["Enramar els sants" és l'art de guarnir-los amb branques, flors i herbes aromàtiques (com el murta, el romaní o l'espígol) per honorar-los]. Significa que, sovint, els honors, els reconeixements o els favors s'atorguen a qui ja té bona fama o a qui no els necessita realment, en lloc de a qui els mereix de veritat.
29 juny. Aquesta expressió s'utilitza per descriure una persona exageradament alta o de gran estatura. Però Sant Pau, en realitat, és un home més aviat baixet, la dita no neix de la realitat física del personatge, sinó d'altres motius, de l'alçada dels retaules: En moltes esglésies, les imatges dels apòstols Pere i Pau es col·loquen en llocs ben elevats o són figures de grans dimensions.
29 juny. Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden
24 agost. Fa referència a la tradició de batollar els fruits secs (com les ametlles i les avellanes) i els llegums. Al voltant del 24 d'agost, és el moment de colpejar les branques amb una vara o garrot per fer caure la collita.
Cap d'Any. 1 gener. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta dita és una lliçó de càlcul maternal i de les conseqüències dels excessos de les festes de Nadal! La clau del refrany és la comptabilitat dels nou mesos d'un embaràs: Si una parella s'enamora o té un "despiste" durant la gresca de la nit de Cap d'Any, exactament nou mesos després arriba el part. L'afany (o l'estreny) fa referència als dolors del part i a la feina de tenir una criatura a casa.
29 juny. Aquesta expressió és un eufemisme clàssic per referir-se a la mort. S'utilitza quan algú ha mort, indicant que ja ha passat a "l'altra vida" per seure a la taula celestial. El fet d'esmentar Sant Pere és habitual perquè ell és el porter de la glòria i qui decideix qui entra al banquet diví.
25 juliol. Aquesta expressió s'utilitza per descriure algú que va molt carregat, especialment amb moltes capes de roba, trastos o paquets a sobre. Sant Jaume se sol representar com un pelegrí que porta el barret de camí posat i un altre (o diversos) penjats a l'esquena o a la capa, juntament amb la carbassa, el sarró i les petxines. Veure un sant amb "tants barrets" va fer que la gent utilitzés la comparació per a qualsevol que portés un equipatge excessiu o anés vestit de manera aparatosa.
16 agost. Aquesta expressió descriu dues persones que són inseparables i que sempre van juntes a tot arreu, per al·lusió a la figura de Sant Roc, que es representa sempre acompanyat del gos que li llepava les nafres de les cames.
4 octubre. És una expressió col·loquial catalana que vol dir anar a peu o caminant, sense utilitzar cap vehicle. S'usa habitualment en contextos humorístics per indicar que un es desplaça usant les seves pròpies cames, equivalent al castellà "ir en el coche de San Fernando". L'origen és ben senzill i divertit: com que Sant Francesc d'Assís va fer vot de pobresa i anava sempre caminant a tot arreu (sovint descalç), el seu "cavall" eren les seves pròpies cames.
17 gener. Tenir completa llibertat.
Vol dir que si l’arc de Sant Martí apareix al matí és senyal que plourà aviat, mentre que si surt a la tarda la pluja ja s'ha acabat
10 febrer: Sant Arnau de Catània (o de Susa), monjo benedictí. Aquesta és la dita que tanca el cercle de les celebracions de gener i febrer! Si Sant Antoni és el primer, Sant Arnau es considera popularment el que posa el cadenat a les festes d'hivern.
10 setembre: Sant Nicolau de Tolentino. Aplicat a les coses que són oportunes. S'aplica a fets, ajudes o objectes que apareixen exactament quan es necessiten. En moltes cultures, Sant Nicolau és el precursor del Pare Noel que porta regals o dolços, sovint deixats a les sabates dels nens.
Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Són els dies que enceten el mes
24 juny. Antigament, la gent no prenia el bany fins l’arribada de Sant Joan i la calor estiuenca, i això qui tenia algun riu o alguna bassa a prop, de manera que aquesta higiene resultava molt beneficiosa per assegurar bona salut, especialment de la pell, durant tot l'any. Aquest ritual de purificació marca simbòlicament el primer bany d'estiu.
