30 novembre. És temps d’assecar les figues collides a l’agost
25 juliol. Aquesta dita és una lliçó d'igualtat davant l'esforç o el destí, extreta de l'experiència dels pelegrins que anaven cap a Compostel·la. En un col·lectiu que persegueix una finalitat, cada individu s’ha d’esforçar com qualsevol altre, com les formigues. En una empresa comuna o en la vida, tothom hi participa i s'esforça, independentment de les seves capacitats, condicions o diferències personals.
Sant Ignaci: 1 febrer. Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Destaca l'inici del mes de febrer, subratllant aquestes festivitats.
Sant Marc: 25 abril. La Creu: 3 maig. indica que un cop passats els dies freds i inestables de principis de primavera, el temps millora i ja es pot deixar la jaqueta a casa.
17 gener. És el primer sant per la festa del qual s'encenen les fogueres. Fins a aquest dia era corrent jugar a naips durant les vetllades
18 octubre. Aconsella als agricultors tenir sembrat el cereal abans d'aquesta data, independentment de si el temps és sec o plujós. Indica el moment òptim de la tardor per sembrar abans que les pluges intenses dificultin les tasques al camp.
29 setembre. Significa alternar actes de devoció o bones obres amb accions dolentes, o bé comportar-se de manera hipòcrita per quedar bé amb tothom, fins i tot amb els enemics. S'usa per descriure persones poc fiables o amb una doble moral.
24 juny. És la síntesi perfecta: del Baptista (juny) a l'Evangelista (desembre) hi ha mig any, i tornant a començar, ja tenim la roda de la vida completa. En sentit figurat es diu per a indicar que no tot el que s'assembla és igual.
24 juny. Ens indica que el 24 de juny és el node central, el punt d'inflexió on l'any es doblega i ens aboca definitivament a l'estiu i a la segona meitat de l'any. És el moment en què el sol "toca sostre" i comença a baixar.
Sant Marc: 25 abril. La Creu: 3 maig. indica que durant el temps d'aquestes dues celebracions són dies freds i inestables i encara és prompte per deixar la jaqueta a casa.
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. [El peu de rei és un instrument, marcat en centímetres i mil·límetres, per fer mesuracions molt exactes]. Sobre l'allargament de les hores de sol. Significa que, durant el curt període entre Nada i Reis, l'allargament de la llum solar és gairebé imperceptible, tot just el que avançaria un "peu de rei" (una mesura molt petita). És una observació sobre el lent inici de l'allargament dels dies després del solstici d'hivern.
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. És el temps de fer fred. Mentre la llum comença a guanyar terreny, el fred de debò és quan realment s'instal·la. Sol ser el cor de l'hivern, quan les matinades són més crues.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Es diu perquè la fruita encara és verda i no es pot collir per indigesta.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Confirma que aquests vuit dies de juny són l'època daurada per als pescadors: les aigües són calentes, els peixos estan actius i la mar sol estar en calma.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Recomana deixar assecar el gra a l’aire a cobert perquè perda humitat abans de ventar-lo
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Comença l'època de les bones temperatures
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Francesc: 4 octubre. És temps de verema. És el consell definitiu per als viticultors! Ens marca el període crític de la collita del raïm, que va de Sant Miquel a Sant Francesc. A finals de setembre, el raïm ja sol estar al punt. Si t'esperes massa per buscar una maduració perfecta, corres el risc que les pluges de tardor podreixin el fruit. Pren la verema tal com és" vol dir que, tant si el raïm és dolç com si no ho és tant, val més collir-lo.
Santa Ana: 26 juliol. Santa Magdalena: 22 juliol. [parva = recapte, berena]. Aconseja tener toda la cosecha de cereal trillada y recogida antes de estas fechas para evitar pérdidas por las tormentas de verano. Indica el momento límite para finalizar las labores de trilla en la era.
6 de gener. Esperar amb impaciencia. L'origen té tot el sentit del món: antigament, quan no hi havia llum elèctrica, la gent encenia petites espelmes (candeletes) per esperar algú important o per celebrar una festa religiosa, especialment per la Candelera. Ara, és la imatge perfecta dels nens amb el fanalet esperant els Mags de l'Orient.
24 juny. A l’inici del temps de la calor és quan gossos i burros aprecien més la frescor, que els dóna vitalitat, i quan les ovelles tenen la llana més llarga
25 d'abril. No tenir gens de diners, estar en una situació de pobresa extrema o trobar-se en la ruïna econòmica. S'utilitza especialment quan s'arriba a fi de mes.
