Refranys menjar

A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada (Vol dir que convé que sia la mateixa mestressa la que administri els cabals)

menjar

A l'hostal de l'Arrupit, ben pagat i mal servit (Es diu referint-se als qui s'esforcen a fer anar avant una cosa i són mal corresposts)

menjar

A l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta

menjar, animals

A l'olla de Sant Francesc tant en mengen sis com en mengen set (4 d'0ctubre)

menjar, sants

A l'olla, tot hi cap

menjar

A la boca del ca, no hi busquis pa

animals, menjar

A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat (Convé acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a aprofitar l’ocasió extraordinària)

menjar, amor

A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns)

animals, menjar, casa, diners

A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar (En general, qui té recursos té la vida més fàcil i plaent que qui passa precarietat)

menjar, casa

A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla (En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries)

casa, treball, menjar

A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred (La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic)

casa, menjar

A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó (La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic)

menjar, casa

A la casa on no hi ha pa, tothom té raó (La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic)

casa, menjar

A la cassola, lo que li fiques, traus (La cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients, però no els multiplica)

menjar

A la cuina, val més la pràctica que la gramàtica (L’experiència val més que totes les teories)

menjar

A la del pobre, abans rebentar que sobre (Recomana aprofitar l’oportunitat)

menjar

A la fam li diuen son, i al saber, sort (És una crítica a qui no té cap virtut i no reconeix les dels altres)

saber, menjar, dormir

A la fam rostoll ( Es refereix a algú que intenta solucionar alguna cosa de manera equivocada)

camp, menjar

A la fam, rastoll, i a la set, mal toll

menjar, beure

A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora (El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu polític)

parentiu, menjar

A la fleca, el cor s'hi seca

cos huma, menjar

A La Fuliola rosten la cassola (La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell a la província de Lleida)

llocs, menjar

A la gent del treball dóna-li pa i all (Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany)

donar, treball, menjar, gent

A la Granadella, cada dia escudella (Municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues)

llocs, menjar

A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn

menjar, oficis

A la moda i al mercat, el més espavilat; i al forn, el més savi del món

menjar, saber

A la nit que es puga pujar al llit, que el qui sopa massa a la nit no dorm tranquil al llit (significa que a la nit convé menjar poc, tot just allò que es necessita per a no caure)

dormir, salut, menjar, dia i nit

A la peresa, doneu-li sopes (Significa que convé facilitar les coses a qui sabem que no té gana de fer-les, perquè serà de la única manera que les farà per voluntat pròpia)

menjar, donar

A la petarrellada (Manera de coure els caragols, que consisteix a posar-los sobre una rajola i cobrir-los de llenya encesa)

maneres de dir, animals, menjar

A la primera cullerada, mosca (Només començar, ja ens trobem amb un obstacle)

maneres de dir, animals, menjar

A la sopa bova (Estar a expenses o vivint a costa d'un atre)

maneres de dir, menjar

A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent (Els ingredients dels menjars que es fan per a molta gent es fan a ull, sense molta precisió)

menjar

A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat (Qui arriba tard a un convit no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres)

menjar

A la taula de l'Abat, qui no és, no hi és comptat (Emprada per indicar que no es té en compte ni consideració al qui no fa acte de presència)

menjar

A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres (4 d'octubre) (Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris)

menjar, sants

A la taula i a l’aula substància, no faula (Convé que el menjar siga consistent, energètic i alimentós, de la mateixa manera que la formació ha de ser instructiva i pràctica)

ensenyar, menjar

A la taula i al llit al primer crit (Vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir. Hom ho diu per mantenir un ordre, una bona convivència, dins la llar familiar)

dormir, menjar, maneres de dir

A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar (Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar)

menjar, treball, dormir

A la taula i al llit la dreta és pel marit (Norma d'urbanitat. La dreta és considerada un lloc d’honor)

dormir, menjar, parentiu

A la taula i faena qui primer hi siga (Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres)

menjar, treball

A la taula, ningú es fa vell (Tothom s’agrada d’allargar la sobretaula)

menjar

A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord [trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus] (És un advertiment fet amb un joc de paraules)

menjar, plantes

A la vora del camí i carregat, agre (Significa que a vegades les aparences enganyen)

menjar

A la vora, pa i cassola; al racó, pa i torró (Es diu quan algú es mostra en desacord a gitar-se en el lloc que li han assignat)

persones, menjar

A les penes punyalades i a la panxa botifarres (Recomana dedicar-se a les bones coses i oblidar-se de les roïnes)

menjar, cos huma

A les sopes s’hi convida i a les tallades se calla (Destaca que tothom es reserva per a si les coses millors o més apreciables)

menjar, parlar

A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves (Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més)

menjar, plantes

A les tres sopa de rap (A les tres no menja ningú)

animals, menjar

A Linyola mengen cassola (Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida)

llocs, menjar

A Llíria, xiquets, a Llíria se n'anirem i baix d'una garrofera la paella es menjarem (Poble valencià de la comarca del Camp del Túria)

llocs, menjar, persones

Pàgina 2 de 61.

El Refranyer