24 juny. Aquesta dita és tota una lliçó de superstició positiva i psicologia social! Se sol aplicar al context de les parelles, les famílies o els amics que celebren la nit més curta de l'any. Suggereix que els conflictes o tensions al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu) serveixen per descarregar energies, garantint així tranquil·litat durant la resta de l'any.
4 desembre. És el prec de protecció més clàssic de la tradició popular quan esclata una tempesta forta amb llamps i trons. Es basa en la llegenda de la santa, qui segons la tradició va morir martiritzada pel seu propi pare, el qual va ser fulminat immediatament per un llamp diví com a càstig. Des d'aleshores, se la considera la patrona contra les tempestes, els incendis i les morts sobtades.
22 maig. És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir
1 setembre. El primer dia de setembre, ja es nota que els dies es fan curts i que les nits refresquen. Marca la fi de l'estiu i l'inici de la tardor, indicant que la calor s'acaba. Es refereix a la dita que el sant «porta l'hivern lligat amb un fil» i l'inici de les tasques de filar.
Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut.
11 novembre. [mesquí = escàs, miseriós]. El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment
29 juny. És el temps per a la sega i la collita del cereal. Aquests sants marquen el moment crític de la maduració del gra. Si el dia 29 hi ha boira o humitat, el gra no s'asseca bé. Això vol dir que la sega s'ha d'ajornar ("enrere"). Si la boira arriba l'endemà, el gra ja ha fet el seu procés o el temps canviarà cap a sec, indicant que ja es pot entrar a la peça a treballar amb tota la força ("endavant").
24 juny. Ens indica que la presència de boires o bromes durant el solstici d'estiu sol ser el preludi d'un canvi de temps cap a la inestabilitat. Les boires de juny: Sovint són causades per un embossament d'aire càlid i humit que, en entrar en contacte amb el mar, es condensa. La reacció del vent: Aquest desequilibri tèrmic sol acabar provocant una entrada de vent del nord, la tramuntana, que netejarà el cel però pot portar una baixada de temperatures o mar brava.
Es refereix a Sant Andreu de la Castanya, una masia del municipi de Brull a la comarca d'Osona, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Són dates d'abril, que ja fa bon temps. Vaticina una collita excel·lent de vi. Suggereix que el bon temps en aquests dies de primavera afavoreix el cep i garanteix l'abundància de la producció vinícola.
8 juny. El pronòstic de les precipitacions en aquest dia és important per al transcurs de l'estiu. La "mala ventura" sol referir-se a que, si el temps no és el que toca per l'època, la collita se'n va a fer punyetes.
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).
24 juny. Aquesta dita és una expressió de desig i alegria per l'arribada dels primers fruits de l'estiu! És la forma popular de donar la benvinguda a la temporada de les bacores, un moment molt esperat al camp valencià. Per extensió és una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut
24 juny. És una exclamació d'alegria pel retrobament d'algú a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Suggereix que els conflictes, discussions o desavinences (bregues) que sorgeixen durant l'estiu, cap al solstici de juny (Sant Joan), se solucionaran i portaran a un estat de reconciliació i calma per Nadal. Indica que les disputes temporals o passatgeres solen calmar-se amb el pas del temps, simbolitzant el cicle entre l'activitat estiuenca i la tranquil·litat hivernenca.
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp. Es poden produir boires, senyal de pedregades a curt i llarg termini, en dies consecutius a la data.
29 juny. Es refereix als perills que corren els pescadors de morir ofegats. Aquesta dita, de caire tràgic i fatalista, expressa la creença popular que cada any mor algú ofegat al mar o al riu durant la festivitat de Sant Pere. Antigament, entre les comunitats de pescadors, es deia que el sant "reclamava" una vida per celebrar el seu dia. És una forma de respecte i por davant la perillositat de l'aigua en l'inici de l'estiu.