29 juny. Aquesta és una manera molt gràfica i popular d'explicar el soroll dels trons durant una tempesta. Com que Sant Pere és qui té les claus del Cel i en regenta la "casa", se suposa que si hi ha terrabastall és perquè està fent neteja, movent armaris o arrossegant les cadires per netejar el paviment de les nuvolades.
Proverbi que s'usa per aconsellar resoldre els problemes dirigint-se als superiors i no pas als subalterns. Si tens el favor de qui mana de debò (Déu), no t'ha de preocupar el que diguin o facin els subordinats (els sants). Aplicat a la vida real, s'utilitza per dir que, si estàs a bones amb el "cap" o amb qui té el poder de decisió, les opinions dels altres no et poden fer cap mal. Si tens la consciència tranquil·la, pots ignorar les crítiques o les petites traves del dia a dia.
24 juny. Independentment de quan es sembren les faves (generalment a la tardor o hivern), el seu cicle natural determina que la collita es realitza cap al voltant de Sant Joan, quan ja estan seques. És una dita que ressalta el calendari agrícola tradicional i el moment òptim de recollida.
2 de febrer. Són els dies que enceten el mes. Aquest refrany tradicional destaca l'inici del mes de febrer, assenyalant l'allargament dels dies i la festivitat de la Mare de Déu de la Candela (Santa Maria). La dita subratlla que al començament del mes la llum solar ja és notablement més llarga, superant l'hivern.
24 juny. Aquesta dita popular catalana destaca la importància de la nit de Sant Joan (solstici d'estiu) per a la salut i la purificació. Tot i que "Bany de Sant Joan, salut per tot l'any" és més comuna, la variant "febres" (o sagnies) es refereix a la purificació corporal a través del bany.
11 novembre. És a dir, viure plàcidament i despreocupadament. Convida a viure el present amb naturalitat, sense patir inútilment pel futur. Expressa una acceptació fatalista però tranquil·la de la vida: viure plenament fins al darrer alè, ja que la mort és inevitable.
24 juny. Obrir-los molt a causa d'una sorpresa, d'una admiració, de vigilància. Té l'origen en la nit màgica de Sant Joan. Es diu que els ulls s'obren de bat a bat com la lletra "O" en veure: Les fogueres gegants que il·luminen la nit. Els focs artificials que esclaten al cel. La màgia de les herbes i les "virtuts"
10 juliol. Significa pretendre de fer creure allò que no és ver; voler donar entenent una cosa per una altra. La frase fa referència a la tradició on Sant Cristòfol era considerat un gegant, per la qual cosa representar-lo com un «nano» (nan) implica una contradicció total amb la realitat.
11 juny. Es refereix a la cacera dels perdigots, que és fàcil fins al dit temps.
Sant Blai: 3 febrer. Nadal: 25 desembre. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
24 juny. Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la regla d'or per al pagès: si no has plantat la fesolera abans del 24 de juny, la collita anirà "enrere", serà escassa o el fred de la tardor l'agafarà abans d'hora.
24 juny. Ens recorda que el vi novell encara no ha acabat de fer el seu procés i es considera un vi "jove", "brau" o de "pastor" (rabadà) fins que la calor del solstici el tanca i el defineix.
11 maig. Hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred. Tot i que el sol ja crema, la "glaçada de Sant Mamet" pot arribar de nit i cremar els brots tendres de la vinya o les hortalisses. Fins a aquesta data, més val no desar la roba d'abrigar ni "fer el canvi d'armari", perquè l'hivern sempre guarda una última bala a la recambra.
11 novembre. L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota
11 novembre. Indica que fins a Sant Martí el vi novell és abundant i tothom en beu, però passat aquesta data, cal racionar-lo i només en beu qui n'ha guardat o en té prou. Marca l'inici del consum del vi nou i el final de l'abundància fàcil.
22 gener. Indica temps de reproducció equí. Fa referència al dia de Sant Vicenç i al cicle reproductiu dels animals de càrrega o granja, especialment les eugues, indicant que cap a finals de gener es consolidava la prenyada de la majoria. També es relaciona amb el començament de la primavera avançada o l'augment de les hores de llum.
15 d'octubre. [Llampuga. (Coryphaena hippurus). Peix blau migratori que apareix a les nostres costes precisament entre setembre i octubre]. [Estesa: fa referència a l'abundància d'aquest peix, que se solia estendre o posar a assecar al sol per poder-la conservar durant l'hivern] .Referent a la pesca d'aquest mes. Aquest dia marca el final de la temporada de la llampuga, a finals d'estiu i principis de la tardor.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita popular catalana aconsella no dormir al ras, concretament a l'era (espai exterior on es batia el gra), fins passades les festes de Sant Joan i Sant Pere. Indica que, abans d'aquestes dates, el temps encara pot ser fresc o humit a la nit i no fa prou calor per dormir a la intempèrie.
