`

Refranys sants

dites festivitats mesos sants

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal

Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament

festivitats mesos sants dia i nit

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí

Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament

camp festivitats mesos plantes sants

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir

Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial

amor déu sants riure/plorar

Dels pecats del piu el Senyor [o sant Pere] se'n riu

29 juny. Indica que s'abstinguin admetre que el càstig aplicat a la pràctica de sexe no té sentit

festa mesos sants

Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer

17 gener. Porrat: fira o petit mercat de fruita seca po torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià

mesos oratge sants

Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé

11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.

festivitats oratge sants

Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel no hi ha cap pluja que faça bé

Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Són dies amb probabilitat de precipitacions en ser festius, aconsella que no plogui.

mesos oratge sants

Des de Sant Anton, una hora més de sol

17 de gener. Fa referència a la llargada del dia.

aigua mesos sants vinya beure

Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.

11 novembre. L'11 de novembre marca la diferència entre l'estiu i la tardor i els seus fruits i productes. En temps de fred el vi ajuda a no tenir-ne tant.

mesos festivitats diners sants

Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan (24 juny)

Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern

déu mesos sants

Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!

Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Es refereix al mes de novembre, que comença amb la festa de Tots-Sants i acaba amb la de Sant Andreu. Fent referència a les festes i als dies assenyalats pel mes.

maneres de dir sants

Dos caps en un coixí, monges de sant Agustí

Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació

mesos animals sants

El bitxac, per Sant Jordi és nat (23 d’abril)

Per aquestes dades aproximadament, naix la pollada d’aquest ocell similar al tord

mesos festivitats treball sants bona

El bon filar, de Sant Miquel a Nadal (29 setembre)

Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa

mesos oficis sants mar

El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar

28 d’Octubre. Es creu que el 28 d'octubre es produeixen temporals de mar. El refranyer recomana no embarcar-se.

animals festivitats mesos sants

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre

animals mesos sants

El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta.

Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori

plantes sants

El cigró, per Sant Josep, just sembrat i tot just nat

Sant Josep: 19 març. Vol indicar que neix molt aviat, per esser el temps adequat per sembrar-lo.

animals festivitats menjar mesos sants

El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.

24 juny . Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa

menjar mesos sants

El convit de sant Bru se’l paga cadascú (6 octubre)

És un avís perquè ningú es pense que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració

animals persones sants

El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan ( 24 juny )

Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança

mesos sants treball

El cul fa la faena, no la Magdalena

22 juliol. La feina física o intel·lectual se l’ha de fer u mateix sense esperar que es produïsca un miracle.

festivitats mesos oratge sants

El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera

14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.

menjar mesos sants

El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny)

Molt exageradament, es refereix a la calor de juny

animals sants mesos

El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes (15 març)

Per aquesta festivitat és quan té lloc l’arribada de les orenetes a cada zona

sants oratge dia i nit mesos

El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny)

És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits

mesos sants dia i nit

El dia no es mou fins a Ninou.

1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap

any oficis sants

El frare caputxí, cada any buida el bací

Es refereix a sant Francesc d'Assís, 4 d'octubre. Es diu que aquest dia plou.

mesos oratge sants

El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents

Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. Sant Llorenç, 10 d'agost. El dia de Sant Llorenç ho mostren com el dia més calorós de l'any, com també en què la calor és de curta durada. És un dia de poc vent.

mesos oratge sants

El juliol fresc, el Carme seré i Sant Jaume cremant

Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Sant Jaume: 25 julio. Segons aquest refrany, pel juliol fa fresca, per la Mare de Déu del Carme no plou, i per Sant Jaume el sol crema molt

sants mesos

El millor sant és Sant Joan (24 juny)

Se'l prefereix a la resta perquè se celebra en el bon temps, en l’època dels amors i de les collites

animals festivitats menjar mesos sants

El pa per Nadal i el conill per Sant Juan

Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada menja té el seu moment culinari idoni

sants vinya mesos animals

El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup (18 octubre)

És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern

sants

El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, el tercer Sant Blai, el quart nada i el quint Santa Àgata

Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Santa Àgata: 5 febrer. Es refereix als cinc primers dies de febrer.

mesos sants

El primer no n'és dia, el segon Santa Maria, i Sant Blai el tercer dia

Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Es refereix als tres primers dies de febrer.

mesos sants

El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [manllevar = emprestar]. Allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després

camp mesos sants

El que sega a Sant Joan no li ampra a Sant Pere

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Allò que no es fa de primer, s'haurà de fer uns dies després

diners festivitats mesos sants

El quinzet guanyat per Sant Joan, quinzet i mig per Nadal

24 juny. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.

diners mesos sants

El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda'l

24 juny. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor

diners mesos sants dia i nit

El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal

24 juny. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor

sants salut mesos

El remei està en Sant Blai [3 febrer]

Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai

sants

El sant quan més lluny, més miraculós

La fantasia humana fa que es confie més en el sant, l’especialista o el científic forani que no en el conegut o pròxim

mesos oratge sants

El vent de sant Maties, dura quaranta dies

24 febrer. Un poc exageradament, així sol ser

mesos oratge sants

El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any

24 juny. L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any

mesos sants vinya

El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar

25 maig. El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat

foc mesos sants

Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Una foguera no té davant ni darrere

treball sants diners

Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra

Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners

sants

Els grans sants i santes tenen octava

Expressió utilitzada quan algú ha oblidat felicitar el sant

persones sants festivitats mesos

Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants (24 juny) (1 novembre)

A les portes de l’estiu i de l’hivern és quan més bracers es necessiten en les faenes del camp

mesos sants

Els santets de febrer: Santa Brígida el primer; el segon, Caneler, i el tercer, gargameller

Santa Brígida:1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. [gargamella = campaneta, glotis]. Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola.

indumentària sants mesos

Els Sants del gener porten capa i barret

Fa tant fred que fins les imatges s’abriguen, o almenys els artistes els representen així

sants

Els sants quan més lluny, fan més miracles

Significa que solen esser tingudes en més estima les persones forasteres que les de la terra pròpia