Tema
oficis
1.426 refranys catalogats sota aquest tema.
Metge que tanca el mal poca cosa val
oficis
Metge sense ciència, metge sense consciència
oficis
Metge vell i apotecari jove
oficis salut
Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix
Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del cirurgià. Altres ho completen, volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.
oficis salut
Metge vell, barber jove i apotecari ric
Significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del barber. Altres ho completen, volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.
oficis salut
Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric
oficis salut
Metge xerraire no cura gaire
Implica que un metge que es distreu xerrant potser dedica menys temps i rigor al diagnòstic, i recorda que els actes i l'experiència són més importants que les paraules buides. S'utilitza per recordar que la feina ben feta requereix concentració i fets concrets per sobre de l'aparença o l'eloqüència.
oficis salut
Metge [o barber] piadós, nafra pudenta
Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides
salut oficis
Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats
[Bagassa: Prostituta. El curat: el capellà]. Alerta sobre la perillositat d'aquestes tres figures, ja que, a canvi de diners, poden actuar contra els interessos de la persona que els contracta o confia en ells, sovint causant dolor o perjudici en lloc de benefici.
oficis
Metge, paleta i dispeser a casa de qui no em vol bé
oficis
Metges errats, papers mal endreçats i dones garrides treuen les vides
oficis
Metges i apotecaris, les medecines pels altres
oficis salut
Migdiada del vicari
Dormida que es fa abans del dinar
oficis maneres de dir dormir
Millor cava un bon pagés que deu malfaeners
Lloa la diligència i repudia la vessa.
camp oficis treball
Mirant el teu diner, fa bona cara el botiguer
oficis diners bona cos huma
Misericòrdia de Canet, providencia del mariner
mar oficis llocs
Moliner de vent, no menja quan té talent
Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no
oficis menjar
Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners
Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena
oficis diners mar caça
Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé
Qui depén del vent que faça, com qui depén del caprici de les circumstàncies, està més a la seua mercé que a la de la voluntat pròpia
oficis oratge mar
Moliner i no lladre és una cosa admirable
Ja se sap la mala fama que tenien els moliners, que gaudien del dret de moltura, i sovint aprofitaven la seva posició per calcular les mesures de forma incorrecta per a benefici d'ells.
oficis
Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
plantes oficis bona
Molts oficis, pocs beneficis
Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire
treball persones oficis
Molts patrons perden una barca
Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen acabar bé perquè, per descoordinació, uns desfan els que altres han fet
mar oficis
Molts patrons tiren la barca a perdre
Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen acabar bé perquè, per descoordinació, uns desfan els que altres han fet
oficis mar
Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer
Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina
oficis plantes treball
Mudar de sastre és mudar de lladre
oficis
Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són
Destaca la supuesta riqueza y buena vida del estamento eclesiástico. Sugiere que, al tener recursos, tanto la mula del fraile como el macho (mulo) del rector están bien alimentados, gordos y cuidados, reflejando una posición acomodada en contraposición a la pobreza del pueblo.
animals oficis
Muller de mariner, vídua gairebé
La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més
oficis mort mar parentiu
Músics, xics i criatures, a la millor la fan
Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat
música parentiu oficis
Nadal humit fa el pagès ric
25 desembre. L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals, cosa que alegra al pagès
camp festivitats mesos oficis oratge
Nadal never blat al graner
25 desembre. Indica que les nevades durant l'època de Nadal són un excel·lent auguri per a la collita de cereal de l'any següent. La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista
camp festivitats mesos oficis plantes
Nadal passat, sabater prou fer calçat
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina. Després de les festes nadalenques els sabaters tenien poca feina.
festivitats oficis indumentària
Naps i cols, i cols i naps, escudella de soldats
oficis plantes menjar
Necessitar [o haver de menester] mà de metge
Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui
oficis
Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
Significa que en fer neu i molt de fred no és bon temps per a pescar.
oficis oratge mar
Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner
Ensenya que està molt exposat a ser enganyat el que compra cavalleria d'un traginer i el que contrau matrimoni amb la filla d'un hostaler.
animals diners oficis persones mar
Ni barber mut ni músic amb cervell pur
Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic té fama de tindre poc trellat
cos huma oficis parlar música
Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells
S'ha de caçar i llaurar amb animals grossos i a propòsit.
animals consells oficis treball caça
Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera]
Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important
caça vinya oficis diners casa+1
Ni metge jove ni barber vell
Per pròpia seguretat, convé que qui t'afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l'ofici. Equivalent en castellà: Médico joven hincha el cementerio || Similars: A galgo viejo echadle liebre, no conejo | Abogado jove
oficis
Ni metge novell, ni advocat donzell.