24 juny. Aquesta dita popular catalana aconsella no refiar-se del bon temps abans del solstici d'estiu, recomanant no treure's la roba d'abric (el fil d'estam o el saial) fins a Sant Joan per evitar refredats, ja que fins llavors la calor no és estable.
24 juny. Aquesta dita popular catalana significa que abans de Sant Joan, totes les herbes són tendres, toves i bones per al consum, com si fossin pa. Passada aquesta data, les plantes maduren, s'endureixen i ja no són tan bones per menjar o amb finalitats medicinals.
29 juny. Aquesta dita és una lliçó de prudència vinícola que adverteix que el vi novell no s'ha de donar per acabat ni embotellar definitivament fins ben entrat l'estiu. "Anar enrere" significa que el vi encara pot "fer marxa enrere" en el seu procés de maduració o perdre qualitats si es mou abans d'hora.
25 maig. Indica que el perill de les gelades primaverals persisteix fins a la festivitat de Sant Urbà, moment a partir del qual es considera que la vinya està fora de perill.
20 agost. Indica que cap a mitjans o finals d'agost els melons ja han assolit la seva millor maduresa i qualitat, oferint tot el seu sabor. És un avís que marca la fi de la temporada òptima de la fruita, suggerint collir-los abans que perdin propietats.
20 agost. La producció de melons d’olor i de síndries fa el ple en agost
24 juny. Aquesta dita popular catalana significa que abans de Sant Joan, totes les herbes són tendres, toves i bones per al consum, com si fossin pa. Passada aquesta data, les plantes maduren, s'endureixen i ja no són tan bones per menjar o amb finalitats medicinals.
24 juny. Quan l’olivera floreix abans de la calor, dóna poca producció; en canvi, es mostra més generosa com més a prop de la calor floreix. És la profecia del pagès: si l'olivera encara té flor a finals de juny, vol dir que la collita serà tardana però abundosa, omplint les gerres de casa.
24 juny. D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives. En abril: La flor és prematura i feble, només donarà per omplir el llum de fira (el cresol). En maig: És el moment òptim, la flor és forta i l'oli abunda per a tot el consum de casa. Per Sant Joan: Si encara floreix al solstici, la producció serà tan massiva que ens sobrarà per omplir les gerres de reserva i guardar-ne per a l'any vinent.
24 juny. [floronc = Tumor inflamatori]. Associa l'aparició de floroncos al voltant del 24 de juny amb una bona salut per a la resta de l'any. Els floroncos es consideraven una forma en què el cos eliminava impureses ("sagnia" natural) en el canvi d'estació, assegurant una salut robusta segons la medicina tradicional. A la primavera, la sang pot alterar-se a causa de factors mediambientals naturals, per tant, el refrany desitja que aquesta siga la major afectació de la salut que tinguem.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la trilogia de la llum que marca el pas de les estacions a la nostra terra: Sant Joan: El foc de la llum màxima, la purificació i la gresca. Sant Pere: El foc de la continuïtat, que "cala la xarxa" i acomiada la setmana gran. Tots Sants (o Nadal): El foc del caliu, la llar de foc que ens escalfa quan la llana que xollem al juny ja ens fa falta.
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Hi havia llocs que creien que les fogueres tenien virtuts curatives. És l'oració tradicional que es deia mentre se saltaven les brases o es ballava al voltant de la foguera. La "ronya" no només era la brutícia física, sinó també la mala sort, les malalties i les enveges que es volien cremar per començar el cicle amb l'ànima neta.
30 novembre. El dia de Sant Andreu, segons sembla, fa aparició la neu, que són les primeres abans de l'entrada de l'hivern i poden ser copioses. Si la neu s'espera un hivern amb neu, igual que sigui amb temperatures baixes que perdurarà fins pràcticament el final de l'estació hivernal.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. És la sentència que posa ordre a la natura: si el temps fa el que toca, les malalties s'allunyen i les collites prosperen.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És la dita que ens recorda que els desajustos del temps són perillosos: si la natura es capgira, ni els animals més forts ho poden aguantar.
Sant Vicent: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Adverteix que les temperatures extremes són poc duradores en el nostre entorn. Indica que tant el fred intens de finals de gener (Sant Vicent), com la calor extrema d'agost (Sant Llorenç), són fenòmens extrems però molt efímers, que passen ràpidament.