24 gener. Per recordar que el dissabte és dia de cobrament.
Es refereix que hi ha tota mena de gustos i tendències: polítiques, pictòriques... i totes tenen clientela o seguidors
19 agost. [calçada = nuvolada fosca que indica pluja]. indica que una nuvolada fosca (calçada) en aquesta data prediu pluja imminent. Forma part de les dites populars relacionades amb Sant Magí, sovint lligades a l'arribada de les primeres pluges d'estiu.
Veure la llum, la veritat; adonar-se de l'error en què es vivia; canviar sobtadament de parer
Santa Teresa: 15 octubre. Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita popular és un resum dels preparatius i provisions que les cases feien antigament per encarar l'hivern. Amb l'arribada de la tardor i l'escurçament dels dies, calia proveir-se de cera per fer espelmes i tenir llum. Sant Martí marca la temporada de la matança del porc. Les gallines i capons eren el plat estrella de Nadal.
3 febrer. Significa que el temps que fa el 3 de febrer s'espera que es repeteixi o determini el clima durant les festes de Carnaval i Setmana Santa. Si fa sol, sol fer bon temps; si fa fred o plou, s'espera temps inestable.
22 març. Aplicat als qui no viuen amb l'esposa per una circumstància o altra. Al·ludeix a sant Pau de Narbona, que la primera nit de noces fugí de la seva esposa i anà a fer penitència en una cova, on morí després de molts anys.
24 juny. L'economia domèstica aconsella proveir de certs productes per aquest moment de l'any, ja que històricament eren productes que pujaven de preu a mesura que s'acostava l'hivern o les èpoques de més consum.
3 febrer. Fa referència a la tradició de beneir coques el 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, patró contra el mal de coll i protector de cantaires i professionals de la veu. Aquestes coques, sovint beneïdes a l'església, es mengen tradicionalment per protegir la gola durant tot l'any.
17 gener]. Es diu d'una persona bruta, que va deixada. Anar com Déu vol, anar de qualsevol manera; semblar abandonat
24 juny. Aquesta dita popular catalana destaca la importància dels rituals de la nit de Sant Joan per a la salut física i mental durant l'any. Tradicionalment, es creu que els banys al mar, les herbes remeieres i els rituals de foc fan "neteja" i renoven l'energia.
Sant Joan: 24 juny, Nadal 25 desembre. Descriu perfectament el cicle de maduració del fruit: per Sant Joan l'oliva tot just és un granet incipient, però si tot va bé, al desembre la collita serà generosa.
Pel senyal de la Santa Creu: primeres paraules de l'oració que correspon al fet de persignar-se. Persignar-se: Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l'una al front, l'altra a la boca i l'altra al pit, mentre hom recita.
Sant Mamet: 11 maig. Sant Martí: 11 novembre. No falla. Destaca la regularitat de certs canvis de temps en el calendari, separant la tardor-hivern de la primavera-estiu. Entre l'11 de maig i l'11 de novembre hi ha exactament 6 mesos. La dita diu "mig any curt" perquè, psicològicament, el bon temps de l'estiu sembla que passi més ràpid que els mesos de fred.
Mare de Déu de setembre (Nativitat de Maria): 8 setembre. La Concepció: 8 desembre. Tot just. L'expressió subratlla la distància temporal exacta que hi ha entre ambdues festivitats marianes, marcant la transició de la tardor.
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. Es creu que les gallines nascudes per l'agost ponen ous de molta qualitat.
Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. És el moment en que les gallines són més ponedores.
24 juny. Sant Joan, la porta de l'estiu, és quan es tosen les ovelles perquè és quan més llargues tenen les fibres de llana. És la millor per preparar la roba d'abric que ens protegirà quan torni el fred.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Mamet: 11 maig. Certament. Destaca la regularitat de certs canvis de temps en el calendari, separant la tardor-hivern de la primavera-estiu. De l'11 de novembre a l'11 de maig, el pagès i la gent de casa viuen sota el domini de les poques hores de llum, la pluja i el gel. Per això se sent com un mig any "complet" o "feixuc".
