari idoni
En sis mesos, ja haurà crescut suficientment
És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Santa Àgata: 5 febrer. Es refereix als cinc primers dies de febrer.
Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Es refereix als tres primers dies de febrer.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [manllevar = emprestar]. Allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després
24 juny. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
24 juny. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
24 juny. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai
La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim
30 de novembre. És un vent assecador
24 febrer. Un poc exageradament, així sol ser
24 juny. L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any
Data d’inici de la seua maduresa
25 maig. El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Una foguera no té davant ni darrere
Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners
Expressió utilitzada quan algú ha oblidat felicitar el sant
A les portes de l’estiu i de l’hivern és quan més bracers es necessiten en les faenes del camp
Santa Brígida:1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. [gargamella = campaneta, glotis]. Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola.
Fa tant fred que fins les imatges s’abriguen, o almenys els artistes els representen així
Significa que solen esser tingudes en més estima les persones forasteres que les de la terra pròpia