Sant Vicenç: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Adverteix que les temperatures extremes són poc duradores en el nostre entorn. Sant Vicenç representa el pic de l'hivern. Tot i que fa un fred viu, se sap que és passatger perquè els dies ja s'alarguen. Sant Llorenç representa el pic de l'estiu (la canícula). És la calor més intensa, però marca l'inici del final de l'estiu.
29 setembre. Indica el moment ideal per seleccionar els galls joves ("de llavor") que han de cobrir les gallines, coincidint amb el canvi d'estació. La dita destaca que cap a finals de setembre, amb l'arribada de la tardor, els galls joves ja estan desenvolupats, canten ("cantador") i tenen la maduresa necessària per a la reproducció (llavor).
Sant Antoni: 17 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Quan l’hivern s’anuncia humit, deixa presagiar que tot l’any ho serà.
25 maig. En cas de produir-se gelades, les collites es fan malbé. Avisa que les glaçades a finals de maig (prop del dia de Sant Urbà) són molt perjudicials, ja que poden destruir la vinya i el blat ja brotats, provocant la pèrdua de la collita de vi i de pa.
23 maig. Sant Bobó, que havia estat pastor i pagès i es doncs advocat de la gent amb aquests oficis i tant serveix per guardar les ovelles del llop com les collites dels fenòmens atmosferics.
12 juny. Així siga, i si no, que no falte el bon humor
16 agost. Invoca la protecció de Sant Roc, considerat patró contra les malalties contagioses (pesta) i els incendis (foc). També se'n troben variants com "lliura'ns de pedra i de foc", ressaltant el seu paper protector contra desastres.
16 agost. És una oració tradicional demanant protecció a Sant Roc de Montpeller (1295-1327) contra la calamarsa (pedra) i els incendis. És un sant molt venerat a Catalunya, especialment invocat per evitar malalties com la pesta.
20 gener. Lamenta que hi haja qui s’aprofite de qui no es pot defensar
21 gener. Santa Agnès advocada dels promesos. Com que santa Agnès és la patrona de la castedat i sovint se la representa amb un anyell (per la similitud entre el seu nom, Agnes, i el llatí agnus), se li demanava que el promès fos "manso" i fidel com un xaiet. La frase "pensi en mi i en cap més" és el crit desesperat (i una mica gelós) per evitar les distraccions del promès en una època on el festeig era molt vigilat però també ple de temptacions en els balls de plaça.
10 juliol. Persona molt gran, més alta de la mida normal. Es diu perquè, segons tradició, Sant Cristòfol era d'alçada gegantina
24 juny. Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. Caldria "herbes de Sant Joan" (relacionat amb herbes remeieres o màgiques) per donar l'energia o el temps necessari per finalitzar la feina.
Hom conta que quan els vells fusters topaven amb un grop de la fusta, quan serraven o ribotejaven, deien que "havien topat amb la guitarra de sant Pere". Aquesta expressió s'utilitza quan algú ha tingut una mala topada, s'ha donat un cop fort o s'ha trobat amb un obstacle inesperat que l'ha deixat estabornit. També s'aplica en sentit figurat quan algú rep una lliçó severa o topa amb una autoritat que el posa a lloc de manera contundent.
8 desembre. En referència al fred primerenc abans de l'arribada de l'hivern. L'hivern serà llarg i intens, per la qual cosa "en tendrem dos" o una "doble ració".
5 abril. Aquesta dita popular, sovint atribuïda popularment a sant Vicent Ferrer, adverteix que les aparences enganyen i que algú que sembla tosc, amenaçador o desagradable des de la distància pot ser encara més perillós o feridor quan s'hi té un tracte proper. Adverteix sobre la prudència davant d'individus amb aspecte sospitós o desagradable.
Es diu per la gran abundància que hi ha de persones que porten aquests noms.
24 juny. És un refrany tradicional català que fa referència a les pluges habituals al voltant del 24 de juny. Aquesta dita popular assenyala que, tot i ser estiu, solen produir-se precipitacions, sovint tempestes d'estiu, que malgrat no donar molta saó (humitat profunda), remullen la terra.
19 Agost. Fa referència a la font del santuari de la Brufaganya (Tarragona). Es considera que la seva aigua és molt dura o té poques propietats culinàries, per la qual cosa no serveix per coure aliments ni per fer moure els molins. La frase indica que l'aigua és inofensiva o poc eficaç ("ni cou ni mou").