Els falta experiència.
justicia oficis salut
Ni mosso dormidor ni gat miolador
Vol dir que els qui dormen o criden molt, no solen fer gaire bona feina.
animals oficis treball
Ni per fred ni per calor, no deixes la capa, pastor
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
oficis oratge indumentària
Ni sense el seu mànec la dalla, ni el barber sense navalla
oficis
Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser
Aconsella ser prudent en les relacions amb determinats oficis. Tots tres són destres en la confecció o en l'ús d'armes.
oficis persones
Ningú neix mestre
Significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les
ensenyar oficis
Ningú no és mariner si no es troba en perill
L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica
oficis mar
Ningú pot esser jutge en causa pròpia
oficis justicia
Ningú seria hostaler si no fos pel diner
oficis diners
No cregues en honra de moliner, en valentia de sastre, ni en veritat de barber
oficis
No és bon caçador el que no alaba el seu gos
caça oficis animals
No és bon caçador el qui es perd ni bon pescador el qui cau a l’aigua
Per a ser un bon professional s’ha de conéixer bé els mitjans i la tècnica
oficis aigua bona caça mar
No és bon carreter aquell que no ha bolcat tres vegades
Significa que fins i tot els més entesos cometen errors
bona oficis
No és bon mariner el que no ha anat a l’altra banda
mar oficis
No és bon mariner el que no ha passat la mar gran
L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica
oficis mar bona
No és bon mariner el que no s’ha marejat mai
L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica
mar salut bona oficis
No és bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a l'aigua
L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica
mar oficis bona aigua
No és bon pescador el que no sap enganyar la mar
oficis mar bona ensenyar
No és bon sabater el que no és mentider
oficis
No és bon segador qui no és bon lligador
El bon segador deu saber fer totes les feines de la sega.
oficis
No és de bon mariner el qui no s’ha mig negat
Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre els pescadors
oficis mar
No és el mateix Bernat que mestre Bernat
Subratlla la diferència entre una persona corrent i una altra que té coneixements, estudis, habilitat o autoritat en un ofici. Indica que qui té l'experiència ("mestre") mereix un reconeixement social o professional superior al que no en té.
oficis persones ensenyar
No és mal sastre lo que coneix lo panyo
Es diu de qui ens ha causat molt bona impressió professional abans d’encomanar-li algun treball. Podem fiar-nos de qui coneix tots els materials del seu ofici perquè és garantia que sap treballar cada un d’ells
treball oficis
No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar
Utilitza el contrast entre la feina bruta d'un ferrer, plena de sutge, i la neteja inherent d'un mariner que ve de l'alta mar per parlar del matrimoni i les tasques domèstiques. Aquest refrany reflexa una societat preindustrial on l'ofici del marit determinava la duresa de la bugada per a les dones.
amor casa oficis mar
No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt
oficis
No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d’hostaler
Convé no fiar-se de les intencions de qui pretén obtenir algun benefici a costa nostra
persones oficis mar
No fa mariner no trobar-se en perills
Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre el pescadors
mar oficis
No fer [a qualcú] cap fill canonge
No atorgar-li cap favor extraordinari
maneres de dir oficis
No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut
Fa referència a la naturalesa pública i comunicativa d'aquests dos antics oficis. Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic és conegut per tot el poble gràcies a les desfilades.