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
Nadal: 25 gener. Sant Antoni: 17 gener.
Nadal: 25 desembre. Sant Blai: 3 febrer. En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen. La pobra vella, de tant de fer festes, de tant de menjar i de tant de cremar llenya per escalfar-se des de Nadal fins a Sant Blai, es va quedar sense ni un ral.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Exacte. Són el solstici d’hivern i el solstici d’estiu, respectivament. El refranyer ens recorda la dualitat del calendari: del fred intens a la calor del solstici, de la nit més llarga a la més curta. És la mesura perfecta del pas del temps a la nostra cultura.
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. Ja podeu fer el càlcul. Si comptes des del 25 de desembre fins al 7 de gener, surten exactament tretze dies. Sovint s'utilitza per indicar que s'han tancat totes les celebracions del solstici d'hivern.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquests dos refranys són contradictoris: el segon pot indicar que, en efecte, de Sant Andreu (30 de novembre) a Nadal no hi ha un mes, però sí que hi és si es compta fins a Cap d'Any.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades. Documentat a Amades (1950). Sant Andreu és el 30 de novembre. Evidentment, del 30 de novembre al 25 de desembre no hi va pas un mes sencer i per això cal anar-se'n fins a Cap d'Any (1 de gener) per trobar aquests 30 dies.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. La diada de Sant Andreu s'escau sempre molt aprop del temps d'Advent i participa ja de l'ambient prenadalenc.
20 d'Agost. [Isard: Mamífer remugant alpí i pirinenc (Rupicapra rupicapra), molt semblant a la cabra, amb banyes primes i encorbades en la punta i pelatge fosc amb taques blanques en el cap].
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Indica la distància que hi ha entre aquestes festivitats. És la lliçó magistral de la saviesa popular sobre les quatre estacions: marquen els trimestres que divideixen l'any agrícola i vital.
Sant Joan: 24 juny. Sant Miquel: 29 setembre. Es refereix al fet que en els mesos calorosos (estiu) és millor evitar certs productes que es fan malbé abans o que la mel d'estiu no és tan bona com la de primavera. També pot al·ludir a una època menys adequada per al seguici o la vida social intensa a causa del treball al camp.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita marca el moment àlgid de la temporada de pesca de la sardina, que coincideix amb la setmana que va del 24 al 29 de juny. Ens indica que és el moment òptim per pescar-la, quan està més grassa, gustosa i a millor preu.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra. Ens recorda que aquests vuit dies de marge entre els dos sants són el moment clau per plantar els fesols de secà o de granet, aprofitant que la terra ja és calenta.
Sant Joan: 24 juny. Santa Magdalena: 22 juliol. És la temporada idònia per a la pesca d’aquest peix de roca de cos serpentiforme i carn blanca, doncs està més activa a les escletxes de les roques abans no arribi la calor més forta d'agost.
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Descriu perfectament la duresa de la transhumància i el pasturatge d'estiu. El pastor ha de pujar el ramat a les altures per trobar pastures fresques, suportant les tronades sobtades de l'estiu i la solana, fins que el fred de novembre (Tots Sants) el torna a fer baixar a la plana.
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Ens recorda que el 24 de desembre també és el dia de Sant Joan (l'Evangelista), situat exactament a l'altra banda del calendari del Sant Joan Baptista. És el mirall del solstici: de la llum màxima de juny al naixement de la llum al desembre.
Sant Joan: 24 juny. Sant Joan: 27 desembre. Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any.
19 març. [Trumfos: patates]. No s'ha de retardar la sembra ja que són les temperatures inferiors a 18 graus les que afavoreixen la tuberització
Sant Lluc: 18 octubre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és el retrat perfecte de la mandra de la tardor. És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquest refrany és una fórmula mnemotècnica per calcular el temps que queda fins a les festes de Nadal utilitzant les dates clau del santoral de novembre i desembre. De Sant Martí a Sant Andreu: Hi ha exactament 19 dies, es compten com a "setmanes tres" (21 dies aproximadament). De Sant Andreu a Nadal: Hi ha 25 dies, el que el refranyer defineix com a "gairebé un mes".