3 maig. La creença pagana en la virtut de l’aigua de maig, la cristianització la beneeix per purificar-la per la Santa Creu de Maig
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Sant Joan: 24 juny. Hom creu que la diada de Corpus no es pot escaure pel dia de Sant Joan, puix que aquest dia és de gresca i bullícia i desdiu de la serietat i severitat del Corpus. Hom diu també que si alguna vegada es produïa aquest cas, fóra senyal que el sagrat i el profà s'han confús i barrejat, i això seria indici de la fi del món. Perquè Corpus cauria per Sant Joan, el Dijous Sant cauria per sant Jordi, i el dissabte de glòria per sant Marc.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre
12 agost. Quan la quantitat d'aigua posada a l'olla no està amb relació amb la carn i la gallina que s'hi posa el brou resulta aigualit i poc espès i per tant poca alimentós.
11 novembre. Les temperatures apugen per uns dies abans de l’arribada del fred, moment que aprofiten els vells per apurar els dies de sol calent. Per a la gent gran, el fred humit de la tardor porta dolors reumàtics. Aquestes temperatures suaus actuen com un bàlsam natural. El "revifament" és literal; els avis tornen a sortir a seure al banc de la plaça o a fer el darrer passeig agradable de l'any abans de quedar-se "reclosos" a la vora del foc.
11 novembre. Les temperatures apugen per uns dies abans de l’arribada del fred, moment que aprofiten les aus migradores per instal·lar-se en la conca mediterrània
6 gener. El dia de Reis el dia creix, augmenten les hores de sol diàries. El fred també augmenta tot i haver-hi hores possibles de radiació solar.
24 agost. Assenyala que, al voltant de Sant Bartomeu, solen començar les primeres pluges importants que trenquen la calor de l'estiu i anuncien l'arribada propera del temps més fresc o la tardor.
25 juliol. Significa que una persona prudent prepara les sabates d'hivern a l'estiu (Sant Jaume) i la roba d'abric abans que comenci el fred intens (l'Advent), anticipant-se així a les necessitats i evitant despeses o presses d'últim moment.
11 novembre. Convé plantar els plançons de l’11 de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial. A mitjans de novembre, la terra encara conserva la calor de l'estiuet de Sant Martí, però ja té la humitat de les pluges de tardor. Això permet que l'olivera jove "agafi" bé abans que les gelades de gener adormin la saba.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. És el període del seu procés. Prediu que si l'ordi ja té espigues el dia de Sant Jordi, el conreu madurarà a temps per a la sega al voltant de Sant Joan, marcant el cicle òptim del cultiu. És una dita popular que indica el calendari agrícola tradicional per a la collita de l'ordi, relacionant el temps atmosfèric de la primavera amb l'èxit de la collita.
Sant Bertomeu: 24 agost. La Magdalena: 22 juliol. indica el moment òptim per començar a filar a la llum d'un llumí ("vela" o "vetlla"), ja que els dies comencen a escurçar-se a finals d'estiu.
Sant Bartomeu: 24 agost. La Canelera: 2 febrer. Destaca la importància de la previsió i el treball diligent. Indica que la treballadora responsable comença a filar a finals d'agost (Sant Bartomeu), com que els dies comencen a ser més curts, aprofita la llum del dia per avançar feina abans que arribi el fred. mentre que la mandrosa ho deixa per la Candelera (2 febrer). Per a ella, el temps de filar ja gairebé ha passat o haurà hagut de cremar molt d'oli per treballar de nit durant tot l'hivern.
24 agost. Indica que les primeres pluges o tempestes d'estiu al voltant d'aquesta data auguren una bona tardor i un bon camp. S'interpreta com un senyal que la terra es comença a preparar per a la nova estació, assegurant una collita favorable.
15 març. Es el moment de tastar els embotits fets en l'hivern. Les botifarres que es van fer per Nadal o per Sant Antoni (gener), arriben al març amb el punt de secat ideal. Si s'espera més, amb l'arribada de la calor de la primavera, es poden assecar massa o fer-se ràncies.
11 juny. Significa que el fort vent associat a la festivitat de Sant Bernabé (11 de juny) sol bufar de manera gairebé segura poc abans o poc després d'aquesta data, indicant una inestabilitat meteorològica pròxima a l'estiu.
15 maig. [civada = ordi / espelta = blat primitiu, de gra menut]. En l’efemèride del patró dels agricultors despunten els primers brots cereals. Fa referència al moment en què els cereals de primavera, concretament la civada i l'espelta, experimenten un creixement ràpid i visible, "despertant-se" i espigant definitivament amb l'arribada de la calor.
30 novembre. A Manresa es celebraven unes fires i era costum que les noies paguessin les despeses als nois. Aquest refrany és la resposta de les noies.