oficis parlar música
No hi ha barber mut ni músic que no sigui mogut
Si els barbers tenen fama de xerrar molt, els músics la tenen de ser un poc vividors
oficis música
No hi ha barber mut, ni sastre o músic somogut
Si els barbers tenen fama de xerrar molt, els músics la tenen de ser un poc vividors
oficis música
No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort
Significa que fins i tot els més entesos cometen errors
oficis
No hi ha mal pitjor que un metge parlador
oficis
No hi ha més mal veí que un aprenent de violí
Significa que els aprenents de violí, amb els sons desafinats i estridents que treuen de l'instrument, donen grans molèsties als veïns
oficis persones música ensenyar
No hi ha millor carrabiner que el que ha estat contrabandista
Diu que qui coneix més bé les coses és aquell que les ha viscut abans, pels coneixements que n'ha tret.
consells oficis
No hi ha millor curar que metge no consultar
salut oficis
No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
Significa que el vent de ponent (oest) és el més eficaç per fer desaparèixer la neu, ja que és un vent sec i sovint temperat que accelera la seva fusió o evaporació.
oficis oratge
No hi ha millor metge que hom mateix
La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena
salut oficis
No hi ha plaer més viu que el que sent un pescador de riu
oficis mar
No pesques mai amb ormeig d'altre [ormeig = art de pesca, instrumental]
Recomana utilitzar allò que es coneix bé si es vol aconseguir un bon resultat
oficis mar
No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor
És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les
oficis mar
No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar
És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les
mar oficis
No serà bon teixidor qui confon bri amb cotó
oficis
No sigues fornera, si tens el cap de cera
Es diu a aquells que pretenen fer alguna cosa per a la qual cosa es troben radicalment incapacitats.
oficis
No tingues mai vergonya de l'ofici que tens
oficis
No tothom que pesca és pescador.
oficis mar
No tothom qui cala, no, es pot dir pescador
mar oficis
No tots els qui porten xurriaques són carreters [o traginers]
Significa que les aparences enganyen
oficis
No t’agrades d’advocat, que no diu la veritat.
No és que els advocats mentisquen, sinó que diuen les veritats que els convé i callen o justifiquen les que no els convé, com els polítics
justicia oficis parlar persones
No vulguis gos petaner, ni amic tafaner, ni aprenent de barber
animals amistat ensenyar oficis
Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner
La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més
parentiu mar oficis amor
Notari i home de bé, no pot ser
Suggereix que el notari sovint actuava per interès propi o de manera poc ètica. Reflecteix la desconfiança històrica cap a certes professions jurídiques, insinuant que és difícil exercir de notari i ser una persona honrada alhora.
justicia oficis
Notaris i advocats, a l'infern tots plegats [o Notaris i advocats, a l'infern a cabassats]
Reflecteix la desconfiança històrica de la gent cap a les professions que viuen de les lleis, els papers i, sobretot, de les disputes d'altri. A l'edat mitjana i moderna, quan la majoria de la gent no sabia de lletra, veien els notaris i advocats com uns personatges que feien servir un llenguatge complicat per cobrar molts diners o quedar-se amb les terres dels altres. D'aquí ve la sentència d'enviar-los a l'infern "a cabassats" (és a dir, a grapats o en grans quantitats).
justicia oficis
Notaris i procuradors, a l'infern de dos en dos
Reflecteix la desconfiança històrica de la gent cap a les professions que viuen de les lleis, els papers i, sobretot, de les disputes d'altri. A l'edat mitjana i moderna, quan la majoria de la gent no sabia de lletra, veien els notaris i advocats com uns personatges que feien servir un llenguatge complicat per cobrar molts diners o quedar-se amb les terres dels altres. D'aquí ve la sentència d'enviar-los a l'infern.
justicia oficis
Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat
Les tempestes elèctriques tardorals auguren un hivern rigorós
oratge oficis animals mesos
O tots monges o tots canonges
Vol dir que s'ha de fer justícia sense fer concessions a uns més que als altres
oficis
Obra de paleta, poca i mal feta
Vol dir que els paletes solen esser poc remirats en la manera de treballar
treball oficis
Ocell que canta avisa el caçador
Recomana callar i no fer-se de notar en determinades ocasions
animals oficis caça
Ofici de foc Déu el do a qui el vulgui
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
oficis déu foc
Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
foc oficis animals