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Indica el temps que va d'una festivitat a una altra. Aquest refrany tanca el cercle dels preparatius de novembre: Sant Martí: Marca el pic de la tardor i l'inici de la matança. Sant Andreu: Es considera la porta d'entrada oficial de l'hivern.
Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival.
Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival. Utilitzada històricament per marcar terminis agrícoles, de lloguer o de contractes de masoveria.
Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival. Utilitzada històricament per marcar terminis agrícoles, de lloguer o de contractes de masoveria.
Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre). Relatiu als pastors. És el temps de pujar les ramades a estiuejar a la muntanya. El pastor diuen que són molt religiosos i en aquest temps ni podran resar ni estar amb la dona.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica, gairebé un pas curt com el d'un gall.
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Anton: 17 gener. Nadal: 25 desembre. Per Sant Tomàs, tradicionalment era el dia que s'encetaven els preparatius forts, es matava el porc i les fires de Nadal estaven al seu punt àlgid. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, per bé que els més austers les limitaven fins a sant Antoni. Fins que no passen els animals per la benedicció de Sant Antoni, no es donen per acabats els excessos i el recés de l'hivern.
Sant Tomàs: 21 desembre. Sant Pancràs: 19 març. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs. Ens recorda que, encara que el calendari digui que la primavera arriba al març, les temperatures baixes i el risc de gelades no ens deixen fins ben entrada la primavera.
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. És la millor època de pesca d’aquest gran peix de carn saborosa. Les aigües encara mantenen una temperatura agradable abans del fred rigorós de gener. Durant aquests mesos, el mero (que és un peix solitari i territorial) es deixa veure més a prop de la costa i dels roquissars a poca profunditat, buscant aliment per preparar l'hivern.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = just, exacte, ben comptat]. Està clar. Fa referència a la precisió del calendari santoral per comptar els dies fins a les festes nadalenques.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. És una observació popular sobre com de ràpid passa el temps a finals d'any. Les hores de sol són poques i la feina és molta; els dies "volen" i sembla que el mes s'acabi en un obrir i tancar d'ulls. Entre matances del porc, fires de Santa Llúcia i preparatius nadalencs, la sensació és que el calendari corre més que nosaltres.
Caterina: 25 de novembre. Nadal: 25 de desembre. Fa referència a l'allargament imperceptible dels dies entre el dia de Santa Caterina i el dia de Nadal. Indica que en aquest període el dia guanya molt poca llum, com un pas petit d'un pardal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Exactament. Indica l'inici del compte enrere per Nadal, tradicionalment marcat per la fira de Santa Llúcia, on s'adquirien els elements necessatius per al pessebre i la decoració.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Durant aquesta època és el temps en què més anguiles hi ha o estan en el seu millor moment per a la pesca, coincidint amb el descens de les temperatures i l'augment de la humitat. Se solia dir per no temptar la mala sort.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Hom compara la fita calendàrica del Nadal amb d'altres festes, unes vegades per relacionar-les quant al temps, i d'altres dins d'altres plans d'idees. "Un mes breu": Com que els dies són tan curts i la llum marxa tan d'pressa, la sensació és que el novembre s'escapa de les mans. "No hi ha pas tant": De Sant Andreu a Nadal només hi ha 25 dies. És el període de l'Advent, un tram final on els preparatius nadalencs fan que el calendari corri més.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Exactament. Afegint aquest "i un matí", el refranyer juga amb la rima per clavar el compte: de l'1 de novembre a l'11 de novembre hi ha 10 nits, però si comptem el dia d'arribada, ens surten els onze matins. Aquest interval coincideix amb el conegut com a estiuet de Sant Martí, un període on sovint s'atura el fred intens de la tardor.
Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de cereals i certs conreus d'hivern, especialment el blat. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial